Noruega: Dels fiords del sur a Cap Nord
Durada: 22 dies
Dates: Any 2003. Del 2 de Juny al 23 de Juny
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil del viatge i preparació
Som uns grans amants de la cultura escandinava i del seu mode de vida: Finlàndia, Noruega, Islàndia,... tots els països nòrdics ens mereixen una gran admiració, pel seu tarannà, pel seu respecte per la natura, pel seu estil de vida... per alguna cosa serà que vivim en una casa de fusta importada directament dels boscos de Finlàndia!!!.
Després de donar moltes voltes i després de tardes i tardes mirant el mapa de la península escandinava que teníem penjat a la paret del nostre despatx... vam acabar seleccionant el nostre destí i la ruta que seguiríem: l’elecció no va ser gens fàcil... el factor pressupost era molt important i tractant-se d’aquest països encara més!!! Una ruta per les capitals nòrdiques, Islàndia i fins i tot la meravellosa Groenlàndia van ser alguna de les moltíssimes opcions que ens vam plantejar, però finalment, Noruega va ser el destí triat.
Era la segona vegada que triàvem un destí escandinau (abans havíem fet una ràpida escapada a Helsinki) i en aquesta ocasió, tot i planificar nosaltres la ruta que volíem seguir, vam deixar en mans d’un agència de viatges especialitzada la contractació de la infrastructura: vols, lloguer de cotxe i allotjaments.
Aquest seria el nostre poc convencional viatge de noces: no donàvem a bast amb tot l’enrenou com per haver de lligar tots els fils de la nostra aventura nòrdica. Tot i això, si que vam traçar personalment la nostra ruta, hores i hores davant d’un immens plànol del país per acabar triant l’itinerari: destinaríem les tres setmanes del nostre viatge per recórrer en cotxe el país de sud a nord, des dels fiords, fins al mític Nordkapp on gaudir de l’espectacular Sol de Mitja nit.
Vàrem dividir el viatge en dues grans zones: Els fiords i el Nord del país, des de Nordland fins el Finmark, passant per les illes Lofoten i Andenes. Per recòrrer aquestes zones ens mourem en cotxe i per connectar-les utilitzarem l’avió, que ens permetrà cobrir els quilòmetres que separen Trondheim de Bodo en poc més de dues hores, mentre que per arribar fins a les illes Lofoten agafarem el famós vaixell HUTIGRUTEN, el tradicional creuer que recòrrer des de fa més de 100 anys la costa noruega... un fantàstic combinat de transports!
Respecte als hàbits i normes de circulació, comentar que és un país tremendament respectuós amb la normativa... ens va sobtar moltíssim veure centenars de cotxes de gamma alta (sobretot flamants VOLVO) seguint estrictament els límits de velocitat. Pel que van explicar-nos costums llatins com ara aparcar en doble fila o bé superar la velocitat són considerats actes de vandalisme i no passen pel cap de cap nòrdic!!!
Pel que fa als allotjaments vàrem optar per anar combinant diferents estils per tal d’aconseguir un pressupost ajustat: hotels de la cadena Scandic i sobretot bungalows en càmpings i encantadores rorbuer van ser alguns dels tipus d’allotjaments seleccionats: la nostra idea era poder cuinar alguna cosa al llarg del viatge per no haver de sortir a sopar fora massa sovint al llarg de les tres setmanes de viatge... Sabíem que Noruega era un país car, però las previsions van quedar curtes i haver de sortir a sopar fora podia engegar-nos el pressupost a dida ràpidament!!! A més, la gastronomia noruega no és precisament l’atractiu principal del país, la tradició gastronòmica del país es bastant limitada si la comparem amb altres països europeus, especialment si ho fem amb la franja mediterrània, de manera que optaríem per cuinar-nos nosaltres el menjar i sortir només quan l’ocasió s’ho mereixés!
Dit això, emprenem la nostra aventura nòrdica... ESPEREM QUE EN GAUIDIU!!!
Dates del viatge
Marxàvem de Barcelona el 2 de juny i passaríem a Noruega tres setmanes, fins el 23 de Juny.
Aquestes dates corresponent a l’època on gaudir del Sol de Mitja Nit: En les tres províncies més septentrionals, el sol llueix les 24 hores del dia des de mitjans de Maig fins a finals de Juliol, una experiència impressionant... passaríem 3 setmanes sense veure la nit!!!
Moneda i diners
La moneda oficial és la corona noruega (NOK), el canvi aproximat es de 1€ a 8,42 NOK (www.xe.com).
A pràcticament tot arreu s'accepten les targetes de crèdit, sobretot en establiments turístics.
Diari de Viatge
02/06/2003 - L’Ametlla del Vallés – Frankfurt – Oslo – Estavanger
Sortim de l’Ametlla a mig matí... primer però farem una parada a "la Lola d’abaix", l’autoservei de l’Ametlla de Vallés, per tal de proveir-nos d’un bon sortit d’ibèrics envasats al buit i paquets de 200 grams... una bona provisió per passar tres setmanes!!! Amb les provisions a les maletes ens dirigim cap a l’aeroport, ens esperen unes quantes escales i esperes als aeroports fins no arribem al nostre destí d’avui i inici del viatge: Stavanger, la porta dels fiords!!!
Triguem pràcticament 12 hores en recórrer aquesta distància i arribem a l’hotel passades les 23:00PM. A aquestes hores, només podem aconseguir una mica de pa per sopar... sort de la nostra particular reserva d’embotits!
Anem a dormir, demà ens espera un dia intens!
03/06/2003 - Stavanger – Prekestolen – Stavanger (150 km. Ruta Sud: 150 km)
Després d’un bon esmorzar a l’hotel ens dirigim a la companyia de lloguer (AVIS) al costat de l’aeroport per recollir el nostre cotxe, un petit Opel Corsa que ens servirà per recórrer el sud del país, des de Stavanger fins a Trondheim.
Un cop tenim el cotxe, ens dirigim cap el nostre destí d’avui: una excursió per Lysefjord, i el famós Prekestolen. Agafem carretera cap a Lauvik on agafarem el primer ferry fins a Oanes. Els ferrys seran una constant en aquest viatge, aquests transbordadors estan pensats per travessar fiords o connectar la terra amb illes pròximes. Tenen una elevada freqüència de pas al llarg de tot el dia i es permet tant el transport de turismes com backpackers! Els trajectes són relativament curts ( de 10 minuts fins a una mica més de mitja hora) i els preus solen rondar les 100 NOK pels cotxes i entre 20-30 NOK p.p. Atents als paissatges!!! les vistes damunt d’aquests vaixells són impressionants!
Un cop a Oanes, ja estem a les portes de Lysefjord. Tot i no ser comparable pel tamany amb els grans fiords que ens esperen una mica més al nord, aquest és realment especial. Es pot veure des de l’aigua o des de terra i en qualsevol dels dos casos és d’una bellesa admirable.
La estrella d’aquest fiord es l’objectiu de la nostra excursió d’avui, el conegudíssim Prekestolen, o també conegut com la Roca del Púlpito. L’havíem vist en les fotos d’un bon amic i estàvem emocionats per arribar-hi... després de poc més d’una hora i mitja de viatge i uns 57 quilòmetres, deixem el cotxe en un pàrquing vigilat (50 NOK), omplim la motxilla d’aigua i uns entrepans per dinar i emprenem el camí cap a la famosa paret.
No fa massa bon dia i després d’una estona de caminar comença a ploure, per sort sense massa intensitat i ens permet seguir el nostre camí. Amb poc més de dues hores d’ascensió... hem arribat!!! Aquest paret és impressionant, las fotos sempre queden curtes!!! La part més alta d’aquesta gran roca és molt més alta que la resta de fiord, acaba en un mena de megalítica proa de pedra, una gegantina torre de vigilància amb un cim completament pla i quadrat des d’on gaudim d’unes vistes extraordinàries pràcticament sols! és impressionant.
El marc és immillorable i tot i la humitat del dia, decidim treure els entrepans i menjar en aquell increïble paratge... i després a fer fotos i més fotos... per obtenir la millor instantània del Prekestolen i el fiord al fons cal fer una petita pujada més, son uns minuts més d’ascens però val la pena... des d’uns metres la perspectiva és impressionant i una de les fotos que vam fer allà decora ara el nostre despatx... el millor record!!! Després de la sessió i encara emocionats pel paisatge, desfem el camí perfectament senyalitzat que ens durà altre cop a l’aparcament.
Aquesta excursió por fer-se també amb alguna de les companyies, aquesta opció és especialment recomanable si el que es vol és una perspectiva des de l’aigua, però tant els accessos com la facilitat del camí van fer-nos decantar per anar pel nostre compte! i més tenint en compte els preus...
Després de la visita ens dirigim cap a l’hotel, després d’una dutxa ens decidim per fer una passejada per Stavanger, la quarta ciutat en població del país.
Ens dirigim cap al Gamle Stavanger, que és la zona més encantadora de la ciutat a tocar del moll. Aquest és un barri de 150 cases de fusta blanca encara habitades i perfectament conservades: carrerons de pedra, jardins farcits de flors,... tot està decorat per mantenir el seu aspecte original. Aquesta zona va ser construïda al llarg dels segles XVII i XVIII, tot i que diferents incendis la van destruir en diverses ocasions, las cases que avui encara perduren van ser originalment vivendes i magatzems de comerciants de conserves i artesans. Aquesta zona també és una de les més animades per la nit (bé, això en aquesta época de l’any és un dir...) o sigui que triem un restaurant on poder menjar un sandvitx i ens dirigim a l’hotel. Demà iniciem la nostra ruta pels fiords!
04/06/2003 - Stavanger – HardangerFjord - Bergen (468 km Ruta Sud: 618 km)
Després de l’aperitiu d’ahir en això dels fiords, avui comencem amb els plats forts. Aquesta zona del país és impressionants, plena de racons on quedar-se embadalit hores i hores contemplant el paisatge... tot un espectacle natural.
El destí d’avui és Bergen, la capital dels fiords, però abans ens espera tot un dia recorren una carretera que voreja els diferents braços del Hardangerfjord. Aquest fiord de fins a 120 km de longitut està format per tres braços oposats que recorrerem al llarg del dia d’avui: Gravinfjord, Sordtfjord, Eidfjorden.
Pràcticament sortir de Stavanger comencem a intuir el que ens espera: El paisatge a banda i banda de la carretera és del tot impressionant... els altíssims cims dels fiords, salts d’aigua, prats immensos, l’aigua cristal•lina que reflexa les muntanyes, tot de casetes de fusta escampades del paisatge i sobretot la magnífica llum, estem completament al•lucinats!!!. Fem la primera parada per gaudir d’un increïble salt d’aigua, el Langfoss, i passem el matí parant a cada revolt de la carretera, parem prenem unes fotos o quedem embadalits amb qualsevol racó i ens aturem a dinar en una de les moltes àrees de descans que té la carretera, àrees perfectament condicionades.
Per la tarda seguim direcció a Voss (un important centre d’esports d’hivern) fins a Eidfjord, un petit poble al final del fiord del mateix nom i al que es pot arribar en cotxe. L’atracció principal d’aquesta zona és la gran catarata Voringfossen, la més alta de Noruega amb 182 metres d’alçada. Es pot arribar fins al seus peus des del mateix poble a través d’un fàcil sender perfectament senyalitzat, tot i que la millor vista s’obté des de l’hotel Voringfossen.
D’aquí ens dirigim cap a Bergen, on ens esperen per dormir a una residència universitària (tot serà per contenir el pressupost!), pel camí encara ens quedarà descobrir alguna cataracta més a tocar de la carretera com ara Stensdalsfossen, fins i tot podem passar per darrera del salt d’aigua!
05/06/2003 - Bergen (0 km Ruta Sud: 618 km)
Avui dedicarem el dia per fer una visita per Bergen, una ciutat considerada patrimoni Mundial i capital per excel•lència dels fiords.
Bergen és probablement la ciutat més bonica de Noruega, no és una gran ciutat però té un encant especial: la seva situació del tot privilegiada, envoltada de fiords, milers d’illes i set magnífiques muntanyes, fan d’aquesta petita ciutat un lloc espectacular.
Des de la nostra residència situada a Nygardsgaten ens dirigim al centre de Bergen. Pel camí creuem el bonic parc que envolta el llac Lille Lungegardsvann, amb magnífiques vistes als turons que envolten la ciutat.
Tota la ciutat està perfectament cuidada: flors per tot arreu, aigua,... és francament encantadora. Tot passejant ens dirigim al moll. A la zona coneguda com a Torget està el conegut mercat del peix, una de les zones més animades de la ciutat pel gran tràfic tant de persones com de vaixells. Ens donem una volta per aquest curiós mercat i fins i ens animem a tastar les diferents varietat de peix (salmó, tonyina i fins i tot balena!!!) que ens ofereixen: marinat i especiat... i finalment acabem comprant unes quantes peces pel nostre sopar!
D’aquí ens dirigirem a les cases de Bryggen, a la banda dreta del moll. Són unes boniques cases de fusta de colors, molt característiques d’aquesta ciutat: ens endinsarem pels carrerons d’aquest barri ple d’antics magatzems i antigues vivendes dels comerciants de l’ Hansa ara convertides en locals comercials, restaurants i petites botigues. L’Hansa era una de les organitzacions polítiques i econòmiques de més poder de l’Europa dels segles XIII i XIV. Durant més de quatre segle, la ciutat va estar dominada pels comerciants alemanys que van instal•lar-se en aquesta zona de la ciutat. Vivien aïllats en la seva petita comunitat i van acabar construint-se una mena de gheto, els edificis de Bryggen són el que es coneix com l’Hansa Germànica, un dels emblemes d’aquesta ciutat.
Ja per la tarda ens dirigirem cap la funicular que puja al turó Floien i obtenir una bona panoràmica de la ciutat. El funicular surt cada mitja hora, tots els dies de 7:30 fins les 23:00 (dissabtes des de les 8 i diumenges des de les 9:00) i arriba fins al cim del turó a uns 320 metres d’alçada. Des de dalt les vistes en un dia clar són espectaculars, las millors per copsar el característic contorn del casc urbà, el perfil i els colors dels edificis... avui el dia no és especialment radiant, més aviat tot al contrari i fins i tot cauen quatre gotes, però tot i així, pujar fins aquí val la pena. Sobre el temps en aquesta ciutat val la pena tenir en compte que a Bergen enregistren pluja aproximadament 275 dies a l’any, de manera que millor no desesperar-se si no ens traiem de sobre en tot el dia la persistent pluja!! Després de les fotos de rigor, tornarem a les rodalies del port, aquest cop ens dirigim cap a l’església de Sant Maria, Mariakirken, una de les poques d’estil romànic que poden trobar-se a Noruega i d’allà, seguint paral•lels al mar fins a Rosenkrantztarnet.
Acabem de passar la tarda deixant el port i passejant pels diferents carrers d’aquesta encantadora ciutat, fins la nostra residència on ens prepararem per sopar una de les peces que hem comprat aquest matí al mercat del peix... deliciós!
06/06/2003 - Bergen - Flam – Myrdal – Songdal (296 km Ruta: 914 km)
Avui tenim un dia intens... entrem a Sognefjorden, un impressionant fiord: el més llarg (200 km de llargada) i profund (té una profunditat màxima de 1.296 metres) de Noruega.
Començarem la jornada retrocedint una mica sobre el mapa per arribar fins a Flam. Aquesta localitat no té cap gràcia especial, però és el punt de sortida de una magnífica excursió que no podíem perdre’ns! Recorrerem la vall de Flam, de Flam fins a Myrdal en un tren, el flaamsbana, tota una meravella construïda als anys ’40. Es van trigar 20 anys per acabar aquesta feina que té uns 20 kms de recorregut i cobreix 900 metres de desnivell mitjançant 20 túnels incrustats a la roca, entre cascades i boscos!!!. Durant el trajecte las vistes de la vall són espectaculars i veure el seguit de ponts i túnels cargolant-se per muntanya, és impressionant... tota una obra d’enginyeria. Durant el trajecte, el tren s’atura a la espectacular Kjosfossen waterfall... el viatge ens passa en un no res! El recorregut acaba a l’estació de muntanya de Myrdal on aprofitem per menjar-nos l’entrepà i prendre un cafè amb llet ben calent... estem a principis de Juny i aquí encara queda neu!!! Després d’una estona prenem un altre tren de baixada que ens tornarà a Flam on ens espera el nostre Corsa.
Deixem enrera Flam i ens dirigirem a Laerdal a través d’una altre obra d’enginyeria, aquest cop es tracta del túnel més llarg del món amb 24,5 km!!! que uneix les poblacions de Aurland i Laerdal. El túnel, inaugurat l’any 2000 va suposar una alternativa a l’antiga carretera de la neu, actualment només oberta els mesos d’estiu. Ens decidim per aquesta via perquè el dia avui no és massa bo i les panoràmiques sobre el fiord des de l’antiga carretera són espectaculars, esperem que demà el dia ens acompanyi una mica més!
A Laerdal pot aprofitar-se per visitar el Centre del Salmó Noruec, nosaltres però vam preferir acostar-nos a Borgund, a uns pocs quilometres, per visitar una de les més conegudes esglésies viquingues, la Borgund Stavkirke (l’església de fusta de Borgund). Aquesta església, la millor conservada del país és una de les més famoses i va ser construïda l’any 1150. A més, ha estat model de les moltes restauracions que s’han dut a terme en altres stavkirker, la seva visita val la pena!
D’aquí cap a Sogndal on passarem la nit en un hotel de la ciutat.
07/06/2003 - Songdal – Stryn (310 km Ruta Sud: 1224 km)
Avui, com en dies anteriors, dedicarem el dia a recórrer aquest caprici natural que són els fiords, obtenint novament imatges del tot espectaculars i es que aquest país no deixa de sorprendre’ns!!!
No tenim cap pressa i estem embadalits aquest paisatge blau intens que combina aigua i muntanya, els fiords... així que avui tornarem sobre las nostres passes fins a Aurland. Si ahir vam voler travessar las muntanyes pel seu interior, circulant pel túnel més llarg del món, avui aprofitarem la magnífica llum d’aquest país per recórrer una de les rutes més conegudes del país la Aurlandsvegen, o carretera de la neu.
La zona de Sognefjord és coneguda (entre moltes d’altres coses), per las seves esglésies medievals de fusta: és l’únic districte que posseeix esglésies medievals de fusta i pedra del mateix període de temps. Així que aprofitarem per fer una petita parada per visita Kaupanger Stavekirer, la més gran de les esglésies de fusta de la zona. Aquesta església va ser construïda abans de 1190 i ha patit diversos processos de restauració, tant de l’interior com de l’exterior. L’església encara està en us i està oberta als visitants cada dia entre Juny i Agost.
Després de la visita ens disposem a recórrer la carretera de la neu: ens arribem a Laerdal, una població situada en un lloc privilegiat d’aquest món... a les portes del Aurlandsfjord, i d’allà emprenem la ruta 243 fins a Aurland. A començaments del segle XX va construir-se aquesta magnífica carretera de muntanya coneguda també com la snovegen (carretera de la neu), constituint durant molt de temps l’única ruta terrestre entre Laerdal i Aurland. Avui en dia només està oberta els mesos d’estiu però és absolutament recomanable per las vistes sobre el fiord i las muntanyes, completament inigualable!!! La carretera té aproximadament 48 quilometres i el seu punt més alt està a 1306 metres d’alçada... circulem entre neu i això que estem al mes de Juny!!!... més endavant las vistes sobre el fiord Aurlandsfjord ens deixen sense parla... el paisatge és del tot espectacular, abrupte, profund, estret... senzillament sobrecollidor!!!
Deixem enrera Sognefjord per dirigir-nos cap a Fjaerlandsfjord i una de les seves principals atraccions, el Jostedalesbreen: la glacera més gran de l’Europa continental. D’entre las seves llegues, dues són fàcilment accessibles des de Fjaerland: Boyabreen i Supphellebreen. La primera, als peus d’un llac d’aigües increïblement blaves. La paret blanca i blavosa apareix de l’aigua del llac i s’eleva vertiginosament cents de metres fins amagar-se entre els cims de les muntanyes... amb una mica de sort pot veure’s desprendre algun tros de gel!
La segona llengua, que deu el seu nom a un cèlebre alpinista, tot i que menys espectacular que l’anterior, per la seva localització permet veure el gel de més a prop. Supphelledalen, és la glacera de menys alçada del sud de noruega però es manté encara viu gràcies al gel que es desprèn de Flatbreen. Passem una bona estona gaudint de les vistes d’aquestes glaceres... i de l’entorn incomparable! D’aquí ens dirigim a Stryn, que si bé no té cap interès turístic, ens servirà de base per demà passar el dia a Jostedalesbreen.
Dormim al càmping Strynvatan, un càmping que disposa d’acollidors i ben equipats bungalows amb vistes al llac Stryn. Aprofitarem la nostra estada per fer una bugada... però una recomanació... no compreu el sabó de la rentadora a la recepció del càmping: el seu preu pot rebentar qualsevol pressupost, i és que el nivell d’aquest país ens deixa sense alè!!!
08/06/2003 - Stryn – Briksdal – Stryn (116 km Ruta Sud: 1340 km)
... Feia molt de temps que esperàvem el dia d’avui!!! Avui destinarem el dia a la conèixer una de les glaceres més populars del país, Jostedalsbreen i concretament una de les seves llengües més conegudes: Briksdalsbreen. Aquest cop no ens limitarem a buscar una bona zona per contemplar el paisatge des de la distància... si no que farem un trekking pel gel!!!.Emocionats, ens disposem a recórrer els quilometres que ens separen de Olden, la petita població, base de totes les excursions.
Una excursió per una glacera és una experiència fascinant, i és absolutament aconsellable fer-ho de la mà d’un guia expert. Hi ha vàries agències que organitzen aquest tipus d’excursions, nosaltres optem per Briksdal Breforing que com las altres organitzen sortides diàries. L’empresa ofereix diferents tipus d’excursions, nosaltres vam optar per la més popular, una excursió d’unes quatre hores, dues d’elles per sobre del gel. Abans de començar l’excursió sobre el gel, haurem d’arribar a la base de la glacera per un camí ascendent que recórrer entre boscos i salts d’aigua. Un cop a la base, el guia ens donarà tot el material: arnés, grampons, cordes de seguretat, casc... amb tot l’equipament, per fi ens disposem a començar l’excursió!!!
El trekking, tot i l’esforç (en qualsevol cas apte per gairebé tots els públics) val la pena... estem caminant sobre una immensa gran massa de gel... de blau intens... Aquí sobre et sents petit... és fantàstic, estem emocionats!!!
Passem tot el dia en aquest entorn incomparable, gaudint de les vistes, del paisatge... del magnífic dia!
09/06/2003 - Stryn – Geiranger – Golden Route - Andalsnes (140 km Ruta Sud: 1480 km)
Per avui tenim previst recórrer un dels fiords més emblemàtics de Noruega, el Geiranger, un petit fiord de 16 km de longitud que tot i que pot semblar petit és un dels més espectaculars del país... i després explorarem la fantàstica Golden Route... tot plegat el dia es presenta emocionant i ple de paisatges descomunals!!!
Matinem per deixar el càmping ben aviat i fer via cap a Hellesylt. Aquest petit poble del comptat de More og Romsdal, és molt menys concorregut y popular que el poble veí de Geiranger, tot i això gaudeix d’una magnífica localització i és la base de la companyia de ferrys fjord1 amb els que navegarem per aquest meravellós espai natural, el sobrecollidor Geirangerfjord. Comprem els bitllets sense reserva prèvia i esperem l’hora de partida impacients per començar l’excursió.
La navegació per aquest fiord dura aproximadament dues hores, temps que ens passa volant contemplant un magnífic paisatge natural: salts d’aigua per tot arreu, muntanyes que cauen en picat a les aigües salades que serpentegen per un riu que no és res més que el mar ocupant els espais robats a la terra per les antigues glaceres... tot plegat, un paisatge fascinant que ens deixa impressionats, no ens sobta gens que el Geiranger s’hagi inclòs recentment a la UNESCO’s Heritage list.
Durant el trajecte, anem descobrint penjats de les parets de roca, petits pobles penjats de racons inverosímils que omplen de color el recorregut... i cascades com las set germanes o el pretendents pinten de blanc las altíssimes parets rocoses que anem travessant.
Arribem a Geiranger... emocionats... el recorregut val la pena! Abans d’iniciar l’excursió cap a la Golden Route, ens aturarem a aquest petit poble, ple de turistes fins a la bandera!... aprofitarem per visitar un dels penya-segats mes fotografiats del país: el Flydasjuvet. Aquesta pedra en suspensió serveix de reclam en nombrosos tríptics d’agències majoristes que ofereixen els seus serveis per Noruega...
Deixem ràpidament el poble, una mica massa massificat pel nostre gust, i agafem la carretera que s’enfila cap a les muntanyes (direcció oposada a la Golden Route) per anar a localitzar aquest extrem de paret rocallosa que sobresurt en forma de proa de vaixell a centenars de metres d’alçada sobre la vall i el fiord... tot i que seure’s-hi no és apte per a cardíacs... ens hi apropem amb compte i acabem immortalitzar-nos-hi amb els peus penjant!!! Aprofitem l’estona per dinar abans d’iniciar la ruta que ens dura fins a Andalsnes a traves de magnífics paisatges de muntanya, sinuoses corbes i miradors amb vistes increïbles de las valls i els fiords.
Amb l’estómac ple iniciem la ruta, la carretera està marcada com RV 63 durant tot el camí, comença al mateix poble de Geiranger i d’allà comença l’ascensió cap a les muntanyes en un sobrecollidor recorregut des del que es tenen unes vistes immillorables de la cascada De Syv Sostre. La carretera continua cap al Nord fins a Eidsvatnet... després del llac apareix el poble de Eidsdal, als marges del fiord on prenem un ferry fins a Linge... just a l’altre banda del fiord. Seguim la ruta fins a Valldal, conegut com el poble de les maduixes (cada any s’hi cel•lebra una festa amb aquest motiu). El traçat de la carretera continua a partir d’aquí travessant llacs, prats verds i ens els punts més alts encara hi trobem neu!!!... ja en el punt final de la ruta: la Trollstigen, el camí dels trolls. Es tracta d’un tram d’especial bellesa, sinuós... onze corbes tancades de tremenda pendent. Els diferents miradors ens permetran veure la cataracta Stigfossen de 180 metres d’alçada, impressionats seguim per la carretera que ens durà fins al càmping on ens allotjarem avui... i sorpresos creuem l’única senyal del món que adverteix de la presència de trolls!!!
Dormim en un dels bungallows del càmping Trollstigen, a les afores d’Andalsnes.
10/06/2003 - Andalsnes – Molde - Farstad (214 km Ruta Sud: 1694 km)
El dia d’avui ens ha de dur fins la façana atlàntica de Noruega, al petit poble de Farstad, enrera quedaran els fiords del Sud i la seva majestuositat... abans però encara ens queden uns quants quilòmetres i un dia ple d’emocions.
Sortim aviat del càmping amb la idea de recular i tornar a visitar la magnífica Trollstigen. El dia s’ha llevat molt clar i fa un sol esplèndid, un dia sense boira... així que ens decidim tornar enrera i pujar als miradors que hi ha per la carretera per obtenir unes bones panoràmiques, la vista de d’aquí dalt és excel•lent!!!
Després d’entretenir-nos fent fotos i admirant el paisatge una bona estona, decidim emprendre la ruta cap a Molde, primer ens trobem amb Andalsnes, però decidim no aturar-nos-hi donat que no té cap atractiu especial. Fem via fins a Vestness on agafarem el ferry fins a Molde. Aquesta petita ciutat, ubicada al començament del Romsdalfjord, es coneguda com la ciutat de les roses, encara que també organitza un festival de jazz de renom internacional. Aquesta ciutat va ser destruïda pràcticament tota durant la Segona Guerra Mundial pel que la seva arquitectura té poc interès. Són molt més rellevants las seves rodalies: milers d’illes escampades pel mar... fantàstiques per excursions d’un dia.
Nosaltres però, no tenim massa temps així que fem una passejada per aquesta ciutat: com a curiositat, visitem el Kongebjorka, un arbre en el que el rei Haakon i el seu fill hereu Olav es van amagar durant els bombardejos que va fer l’aviació nazi sobre la ciutat l’Abril de 1940. Després de la visita, ens enfilem a un dels miradors de la ciutat, el mirador de Varden, situat sobre una petita muntanya que ens dóna una magnífica perspectiva de la ciutat i las seves rodalies. Fa un dia fantàstic, així que optem per quedar-nos a dinar i gaudir del sol i el paisatge.
Després de dinar tranquil•lament en aquest fantàstic indret, fem via cap a Farstad, on dormirem. Per cobrir aquest itinerari optem per la increïble carretera del Atlàntic, coneguda com la Atlanterhavsveien. Es tracta d’una carretera construïda literalment sobre el mar, que travessa la boca del Kvernesfjord entre Vevang i Averoy, uns quants quilòmetres al nord de Molde. En total, són 8 ponts que connecten entre sí diferents illes i que creen un espectacle memorable, tant els dies de sol com avui, com els dies de tormenta.
Després d’una mica menys d’una hora arribem Hustadvika, avui ens allotjarem en el Hustadvika Gjestegård. Es tracta d’un petit complex hoteler perfectament integrat en l’entorn: un conjunt de cabanes de color vermell amb finestres blanques... una imatge típicament nòrdica, cabanes escampades per una àmplia zona; la recepció, una zona de lleure, el jacuzzi, las habitacions... cap dels edificis del acollidor hotel té més de dues plantes... A més estem completament sols fins al punt que a la porta de la recepció ens trobem una nota donant-nos la benvinguda i un sobre amb les claus de l’habitació!!! Increïble...
Després d’acomodar-nos decidim sortir a sopar a Bud, una petita localitat de pescadors, situada a uns quinze quilòmetres, on tastarem un deliciós peix acabat de sortir de l’aigua!!!
11/06/2003 - Farstad - Trondheim (223 km Ruta Sud: 1917 km)
Avui ens dirigim fins al darrer punt de la nostra aventura pel sud de Noruega, per la majestuosa zona dels fiords... arribarem fins a la ciutat mil•lenària de Trondheim.
És un dia de tràmit i el mal temps que fa tampoc no ens permet gaudir del paisatge o fer alguna excursió per la zona, de manera que optem per recórrer els quilòmetres que ens separen de la ciutat, acomodar-nos al hotel i anar a tornar el cotxe a l’agència de lloguer.
Ja al vespre deixa de ploure, i ens permet fer una breu passejada per la ciutat i sopar en un MacDonal’s... el nivell de vida en aquest país és extraordinàriament car, de manera que optem per aquesta cadena de menjars ràpids (i alhora horrorosos) per fer un sopar relativament econòmic... Un cop dins podem comprovar que fins i tot un Bic Mac és força més car en aquest país que a casa nostre! Aquest sandvitx ha esdevingut un indicador econòmic: La prestigiosa publicació britànica, The Economist, va inventar l’any 1986 l’índex Bic Mac, comparant el preu d’aquest internacional entrepà entre els diferents països del món (concretament els 100 països en els que es podía adquirir), el seu preu és fàcilment comparable donat que la seva composició, tamany i quantitat de feina per produir-lo és idèntica en tots els països de venda... Si ens mirem els resultats actualitzats a 2007, arribem a la mateixa conclusió que arribem fent cua a l’establiment de Trondheim... un bic Mac a Noruega costa una mica més del doble que a la zona euro!!!... arriba als 6,63 USD... horrorós.
Després d’aquesta petita classe d’economia aplicada... anem a l’hotel, demà volem recórrer la ciutat abans de deixar definitivament el Sud d’aquest magnífic país.
12/06/2003 - Trondheim
Dedicarem tot el dia a conèixer aquesta ciutat mil•lenària, plena d’història. Avui dia Trondheim és la tercera ciutat en població e importància del país, però durant més de 200 anys i coneguda amb el nom de Nindaros, va ser la capital del regne. Actualment és una activa ciutat universitària amb força oferta cultural.
Optem per comprar-nos un bitllet pel transport públic vàlid per 24 hores (65 Krn, quan un bitllet senzill vàlid per 1 hora costa 24 Krn) i ens llancem a recórrer la ciutat. Comencem l’agradable passeig dirigint-nos cap a la Kjopmannsgate, un carrer que baixa paral•lel al riu i on trobarem las conegudes cases de fusta de colors. La millor manera d’apreciar-les es baixant fins al Gamle Bybro (l’antic pont de la ciutat) que creua el riu al sud del carrer. Des d’aquest pont d’estructura vermella obtindrem las millors vistes de les cases de fusta, gairebé penjades sobre el riu... Un cop creuat el riu, passegem pel carrer Bakklandet, ple de comerços i cafès, un bon lloc per fer un descans o agafar forces.
A partir d’aquí comença una dura pujada fins al Kristiansen Festning, una antiga fortalesa del segle XVII ben conservada des d’on les vistes de la ciutat són espectaculars. Si algú té previst fer l’excursió per la ciutat en bicicleta, podrà estalviar-se aquesta darrera durísima pujada!!! ja que al començament del carrer hi ha l’únic elevador de bicicletes del món!!!... Durant els anys 40 aquesta fortalesa va ser ocupada pels nazis que la utilitzaven per executar soldats noruecs de la resistència.
Després d’aquesta visita, ens dirigim a centre de la ciutat i el seu centre neuràlgic: la Plaza Torget, i d’allà recorrem el carrer Munkegata fins arribar a probablement l’emblema de la ciutat, la seva famosa Nidarosdomen (catedral de Trondheim). Es tracta de la catedral més septentrional del món a banda de ser la més gran d’Escandinavia i el centre de pelegrinatge més important del nord d’Europa. La seva construcció va iniciar-se l’any 1070 amb el nom de Kristkirken (l’església de Crist) i l’altar va aixecar-se sobre la tomba d’Olav el Sant, el rei viking que va portar el cristianisme a Noruega. Aquesta magnífica catedral bé mereix una visita (se n’organitzen en diferents idiomes i fins i tot s’hi celebren concerts d’òrgan).
Avui ha sigut un dia de turisme urbà un bon complement als paisatges absolutament majestuosos dels darrers dies: navegant per fiords, travessant ports de muntanya, bocabadant-nos a cada quilòmetre en descobrir els paisatges nòrdics de singular bellesa... però l’aventura no acaba aquí, demà emprenem la segona part de la nostra aventura, un viatge que ens ha de dur de camí fins al Sol de Mitja nit, fins al mític Nordkapp, el punt més septentrional d’Europa que marca el límit del nostre continent.
13/06/2003 - Trondheim - Bodo – Svalvaer
Avui tenim un dia mogut... viatjarem en avió fins a Bodo, travessant la línia del cercle polar, i d’allà ens embarcarem en el creuer nòrdic per excel•lència, l’Hurtigruten per arribar fins la illes Lofoten.
El dia comença aviat, el nostre vol surt de Trondheim a les 9:00 del matí i decidim arribar-nos fins l’aeroport en transport públic (aprofitant el tiquet de 24h que ens vam comprar ahir). Val a dir, que tot i que el transport públic en aquest país es força car, funciona perfectament.
El vol surt amb puntualitat i en poca estona arribem a Bodo, capital del Comptat de Nordland. Donat que l’ Hurtigruten no surt fins les 15:00 de la tarda, optem per deixar l’equipatge a la consigna de la terminal de la companyia naval i sortir a voltar per aquesta petita ciutat...
L’aeroport està situat a un parell de quilòmetres del centre i està perfectament comunicat amb autobusos urbans. Amb las maletes a la consigna, emprenem la marxa per aquesta localitat... el primer que ens sobte només arribar-hi és la llum... difícil de descriure, una claror àrtica, blanca, neta, intensa... fa un dia fred però molt, molt clar, francament preciós!!! La ciutat no té grans atractius, ni molta història ja que com altres moltes ciutat del nord i centre del país van ser completament arrasades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. El més interessant probablement sigui l’església principal amb uns magnífics vitralls o el museu noruec de l’aviació, que nosaltres per qüestió d’horari no vam arribar a visitar.
Poc després del mig dia, veiem entrar al port de Bodo el magnífic vaixell Hurtigruten.
Aquest vaixell fa més de 110 anys que recórrer la costa del país per portar turistes (tant als propis noruecs, com d’arreu del món) i productes frescos fins als punts més remots del país. Nosaltres l’utilitzarem per fer un petit trajecte: des de Bodo fins a Svalvaer, a les Illes Lofoten, un viatge d’una tarda que ens permetrà gaudir d’un paisatge únic d’aquestes illes de pescadors. En canvi, la majoria de gent que s’hi embarca ho fa per recórrer tot el litoral del país... des de Bergen fins a Kirkeness, prop de la frontera amb Rússia... aquesta opció però, és per viatges amb un altre estil (i pressupost!!). Nosaltres estem encantats amb la nostre elecció i tot i el fred i l’aire intens ens passem una bona estona a la coberta gaudint d’un paisatge únic... un cop deixem la costa i abans que no arribem a les portes de las Illes Lofoten, busquem un seient davant dels grans finestrals i fem una bona becaina al sol... magnífic!!!
Tal i com ens avien advertit... apropar-se a les Illes Lofoten per mar des de Bodo és espectacular: aquest arxipèlag està composat per centenars d’illes e illots caracteritzats pels seus perfils abruptes i retallats, pels seus petits pobles de pescadors, per las seves colònies d’aus marines, ports colorits,... A poc més de les 10 de la nit arribem a Svalvaer, on ens allotjarem en els Svinoya Rorbuer, unes típiques cabanes de pescadors, ara reconvertides en un acollidor allotjament.
Una recomanació per un bon sopar: THE "BØRSEN SPISERI" RESTAURANT, un lloc magnífic situat a la badia on tastar algunes de les especialitats noruegues basades en peix (i sobretot bacallà) a uns preus raonables!!!
14/06/2003 - Svalvaer (309 km Ruta Nord: 309 km)
Dedicarem el dia a recórrer en cotxe las Illes Lofoten. Primer de tot ens dirigim a l’oficina d’AVIS amb la que tenim contractat
el lloguer del cotxe, que tornarem d’aquí a uns dies a Evenes, pràcticament, al punt final de la nostre aventura nòrdica... però per això encara queden força dies, molts quilòmetres i sobretot... moltíssimes experiències i magnífics paisatges per gaudir... així que emprenem la marxa!!!
Agafem direcció Sud... volem arribar fins a A, l’últim poble de l’illa... anem fent ruta meravellats per aquestes illes d’origen volcànic, al nostre pas: illes, illots, roques, fiords, aus marines,... el paisatge és impactant i abrupte... a banda i banda de la carretera no deixem de veure (i d’olorar) immensos assecadors de bacallà... Seguim fent ruta tranquil•lament, gaudint de les vistes però sense poder baixar tant com voldríem del cotxe... sembla que avui no deixarà de ploure!!!
El clima en aquestes illes (a banda de la pluja que ens està boicotejant el dia), no és en absolut fred: una càlida corrent del Golf de Mèxic arriba fins la costa d’aquestes illes i això provoca que tot i la seva localització (per sobre de la línia del cercle polar), els hiverns no siguin extrems i els ports no arribin a congelar-se. A l’estiu, las illes es converteixen en un destí de luxe tant pels propis noruecs, com per cada vegada més turistes (europeus principalment): las temperatures mitges a l’estiu son força suaus i les illes esdevenen un destí fantàstic per dur a terme activitats a l’aire lliure.
Passem el dia gaudint de la bellesa natural d’aquestes illes: boniques platges de sorra blanca que contrasten amb pics de roca dentats que es precipiten sobre l’oceà, petits pobles de pescadors amb els típics rorbuers: va ser el rei Oystein al segle XII que va ordenar la construcció d’aquestes cabanes per donar refugi als pescadors de bacallà de l’època. No eren més que senzilles construccions aixecades sobre pilons parcialment enfonsats a la costa. Avui dia, aquestes construccions formen part del paisatge de les illes (i de part del litoral del país) i la majoria s’han reconvertit en acollidors allotjaments pel turisme.
Passada mitja tarda tornem a Svalvaer, on dormirem.
15/06/2003 - Svalvaer – Andenes (411 km Ruta Nord: 720 km)
Tot i que la majoria de gent que s’apropa fins aquestes illes, visita només I. Lofoten, nosaltres vam voler conèixer també las veïnes Vesteralen. Un altre arxipèlag d’illes de 3.096 km, que tot i que no és tant conegut i potser és menys espectacular que l’anterior, ens permetrà dur a terme una de les activitats que més esperàvem d’aquest viatge: un safari per anar a veure balenes!!! Això, si tot va bé, serà demà... avui dedicarem el dia a recórrer la zona i arribar-nos fins a Andenes.
El dia comença com els darrers, plovent i com ahir ens dedicarem a fer el recorregut que separa ambdues poblacions sense  massa parades.
A Fiskebol agafarem un ferry que ens permetrà creuar la petita franja de mar que separa ambdues illes fins a Melbu, una petita població que no té massa interès a banda de ser l’enllaç en ferry més proper a les veïnes Lofoten. El ferry és un mitja de transport molt important en el nostre viatge i sobretot en la vida dels noruecs, funcionen amb perfecta eficàcia i son extremadament puntuals, els trajectes són en mitjana relativament curts i els preus moderats. Resulta bàsic per planificar bé el dia i evitar sorpreses disposar dels horaris actualitzats: nosaltres abans de sortir de casa vam fer-nos amb una Guia Oficial del Transport de Noruega, però l’enllaç també proporciona informació interessant a tenir en compte alhora de planificar desplaçaments i/o buscar transports.
Arribats a las Vesteralen, ens dirigirrem fins a Andenes, a l’illa de Andoya. Es tracta d’una remota població, la més septentrional de las Vesteralen. El primer que fem és localitzar els apartaments on dormirem el proper parell de dies, altre cop en uns remodelats rorbuers a prop de la costa. Un cop instal•lats ens dirigim al Hvalsenter og Hisnakul (el centre balener i museu Hisnakul), on a banda de veure algunes exposicions no excessivament interessants sobre tot allò relacionat amb l’ecologia, la investigació i la vida de les balenes, així com la naturalesa del Nord de Noruega, també poden contractar-se alguns dels millors safaris de balenes i excursions en vaixell de les illes. La companyia Whales Safari, organitza magnífiques excursions des de 1988 per avistar aquests magnífics mamífers marins: els grans sperm whales viuen en les aigües riques en nutrients de la costa de Andenes. De fet, no hi ha cap altre lloc a Noruega on la profunda placa continental estigui tant propera a la costa com ho fa aquí a Andenes, aquest fet combinat amb la riquesa de les seves aigües las fa molt adients per la vida d’aquest animals i permet assegurar a la companyia l’avistament de balenes en cada sortida.
Aprofitem per contractar l’excursió (aprox. 800 KRN per persona) per demà, sortirem a les 10:00 del matí!!! fantàstics, estem emocionats...
Aquests safaris no són els únics que s’organitzen a la zona: a poc més de 90 minuts de navegació s’arriba a l’illa de Bleiksøya, on es troba un penya-segats amb una de les colònies d’ocells més popular de Noruega, entre 80.000 i 60.000 parelles de puffins (els divertits "frailecillos") a més d’altres espècies d’ocells.
Aprofitem el que queda de tarda/vespre per fer una passejada pel poble on dormirem, un petit poble que viu de cara al mar.
Un lloc on degustar especialitats de balena es el Lysthuset Sørvesten Restaurant
.
16/06/2003 - Andenes (50 km Ruta Nord: 770 km)
Ens llevem aviat per tal de fer un bon esmorzar i amb temps ens dirigim al moll des d’on sortirà el nostre vaixell, ben abrigats i amb un bon "pack" de biodramines a la motxilla... i es que això és el Mar del Nord!
Com no podia ser de cap altre manera, el vaixell salpa del port amb una puntualitat suïssa... ja a bord un biòleg català apassionat del mar i les balenes instal•lat a Andenes des de ja fa una bona pila d’anys, ens fa la introducció, explicant-nos quin recorregut farem i quines espècies animals podem arribar a veure al llarg de la travessa.
Després de la descripció i mentre el capità ens duu mar endins, ens ofereix un cafè calent... No sé si el cafè o el moviment del mar m’acaba tombant i a poc més de mitja hora d’haver deixat terra començo a marejar-me estrepitosament... aquí acaba per mi el safari de balenes que tant de temps havia esperat!!! Per sort en Javi aguanta perfectament i pot treure unes bones fotos de las balenes fent immersió... realment és espectacular!!!
L’excursió dura tot el matí i arribem novament a Andenes a l’hora de dinar... tot i que en el meu patètic estat amb prou feines puc arribar fins al rorbuer a refer-me una mica!! Una bona dormida em deixarà com nova i tot i que hem perdut tota la tarda, aprofitarem l’avantatge de gaudir d’uns dies llanguíssim per sortir a fer turisme després de sopar a plena llum de "dia".
A Andenes mateix trobarem el far, obert l’any 1879 i encara en us, tot i que ara es gestiona automàticament.: aquest far vermell visible des de tot el poble, té 40 metres d’alçada i pot visitar-se i arribar fins dalt de tot a través d’una escala de 148 esglaons). D’allà ens dirigirem a les llargues platges de sorra blanca a Bleik, realment valen la pena!!!
17/06/2003 - Andenes - Tromso (175 km Ruta Nord: 945 km)
Avui tenim previst arribar-nos fins a Tromso, la porta del Àrtic: Estem arribant-nos al remot Nord del país, una vasta extensió de territori més enllà de Cercle Polar Àrtic... destí de viatgers que com nosaltres pretenen arribar fins al Cap Nord o d’aquells amb més sort (i pressupost) que exploren els límits de la Terra arribant fins les Illes Svalbard.
Sortim cap el moll des d’on surt el ferry que ens tornarà a terra ferma, deixem enrera aquest magnífic arxipèlag d’illes per tornar al vell continent i seguir la ruta que ens ha de dur fins al punt més septentrional d’Europa. El paisatge durant la ruta és fantàstic: immenses tundres, cel infinits, llum intensa, fiords abruptes,... el país no deixa de meravellar-nos.
Poc més de mitja tarda arribem a Tromso, la sisena ciutat de noruega en importància. Aquesta ciutat té un passat vinculat a les expedicions de exploració del Àrtic, ja que per la seva localització, va servir de base en nombroses aventures. La seva latitud extrema, el seu clima (moderat gràcies a les corrents del Golf de Mèxic), el seu esperit cosmopolita... la converteixen en una ciutat interessant, agradable i activa, sens dubte bé val una visita! així que ens instal•lem al Scandic Hotel de la ciutat i iniciem un recorregut per la ciutat.
Després de fer una passejada pel centre de la ciutat i sopar en una cadena de menjars ràpids, ens dirigim fins al telefèric de Fjellheisen: pugem fins al cim d’aquest turó de 421 metres d’alçada amb el telefèric i obtenim una magnífica vista panoràmica de la ciutat i els seus voltants. Aquest és un lloc fantàstic per gaudir del Sol de Mitjanit a les nits estivals com avui o bé de les sobrecollidores aurores boreals (un fenomen atmosfèric que consisteix en l’aparició de feixos de llum en el cel nocturn on els colors de la llum del cel varien entre blanc, verd, groc, lila, vermell ) a les gèlides nits d’hivern.
18/06/2003 - Tromso – Alta (320 km Ruta Nord: 1265 km)
El dia s’aixeca fantàstic, fa un ce blau com mai l’havíem vist i la llum (no ens cansaríem de repetir-ho) increïblement intensa i blanca... la combinació ens dona un dia preciós... Deixem ràpidament l’hotel i tornem a caminar per aquesta petita ciutat que ens té el cor robat.
A diferencia de Bodo, aquí ens trobem amb una ciutat amb ambient, amb una arquitectura interessant, casetes de fusta blanca, quantitat de museus per tots els gustos (la majoria d’ells relacionats amb les regions polars i la natura típica d’aquestes regions extremes).
Ens dirigim cap a la Catedral Àrtica, un edifici de forma singular i una magnífica e imponent façana de vidre que va se construït l’any 1965. Els seus 11 grans triangles (que representen els 12 apòstols exceptuant a Judes) es disposen en vertical, un darrera l’altre, creant una avantguardista estructura, semblant a una gegantina tenda de campanya. La bona acústica d’aquest edifici s’aprofita per dur a terme diferents concerts (concerts acustics de mitja nit a l’estiu o concerts d’òrgan).
D’aquí ens dirigim al
Polaria, un centre dedicat a les regions polars, la fauna, l’aventura... Compta amb diverses exposicions, un aquari... però lo millor és un espectacular curt sobre la vida a les illes Svabard que es projecta en una pantalla de 180º (Svalbard - Arctic Wilderness), el film ens deixa meravellats!!!
No ens tenim prou d’aquesta ciutat però ens espera Alta... darrer escull fins arribar a Cap Nord... així que iniciem la marxa... que transcórrer per un paisatge fantàstic.
Lo millor de la ruta: el Lyngen fjord, un fantàstic fiord amb cims de més de 1800 metres d’alçada que es precipiten directament a les aigües del fiord. Glaceres, cims nevats... tot plegat composa un paisatge meravellós que ens té captivats. Passem la tarda creuant part de Finnmark, la més remota regió del país: Finnmark ocupa gairebé 48.000 km2 d’extensió, en canvi, només hi viuen uns 74.000 habitants... ni un 2% de la població del país!!! La major part d’aquesta regió (que recorrerem avui i els propers dies), està ocupada per finnmarksvidda, una gran altiplà ple de llacs, escassos boscos i enormes tundres en las que viuen, des de temps immemorials els samis o lapons, un poble nòmada d’arrels ancestrals, dedicat tradicionalment a la pastura del reno.
Al vespre arribem a Alta, tot i que amb la llum que hi ha sembla mitja tarda!!! ens instal•lem al Norlandia Altafjord, un més que modest hotel de la ciutat.
Intentar buscar algun lloc per sopar en aquesta ciutat acaba convertint-se en una petita odissea... i acabem en una mena de local comercial menjant-nos una hamburguesa... l’únic que trobem obert. Anem a dormir emocionats amb l’etapa de demà... amb la impressió que ens acostem a la mítica meta final!
19 y 20/06/2003 - Alta – NordKaap – Alta – Evenes – Oslo (992 km Ruta Nord: 2257 km)
Alta és una ciutat sense massa interès, va ser un antic assentament sami i com moltes altres ciutats de la regió va ser totalment destruïda durant la Segona Guerra Mundial (i posteriorment reconstruïda sense massa gràcia). Només destacar una petita joia inesperada: las pintures rupestres més valuoses del Nord d’Europa que es troben a les rodalies d’aquesta ciutat.
Per nosaltres avui és el dia D,... arribarem a Cap Nord, el punt més septentrional d’Europa, tota una fita: NORDKAPP 71° 10' 21"... ben aviat emprenem el camí cap al nord àrtic: tenim la sensació d’estar a la fi del món, no ens creuem amb ningú i el paisatge tot i ser impressionant, és completament desolador!!! cap arbre, terraplens, mar...
L’última població que ens trobem en la nostra ascensió és Honningsvag, la ciutat més septentrional del món. Una població que anualment rep multituds de turistes que com nosaltres tenen com a destí Cap Nord, a només 34 km. La única manera que hi ha d’arribar a Nordkapp és en autobús o bé en cotxe, i fora dels mesos d’estiu no hi ha cap servei d’autobusos, de manera que fora de la temporada estival només s’hi pot arribar en cotxe llogat (o propi) o bé taxi (amb la corresponent tarifa desorbitada). Per sort, nosaltres disposem del cotxe i poc abans de mig dia arribem a destí... JA HEM ARRIBAT!!!
Tot i que realment no es tracta del punt més septentrional del continent europeu, NordKapp és el destí turístic que convencionalment s’ha definit com l’extrem del vell continent. Per molts viatgers es tracta d’una fita, d’una frontera per assolir, un mític finisterre des d’on contemplar els límits del món. Ja des de temps immemorials, el poble sami li va donar un aura mítica a aquest indret, considerant-lo un punt màgic d’unió entre cel i terra. El seu nom però li va donar l’explorador britànic Richard Chancellor, que va arribar a aquesta banda de la costa l’any 1553 buscant el pas del nordest.
Deixem el cotxe al pàrquing i ens disposem a entrar al recinte de Nordkapphallen previ pagament de la (novament desorbitada) entrada!!! Aquest monstruós recinte és terriblement turístic: botigues de records, certificats turístics, diplomes, postals, bar i un deslluït museu entre d’altres... per sort el dia és magnífic, esplèndid... ni un núvol enterboleix el blau intens del cel i davant nostre tenim el mític penya-segat rocallós coronat per una immensa esfera terrestre de ferro. Ens oblidem del preu de l’entrada, del vent intens que pràcticament no ens deixa respirar, del horrorós edifici que tenim a les nostres esquenes... ens quedem mirant... embadalits... i aconseguim una d’aquelles fotografies que per elles mateixes valen el viatge, alguna cosa té aquest indret, aquest promontori colpejat pels vents...
Decidim menjar alguna cosa en un dels restaurants del centre turístic i enviar-nos una postal a casa, que a la tornada ens recordi las magnífiques vacances, mentre li donem voltes a la idea d’apropar-nos al que realment és el punt més septentrional d’Europa: Knivskjelodden... no haurem recorregut tants quilòmetres per quedar-nos amb la versió turística de NordKapp!!! Així que després d’analitzar la situació, decidim emprendre l’excursió i gaudir de l’autèntic Sol de Mitja Nit, des del punt geogràfic real, a 71º 11’ 08’’.
Des de l’aparcament que hi ha a la carretera E-69, a uns 9 km al Sud de Cap Nord, existeix un camí pedestre que condueix a un promontori davant del mar. L’excursió des de l’aparcament és d’uns 9 km en cada sentit "camp a través", un camí marcat per fites i petits grups de pedres apilades que van indicant la senda... un camí cansat però al final, la magnífica recompensa: un penya-segat davant del mar i un petit distintiu que recorda la extrema latitud d’aquest lloc amb un cartell informatiu... a diferència de fa unes hores on estàvem envoltats de turistes, aquí compartim el colpidor espectacle amb un reduït grup de caminants. Hem arribat a pocs minuts de mitjanit... prenem seient sobre la roca i es fa un silenci sepulcral: l’horitzó es converteix en una paleta de colors ataronjats, vermellosos, grocs... el sol descendeix fins pràcticament la línia del mar, és una gran bola incandescent de llum daurada... allà es queda... no baixa més... i passades les dotze de la "nit" comença a remuntar altre cop. Després d’això... no hi ha dubte, la esgotadora caminada ha valgut la pena!!! Abans de començar el camí de retorn, ens quedem una estona més gaudint de la magnífica "nit"... i ens mengem un entrepà en aquest indret tant increïble, probablement el millor sopar... aquí asseguts entenem que fa anys es cregués que aquest punt era la fi del món o el fet que aquest lloc inspirés infinites llegendes sami.
Desfem el camí per tornar a l’aparcament: l’excursió ens deixarà sense dormir, ha sigut llarga (hem trigat aproximadament sis hores), estem cansats i per davant ens espera una pila de quilòmetres, recollir las maletes i un vol que ens ha de dur fins a Oslo. Per davant un munt d’hores i molta feina... però estem satisfets de la decisió... l’espectacle no l’oblidarem amb facilitat.
Comencem la ruta cap al Sud... sense presses gaudint d’aquest nit tant assolellada, fins arribar a Alta just a temps de l’esmorzar. Sense passar per l’habitació, entrem directament al restaurant de l’hotel, on recuperem una mica las forces amb el buffet de l’esmorzar.
Abans de seguir el nostre camí, fem una petita becaina i una bona dutxa que ens repari una mica abans d’iniciar la ruta, aquest cop fins a Evenes, on deixarem el cotxe i prendrem un avió fins a Oslo, darrera parada del nostre espectacular viatge per terres nòrdiques. Fem el trajecte pràcticament sense parades, ens separen més de 500 quilòmetres i tenim el temps just abans no surti l’avió. A mitja tarda arribem a Evenes, a temps per deixar el cotxe de lloguer i enlairar-nos amb destí Oslo.
Estem morts, però encantats amb tot el que hem vist i el que hem viscut en aquesta segona part del viatge, l’aventura àrtica...
Aquí acaba la nostre aventura pel nord del país,
21/06/2003 - Oslo
Destinarem dos dies a conèixer Oslo, la ciutat més important i poblada del país.
Tenim l’hotel molt proper al port de manera que ens hi apropem per fer una passejada i acabem optant per agafar un ferry i apropar-nos a la península de Bygdoy, al Sud de la ciutat. Es tracta d’un lloc encantador, un espai residencial, tranquil, ple d’arbres on es troben uns dels museus més famosos de la ciutat. Passem el matí gaudint del ventall d’exposicions: El museu marítim, dedicat a la història marítima noruega. El museu dels vaixells vikings, el més famós i característic de Noruega en el que trobem las dues embarcacions vikingues més ben conservades del món. Ambdós vaixells són espectaculars... daten d’abans de 800 a.C, construïts amb fusta massissa, els convertia en embarcacions robustes amb las que els vikings navegaven pel Mar del Nord. Però sobretot, el museu de Kon-tiki, un museu dedicat a un gran aventurer: Thor Heyerdahl. El museu té exposada la immensa balsa Kon-Tiki (la original) amb la que el viatger va navegar pel Pacífic, construïda amb tècniques dels antics pobles andins; així com l’embarcació Ra II, amb la que va travessar l’Atlàntic. Las explicacions, exposicions i vídeos, mostren de forma interessant las aventures d’aquest intrèpid aventurer noruec.
Després d’aquest matí tant cultural, tornem a la ciutat. El ferry ens torna a deixar a l’animat port... fa molt bon dia així que ens decidim a menjar alguna cosa en alguna de las moltes terrasses que trobem a las rodalies del port. Ens dirigim a la zona anomenada Aker Brygge, un front marítim ple de vaixells esportius, un modern complex de restaurants, pubs, centre comercial, tot de cara al mar... molt popular entre el ciutadans d’Oslo i un lloc molt apropiat per menjar a base de peix i marisc.
Amb l’estómac ple, seguim la nostra visita per la ciutat. Ens dirigim a la plaça de l’Ajuntament, davant nostre podem apreciar el Radhus, una estructura massissa i simple de totxo marró fosc amb dues descomunals torres quadrades dominant la plaça. D’allà ens dirigim al centre, per Karl Johans Gate, un carrer peatonal del centre de la ciutat... un carrer pel que tothom passeja. Un altre punt d’interès de la ciutat: el Palau Reial.
Òbviament, Oslo no és una gran capital europea, no té la història de Roma, ni l’ambient de Londres i no es pot comparar amb l’estil vienès, però té un encant especial... els seus carrers fets per caminar, els arbres, l’herba dels bulevards, edificis típicament nòrdics res ostentosos, els barris amb cases de fusta blanques,... fan d’aquesta ciutat, la capital més antiga dels països escandinaus, un lloc digne d’una visita... acabem sopant a l’aire lliure en una de les moltes terrasses de la ciutat, en ple centre... aquest país ens té enamorats.
22/06/2003 - Oslo
Seguim la nostra visita per la capital de Noruega: Tornem a baixar al port i a l’esquerra de l’Ajuntament s’aixeca un turó on es troba el Akershus Festning (Fortalesa de Akershus), una gran fortalesa que domina l’entrada del fiord des de fa més de 600 anys. Des de que el rei Hakon la va fer construir l’any 1299 va ser residència i castell medieval fins al segle XVI, quan Christian IV va remodelar el castell i li va donar l’aspecte fortificat que té avui dia. Accedim al recinte (gratuït) per un petit pont sobre Kongens Gate per accedir a la zona interiors de la muralla i dintre del recinte visitem el castell en el que descansen las despulles dels darrers reis noruecs.
Després d’aquesta passejada ens decidim a visitar un dels parcs més coneguts de la capital, el Vigelandsparken (entrada gratuïta). El parc en sí mereix una visita només per las seves immenses explanades verdes, amb estanys plens d’ànecs, els arbres,... Caldrà arribar fins al final d’aquesta grandiosa extensió de terreny per veure la part realment excepcional: un passeig d’escultures de figures humanes de granit i bronze tremendament expressives. Unes escultures de Gustav Vigeland que representen las diferents etapes de la vida: nens, homes, dones, alegres, acabats de néixer, avis, tristos,... després de l’avinguda amb las estàtues, una gran font envoltada d’escultures.. i com a punt final, un immens monòlit de 20 metres d’alçada tallat en granit, la més gran escultura del món feta d’aquest material. Van ser necessaris 14 anys de feina per acabar aquesta obra que té fins a 121 figures humanes representant diferents els cicles de la vida.
Després d’aquesta visita encara ens queda una mica de temps fins l’hora de sopar, de manera que optem per apropar-nos a la Holmenkollen, una altíssima torre de salts d’esquí situada a una muntanya darrera de la ciutat. Ens hi arribem en metro i un cop allà... una gran pujada seguint las indicacions ens durà fins al peus de la grandíssima construcció.
El complex inclou el museu de l’esquí, un simulador de salts de longitud (amb esquís és clar!!!) i la torre, que ja ha experimentat fins a 15 reformes des de la seva construcció l’any 1892. Arribem fins a la cúspide d’aquesta torre mitjançant uns ascensors i un tram final d’esglaons... aquí dalt no acabem d’entendre com algú pot llençar-se al buit per la pendent que tenim davant nostre amb uns esquís als peus!!! és impressionant!!! Las vistes a la ciutat des d’aquesta alçada també són immillorables tot i que és una posició poc recomanable si es pateix de vertigen.
A la baixada fem una ràpida visita al museu de l’esquí, un recorregut pels 4.00 anys d’història d’aquest esport: material de totes les èpoques, documents, fotografies, explicacions i una petita exposició sobre les expedicions polars de Amundsen i Nansen.
Després d’aquesta visita, tornem al centre de la ciutat... avui és el comiat, demà tornem altre cop cap a casa així que sortirem a sopar a... on degustarem algunes de les excel•lents especialitats escandinaves. Aquest cop ens hem deixat recomanar per gent de la ciutat, l’elecció ha estat el Restaurant TheaterCafeen, un dels restaurants del Hotel Continental.
23/06/2003 - Oslo - Barcelona
Avui acaba el nostre viatge per terres escandinaves, enrera queden més de 4000 km per carretera recorrent la capriciosa geografia noruega, gaudint d’una natura sense límits, grandiosa, indòmita, magnífica...
Ens hem enamorat d’aquest país ple de contrastos: des de la vida cosmopolita de la seva capital, Oslo, fins la tranquil•la vida dels petits costaners de l’àrtic... fiords imponents, glaceres, cims nevats, la desolada tundra àrtica, estretes carreteres de muntanya, blanques ciutats costaneres... la llista seria inacabable i segur que ens deixaríem coses!!!
Els nòrdics són grans amants de la naturalesa: anar amb bicicleta, passejar pel bosc, navegar, l’esquí..., tot això converteix aquest destí, Noruega ("el camí del Nord" en llengua antiga), en imprescindible per tots aquells que com nosaltres gaudeixin i respectin la natura.
|
