Gordes, Resseguint l’aroma de la lavanda (Agost 2011).
Es ple estiu i encara veiem lluny les nostres properes vacances així que ens concedim un cap de setmana llarg per conèixer una regió de França de la que teníem molt bones referències, el Luberon. Un racó al Sud de França refugi d’intel•lectuals, ideal per lliurar-se als plaers més senzills: enlluernar-se amb la lluminositat de la Provença , delectar-se amb seva acurada gastronomia, passejar pels petits pobles de postal, o simplement respirar aire pur i gaudir d’un bon llibre guarits a l’ombra... Superbe!!
Fa una pila de mesos a la secció de viatges d’un diari digital vaig llegir un article sobre el Luberon, una delicada regió francesa a unes cinc hores en cotxe de casa... reconec que el periodista la va descriure amb tanta intensitat que vaig sentir aquella sensació irrefrenable de sortir pitant per la porta “con lo puesto” a descobrir allò que havia encisat a tants i tants artistes: Petrarca, Camús, René Chart, el marquès de Sade, Beckett o el mateix Van Gogh s’havien rendit als seus encants... doncs nosaltres no anàvem a ser menys!
Diari de Viatge
18/08/2011 – Barcelona – Gordes
Sortim de Barcelona a mig dia, després de treballar pugem al cotxe i agafem direcció la Jonquera. Fins a Gordes tenim 470 km que es fan en unes 5 hores. Podeu utilitzar la Guia Repsol planificar la ruta.
Arribarem a aquest petit poble per una carretera secundaria que travessa el magnífic paisatge provençal. El Luberon està a mig camí entre els Alps i el Mediterrani. És una comarca muntanyosa, amb horitzons dolços farcits de vinyes i oliveres i amb el fresc aroma de la lavanda... és moment de baixar finestres i respirar!
Pels volts de las 8 arribem a la Ferme de la Huppe, una casa d’hostes encantadora a las afores de
Gordes. Moment ideal per deixar las bosses i rendir-nos a un sopar deliciós a la terrassa, la desconnexió està assegurada.
19/08/2011 – Gordes – Bonnieux – Lascoste – Lourmarin
Un dels molts encants de la regió són els seus pobles, que s’escampen desordenats per la regió. La majoria d’ells estan ubicats en petits promontoris gaudint d’unes vistes excepcionals amb el sempre present Mont Ventoux al fons.
Avui pujarem al cotxe i passarem el dia bordejant i assaborint aquest entorn Provençal, de poble en poble. A la regió es celebren mercats cada dia de la setmana a diferents pobles i hem llegit que a Bonnieux s’hi celebren els divendres, així que aquesta serà la nostra primera aturada. Els carrers centrals del poble estan tallats a la circulació i al mercat s’hi poden trobar tota mena de productes locals: formatges frescos, mel, embotits, sabons, lavanda, ... una delícia! Tot i el toc distingit de las seves parades, no està tant lluny dels zocos àrabs...
Informació: Aquí us podeu descarregar informació sobre els mercats de la Provença.
Desprès d’un volt pel poble i una visita a l’església del (del segle XII) posem direcció a Lacoste. Es tracta d’un petit poble, tranquil on hi regna el silenci, on sembla que totes las cases estiguin construïdes just en el lloc exacte, tot estètic, .... potser per això, el seu castell, antiga propietat del Marques de Sade estigui a mans del mateix Pierre Cardin.
Ens aturem a l’ombra del cafè de Sade, un lloc ideal per dinar alguna cosa lleugera.
Desprès seguim la nostra ruta provençal dirigint-nos al distingit poble de
Lourmarin, ens hi arribem per una carretera secundaria deliciosa.
Lourmarin és un poble elegant, ben cuidat, tranquil.... només passejar-s’hi ja és un petit plaer. Las terrasses dels cafès, els carrerons empedrats, las botigues,.... ni un sol edifici modern, tot cases de pedra vista, cases amb ànima, amb història; una història que ens agradaria desvetllar.... l’entorn és ideal i tot convida a passar-s’hi una bona estona! ... És un d’aquells pobles que ens recorden què vol dir viure lentament...
La regió està esquitxada de pobles que mereixen una visita, pujar al cotxe i agafar qualsevol carretera fins al proper destí, al proper lloc que ens cridi l’atenció, sense planificar, sense pensar... la regió convida a deixar-se anar i potser per això, ha sigut refugi de tants i tants artistes, pensadors, escriptors...
A nosaltres ens ha passat pràcticament tot el dia, de manera que posem rumb a Gordes: no volem acabar el nostre circuit sense visitar la Abadia de Senanque , a quatre quilòmetres de Gordes en direcció a Venasque. Es tracta d’una abadia cistercenca fundada l’any 1148. Entre las feines dels frares que hi viuen està el cultiu de la lavanda i la producció de mel que contribueix a la subsistència de la comunitat.
Arribar-s’hi val la pena, tant per fer una visita a la abadia i el seu claustre (hi fan visites guiades) com per meravellar-se amb el seu magnífic entorn, uns camps de lavanda de lo més espectacular! Segur que un cop allà reconeixeu l’estampa que teniu davant vostre i és que aquesta “foto” és portada de la majoria de flyers publicitaris de la Provença.
Per acabar el dia, sopem a la magnífica terrassa de La Bastide . Las vistes des d’aquí són un autèntic regal... la terrassa es despenja d’un petit penya-segat, davant nostre la geografia provençal, un paisatge entre rude i elegant... l’aire pur, la llum ataronjada, silenci,... un paisatge de cine! No ens sorprèn gens que aquí Ridley Scott trobés las millors localitzacions per rodar la seva pel•lícula, Un buen año. A part del entorn superb, el sopar és deliciós: un menú degustació a base de productes frescos de la regió i la carta de vins espectacular, optem per un vi de la zona de Luberon, de Menerbes concretament, un blanc de la petita bodega Ruffinatto,
20/08/2011 – Gordes – Roussillon – Sault
Si ahir vam fer un petit recorregut pels pobles de la regió, avui mirarem de descobrir alguns dels seus encants naturals: ens arribarem fins a Roussillon, on hi ha una petita perla natural, una mina d’ocres .
Els pobles que vam visitar ahir tenien un punt en comú, las seves construccions , de pedra tosca.
Roussillon en canvi està atrapat per la màgia del ocre. Las seves cases estan tenyides per ocres de totes las tonalitats possibles, del groc amb vermell intens, una gamma cromàtica que contrasta amb els verds boscos del seu entorn. Nosaltres ens hi arribem pel matí, però no ens costa imaginar que la bellesa d’aquest poble es deu magnificar encara més amb las llums ataronjades de la posta de sol...
Fem una visita al Conservatoire des Ocres et de la Coluleur i a Les Sentiers des Ocres, el tiquet combinat permet visitar els 2 recintes amb un petit descompte (p.p 7 eur).
Desprès, marxem cap a Sault, un dels pobles de França protegits per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat, i és que Salut i el seu entorn són un petit tresor: caleidoscopi de colors i aromes perfumats, és un petit poble situat a 776 m per sobre del nivell del mar, un punt de partida ideal per descobrir la regió del Ventoux.
Nosaltres ens hi aproparem seguint una de las rutes de la lavanda i es que només cal mirar per la finestra i inspirar profundament per entendre el perquè. Segurament, la millor època per visitar aquesta regió és l’estiu (a finals de Juliol i començaments d’agost), quan els camps de lavanda estan florits i el camp pren unes tonalitats malves precioses. Tot i que la majoria de camps ja estan segats, tenim la sort d’enganxar algun camp sense recollir i és espectacular!
A Sault, el 15 d’Agost s’hi celebra la festa de la lavanda i las possibilitats de visitar destil•leries o fer tota mena d’activitats entorn a la lavanda són amplíssimes (elaboració de sabons, teràpies naturals, estètica, museus, ..).
Desprès d’aquest dia tant intens tornem a Gorges, desprès d’un bon bany per treure’ns la calor de sobre anem a sopar a Le Close de Gustave , altre cop, una demostració de gastronomia provençal impactant.
21/08/2011 – Gordes – St Remy de la Provence – L’Ametlla del Vallès.
Aprofitarem el viatge de tornada per aturar-nos a Saint Remy de la Provence, un dels pobles més coneguts de la provença francesa.
Aprofitem per passejar pels carrerons d’aquesta ciutat, són elegants i plens d’història, el passeig per si sol ja és un tomb per un museu viu. Aquí a Saint Remy hi va viure una temporada el pintor holandès Vincent Van Gogh. Va viure al Monestir Saint Paul de Mausole, que era i segueix essent un sanatori (es pot visitar la seva habitació).
La ciutat sencera va protagonitzar alguns dels seus quadres i si passegem serà fàcil trobar-nos panells informatius i algunes reproduccions de las seves teles.
A més en el
museu Estrine trobarem un centre d’interpretació de l’obra del artista amb molta informació que ens ajudarà a apropar-nos una mica a l’obra del artista.
Desprès de la visita agafarem la carretera per tornar cap a casa... Ha estat un cap de setmana magnífic i l’entorn a superat clarament las expectatives que teníem. Hem descobert a Luberon un petit racó on el temps sembla aturar-se, on gaudir amb las coses senzilles, on assaborir el temps... un lloc ideal per recuperar la energia!
|
