Atenes (Athina o Αθήνα)
Durada: 5 dies
Dates: Any 2006. Del 30 de Maig al 03 de Juny
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil del viatge i preparació
En aquesta ocasió i a diferència d’altres viatges, la sortida era una petita escapada, una excusa perfecte per celebrar un aniversari i com ja s’ha convertit en tradició, triaríem una ciutat europea.
Els requeriments per triar el destí eren clars: bon clima, bona gastronomia, una ciutat encara desconeguda per nosaltres i que pogués recorre’s a peu,... Atenes complia amb tots els requeriments.
Mapa de la ciutat d'Atenes (format PDF)
Aquest cop el viatge no ens requeria cap planificació especial recorreríem els punts més emblemàtics de la ciutat “ramblejant” i guiats per la nostra lonelyplanet, només ens calia lligar transport i allotjament i com en totes les nostres escapades, vam optar pels recursos que ens posa a disposició la xarxa per reservar tant els vols com l’allotjament: Una bona oferta de cap de setmana d’ Iberia i la companyia de reserva d’hotels online BOOKINGS, van ajudar-nos a ajustar el pressupost.
Ens allotjaríem a l’Hotel Residence Giorgio un cèntric i excel•lent hotel de la capital del que destaquem el jardí del pis superior: gaudir d’un refrescant bany a la piscina durant el dia o prendre una copa amb una magnífica vista nocturna de l’Acropolis són només algunes de les possibilitats!!!
Dates del viatge
Marxàvem de l’Ametlla del Vallès el 30 de Maig per passar cinc dies a la capital de Grècia, Atenes.
Aquestes dates corresponent, com a la resta d’Europa, a la primavera, però cal preveure temperatures elevades i moltes hores de sol. Amb tot, tant la primavera com finals de la tardor, són las millors èpoques per visitar tant la ciutat com tot el país, ja que el clima és força més agradable i el país no està tant ple de turistes com a plena època estival. En aquesta època, las temperatures arriben i sobrepassen amb facilitat els 40 graus, mentre que l’hivern sol ser assolellat i suau comparat amb la resta de capital europees, tot i que excepcionalment pot arribar a nevar.
Moneda (diners)
Grècia va adoptar l’euro com a moneda l’1 de Gener de 2002. El dracma va deixar de circular completament l’1 de Març del mateix any.
Diari de Viatge
30/05/06 - L’Ametlla del Vallés – Barcelona – Atenes
Qualsevol excusa és bona per organitzar una escapada i un aniversari és una fantàstica ocasió per desempolsar les maletes i sortir a celebrar-ho... i què millor que fer-ho a unes quantes hores de vol de la nostra ciutat d’origen ???
El vol que ens durà a Atenes surt a les 13:00 de Barcelona, tres hores després aterrem a
l’aeroport internacional eleftherios venizelos, d’Atenes. Un flamant aeroport amb magnífiques infrastructures llegat del Joc Olímpics celebrats l’any 2004 en aquesta ciutat.
Per recórrer els 33 quilòmetres que ens separen de la capital optem per utilitzar el metro (10 euros el bitllet per dues persones, fins al centre de la capital). Un trajecte d’aproximadament tres quarts d’hora ens durà des de l’aeroport fins a la cèntrica plaça Omonia, a cinc minuts de l’hotel on ens allotjarem durant la nostra estada.
Aprofitarem la tarda per prendre el primer contacte amb la ciutat recorrent un barri amb encant com és Plaka, ple de restaurants i tavernes on degustar l’exquisida oferta gastronòmica de la ciutat.
Després de sopar ens dirigim als peus de l’Acropolis, on un turó als seus peus ens ofereix una vista nocturna impressionant d’aquesta ciutat i del jaciment arqueològic.
31/05/06 - Atenes
L’antiga Atenes era molt petita comparada amb l’extensa metròpoli actual, de manera que és força senzill i agradable recórrer el centre històric caminant.
Avui dedicarem el dia a visitar l’Atenes més clàssica: els barris de Plaka, Monasteraki i l’antic complex de l’Acropolis centraran la nostre atenció. Comencem baixant des de l’hotel pel carrer 28 Oktovriou-Patission direcció Acropolis. Pel camí podem començar a copsar el caràcter d’aquesta ciutat i els seus habitants: soroll, desordre, caos, deixadesa però amb un punt exòtic que aporten els venedors ambulants de qualsevol cosa, músics de carrer, netejadors de sabates, organistes,... o els propis habitants.
El primer complex que trobem en el camí és l’Àgora Romana, un recinte parcialment excavat on podem observar els fonaments de diverses estructures. La principal atracció de l’Atenes Romana és l’excel•lent conservada Porta de Atenea Arkegetis (10 a.C – 2 d.c) finançada per Juli César. Al costat de l’Àgora Romana es troba la Torre dels Vents, construïda per l’astrònom Andrònic. Aquesta enginyosa construcció feia les funcions de rellotge de sol i brúixola entre d’altres.
D’aquí ens dirigirem al barri de Plaka, el barri històric situat als peus de l’Acropolis. Aquest barri resulta atractiu tant a turistes com als propis grecs. Es tracta d’un animat barri farcit de restaurants, botigues de records, joieries, galeries, tavernes,...
A banda de la zona més turística és del tot recomanable perdre’s i explorar els seus carrers estrets amb adoquins, copsar l’encant de les cases, dels patis, de les balconades, de les flors,... un barri on es barregen vivendes, monuments, ruïnes,... la zona té el trànsit restringit i cada cop més carrers peatonals i una de les seves millors sorpreses és Anafiotika, un laberint de carrerons tranquils, poblat de cases adornades amb precioses buganvilies, jazmins i testos de mil colors. Explica la llegenda que aquest barri fou construït a partir de les pedres que van rodolar des del turó de l’Acropolis quan els turcs bombardejaren la ciutat!
Després d’una passejada per Plaka arribem a l’Àcropolis, conjunt arqueològic que forma part del Patrimoni Nacional de la Humanitat: El temps, la guerra, els terratrèmols, els expòlis i la contaminació,... han malmès aquesta joia, el Partenón, un dels monuments de l’antiguitat més importants d’Occident. Tot i això, tant pels propis grecs com òbviament pels milions d’estrangers que s’arriben a aquesta ciutat anualment, la contemplació de l’Acropolis segueix resultant impressionant, i per nosaltres no va ser menys!!!
Desgraciadament, molts dels monuments de l’Acropolis han estat destruïts amb els anys o bé es troben en museus (tant grecs com dispersos pel planeta), pel que han estat reemplaçats per rèpliques. Actualment, s’està executant un complex projecte de restauració que durarà uns vint anys per tal d’intentar minimitzar els efectes de la contaminació i el temps.
Habitada des del Neolític, l’Acropolis, va ser utilitzada com a fortalesa i lloc de culte. Posteriorment van ser construïts diferents temples en homenatge a la deessa Atenea. Després de la destrucció dels edificis del cim pels perses l’any 480 a.C. Pericles va posar en marxa un programa de reconstrucció que va convertir l’Acropolis en una magnifica ciutat de temples. En els segles posteriors, va ser utilitzada com a fortalesa militar dels successius ocupants i els seus edificis convertits en esglésies, mesquites i altres estructures.
L’any 1687 els venecians van atacar als turcs i van obrir foc sobre l’Acropolis provocant una gran explosió que va causar greus danys als edificis.
La entrada al conjunt es fa per la porta i el monument de Beulé (III a.C), anomenada així en honor al arqueòleg que la va descobrir, un cop dins i a banda del Partenón, obra més important de tota l’arquitectura grega, podem trobar: el Teatre Dionisos, el teatre més antic d’Atenes amb capacitat per acollir a 17.000 espectadors i on es representaven obres de teatre i danses en honor al deu del vi; el temple de Atenea Nike; l’Erection, on es venerava a Athina Polias i altres personatges mítics d’Atenes. D’aquesta construcció destaca com a element més important el conegudíssim Porxo de la Cariatides, que consta de sis estàtues davant la tomba de Cecrops i que suporten sobre els seus caps els capitells i finalment el Museu de l’Acropolis.
Ens passem el matí passejant entre aquest monuments, símbols de la civilització i antiga glòria grega absolutament impressionants per les seves dimensions, el dia és excel•lent i les vistes des dels peus del Partenón sobre la ciutat són increïbles, el sol abrasador però la vista val la pena!
 Agora
Va edificar-se el Segle VI a.C i destruïda pels perses l’any 480 a.C. Va reconstruïr-se posteriorment i a seguir activa fins 287 d.C any en que la van arrasar.
Després d’aquesta interessant visita per la Atenes clàssica ens dirigim al hotel a recuperar una mica les nostres forces, una bona banyera ens deixarà com a nous per sortir a sopar, avui estem de celebració.
Ens deixem recomanar a l’hotel i ens dirigeixen a un lloc proper on tastar un bon peix. Acabarem la jornada al bar del nostre hotel situat al darrer pis, fent una copa i gaudint d’una vista immillorable de l’Acropolis perfectament il•luminada; excel•lent!!! Això és un petit luxe...
01/06/06 - Atenes
Avui optarem per una visió de més moderna d’Atenes, amb la Plaça Sintagma, els edificis oficials, parcs i un darrera passejada per l’antiga civilització.
Com ja vam fer ahir, esmorzem en un cafè proper al hotel amb les taules al mig del carrer. Passar una estona aquí permet observar el tarannà dels habitants de la ciutat, és un dia laborable i estem en un barri cèntric, aquí la gent encara té temps per prendre un cafè i sobretot fer una cigarreta mentre parla amb col•legues, amics o familiars,... temps que probablement després recuperin a circulant a tota velocitat per la ciutat o bé envaint en sentit contrari de la calçada amb el cotxe o la vorera esquivant vianants amb la moto i sense cap mena de problema... Aquesta ciutat amb un màgic ordre intern dins d’un caos absolut ens té al•lucinats i captivats...
Un cop a la Plaça Omonia, girem a l’esquerra per el Venizelou, una gran avinguda que ens durà fins a Syntagma. Pel camí trobarem les Universitats, l’Acadèmia de les Arts i la imponent Biblioteca Nacional... i un munt de vaques!!! Atenes és l’escenari de la cowparade 2006.
La Plaça Syntagma va ser dissenyada l’any 1835 per arquitectes de la capital i des de llavors a patit nombroses remodelacions. Tot i això, segueix essent el nucli de la ciutat. En ella es troba el magnífic edifici del Parlament, d’estil neoclàssic i construït l’any 1834 per ser utilitzat com a residència del primer rei de la Grècia moderna, Oton I de Baviera. A l’explanada davant del Parlament trobem la Tomba al Soldat Desconegut, un monument als caiguts per Grècia. Els guardians de la tomba són els evzones, vestits amb el uniforme tradicional (faldilla curta i sabates amb pompons). Aquesta estàtua composa un imponent teló de fons per la cerimònia del canvi de guàrdia (a l’hora en punt i una cerimònia més llarga els diumenges i festius a les 10:45 a.m.).
També a la Plaça l’històric Hotel Grand Bretagne, construït l’any 1862 per allotjar a dignataris de visita paper que encara dur a terme. Com a nota històrica ressenyar que els nazis van convertir aquest hotel en el seu centre d’operacions al llarg de la Segona Guerra Mundial i va ser l’escenari d’un atemptat frustrat contra Churchill un 24 de Desembre de 1944.
Nosaltres deixem la plaça per fer un passeig a l’ombra dels Jardins Nacionals, passant per davant del Palau Zappeio fins a l’Estadi Panateneo.
Aquest impressionant estadi va ser construït a l’extrem oriental del turó Ardeto, en ell van tenir lloc els primer Jocs Olímpics de l’era moderna, l’any 1896. L’Estadi original va ser construït el S. IV a.C per Licurg per tal de celebrar les proves d’atletisme dels Joc Atenesos, celebrats en honor a la deessa Atenea. Estaba format per una recta amb seients rectangulars al seu voltant. En el regnat d’Adrià l’estadi va ser remodelat per poder donar cabuda a les lluites dels gladiadors.
Tot i la seva pista ovalada de grans dimensions i un capacitat per donar cabuda a 50.000 espectadors, l’estadi no pot satisfer les necessitats d’uns Jocs Olímpics actuals. Malgrat tot, va ser la seu olímpica de les proves de tir amb arc i la meta de la Marató Olímpica. L’estadi també és la meta de la marató que es celebra anualment el primer diumenge de Novembre. Més de 3.000 corredors recorren els 42 km de la històrica ruta de Fídipes, des del camp de batalla de Marató fins a Atenes, per anunciar la victòria dels grecs davant dels perses.
Deixem l’estadi i seguim per Av. Olgas fins al Temple de Zeus Olímpic, un colossal temple pel que es va trigar més de 700 anys en construir-se. Tenia 104 columnes corinties de 17 metres d’alçada i 1,7 de diametre. Actualment, només en queden 15 de peu. Creuarem l’arc d’Adrià per dirigir-nos cap a Monasteraki, on recuperarem les forces i dinarem en una de les moltes tavernes.
Després de dinar passarem una bona estona recorren aquest barri, que com Plaka té el seu encant. Es tracta d’un antic barri turc i el basar més important d’Atenes, on els gremis s’agrupen per carrers. Pels que gaudeixin amb les compres aquest barri és un autèntic paradís...
Seguim el nostre passeig pel barri percebent l’estil de vida dels seus habitants que no deixa de sorprendre’ns. Aquests barris, Plaka i Monasteraki, són el centre neuràlgic d’una capital Europea, però conserven un caire rural: carrerons estrets que s’enfilen a l’Acropolis, les petites taules de les tavernes al mig del carrer, dones de dol, homes manipulant el seu komboloi (un rosari d’origen islàmic que exerceix de perfecte teràpia antiestrés) gats i gossos jeguts a l’ombra o grecs jugant al carrer a la tavla, un joc de taula nacional molt semblant al backgammon. Després de la passejada decidim apropar-nos al hotel i sufocar una mica la intensa calor amb un bany a la piscina.
Amb el sol una mica més baix i abans de sopar ens decidim per fer una visita al Mont Likavetus, al que ascendim amb el funicular. La posta de sol sobre la ciutat des d’aquest cim és espectacular.
Sopem a la Taverna Platanos, tot i que el nom no sembli massa engrescador el menjar és excel•lent: cuina casolana grega molt bé de preu. Com ja és habitual, taules al carrer i cambrers a munt i a vall...!
02/06/06 - Atenes - Illa d'Hidra - Atenes
Avui ens decidim per fer una visita a una illa propera a la capital. Per fer-ho ens dirigim al Pireo, el Port de la ciutat, en metro. A mig matí i després d’haver fet un tomb pel mercat, agafarem un ferry que en poc més d’una hora i mitja ens durà fins a Hydra, una illa situada a unes 28 milles nautiques del Pireo.
 Hydra
Dediquem el dia per passejar pels carrerons i camins d’aquesta fantàstica illa i no marxem fins la darrera sortida del ferry que ens retornarà a Atenes pràcticament a les 22:00 de la nit.
Avui és el darrer sopar, de manera que tornem al nostre barri predilecte, Plaka, per gaudir de la gastronomia grega. Triem una taverna especialitzada en peix i marisc, Palia Taverna tou Psara, tot un clàssic de la ciutat i situada en una casa restaurada de 1868 situada a Anafiotika, com en la majoria de les tavernes del barri, les taules estan disposades amb gràcia al mig del carrer, envaint les escales necessàries per cobrir el desnivell entre carrerons. El menjar a cobert àmpliament les nostres expectatives: hem triat a la cuina una peça de fresquíssima Orada de més d’un quilo!!! això, una generosa amanida grega (com no podia ser de cap altre manera) i un vi grec blanc ben fresc han sigut la nostre elecció... de postres un excel•lent Baklavas... nyam, nyam...
03/06/06 - Atenes - Barcelona - L'Ametlla del Valles
El nostre avió no s’enlaira fins les 18:00 de la tarda hora local, així que encara podem aprofitar unes hores per passejar per aquest ciutat... Ens llevem sense cap pressa, fem el check-out del hotel i deixem trastos fins l’hora de marxar a la recepció de l’hotel.
Triem per esmorzar una cèntrica terrassa i ens dirigim cap el barri d’Exharquia, d’allà a la Plaça Omonia fins a la zona peatonal d’Ermou, avui dissabte una autèntic bullider de gent. Passegem fins a la plaça Syntagma badant amb tot el que trobem i aprofitem per endur-nos el nostre record particular, un nou magnet per la nevera!!!
Atenes és una d’aquelles ciutats ideal per fotògrafs... podríem passar-nos hores i hores intentant captar amb la nostra càmara l’ambient que s’hi viu, las gents,... la filosofia grega... és fascinant!!!
No podríem deixar a ciutat sense passar un cop més per Plaka, així que decidim menjar-nos un souvlaki, la versió grega i exquisida d’un sandvitx. De carn, de pollastre, amb espècies,... tot a l’estil kebab i amb pa de pita, irresistibles!!!
D’aquí al hotel per iniciar el nostre camí de retorn cap a L’Ametlla del Vallès... en unes hores estarem a casa, però per nosaltres ens queden aquest dies fantàstics a Atenes, una capital Europea sense el glamour de Paris, el toc cosmopolita de Londres o l’encant de Roma,... però per nosaltres, una ciutat amb caràcter, assignatura obligada per tots aquells que vulguin deixar-se endur per la Grècia clàssica, font de la cultura Occidental. Parada necessària per tots els urbanites amb predilecció pel caos d’una gran ciutat o pels observadors que podran passar-se hores asseguts en alguna de les moltes terrasses a observar l’ambient i las gents... una ciutat que es viu al carrer... de ben segur hi tornarem!!!
|
