Escapada gastronòmica per Saint Emilion (Març 2011).
El petit poble medieval de Saint Emilion és conegut pels seus grans vins elaborats en els tradicionals chateaux. Aprofitem un cap de setmana llarg del mes de Març per fer una escapada gastronòmica per aquesta magnífica regió francesa: gaudirem de bones especialitats de vi blanc, d’entre deux mers, acompanyant unes exquisides ostres d’Arcachon, tastarem el fricasse d’anguiles, esturió fumat, el foie gras barroc de la regió, o tot un tast deliciós de melmelades casolanes per esmorzar… un magnífic racó francès en el que gaudir de petits plaers gastronòmics...
Aquí us deixem la Guia de Saint Emilion en format PDF amb propostes elaborades per l'Oficina de Turisme de la ciutat, per si són del vostre interès.
Diari de Viatge
04/03/2011 Barcelona - Moulon (642 km. Ruta: 642 km).
Després de treballar, agafem l’autopista direcció Nord-est cap a un petit poblet de la Gironde anomenat Moulon a una mica més de sis horetes de casa. És un territori amb moltíssima activitat vitícola i denominacions d’origen a dojo: Bordeaux et Bordeaux Superieur pels seus vins negres i Entre deux Mers pels seus blancs; aquestes tranquil•les terres ens allotjaran els propers dies.
Pels volts de les nou de la nit arribem al nostre destí, una casa del segle XVII delicadament restaurada per l’Anna i en Pascal, els nostres amfitrions.
Després d’acomodar-nos en aquest oasi de pau, iniciem la nostra descoberta gastronòmica: amanida amb pernil d’ànec, plat de fumats, formatge, rissotto aromatitzat amb oli de tòfona blanca.... quina delícia! Acabem el dia compartint una copa del vi blanc més conegut de la regió i del que l’Anna és una gran defensora, una de les moltes varietats d’Entre deux Mer, un vi blanc sec amb tocs de fruites fresques.
Demà anirem a Saint Emilion a conèixer més sobre els vins de la regió...
05/03/2011 Moulon – Saint Emilion – Moulon (57 km. Ruta: 699km).
Ens llevem sense cap pressa, encomanats de la tranquil•litat que es respira aquí a
5 Lasserre. La sorpresa ens espera al lluminós saló en el que l’Anna serveix l’esmorzar: formatges de la regió, melmelades que barregen les fruites fresques amb el toc exòtic de les espècies, pastissets casolans... no oposem cap mena de resistència i sucumbim a la proposta!
Després del contundent esmorzar, marxem cap a Saint Emilion un petit poble medieval que ha vist en el turisme del vi, una bona opció de desenvolupament. La zona és molt coneguda pels seus vins de qualitat i pel camí ja ens adonem de la importància d’aquesta industria: quilòmetres i quilòmetres a banda i banda de la carretera de vinyes que en aquesta època de l’any estan perfectament podades i netes però que a l’estiu han de donar un intens punt de color als arrodonits turons de la riba de la Dordonya, un paisatge excepcional.
Deixem el cotxe fora del recinte emmurallat del poble i travessem una de les seves portes dirigint-nos cap a Clos des Menuts, un dels cellers que es troben al mateix poble. L’entrada és gratuïta i el més interessant de la visita són els seus cellers subterranis. Després, poden degustar-se i òbviament adquirir-se alguns dels seus vins. Aquest celler té 9 propietats en diferents zones de la regió de Burdeos i es dedica a aquest negoci des de 1875. Acabem seduïts per una ampolla de Sauternes, que combina de meravella amb els productes locals (aus, foie i formatges, entre d’altres).
Després de la primera degustació fem un tomb pel poble, que tot i està a vessar de botigues dedicades al vi, som capaços de trobar-li l’encant (ajuda el fet de no ser una època especialment turística). Els atractius del poble són molts: la torre dels castell del rei, els carrerons empedrats, el museu de la ceràmica, el museu del vi, els claustre de l’església ... nosaltres ens apropem a l’oficina d’informació i turisme i ens enganxem a una visita guiada pel poble que comença ara mateix. De fet, és l’única manera d’accedir a alguns dels monuments principals d’aquest poble. La visita dura uns 45 minuts i acompanyats d’un guia local, coneixem també part de les galeries subterrànies del poble (aquestes galeries subterrànies tenen 200km de llargària!!), la llegenda del monge Emilion, les catacumbes i la increïble església monolítica, un dels principals atractius del poble.
Després, fem un mos a Chai Pascal, un Bar a vins, com ells mateixos el defineixen. L’Ana ens ha advertit, Saint Emilion té molts visitants i l’oferta gastronòmica és molt àmplia. Molts d’aquests restaurants i terrasses son nous i no han d’esforçar-se massa per tenir ple de manera que la qualitat és molt variable...tot i això, encara és possible trobar algun lloc no menjar productes locals amb bona relació qualitat-preu. Chai Pascal, és un d’aquests llocs i a més l’atmosfera és d’allò més agradable. Optem per una taula de formatges amb amanida i una copa de Chateau Peyron, Cotes Castillon Gran Cru, un dels vins del mateix propietari.
Després de dinar, fem una visita a un dels chateau de la zona, concretament al
Franc Mayne. Els nostres amfitrions ens han fet la reserva de la visita, que avui comença a les 16:00. Ens parlen de la zona, de les seves vinyes, de la seva producció i la tradició familiar, visitem l’interior de la bodega i demés, però el punt més interessant són les grutes subterrànies. La visita, com totes, acaba amb la degustació d’alguns dels vins de la propietat, ho trobem força interessant.
Per acabar el nostre recorregut cultural per la zona de Saint Emilion agafem el cotxe i recorrem els poblets dels voltants: Saint Etienne de Lisse, Saint Aubin de Branne, Saint Hippolyte, Saint Christophe des Bardes,... el paisatge és preciós i estem segurs que em plena verema ha de ser del tot espectacular... ens ho hem d’anotar i tornar-hi!
Per acabar decidim tastar un dels restaurants que ens han recomanat Ana i Pascal,
L’Huitrier – Pie, de Saint Emilion. Darrera oportunitat del dia per delectar-nos amb les especialitats locals. Aquest cop, plats principalment de peix fresc exquisidament cuinats, una gran elecció. El vi, altre cop un blanc Entre deux Mers, el Chateaux Turcaud, altre cop deliciós.
Arribem ja tard a casa, demà més.
06/03/2011 Moulon – Arcachon – Cape Ferret – Moulon ( 308 km. Ruta: 1007 km).
Tornem a començar el dia amb els magnífics esmorzars de l’Ana... Avui ens ha recomanat que anem cap al mar. Tenim una bona estona, però no és raó per no fer-ho, la proposta ens sembla d’allò més interessant: la immensa Duna de Pyla, passejar pel passeig marítim d’Arcachon, degustar ostres fresques a Gujan Mestras i gaudir de les llargues platges de Cape Ferret ... som-hi!
Anem per carreteres secundaries fins pràcticament Burdeos, gaudint d’aquest paisatge de campinya que ens té atrapats... vinyes, turons, terres que donen aquest petit tresor que és el
vi de Burdeos .
A mig dia arribem a la gran Duna de Pyla, la formació de sorra més gran d’Europa i un dels espais naturals protegits més visitats de França. La duna està en constant moviment (avança entre 1 i 5 metres anuals) i s’estima que té un volum aproximat de 60 milions de metres cúbics de sorra. Té uns 2,7 km lineals i 500 metres d’ample fins al bosc del Parc Nacional de las Landas. Ens hi enfilem i les vistes al oceà per una banda i al espès bosc de l’altre són excepcionals, valen molt la pena! .... gaudim a dalt d’un merescut descans.
Després, marxem cap a Arcachon, que tot i ser una mica turístic té un agradable passeig marítim. Després dels pantagruèlics esmorzars no tenim massa gana, de manera que optem per fer un àpat suau, degustarem ostres fresques a Gujan Mestras a uns minuts més al Nord de Arcachon.
Aquests localitat és coneguda pels seus 7 ports: entrades de mar, casetes de fusta de pescadors, ... a més no podem oblidar que és capital de les ostres. Cada any s’extreuen fins a 10.000 de tones d’ostres fresques de les aigües de Gujan i la millor opció per fer-ne una degustació es acostar-se a qualsevol de les casetes de fusta que es trobem als molls del port. Tots serveixen plats de 3,6,10 ... les ostres que convinguin, regades amb llimona, pa i mantega i una copa de vi blanc ben fresquest, se’ns dubte, una opció perfecte! Nosaltres seiem a la terrassa de Le Routioutiou.
Acabarem el dia a les platges de cap Ferret, just davant de la Duna de Pyla... allà gaudirem d’una bellíssima posta de sol. Tot i ser Març, estem gaudint d’una primavera avançada i passejar per la platja a s’hora baixa, és tot un luxe... el so compassat del mar, la llum intensa que pren els tons de la mel, la lluna que comença a guanyar el pols al sol, la sorra freda que se’ns escola pels dits... l’olor de mar i l’adéu, per avui, del sol ... ens recorden que hem de fer un altre stop gastronòmic, aquest cop a Lege Cape Ferret. Sopem a Chez Pierrette, peix fresc és la millor opció!
  
Ha sigut un dia fascinant!
07/03/2011 Moulon – Bergerac – L’Ametlla del Vallès (725 km. Ruta: 1.732 km).
Avui toca tornar cap a casa, hem passat un cap de setmana llarg, però la tranquil•litat que desprèn aquesta regió, la calidesa dels amfitrions de la casa on hem estat hostatjats, els plaers gastronòmics descoberts i el paisatge dolç de Saint Emilion han fet que semblin unes vacances en majúscules.
Tornem a començar el dia de la millor manera... L’Ana no deixa de sorprendre’ns i com a comiat ens ha preparat un dolç de la regió a base de formatge fresc, peres dolces i safrà... una combinació deliciosa.
No tenim cap pressa per marxar i aquí ens trobem com a casa, de manera que passem una bona estona fent sobretaula, amb regust de comiat, amb els nostres amics, Ana i Pascal. Parlem d’on som, de perquè ens agrada viatjar, del que hem vist i del que ens queda per veure...; ells ens parlen del seu projecte, aquesta magnífica casa, dels esforços per reformar-la i el seu replantejament, del que els ha dut fins aquí i perquè... ho fan amb il•lusió i la transmeten. Assaborim la conversa ... però després toca recollir i finalment el comiat, d’aquells que no ens agraden gens.
Pugem al cotxe i posem rumb a casa... Ho farem per les carreteres secundaries resseguint el riu Dordoña, gaudint del paisatge, fins a
Bergerac on pararem a fer un passeig. És un poble peculiar que a banda de ser conegut pel seu Cyrano, aquest poble medieval té suficients atractius com per fer-hi una parada. Després de la visita, seguirem una mica més per carreteres secundaries arribant-nos fins a Eymet per finalment agafar l’autopista A-62 i directes cap a casa...
Un magnífic cap de setmana per una regió que recomanem al 100% !
  
|
