Lisboa
Durada: 5 dies
Dates: Any 2005. Del 28 de Maig al 01 de Juny
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil del viatge i preparació
Per aquesta escapada triaríem una petita ciutat que poguéssim recórrer caminant, que ens permetés prendre un petit descans i on gaudir d’una bona gastronomia.
Lisboa s’ajustava a totes aquestes condicions: amb més de mil anys d’història, la ciutat està plena de monuments de gran importància que tradueixen alguns dels moments més fonamentals de la història de Portugal. Capital del Imperi, Lisboa va tenir el seu màxim exponent de riquesa en l’època dels Descobriments, assegurant-se un patrimoni únic i d’extraordinària bellesa que nosaltres visitarem en la nostra curta estada.
El viatge no requeria massa preparació, una guia Visual de Lisboa seria suficient per ajudar-nos a traçar els recorreguts per la ciutat. Pel que fa a transport i allotjament, aquesta ciutat tampoc no presenta cap complicació, las possibilitats són molt àmplies només cal trobar la que s’ajusti millor a les nostres necessitats.
Nosaltres vam optar per un vol amb Iberia i una estada al magnífic Hotel Meridien, que gràcies a el talonari de Bancotel, ens va permetre gaudir bona habitació en aquest extraordinari hotel a preus de somni.
Dates del viatge
Marxàvem de l’Ametlla del Vallès el 28 de Maig pel matí per passar cinc dies a la capital de Portugal, Lisboa.
Per la influència de l’oceà Atlàntic, Lisboa gaudeix d’un clima agradable tot l’any: Las seves temperatures moderades els mesos d’estiu i primavera, conviden a passejar per la ribera del riu o a passar la tarda en alguna de les seves moltíssimes terrasses de bars que es troben per tota la ciutat. Tot i que las temperatures poden baixar una mica els mesos de tardor i hivern, el seu cel blau és una característica pràcticament constant.
Moneda (diners)
Portugal va adoptar l’euro com a moneda oficial l’1 de Gener de 2002. El pes portuguès va deixar de circular completament l’1 de Març del mateix any.
Diari de Viatge
28/05/2005 - L’Ametlla del Vallés – Lisboa
Com ja és habitual per aquestes dates... amb la bossa preparada ens dirigim cap a l’aeroport. Aquest cop el destí de la nostra esperada escapada és la capital de Portugal, Lisboa.
L’avió surt a mig matí de Barcelona i arribem a la ciutat poc abans de dinar. L’aeroport de Portela està a només 7 km del centre, i triem l’Aero-Bus per arribar-nos fins a la Plaça Marqués de Pombal, a pocs metres del on ens allotjarem.
Fem el chek-in ràpidament i ens disposem a agafar-li una mica la mida a aquesta ciutat: Després de fer un ràpid mos, ens dirigim cap a l’avinguda central de la ciutat, l’Avenida da Liberdade per arribar al barri de Baixa. Reedificat pel Marquès de Pombal, sobre las runes d’una Lisboa arrasada per un important terratrèmol l’any 1755. Els carrers d’aquesta zona van ésser edificats en estil neoclàssic i batejats amb els noms de botiguers i comerciants de l’època que tenien allí els seus negocis. Encara avui, Baixa, és el centre financer i comercial de la ciutat.
Baixant per aquesta amplia avinguda arribem fins a la Praça dos Restauradores: aquesta plaça s’hi distingeix un alt obelisc que commemora la independència de Portugal davant d’Espanya l’any 1640. Al costat oest de la plaça s’hi troba el Palazio de Foz construït pel Marques de Castelo-Melhor i que avui dia és la seu de l’oficina de turisme. Resseguim els carrers amb direcció a Baixa, per arribar al Rossio, oficialment denominada Praça Dom Pedro IV. Aquesta plaça amb els seus cafès, restaurants i teatres esdevé un popular punt de trobada pels habitants de la ciutat i ha servit d’escenari de tota mena de manifestacions: curses de braus, festes populars, concerts, desfilades militars, ...
Seguim el passeig fins al riu, baixant per la rua Augusta travessarem l’impressionant arc de Triomf per arribar a la Praça do Comercio, mes coneguda pels lisboetes com Territorio do Paço (territori de Palau). Aquest enorme espai obert va acollir al llarg de 400 anys el Palau Reial i ha estat des de sempre la més bella entrada de Lisboa: tant reis com ambaixadors desembarcaren en aquest punt, pujant a la ciutat pels esglaons de marbre que hi ha davant del riu. Com a curiositat, en aquesta plaça podem trobar el cafè més antic de la ciutat, el Martinho da Arcada, antigament freqüentat pels intel•lectuals de l’època.
D’aquesta zona ens desplacem fins a Chiado... on des del Miradouro de Sao Pedro de Alcantara obtindrem una bonica imatge del capvespre lisboeta. Aquest mirador, envoltat d’arbres és un bon lloc per fer una parada a l’ombra dels arbres i ens ofereix una bonica imatge panoràmica de la zona est de la ciutat: des d’aquí localitzem amb facilitat las muralles del Castello de Sao Jorge, en un turó cap al sudest. Abans de sopar ens decidim a descobrir el carismàtic i típic barri, Barrio Alto, un laberint de carrers i carrerons: bons restaurants al costat d’antigues llibreries, cases de té barrejades amb comerços de disseny, cases antigues amb roba estesa o balconades plenes de florides buganvilies... és un barri apassionant que bé mereix una visita!!!
Després de la passejada, ja mereixem un bon sopar... optem per restaurant on degustar especialitats típiques del país, Bota Alta, situat a la Travessa de Queimada, 37... tota una delícia!!!
Cansats de tot el dia, ens dirigim al hotel. Aquest cop per baixar de Barrio Alto utilitzarem el transport per excel•lència de la ciutat, el elevador da Gloria que ens durà fins a Praça dos Restauradores i d’allà cap a l’hotel.
29/05/2005 – Lisboa
Avui destinarem el dia a conèixer dues zones oposades de la ciutat: Pel matí recorrerem l’antic barri de la Alfama mentre que per la tarda recorrerem la zona construïda arrel de la Exposició Universal de 1998.
Costa pensar que el humil barri de l’Alfama fos en el seu dia el millor de Lisboa. En temps dels àrabs, la ciutat es reduïa als carrerons del voltant del castell. La decadència va començar ja a l’Edat Mitjana quan els residents més rics es van traslladar a l’oest de la ciutat per por a terratrèmols, deixant el barri en mans de pescadors i gent humil. Els edificis varen sobreviure al terratrèmol de 1755 i tot i que no queden cases de l’època àrab la zona a conservat un traçat similar al d’un Kasbash on els edificis s’apinyen uns contra els altres pels empinats carrers i escalinates... ocultant las seves façanes darrera de la roba estesa al sol!
La vida quotidiana d’aquest barri segueix girant al voltant de petits comerços i tavernes de barri... després de recórrer a peu el barri, optem per fer una visita al imponent Castelo de Sao Jorge. Punt de defensa natural, fortalesa i Palau Reial fins al segle XVI. El passeig pels jardins del castells o els carrers adoquinats del barri intramuros de Sant Cruz és d’allò més agradable i las vistes des de las torres del castell immillorables.
Baixant del Castell, ens aturem per fer una visita a la Catedral de la ciutat, Se (inicials de Sedes Episcopales), un edifici barreja de diferents estils arquitectònics, edificat l’any 1150 a petició de Afonso Henriques. Abans de deixar el barri, aprofitem una de les ombres del Miradouro de Santa Luzia per menjar un sandvitx i gaudir d’unes esplèndides vistes de la ciutat i el riu Tajo (Tejo).
Després d’haver agafat forces ens dirigim en metro fins al nou barri construït per donar cabuda a l’exposició universal, el Parc de les Nacions: una immensa àrea amb infrastructura per dur a terme activitats culturals i lúdiques. Una de les infrastructures més notables és l’Oceanari de la ciutat, amb mes de 15.000 exemplars que representen més de 200 espècies diferents (taurons inclosos). En l’immens tanc central de l’acuari, es pot contemplar l’oceà globalment i compta també amb altres quatre espais on es recreen quatre hàbitats costaners dels oceans: Antàrtic, Pacífic, Índic i Atlàntic... tot plegat bé mereix una visita.
Passem el vespre passejant per aquesta moderna zona: el Pavelló del Futur, la Torre Vasco da Gama, el telefèric, el Pavelló del Coneixement dels mars, la Plaça de Cerimònies, la torre Galp...
30/05/2005 - Lisboa – Sintra – Cabo da Roca Cascais – Lisboa
Avui optem per una visita a les rodalies de la capital: al costat del hotel hem trobat una agència de lloguer de cotxes, de manera que optem per llogar un divertit SMART descapotable... per 30 euros recorrerem la costa de Lisboa amb tot un coupé!!!
Desmuntem el sostre del vehicle, guardem las peces al maleter... un cop superada la peripècia d’entrar en aquest diminut cotxe... ja estem llestos per marxar!!!
Primer ens dirigim a Sintra, declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1995 per la Unesco, està situat en una impressionant zona entre boscos i brolladors d’aigua fresca. Sintra es divideixen tres parts: Sintra Vila, Estefania i Sao Pedro, connectades per un confús laberint de carreteres que s’entrecreuen.
Els bonics carrerons adoquinats de Sintra Vila (la ciutat antiga), l’entorn del Palau Nacional de Sintra amb las seves inconfusibles i estranyes xemeneies blanques o las vistes des del Castelo dos Muros fan d’aquest poble un racó entranyable. D’allà ens dirigim cap a Cascais però primer fem una parada a Cabo da Roca, on un far sobre un impressionant penya-segat de 140 metres d’alçada, marca el punt més occidental del continent europeu.... i potser també el més ventós!
Resseguim la ruta panoràmica que creua la serralada travessant boscos i proporcionant-nos unes magnífiques vistes sobre l’atlàntic per arribar-nos fins a Cascais, un poble d’origen pescador i una de les principals zones de vacances del país. El poble té un toc senyorial... i la seva història pot deduir-se de las vil•les que poden veure’s al llarg de tota la costa, construïdes com a residències d’estiu dels lisboetes de classe alta.
Després d’una passejada prop del mar optem per agafar forces a base d’una degustació de peix a la brasa abans de tornar a la ciutat.... ha sigut un dia esplèndid!!!
31/05/2005 – Lisboa
Aprofitem que no hem de tornar el cotxe fins després de dinar, per desplaçar-nos fins el barri de Belem, un barri lligat a l’edat d’Or de Portugal, dels descobriments, dels grans navegants: de les seves platges, navegants com ara Vasco da Gama van partir far cents d’anys amb l’afany de descobrir la ruta marítima cap a l’Índia.
Passarem el dia passejant per aquest barri situat a la costa del riu: Primer visitem el Monasterio de los Jerónimos, un dels emblemes de la ciutat, construït l’any 1501 per iniciativa del rei Manuel I a la tornada de Vasco da Gama de la seva històrica aventura, es va finançar gràcies als "diners del pebre", un impost sobre las especies, pedres precioses i l’or.
El monument, aixecat en la immensa Plaza del Imperio, integra elements arquitectònics i decoratius del gòtic i del renaixement i esdevé un dels monuments més grandiosos i espectaculars de la capital: un preciós claustre, una nau impressionant i unes lluminoses vidrieres... en aquest edifici es pot copsar la grandesa de la història!!!
D’aquí a un altre monument també classificat com a Patrimoni de la Humanitat: la Torre de Belem, al costat del riu. Aquesta torre de defensa es va aixecar entre els anys 1515-1521 a petició de Manuel I. Va ser punt de partida pels navegants de l’època que partien a descobrir noves rutes marítimes... d’aquí que s’ha convertit en símbol de l’expansió de Portugal. En la decoració exterior s’hi evidencia la influència àrab i veneciana en balconades i baranes, contrastant amb l’interior, força més auster en la seva decoració. En aquest torre podem trobar la primera representació escultòrica d’un animal africà... un rinoceront!
Abans de deixar la zona, ens dirigim al darrer gran monument, el Monumento a los Descubrimientos.
Molt més recent que els anteriors però també invoca a la grandesa de l’època passada. El monument, de 1960, commemora el cinquè aniversari de la mort de l’infant D. Enrique, el navegant, un gran impulsor de descobriments i de navegants portuguesos. Té forma de caravel•la, amb l’escut de Portugal i l’espasa de la casa reial. Enrique, el navagante, apareix de peu a la proa amb una caravel•la a la mà i darrera seu, dues files descendents de las figures més destacades de l’era dels descobriments: Alfons V (patrocinador dels primers descobridors), Pedro Alvares Cabral (descobridor de Brasil), Fernando de Magallanes, Vasco da Gama... són algunes de les figures que s’hi poden veure.
Després de tornar el cotxe, decidim passar per l’hotel... una dutxa ens deixarà com a nous per emprendre la darrera visita per aquesta magnífica ciutat. En una ciutat tant lligada a la música com Lisboa, no podem deixar passar l’oportunitat d’assistir a un concert de Fado, de manera que ens deixem aconsellar. Soparem en una antiga casa al Barrio Alto i després assistirem a un concert de Fado (que literalment significa nostàlgia), una expressió musical de la nostàlgia... tot plegat un perfecte punt final de la nostra visita per la capital de Portugal!!!
01/06/2005 - Lisboa – L’Ametlla del Vallés
Últimes hores de la nostra escapada... l’avió surt aviat però encara tenim temps per una darrera vista de la ciutat... fem la darrera passejada per la ciutat fins a Baixa, on pujarem al Elevador de Santa Justa: una torre d’estil neogòtic, aixecada a començaments del segle XX per Raoul Nesnier du Ponsard, un alumne de Gustav Eiffel. La torre, construïda amb ferro colat té en el seu interior un ascensor que connecta permanentment Baixa, Chiado i el Barrio Alto... i esdevé una de les maneres més còmodes d’accedir a la part alta de la ciutat.
A la zona superior, hi ha una petit cafè al aire lliure... de tota manera lo millor són las esplèndides vistes del Rossio, la Baixa, el castell, el riu... en definitiva de la ciutat.
Després d’aquesta darrera visita... ens preparem per marxar altre cop cap a casa amb l’objectiu complert : uns magnífics dies de descans, bon temps i excel•lent gastronomia lisboeta!
Absolutament recomanable!!!
|
