Fitxa del Pais / Informació de Lisboa
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Portugal
Idiomes oficials: Portuguès.
Capital: Lisboa (hora local: GMT+1)
Ciutat més gran: Lisboa
Govern: República Parlamentària (Primer ministre: José Sócrates).
Superfície: 92.391 km2
Població: 10.588.212 hab.
Moneda: Euro (EUR).
Pesos i mesures: Sistema mètric.
Electricitat: 240V AC, 50 Hz
Dominis internet: .pt
Codi telefònic: +351
Introducció
Lisboa és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal. Està situada a l'estuari del riu Tajo (Tejo). A més de la capital del país és també la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l'àrea metropolitana de Lisboa, i és també el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 (2001) habitants, i l'àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país.
Lisboa és coneguda com la ciutat blanca… per la seva lluminositat. La llum, l’ambient que s’hi respira i el seu clima, ens permetrant gaudir de meravellosos passeigs recorrent aquesta ciutat. Una bellesa que s’estén més enllà dels monuments, una ciutat que es viu al carrer, una ciutat per gaudir-la.
Història
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar "Olissipo" que amb el temps va canviar a "Olissipona" o "Lissipona". Sota el control àrab, el nom de la ciutat va canviar a al-Išbūnah (الأشبونة) i finalment va canviar al seu nom actual, després de la reconquesta el 1147. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.
L'època de major prosperitat per a Lisboa va ser el segle XVI gràcies al comerç amb l'Àsia i l'Amèrica, i l'or provinent del Brasil. Un terratrèmol l'1 de novembre, 1755 va destruir el 85% de la ciutat i 90.000 persones van morir.
Monuments
Com a monuments i llocs d'interès turístic es destaquen, de la Lisboa medieval:
- el castell de São Jorge, al turó més alt del centre de la ciutat.
- el barri d'Alfama, de carrers estrets, que va sobreviure al terratrèmol de 1755.
- la Seu.
- el Convent del Carme.
- De la ciutat de l'època dels Descobriments podem veure avui, a la zona de Belém, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:
- el Monestir dels Jerònims, edificat per ordre del rei Manuel I.
- la Torre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembocadura del Tajo.
Des de l'inici del segle XVIII el monument més significatiu és l'aqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l'anomenada "Baixa pombalina"), van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i l'Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d'Eiffel.
Parc Eduard Setè També destaquen els palaus reials de les Necessitats (Palácio das Necessidades) i de l'Ajuda, a la part oest de la ciutat.
A la fi del segle XIX els plans urbanístics permetran estendre la ciutat més enllà de la Baixa, vall amunt, cap a l'actual Avenida da Liberdade (Avinguda de la Llibertat). El 1934 és construïda la Praça do Marquês de Pombal, que tanca la part superior de l'avinguda.
Al segle XX destaquen els extensos plans urbanístics de les Avingudes Noves, la Universitat de Lisboa i la zona dels Olivais, i els més recents Parc de les Nacions i la zona de l'Alta de Lisboa, encara en construcció. Els edificis més notables pel que fa a l'arquitectura del final del segle XX són, entre altres, les Torres das Amoreiras (1985, de l'arquitecte Tomás Taveira), el Centre Cultural de Belém (inaugurat el 1991), l'Estació d'Orient (de Santiago Calatrava), la Torre Vasco da Gama i l'Oceanari de Lisboa (de Peter Chermayeff), tots de 1998.
Economia
El port de Lisboa genera una gran activitat econòmica. Les indústries principals són el refinament de petroli, indústria tèxtil, drassanes, siderúrgia i pesca, tot i això el sector terciari és predominant.
Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per càpita superior a la mitjana europea.
Cultura
Música:
La música tradicional de Lisboa és el fado, cançó nostàlgica acompanyada amb la guitarra portuguesa.
Espais públics i museus:
Lisboa disposa de nombroses universitats públiques i privades (Universitat de Lisboa, Universitat Técnica de Lisboa, Universitat Nova de Lisboa), biblioteques (Biblioteca Nacional) i museus, destacant-se el Museu Nacional d'Arte Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu do Chiado, el Museu de Farmácia, l'Oceanari de Lisboa, el Museu Nacional dos Coches, el Museu Militar i el Museu de la Ciutat. Entre les sales d'espectacles es destaquen el Coliseu de Lisboa, l'Aula Magna de la Universitat de Lisboa, el Teatre Nacional D. Maria II, el Teatre Nacional de S. Carlos (Ópera), els auditoris de la Fundació Calouste Gulbenkian i del Centre Cultural de Belém i el Pavellò Atlàntic.
Gastronomia:
La gastronomia de Lisboa està influïda per la proximitat al mar. Són especialitats típicament lisboetes les pataniscas de bacalhau, els peixinhos da horta (que són fets amb mongetes verdes, no pas amb peix) i els famosos dolços pastéis de Belém.
Infraestructures
Pont 25 de Abril: La ciutat està connectada a l'altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d'Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d'Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada i el pont Vasco da Gama, inaugurant el maig de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavém) amb la ciutat de Montijo.
L'aeroport de Lisboa (aeroport da Portela) es situa a 7 km. del centre, a la zona nord-est de la ciutat. En 2005 va ser aprovada la construcció d'un nou aeroport a la zona d'Ota, prop de 40 km al nord de la ciutat.
El port de Lisboa és la destinació de nombrosos creuers i és un dels principals ports turístics europeus.
Pont Vasco da GamaLa ciutat va acollir, en 1998, l'exposició mundial (Expo 98), dedicada a la temàtica dels oceans. L'exposició va obrir el 22 de Maig de 1998, precisament el dia en que es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta marítima per a la Índia per Vasco da Gama.
La ciutat disposa d'una xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 9 línies (essent 4 de metro i 5 de tren suburbà, en total 119 estacions (48 de metro i 71 de tren). Les principals estacions són Oriente, Rossio, Cais do Sodré i Santa Apolónia. Existeix a més una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges del Tajo, amb estacions a Cais do Sodré, Belém, Terreiro do Paço i Parc de les Nacions, al marge nord, i Cacilhas, Barreiro, Montijo, Trafaria, Porto Brandão i Seixal al marge sud.
Requeriments d’entrada
Per entrar al país es necessita un passaport vàlid o bé un carnet d’identitat vigent pels passatgers de la Unió Europea. Pels viatgers catalans, és suficient amb el permís de conduir del país d’origen per llogar un vehicle.
Salut
Per entrar a Portugal no cal vacunar-se. En cas de patir algun incident, serà suficient amb la targeta sanitària europea (TSE) per rebre las prestacions sanitàries que siguin necessàries des d’un punt de vista mèdic durant l’estança temporal en qualsevol dels països integrants de la Unió Europea. Podeu obtenir tota la informació necessària a la web de la seguretat social.
|
