El nostre equip es una família... caminarem quatre cosins, i això ja de per sí, ho fa especial i ens engresca... farem pinya! El nostre equip de suport és el millor, ells seran el nostre motor quan las nostres forces ens fallin, són una part fonamental del grup.
Dit això, us presentem l’equip al complert, els
Esperits Viatgers Walkers:
Sóc en Jordi.
M'he apuntat a la TrailWalker perquè m'agrada caminar, m'agrada la muntanya, i m'agrada molt el meu equip.
M'he apuntat a la TrailWalker perquè m'agraden el reptes; molta gent no dóna ni un duro per nosaltres, però jo estic segur que ho aconseguirem.
M'he apuntat a la Trailwalker perquè crec que ens hem de moure per canviar el món.
Recollint diners per construir pous a Etiòpia canviarem el món? Doncs no, en absolut!!! Seria molt més efectiu que tots canviéssim la Nespresso per cafè de comerç just d’Etiòpia; segur que molts ja heu donat aquest pas. D’aquesta manera potser els camperols d’aquells país no haurien d'abandonar el camp per anar a viure a un suburbi d'Adis Abeba; potser es guanyarien millor la vida, i tant ells individualment, com la seva comunitat rural, tindrien més recursos per construir pous d'aigua per ells mateixos.
Sóc Montse.
M’engresquen els reptes i em costa estar-me quieta. L’Àfrica em tira i el projecte em va “tocar”. Sóc conscient de l’esforç que suposa participar en aquesta prova però estic convençuda que entre tots assolirem el repte.
M’il•lusionen aquesta mena d’iniciatives i penso que nosaltres tenim el privilegi de poder triar, entre fer-ho o no fer-ho, d’altres no tenen opció... han de tirar endavant i el sacrifi i superació constant és qüestió de supervivència, no podem oblidar-ho!
Patirem, però la causa s’ho val i la companyia és formidable, així que com m’acostuma a passar... no m’ho vaig pensar massa, endavant, m’apunto a la TrailWalker!
Sóc Anna.
Sempre en cotxe a tot arreu, mandra per aixecar el cul del sofà, apuntada al gimnàs i sense aparèixer per allà, forma física zero... aquesta "sóc" jo.
Però tot i això, en un sopar amb ma germana i cosins, parlant del tema, sabent que és per una bona causa i el fet de compartir experiències amb la família, assumint que hi hauran mals moments, però que amb el temps serà una batalleta més per recordar als sopars familiars... per això i pel tip de riure que ens vam fer en pensar en la situació, ha sigut el meu motiu per dir: És el moment de canviar: Endavant, ho intentarem!!!
Sóc Esther. Per què m’he apuntat a la Trailwalker?
Perquè l’organitzador és Intermón Oxfam i el motiu últim és contribuir a una bona causa.
Perquè m’agrada caminar: és una de les millors maneres que he trobat per descongestionar i oxigenar la ment!
Perquè la primera vegada que em van parlar de la idea se’m va il•luminar la cara, com a un nen petit se l’il•lumina la nit de reis.
Perquè m’estimo molt als meus companys d’aventura. Fem un bon equip!!
Perquè és un repte i m’agraden els reptes, ens ajuden a posar a prova els nostres límits.
Perquè massa vegades ens han dit, ens diem “jo això no ho puc fer“,“jo això no serveixo” ... i de tant en tant s’ha de parar i dir PER QUÈ NO?
Perquè mentre jo estic còmodament al sofà de casa escrivint a l’ordinador prenent-me un té vermell calentó, no gaire lluny d’aquí hi ha una noia com jo, però de pell una mica més fosca, que ha de caminar descalça, 6 hores diàries per obtenir una mica d’aigua per ella i els seus fills. Si està de sort l’aigua no estarà contaminada.
Perquè la vida és moviment i tendeixo a portar una vida sedentària.
Perquè tot i haver-m’ho plantejat moltes vegades, per primer cop estic fent exercici físic d’una manera regular.
Perquè passi el que passi aprendré molt d’aquesta experiència: ja ho estic fent!
Perquè des que vàrem plantejar la idea, m’ho estic passant pipa fent tota la preparació: plannings d’entrenament, programacions d’equip, mails i missatges motivadors entre els membres de l’equip, col•laboracions amb d’altres participants...
Sóc en Toni.
Si caminar ja és bo per a un mateix, fer-ho a més per una bona causa... no val la pena perdre gaire temps pensant. Es fa i punt!!
Aquesta vegada, però, el meu cap ha pogut més que el meu cor i només acompanyo com a equip de suport, on espero fer-lo servir, el cap, és per donar tot el suport moral i material als meus companys.
Com que a més no me’n puc estar d’aquesta afició meva de fer fotos, intentaré que surti un projecte maco de tot plegat.
Sóc en Javi.
He pogut veure per mi mateix com a l’Africa nens, joves, grans i molt grans caminant distancies impossibles amb galledes d’aigua a munt i avall.
Després d’això... com puc dir NO a la TrailWalker???
No podem deixar de banda l’oportunitat de col•laborar amb iniciatives com aquestes només perquè ens ho posin una mica difícil, ens hem de moure!!!
Els meus genolls estan molt castigats, de manera que participaré com a suport: moral, logístic, ... els meus companys saben que estaré amb ells a tothora pel que calgui.
Ara ja ens coneixeu una mica més, a nosaltres i a la nostre motivació per caminar, caminar i caminar...
Com diu en Jordi, donar diners és molt fàcil, caminar 100km “també”, però amb això no n'hi ha prou; cal que canviem molts dels nostres hàbits i actituds i això ja ens costa més.
Però fins que no preguem consciència de la necessitat de canviar la manera que tenim de viure en aquest planeta, i de conviure entre les diverses gents que en formem part, no estarem combatent les causes reals de les desigualtats.
Dit això, està clar que no aconseguirem canviar el món en dos dies. I mentre arriba aquest moment, a Etiòpia continuaran necessitant aigua, avui mateix, demà, dia a dia.
Per acabar, dir-vos que l’equip és important, la motivació essencial, la preparació imprescindible però per aconseguir-ho us necessitem a tots vosaltres!!!
Perquè, com diu la cançó ... “més lluny, hem d’anar més lluny dels arbres caiguts ...”
|
