Un aniversari a Paris (18/08/2006 – 20/08/2006)
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Pretendre conèixer Paris en una estada de 48 hores és del tot impossible, així que ens conformaríem amb viure intensament aquesta meravellosa ciutat durant la nostre meteòrica estada... un cap de setmana d’Agost! mentre fem temps pel nostre proper viatge...
Aquest cop l’excusa és un aniversari... què millor que fer anys a París, una de les ciutats més belles del món, la més visitada, i probablement la més romàntica del planeta. Paris, fa honor a la seva fama i no crec que defraudi a ningú dels milions de viatgers que acudeixen a visitar-la. Aquesta és una ciutat màgica, amb un encant especial que es percep en cada cantó, cada plaça, o simplement en cadascun dels seus cafès.
A diferència d'altres grans ciutats europees, París no té un "centre" definit al voltant del qual s'expandeix la ciutat, més aviat tot París és "centre", i això és degut al fet que París no ha anat absorbint les petites ciutats que es trobaven als seus afores, sinó que aquestes han mantingut la seva independència administrativa malgrat que el límit entre una d'aquestes petites ciutats i la gran ciutat de París sovint és tan només un pas de vianants. Aquest fet de romandre "tancada" des de fa temps fa que tot París tingui un aspecte antic i clàssic i que un passeig per París sigui un passeig per un lloc on el temps no sembla existir, on malgrat el bullici i el moviment propi d'una de les ciutats més importants del món el visitant tindrà la sensació de trobar-se en un lloc que no ha canviat durant dècades o fins i tot segles.
L’alies de "Ciutat de la Llum" es deu al fet que Paris va ser la primera ciutat a dotar als seus carrers i edificis importants de llum elèctrica, el que va causar admiració en tot el món, encara que aquest nom també podria deure's perfectament que França, i en concret París, ha estat també la llum del món i ciutat avançada al seu temps.
Una mica d’història...
El nom de la ciutat prové del nom de la tribu gàl•lica, parissis que va habitar a la regió durant el temps de la conquesta romana. El cor històric de la ciutat és l'illa de la ciutat (Île de la Cité), una petita illa on es troba el Palau de la Justícia, i la famosa Catedral de Notre Dame. Aquesta illa està connectada amb un altra illa (Île Saint-Louis), on es troben cases elegants dels segles XVII i XVIII.
París va ser ocupada per la tribu gàl•lica fins a l'arribada dels romans el 52, a.C. Els invasors es referien als habitants gàl•lics com els "parisii", però van anomenar la nou ciutat "Lutècia" que vol dir "lloc pantanós". Cinquanta anys després, la ciutat es va estendre a la vora del Sena, i va canviar el seu nom a París.
El govern romà va acabar el 508 quan Clovis el Franc va convertir-la en la capital de la dinastia Merovingiana dels francs. El 511 va comissionar la construcció de la Catedral de St. Etienne, a l'illa de la ciutat. Les invasions dels víkings van forçar als habitants a construir una fortalesa en l'illa. El 28 de març, 845 Paris va ser saquejada pels víkings, encapçalats per Ragnar Lodbrok. La debilitat dels altres reis i comtes de França va provocar l'ascens en importància dels comtes de Paris que finalment es convertirien en reis de França.
Durant l'Edat Mitjana la ciutat va prosperar com a centre comercial i intel•lectual de l'època. Durant el regnat de Lluís XIV, de 1643 a 1715, la residència reial es va moure de París a Versalles. La Revolució Francesa va començar el 14 de juliol, 1789, i la ciutat va ser centre del conflicte. El 1870 la guerra amb Prússia va acabar amb el setge de París, que es va rendir el 1871, després d'un hivern de fam i sang.
La Torre Eiffel, la construcció més coneguda de París, va ser construïda el 1889 en un període de prosperitat conegut com la Belle Epoque, l'època bella. El 1900 París va ser seu del Jocs Olímpics. Va caure en mans dels alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser alliberada l'agost de 1944.
Coneguda com la ciutat de les llums o de l'art, París està present en moltes obres, tant literàries com musicals, com a terra de bohemis. Així, per exemple, l'acció de La Bohème de Giacomo Puccini es situa a la ciutat, i Violeta, de La Traviata, hi viu.
48 Hores...
Sortim divendres de la feina a tota pressa amb els bitllets sota el braç... Paris ens espera! El nostre avió surt amb un petit retard i arriben a Orly passades les 9 de la nit.
La comunicació amb el centre de la ciutat és excel•lent, primer una llençadora del aeroport ens dura fins Anthony, una parada del RER i d’allà al centre en poc més de mitja hora. El nostre hotel està a la Plaça de la Vendome, així que encara tenim un parell de parades de metro. Les indicacions són bones, i menys d’una hora hem fet el recorregut des de l’aeroport fins a la porta de l’hotel Westminster on ens allotjarem aquest cap de setmana.
L’hotel està perfectament situat, requeriment imprescindible en estades tant curtes, entre la Vendome i l’Opera, en el prestigiós carrer de la Paix. Trobar un bon hotel a Paris a un preu raonable, no és una tasca senzilla, però a través d’una bona web d’hotels de Paris vam trobar el nostre hotel.
Fem el check-in i deixem les maletes per anar a menjar alguna cosa prop de l’hotel i estirar una mica les cames.
DIA 1
 Notre Dame
Ens llevem aviat per aprofitar la nostre estada a Paris i amb la inseparable lonelyplanet a la butxaca ens llencem al carrer amb ganes de caminar... París té mil racons i llocs d’interès i amb el plànol a la mà se’ns fa difícil seleccionar un recorregut... ho volem veure tot, i només tenim 48 hores!!! Finalment ens decidim per començar per Notre Dame, la catedral de París, situada a la Ilé de la Cité. Just davant de la catedral trobem el point zero, una estrella de bronze que marca el punt d’inici des del que es mesuren totes les distàncies de França, i també serà el punt de partida de la nostre escapada!
Mai havia vist tant gent junta! Hi ha milers de turistes davant la plaça, en grup, en parelles, sols... és el que trobem viatjant a ple més d’Agost... però val la pena!
Deixem Notre Dame per agafar la ribera esquerra del Senna i recórrer els carrerons del Barri Latino: mercats, botigues, restaurants, llibreries,... tot caminant fins als Jardins des Plantes, un petit centre botànic inaugurat l’any 1926 i utilitzat com a hort d’herbes medicinals per a Lluís XIII. Al jardí hi trobem un Jardí alpí, un hivernacle tropical i fins i tot un petit zoològic!
 
Després de voltar pel Latin quartier, decidim agafar forces en una de les moltíssimes cafeteries, no és un barri per delectar-se amb l’alta gastronomia francesa però a nosaltres el sandvitx en sembla ideal per agafar forces i seguir amb la nostre ruta.
Després de dinar ens dirigim al Panteó. El rei Lluís XV a encarregar aquesta construcció a Jacques-Germain Soufflot l’any 1774 però no la va acabar fins 1789. Després de la revolució el Panteó va reconvertir-se en un temple destinat a donar cabuda a les despulles dels grans homes de França com ara: Voltaire, Jean Jacques Rosseau, Zola, Alexandre Dumas, o Marie Curie (la primera dona admesa al Panteó) i el seu marit.
 
Fem una volta per aquest temple i la seva cripta, per després pujar fins la cúpula, on tenim una vista impressionant d’aquesta meravellosa ciutat: Notre Dame, els Invàlids, el Centre Pompidou destacant amb els seus llampants colors, el Sacre Coeur, l’Arc de Triomf i com no... la Torre Eiffel, tot als nostres peus!
Deixem el Panteó i el barri latino per dirigir-nos a un dels museus més important del món: Museé du Louvre. Tenim massa poc temps per fer una visita com cal a aquest museu d’enormes dimensions així que ens conformem en fer una passejada per la plaça del museu i admirar el gegantí Palau du Louvre, construït a principis del segle XIII. La convenció revolucionaria va convertir-lo en museu l’any 1793 i gràcies al projecte Grand Louvre promogut per F. Miterrand, es va doblar la capacitat del museu i va construir-se la polèmica piràmide de vidre.
Al museu entre moltes altres conegudíssimes obres d’art podem trobar la Gioconda de Leonardo da Vinci.
 Place de la Concorde
Deixem el Louvre per travessar els Jardins des Tuileries fins a la Plaça de la Concordia, la plaça més gran de Paris inaugurada l’any 1775 amb el nom de Place de Lluís XV. L’any 1793 la varen batejar amb el nom de plaça de la revolució i va ser l’escenari de moltes execucions públiques amb la guillotina, com ara la de Lluís XVI. Després d’aquesta època, la plaça va ser renombrada amb un nom conciliador, La Concorde. L’obelisc de granit rosa que presideix la plaça té 3.300 anys d’antiguitat i 23 metres d’alçada, és egipci, originari del temples de Ramses a Luxor.
De la Concorde ens dirigim tot xino-xano cap a la Madeleine per la rue Royale, passem per davant del famós Maxim’s i un cop a la Plaça de la Madeleine girem a l’esquerra pel gran Boulevard que ens durà fins la plaça de l’Opera, passegem per una de les avingudes més glamouroses de París i m’atreviria a dir d’Europa, passem per davant de moltissimes boutiques de les marques més exclusives: Dior, Hermes, Armani, R. Laurent, Givenchy, Balenciaga, Chanel,... tots són aquí! tot passejant descobrim una botiga de
Lavinia a Paris!!! L’espai més gran d’Europa dedicat al vi.
Finalment arribem al nostre destí, l’hotel, però abans traiem el cap per la luxosa Place Vendome. Una elegant plaça octogonal acabada l’any 1721 i que va ser l’escenari de la boda entre Napoleó i Josefina. En el centre de la Plaça s’alça una columna de 43,5 metres d’alçada, una peça de pedra coberta per una espiral de bronze de 160 m de llarg, feta amb 1250 canons austríacs i russos capturats per Napoleó. En aquesta Plaça també hi podem trobar el mític
Hotel Ritz. César Ritz va obrir en aquesta, una de les places més boniques de París, el seu hotel ideal l’any 1898 i algunes de les suites d’aquest luxòs hotel porten noms dels seus il•lustres hostes, com ara Coco Chanel, Elton John o Ernest Hemingway... Tot un luxe apte només per superpresupostos...
Passem per l’hotel per canviar una mica el nostre aspecte i fer una dutxa per refer-nos de la caminada. Avui soparem a le Restaurant du Palais Royale, un bon restaurant on gaudir de la gastronomia francesa. Això de la connexió ADSL és increïble... des de casa, a l’Ametlla, havíem fet la reserva de la taula (a la web www.bestrestaurantsparis.com, es pot trobar una bona selecció de restaurants de la capital francesa) i fins i tot revisat la carta tant dels plats com dels vins... na Issabelle ens esperava a quarts de nou, tot perfecte... el sopar no ens decep en absolut i l’ambient del restaurant és excel•lent! decididament, un bon lloc per celebrar un aniversari!
Després de sopar ens arribem caminant novament fins la plaça de la Concordia, al fons la Torre Eiffel perfectament il•luminada, davant els Camps Elisees i l’arc de Triomf. Realment, Paris és formidable!
DIA 2
 Torre Eiffel
El nostre avió surt de Paris a les 21:00 pm, de manera que tenim tot el dia per gaudir d’aquesta ciutat... destinarem el matí per visitar una construcció mítica a la ciutat, o millor dit, al món: la Torre Eiffel. Prenem el metro fins a Bir Hakeim i només sortir de l’estació, davant nostre podem veure aquesta impressionant construcció d’acer, aixecada per Gustave Eiffel per l’exposició universal de 1889. Aquest símbol de l’arquitectura moderna de línies senzilles i elegants va ser titllat de “Torre de Babel” i “d’inútil monstruós”. Els seus detractors van tenir que rendir-se a l’evidència quan en el primer any, la torre va ser visitada per dos milions de persones i ara ja hem superat els 210 milions de visitants! L’alçada de la torre és de 320 metres, xifra que pot variar fins a 15 cm per la contracció/dilatació de les seves 7.000 tones d’acer. Aquest torre va ser la construcció més alta del món fins que l’any 1930 a construir-se l’edifici de la Chrysler de Nova York, ara també desbancat per altres construccions asiàtiques.
Pugem per una de les potes de la construcció fins al tercer i més alt nivell de la torre, amb els diferents ascensors. Las vistes des d’aquesta alçada, a 276 metres, són impressionants, tot París a un cop d’ull!!! A mesura que anem donant una volta per la terrassa interior, trobem banderes de diferents ciutats del món i la distància que ens separa... Auckland a 18.542 km!!!
Després de gaudir d’aquesta vista espectacular, decidim acabar la nostra visita amb una passejada pel barri de Montmartre i el Sacre Coeur. Aquest barri per sí sol ja mereix una visita de cap de setmana, o de setmana complerta! Nosaltres ens conformarem amb una visita fugaç per començar a descobrir aquest petit poble bohemi dins de Paris!
 
Agafem el metro i sortim a la Place Blanche, just davant nostre queda el famós teatre, Moulin Rouge. Agafem un dels carrers de pujada que ens duran fins la Place du Tertre on pintors i caricaturistes pinten i venen les seves obres tots els dies de l’any. Abans d’arribar-hi ens trobem amb el Moulin de la Galette, un dels dos molins que encara estan en peu com a record d’una època en la que n’hi havia més d’una trentena que molien el mineral portat des de las canteres de guix.
Montmartre és un barri especial, ple de racons, ideal per un passeig sense preses, per una visita... un barri que ha tingut celebres hostes com ara Picasso, Van Gogh o Emile Zola i ha sigut font d’inspiració de mestres com Matisse, Utrillo o Renoire. L’ambient bohemi que a principis de segle va atraure als artistes que van viure-hi a principis de segle segueix viu i manté al barri amb personalitat pròpia. Avui Montmartre s’assembla més a una petita ciutat de províncies que una zona turística de la gran ciutat de París.
Visible des de molts llocs de París, arribem a la immensa Basilique du Sacre Coeur s’alça al cim de la Butte de Montmartre, el punt més alt de París. En el campanari, la Savoyarde (campana de 1895) pesa 19 Tn i és una de les més grans del món. Iniciem el nostre descens tot passejant fins la Plaça du Terter, plena de pintors i turistes... ens sap greu no tenir més temps per quedar-nos a la ciutat, poder passar més hores en aquest barri tant encisador, ple de tavernes, cafès i petits restaurants amb taules de fusta i mantels a quadres amb una espelma sobre la taula i música en directe.
De ben segur hi tornarem i Montmartre serà visita obligada, ben aviat pel matí abans que arribi la munió de turistes o al vespre per copsar en directe l’ambient que s’intueix a les tavernes i cafès d’aquest petit poble dins la gran capital europea! Paris, juntament amb Viena són las úniques capitals europees que cultiven vi dins del seu municipi, i París ho fa aquí, a Montmartre, on podem trobar vinyes urbanes (fins i tot s’hi celebra la festa de la verema el primer dissabte d’Octubre).
Agafem el metro fins l’hotel, la nostre escapada s’acaba, ara cal recollir maletes i cap a Orly per agafar el vol que ens durà altre cop cap a casa.
Han estat 48 hores intenses, recorren aquesta magnífica ciutat a peu, tot “ramblejant”. En el tinter ens han quedat molts i molts punts d’interès: L’Arc de Triomf, els Invalids, el Centre Pompidou, l’Esglesia de St. Sulpice, parcs i jardins, places i ponts... però ens quedem per nosaltres totes les sensacions d’aquesta fantàstica visita llampec... Sempre ens quedarà París!
Mapa de transport public Paris
|
