Fitxa del Pais / Informació de Dubrovnik
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Croàcia.
Idiomes oficials: Croata.
Capital: Zagreb.
Grups Ètnics: Croatas, Serbis i altres
Govern: República Parlamentaria(Primer ministre: Jadranka Kosor).
Superfície: 56.594 km².
Població: 4,429,078hab.
Moneda: Kuna(HRK).
Pesos i mesures: Sistema mètric.
Dominis internet: .hr
Codi telefònic: +385
Introducció
Duvrobnik o Ragusa es una ciutat costanera de la Dalmacia, avui dia, sota la sobirania de la moderna de Croacia. És un dels centres turístics més importants del mar Adriàtic i se la coneix com "la perla del Adriàtic" . Capital del comptat de Dubrovnik-Neretva. Dubrovnik es una ciudad envoltada de muralles i fortificacions, al pei de la muntanya de San Sergi, que cau en picat sobre las aigües del Mediterrani.
En 1979, la ciutat antiga de Dubrovnik va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, declaració ampliada en 1994.
Descripció
Dubrovnik està situada en una península que surt de Croàcia cap a la mar Adriàtica en direcció nord-oest de la costa dàlmata i després continua amb diverses illes, les anomenades Elafiti, la primera de les quals, propera a la península, és Daksa (abans Daza) (més al sud-oest es troba l'illa de Grebeni, abans Pettini, també propera a la península) i ja més lluny, al nord-oest de Daksa, la gran illa de Koločep (Calamotta). A la part nord-oest d'aquesta península hi ha el port de Gruž (abans Gravosa), el principal de la ciutat, la qual continua per la costa cap al sud-est fins a la punta Orsula (Úrsula), i entre Gruž i Orsula es troba Grad, la ciutat vella de Ragusa (que cal no confondre amb Ragusavecchia o Vella Ragusa, avui Cavtat), dins les seves monumentals muralles. Al davant, l'illa de Lokrum (abans Lacroma) forma part del terme de Dubrovnik. Prop de Gruž es troba la deu d'aigua d'Ombla.
Historia
Dubrovnik es va fundar el 615 per la unió de Raus, una ciutat en una illa dàlmata que era refugi dels romans d'Epidaurum (avui Cavtat), i Dubrava, una vila de població eslava, amb el nom de Rausium (del qual va derivar Ragusa, essent anomenada també de vegades Salona). Debilitat l'imperi Bizantí, la ciutat va gaudir d'una àmplia autonomia sota la sobirania, més o menys ferma, de Bizanci. A mitjan segle XII, sota l'emperador Manel Comnè, la ciutat va ser sotmesa temporalment a Split (l'antiga Spalato).
El 1204, conquerida Constantinoble pels croats, la comuna de Ragusa es va posar sota la protecció de la República de Venècia, fins que pel tractat de Zadar va esdevenir protectorat del regne d'Hongria (que incloïa Croàcia) el 1358, però al 1403 es va independitzar de fet i va adoptar el nom de República de Ragusa. Dirigida per una aristocràcia local marinera (talassocràcia), amb una separació molt forta de classes però que va abolir l'esclavitud, la república va destacar en el comerç de l'Adriàtic (en competència amb Venècia) i va arribar al seu màxim desenvolupament els segles XV i XVI. Dos consells ciutadans (Vijeće) formaven el nucli dirigent.
El 1526 va acceptar pagar tribut al Sultà Otomà.
El 1667 un terratrèmol va destruir la ciutat, que es va reconstruir entorn del que actualment és la Placa, el principal carrer de la ciutat vella, i es van construir dos ports, un a cada costat de l'istme. En els segles XVI i XVII va saber jugar amb la rivalitat entre Venècia i l'imperi Otomà i va estar sota la protecció de l'un o de l'altre segons més li convenia.
El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als otomans per tal de rebre l'ajuda contra Venècia, que la volia ocupar.
El 1718, per la pau de Passarowitz, es va augmentar el tribut i des de llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Sublim Porta; per poder-ho sufragar, els ragusans es van dedicar al cabotatge a la costa de les penínsules Ibèrica i Itàlica. El tractat de Pressburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleòniques sota el comandament del general Lauriston, que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Marmont va abolir la república per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itàlia i, l'any següent, a les Províncies Il•líriques.
A finals de 1813, assetjada pels britànics, la població local va formar un govern provisional republicà, però el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austríacs. Amb el Congrés de Viena, el 1815 va ser assignada a l'Imperi Austríac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Cisleitània o Austria.
El 1918, el Consell Nacional Croat va proclamar la separació, i la unió al Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que després (1929) fou el regne de Iugoslàvia.
El 1941 va quedar integrada en l'Estat independent de Croàcia dels ústaixes amb una guarnició italiana, substituïda pels alemanys el 1943. Els partisans de Josip Broz Tito hi van entrar la tardor de 1944 i va integrar-se a la República Socialista Federal de Iugoslàvia (1945) com a part de Croàcia.
El 1991, en independitzar-se Croàcia, l'exèrcit federal iugoslau la va declarar zona desmilitaritzada, però la marina federal, controlada pels serbis, la va bombardejar el 1991 i 1992. Amb l'ajut de la UNESCO, la part vella i altres punts de la ciutat danyats foren restaurats.
Monuments i Museus
- Museu de Dubrovnik
- Museu Etnogràfic de Žitnica Rupe
- Museu Marítim
Altres Llocs d’interès
- El carrer Gran, Stradum
- La muralles
- Las portes Pile i Ploze
- El Port Vell
- La catedral de l’Assumpció
- La Torre del Rellotge
- El Palau Sponza
- El Mercat
- Sant Blai
Requeriments d'entrada
Per entrar al país es necessita un passaport vàlid o bé un carnet d’identitat vigent pels passatgers de la Unió Europea. Donat que els requeriments d’entrada al país varien amb freqüència, sempre és aconsellable contactar amb l’ambaixada del país.
En el nostre viatge, hem aprofitat per creuar a la veïna Montenegro, per entrar a aquesta país tampoc no cal res més que el passaport amb vigor i vigència mínima de tres mesos. Per més informació, podeu visitar la pàgina de turisme sobre el pais.
Pels viatgers catalans, és suficient amb el permís de conduir del país d’origen per llogar un vehicle.
Salut
Per entrar a Croàcia no cal vacunar-se. No haurem d’adoptar precaucions més enllà de las normals, sobretot en els centres més turístics. El nivell de la medicina és bo, i fins i tot molt bo en algunes branques de la medicina. Els hospitals locals en algunes ocasions no disposen de l’última tecnologia i prestacions, i les condicions d’higiene i comoditat no son las més adients per estades prolongades.
Cal recordar que no existeix cap conveni de col•laboració en matèria de sanitat entre Espanya i Croàcia, per tant sempre és recomanable contractar alguna pòlissa de viatge per cobrir possibles assistències en viatge així com trasllats.
Podeu obtenir tota la informació actualitzada sobre els convenis a la web de la Seguretat Social, i en concret sobre la Targeta Sanitaria Europea (la TSE).
|
