Fitxa del Pais
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Noruega
Idiomes oficials: Noruec (Bokmål i Nynorsk), a més llenguatges Sami en sis regions.
Capital: Oslo (hora local: GMT+1)
Ciutat més gran: Oslo
Govern: Monarquia consitucional (Primer ministre: Jens Stoltenberg).
Superfície: 385.1991 km²
Població: 4.574.560 hab.
Moneda: Corona noruega (NOK).
Pesos i mesures: Sistema mètric.
Electricitat: 240V AC, 50 Hz
Dominis internet: .no
Codi telefònic: +47
Introducció
Noruega pertany a la península escandinava, un destí ideal per tots els que aspirin a sensacions autèntiques en plena natura, una natura gens contaminada, amb grans espais, paisatges impressionants, i una llum molt difícil de descriure per algú de ciències i pocs recursos literaris... simplement irreal. Noruega (sempre segons la nostra opinió) és un país fora de lo comú, dominat per l’aigua, el verd dels seus boscos (el 25% de la seva extensió esta cobert d’immensos boscos) i una llum màgica, àrtica,... que no deixarem de veure si visitem el país en l’època estival.
Es pot arribar a pensar que Noruega, allà al Nord d’Europa es un país fred... ple d’ossos blancs, però no és així, tot i la seva localització, l’estiu és habitual que els termòmetres marquin temperatures properes als 25 graus, i per veure ossos polars, caldrà arribar-se fins a l’arxipèlag àrtic a les Illes Svalvard, unes illes situades a mig camí entre terra ferma i el pol Nord, una meravella natural on la vida animal està adaptada a les dures condicions àrtiques.
Pels viatgers amb interès pels paradisos naturals i les activitats a l’aire lliure, Noruega esdevé un destí molt recomanable. El país té només 4,5 milions d’habitants escapats pels més de 385.000 km2, això juntament amb l’estil de vida escandinau, proporcionen al visitant una sensació de llibertat total: Es un país ple de contrastos, des dels majestuosos i mundialment coneguts fiords, fins a la sobrecollidora tundra àrtica, passant per platges de sorra blanca, bromoses illes de pescadors, enormes boscos, insòlites glaceres o escarpades muntanyes... tota una demostració de la magnificència de la natura. Els amants dels esports trobaran mil oportunitats per practicar senderisme, pesca, alpinisme, la bicicleta, el rafting, o com no, l’esquí (un invent noruec)... un munt de possibilitats!
Noruega, a més, és un país amfitrió, els seus habitants són tremendament hospitalaris i amables, gairebé tothom parla anglès i fins i tot és sorprenent la quantitat de gent que sap alguna cosa d’espanyol!!! Un país perfecte per recorre’l al nostre aire, sense cap complicació sanitària o xoc cultural i... en plena Europa, cosa que el fa destí especialment recomanable per famílies.
A totes aquestes lloances, només un petit inconvenient... el nivell de vida: terriblement superior al nostre i que farà que tinguem que ser enginyosos alhora de gestionar correctament el nostre pressupost, però l’esforç paga la pena!!! Esperem que gaudiu tant com vàrem fer-ho nosaltres recorrent aquest magnífic país!!!
Historia
En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905.
Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).
Politica
Noruega és una monarquia constitucional amb un sistema parlamentari de govern. Les funcions del rei són principalment cerimonials, però posseeix una influència com el símbol d'unió nacional. Encara que la constitució de 1814 garanteix poders executius importants al rei, aquests són executats en gairebé tot els casos pel consell d'estat en nom del rei (consell del rei). El consell d'estat o gabinet consta d'un primer ministre i el seu consell, nomenat pel rei. Des de 1884, el sistema parlamentari ha de garantir que el consell tingui aprovació del parlament, fet que provoca que els nomenaments realitzats pel rei siguin una simple formalitat.
Els 165 membres del parlament noruec, o Storting, són escollits des dels 19 comtats per períodes de quatre anys d'acord a la representació proporcional. Encara que sigui una legislatura unicameral, per a considerar o modificar la legislació, el parlament noruec tria una cambra dels seus membres per a formar una cambra alta o Lagting, mentre els altres membres constitueixen una cambra baixa o Odelsting.
Geografia
Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paralela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats.
El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total.
El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions.
Clima
(http://met.no/english/index.html)
El clima de Noruega és oceànic de transició des de temperat fins a àrtic a través de la seva latitud a la costa i de tendència més continental a l'interior. La gran longitud del país, que abraça 13 graus de latitud (equivalent a la distància fins al Mediterrani des del sud del país), així com l'orografia abrupta faciliten la variació climàtica, amb diferències notables entre llocs propers.
En general el clima és suau per la latitud en què es troba el país (equivalent a la d'Alaska, Groenlàndia o Sibèria), gràcies a l'efecte del Corrent del Golf, que hi porta aire càlid i humit des de l'Atlàntic.
Un altre factor important és la gran diferència de radiació solar entre les diferents estacions, especialment al nord del país, situat per sobre del Cercle Polar Àrtic.
Temperatura
Les temperatures a Noruega presenten suavitat i poca variació estaconial a la costa oest i valors més freds però més extremats a l'interior.
Tota la costa des de Vest-Agder fins a les Lofoten té temperatures mitjanes hivernals superiors als 0°C, mentre que, per exemple Oslo, també a la costa però molt més l'est (i amb un clima de tendència ja més continental) té una mitjana de gener de -4,5°C.
A Finnmarskvidda, a l'interior de Finnmark, la mitjana de gener és de -15°C, mentre que la mínima temperatura mai enregistrada fou de -51,4°C a Karasjok l'1 de gener de 1886.
La zona més càlida del país és la costa del sud-oest. Skudeneshavn, a l'illa de Karmøy té la mitjana anual més alta amb 7,7°C.
Precipitacions
Les precipitacions són en general prou generoses i regulars com per no perquè el país no presenti dèficits hídrics, si bé la seva quantitat presenta una tendència a la disminució tot anant de sud a nord i d'oest a est. En funció del seu origen poden ser classificades en tres menes diferents: frontals, orogràfiques i tempestes.
La distribució de les precipitacions a través de l'any coneix també una diferència geogràfica, amb un màxim clar d'estiu a les zones interiors del nord (atribuïble a les tempestes) i l'est, i amb més regularitat a la resta, sotmesa essencialment a pluges frontals i orogràfiques, amb un màxim de tardor i hivern i mínim (lleu) de primavera.
El màxim de precipitació es dóna a la costa oest del país, concretament a l'àrea entre el fiord de Hardanger i Møre, molt exposada als vents humits i amb un fort efecte pantalla per part de les muntanyes properes. L'observatori de Brekke, prop de la boca del Sognefjord té el valor més alt amb una mitjana anual de 3575 mm. Es creu però que a les àrees properes s'hi arriben a sobrepassar els 5000 milímteres anuals, cosa que situa la zona d'entre les més humides d'Europa, en competència amb la costa sud-occidental de l'Adriàtic. Bergen, amb més de 2000 mm l'any i gairebé 200m dies de pluja a l'any és de les ciutats més humides del continent.
Øygarden, al municipi d'Skjåk, a Oppland té la mitjana anual més baixa amb només 278 mm, si bé valors semblants (al voltant de 300 mm) es dónen a l'interior de Troms i Finnmark al nord del país.
Economia
L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals.
Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein.
Noruega brinda als seus habitants la que és probablement la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.
Demografia
Les grans ciutats de Noruega són Oslo, Bergen, Trondheim, Stavanger i Troms.
La llengua noruega posseeix dues formes escrites, anomenades *Bokmål i *Nynorsk, que no són molt diferents. El Bokmål és el sistema utilitzat per la majoria dels noruecs. També es parlen i s'escriuen diverses llengües sami en les regions del nord. L'idioma noruec (que és germànic) no posseeix cap relació amb les llengües sami.
La majoria dels noruecs (86%) pertanyen a l'església de Noruega luterana. Prop del 7% pertany a altres comunitats religioses, mentre que al voltant d'un 1,5% pertany a la unió ètica humana secular. El percentatge restant no pertany a cap agrupació.
Requeriments d'entrada
Per entrar al país no es necessita visat i és suficient amb el passaport amb 6 mesos de vigència. Per obtenir informació actualitzada sempre és recomanable accedir a la informació que proporciona el Ministeri d’Assumptes Exteriors.
Pels viatgers catalans, és suficient amb el permís de conduir del país d’origen per llogar un vehicle.
Salut
La situació sanitària e higiènica de Noruega és magnifica, pel que no hi ha d’haver cap problema en aquest sentit. No cal cap vacuna ni és necessari preocupar-se per l’aigua, donat que en tot el país és excel•lent, fins i tot una de les millors del mon.
Els viatgers catalans, per la seva condició de membres de la unió econòmica europea, estan coberts per la Seguretat Social noruega. Per accedir a aquests serveis, és molt recomanable dur l’imprès E111 i la targeta sanitària del país d’origen, aquesta cobertura permetrà accedir als serveis mèdics públics del país i ser atesos d’urgències en els hospitals estatals sense cap càrrec (metges privats i dentistes no estan coberts en aquest acord)
Seguretat
Noruega es un país segur pel viatger estranger. Tot i això, mai no està de més prendre les mesures de seguretat més elementals per evitar petits (o no tant petits) furts, que poden donar-nos més d’un mal de cap.
Allotjament
Al llarg del país trobarem una extensa oferta d’allotjaments: luxosos hotels, hostals, albergs, càmpings o las encantadores cabanes de pescadors (rorbur).
L’oferta en aquest país és amplia, però els preus són molt elevats. Una bona opció per no encarir desorbitadament el nostre pressupost pot ser triar d’entre els 75 albergs familiars disponibles de la Xarxa YHI o alguna de les cabanes (en càmpings o de pescadors) perfectament equipades. Qualsevol d’aquestes opcions ens permetrà aprofitar la cuina i evitar menjar sempre fora.
Pels viatgers que busquin una opció diferent, original i memorable, des de fa un temps el país ofereix la possibilitat d’allotjar-se en un far, una nova manera de descobrir els nombrosos aspectes de Noruega: els seus fiords, las platges, el mar temperat de la costa del Sud i el vent de les planícies de Laponia...
Si viatgem a l’estiu serà recomanable reservar amb anticipació, cal tenir en compte que Noruega rep un gran nombre de visitant estrangers i a més, molts noruecs passen les vacances al seu país.
|
