Puigmal (Setembre 2006)
Tot comença com una juguesca entre els company de feina … seriem capaços de pujar a l’Aneto?.
Per sort, un dels més entenimentats ens proposa començar per una fita més a la mida de les nostres possibilitats... ens iniciarem amb l’ascensió al Puigmal, gairebé un 3.000!!!
Triem un dinamitzador de l’excursió que s’encarregarà de donar-nos els consell als menys experimentats: quina roba convé dur, quin material és aconsellable portar a sobre, què cal tenir en compte... Concretem un esmorzar previ on revisarem la ruta que seguirem en la nostre excursió i fixem els horaris de trobada: som uns quants i sortim de diferents punts (Barcelona, el Maresme, el Vallés...) així que el punt de trobada serà Queralbs a les 9:15.
Per planificar la ruta: Via Michelin
Nosaltres sortim de l’Ametlla a les 8:15 del matí i ens reunim amb la resta a Queralbs a l’hora prevista... Per arribar a aquesta població, s’ha d’agafar la carretera que hi ha a l’entrada de Ribes de Freser, venint de Ripoll, i que porta al nucli de Queralbs. Just abans d’entrar en aquesta població, i un cop hem passat la via del cremallera, trobem una desviació a ma dreta, en un revolt que, per una carretera primer asfaltada i posteriorment de terra, ens ha de dur, en uns 10 kms, a la Collada de Fontalba. A la sortida del poble travessarem el G.R. 11 (Camí Vell) que va o bé, segons es miri, de Núria.
Aquesta pista és apta per a qualsevol vehicle, que, en pràcticament quinze ziga-zagues, va guanyant alçada, fins arribar a la collada, on s’acaba, desprès de salvar prop de 800 mts. Es dóna el cas que és el resultat inacabat d’un antic projecte de carretera que havia de dur al Santuari i que, per raons orogràfiques, no va arribar a fructificar mai, fet que s’ha d’agrair!!!
Hem arribat a Fontalba, punt d’inici de la nostra excursió a 2.070 metres d’alçada... estacionem els vehicles i després d’uns estiraments, comencem la nostra caminada: El Puigmal, amb 2.913 m, és la muntanya més alta de la província de Girona i de tot el Pirineu Oriental Català. Està situat entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa i és un dels pics mítics de l'excursionisme català, per aquest motiu, als mesos d'estiu els seus vessants es converteixen en autèntiques processons de gent. El seu nom, Puigmal, és sinònim de "puigmajor" (cim major).
Per la nostra excursió hem triat un recorregut “triangular”, pujant per una vessant del cim i descendint per un altre, per arribar altre cop al punt d’inici caminarem per un camí que ens durà fins al punt de partida, l’excursió doncs no és només una ascensió, sinó que és un bonic recorregut per la vall de Núria.
L’itinerari que seguirem és el següent:
De Fontalba (2.070 m) al Puigmal (2.913 m): 843 metres de desnivell
Del Puigmal (2.913 m) al Santuari de Núria (2.000 m) on dinarem: 913 metres de desnivell
Del Santuari de Núria (2.000 m) fins a Fontalba (2.070 m) on hem deixat els cotxes: 70 metres de desnivell
El cim no és gens complicat i apte per qualsevol tipus de persona amb un mínim de condició física, només requerirà una mica d’esperit de sacrifici pels menys entrenats (amb el conseqüent mal de cames posterior...).
La pujada al Puigmal la fem pel vessant sud, resseguint al llarg de tot el recorregut la carena que la separa de la vall occidental. Al principi es puja a través de bonics prats, conseqüència de la neu que els cobreix bona part de l'any. L'ascensió, tot i què és dura, es fa suportable, no hi ha un sender marcat ja què es pot anar per qualsevol lloc. Anem guanyant alçada ràpidament al temps que poc a poc va desapareixent la vegetació. La verdor dels prats dóna lloc al color marronós de la sorra i les pedres i comença a identificar-se el camí.
 
La part més dura de l'ascensió es troba entre els 2.700 - 2.900 m, poc abans d'arribar al cim. El camí pren direcció NW i la pujada comença a accentuar-se per un camí marcat amb fites, és una tartera amb un pendent aproximat de 25º que es fa molt dura després de més de dues hores d’ascensió. El sender va fent llaçades per tal de suavitzar la forta inclinació, un cop passat aquest tràngol gairebé haurem acabat, només queda el darrer esforç: el pendent decreix molt i un camí pedregós surt entre dos turons arrodonits, just davant tenim el nostre objectiu, el Puigmal!!! Continuem els darrers metres en direcció NW per un terreny força planer que acaba amb una darrera i suau pendent.. hem arribat després d’una mica més de tres hores!!!.
 
El cim és una gran esplanada que pot concentrar en dies d'estiu moltíssima gent, avui al cim podem ser unes 30 persones... hem aconseguit el nostre objectiu!!! Parem una estona per gaudir de les excel•lents vistes: El seu arrodonit i ample cim és una magnífica talaia que comprèn un extensíssim paisatge que abasta, al sud, el Taga, la tosa d'Alp, el Pedraforca, la serra del Cadí i els rasos de Peguera; a l'oest es distingeixen les valls de la Llosa i del Querol, el puig Peric, la plana cerdana i, al nord, el pic del Segre, el de Finestrelles, els pics d'Eina, Noufonts, la coma Mitjana i el massís del Canigó tancant l'horitzó. Aprofitem per fer-nos les fotos de rigor, menjar alguna barreta energètica i recuperar una mica les nostres forces abans d’iniciar el descens...
El descens el fem pel vessant est, on es troba el camí que puja de Núria. La baixada també es realitza sense massa problemes tot i que és força més dura que la pujada per les nostres cames, sort dels pals de muntanya que ens havien prestat i que ens ajuden a reduir la càrrega a les nostres cames. Mentre baixem, ens anem creuant amb la gent que encara puja. Per aquest costat, la vall és molt més tancada i enclotada, l’ascens per aquesta vessant sembla molt més dur!!! però el paisatge és igualment engrescador: salts d’aigua, rierols, la vall... En una mica més d’una hora i mitja de descens s'arriba al Santuari de Núria (2.000 m) on ens recuperarem amb un dinar tots plegats!!!.
 
Ja estem al tercer tram del recorregut, només en falta tornar a Fontalba on ens esperen els cotxes i haurem acabat la nostre excursió! El camí surt de Núria per la part dreta del llac, omplim les ampolles d’aigua a la Font del Dr. Bassols i emprenem el camí aquest comença a ascendir ràpidament... i això que ens havien dit que el camí era pla! El recorregut alternarà zones de bosc de pi roig i negres i trams oberts que ens permetran gaudir de bones vistes de les muntanyes de la vall ... i fins i tot en el punt final del recorregut passarem dos torrents que recullen les aigües del Puigmal (tot i que ara porten molt poca aigua donada l’època de l’any).
El tram final del recorregut transcórrer per un sender planer amb imponents vistes... al nord les muntanyes que tanquen la Vall de Núria amb el majestuós Pic de Noufonts, a l’oest el Puigmal... d’on venim..., al sud el Taga i la Vall de Ribes i a l’est els pics imponents del Torreneules i el Balandrau.
En total l'excursió dura entre sis i set hores, sense comptar les parades i a un ritme més o menys continuat... HO HEM ACONSEGUIT!!! Tot plegat, un magnífic dia de muntanya...
Ruta de l'excursió:
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
|
