Novetats d'Octubre

Actualització: 11-10-2008


Excursió al Canigó!! Consulta la ruta a l'apartat de Senderisme

Publicat el nostre viatger per Jordània!!!...

Nova secció d'escapades per França...
Acaben de tornar dels Alps, en aquesta secció
trobareu el relat amb informació pràctica

Esperem els vostres relats, animeu-vos a col·laborar amb nosaltres!!!...

Noves fotos a l'àlbum: Africa Austral

Tenim nous anuncis...
Consulta'ls al taulell d'anuncis

Actualitzat el Historial del Portal accesible desde el menu inferior

Hem fet públic el
LLIBRE DE VISITES
on esperem els vostres comentaris.

Hem recollit uns quants webs d'interès a l'apartat WEBS AMIGUES,
Visiteu-les


 

PDF Imprimir a/e

Fitxa del Pais
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Bandera Nom: New Zealand
Idiomes oficials: Anglés i maorí.
Capital: Wellington (hora local: GMT+12)
Ciutat més gran: Auckland
Govern: Monarquia Parlamentària (Primer ministre: Helen Clark).
Localitzacio Superfície: 268.680 km2
Població: 4.092.900 hab.
Moneda: Dòlar neozelandès (NZ$).
Pesos i mesures: Sistema mètric.
Electricitat: 240V AC, 50 Hz
Dominis internet: .nz
Codi telefònic: +64

Introducció
Nova Zelanda es troba a les nostres antípodes, a sota nostre, o millor encara i com diuen els neozelandesos, nosaltres estem a sota d'ells. El país es composa de s un país situat al Pacífic Sud separat uns 1.600 km de les costes d'Austràlia. Està format per nou illes, sent l'Illa del Nord i l'Illa del Sud les que tenen mes extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innumerables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals totalment disperses.

La seva capital és Wellington, malgrat la ciutat més important és Auckland. La població del país arriba als 3'8 milions d'habitants (un 66% a l'illa nord) amb una superfície total de 270.530 km² (8'5 vegades la de Catalunya).

Aotearoa (nom maorí de Nova Zelanda i que vol dir la terra del llarg núvol blanc) és un país fantàstic per unes vacances, ja que té grans atractius, sobretot pels amants de la natura. Es tracta d'un país desenvolupat de nivell de vida similar al nostre on el respecte per la natura, la tranquil•litat, el descans o l'activitat física (segons preferències) estan garantits. El tarannà de la gent és pausat, agradable, respectuós, servicial i sobretot orgullós del país que tenen, el disfruten i els agrada compartir-lo amb els visitants. Així tots els aspectes que poden interessar als turistes estan preparats buscant comoditat i facilitat: des de caminades curtes entre arbres mil•lenaris fins trekkings exigents; des de platges per banyar-se fins travesses de glaceres a peu o volant; des de volcans i fenòmens termals fins fauna única; des de ràftings en aigües subterrànies fins salts al buit des de tot tipus de llocs; des d'espectacles maorís fins partits de rugby; des d'escenaris de les pel•lícules del Senyor del Anells fins banys amb dofins,... són algunes de les moltíssimes activitats que podem trobar al llarg del país i sempre tenint en compte que gaudirem a tot arreu de fantàstics paisatges per a tots els amants de la fotografia.

Historia
Al voltant de l'any mil abans de la nostra era, els pobles lapita van emigrar a Nova Zelanda. Fugien de les guerres i de la fam. A Nova Zelanda van trobar un gran rebost animal i vegetal. Es va donar una segona època d'assentaments, anomenat el Període Maori Clàssic. Aquests colons van desenvolupar l'agricultura en la nova terra. En el període entre els segles XII al XIV, la necessitat d'aconseguir mes terra de cultiu va afavorir la proliferació de guerres entre les diferents tribus maoris assentades a Nova Zelanda, moltes d'elles van ser massacrades i el canibalisme es va fer més patent.

El 1642 l'explorador holandès Abel Tasman va arribar a terres neozelandeses trobant-se una forta resistència per part dels maoris. Va cristianitzar la "Badia dels Assassinats" (avui Golden Bay) i va batejar la nova terra com Statenlandt, suposant que es tractava del continent austral que arribava fins a la Terra dels Estats, a Amèrica del Sud. A les oficines de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es va canviar el nom, ja que acabaven de descobrir que la Terra dels Estats només era una illa (avui illa dels Estats), i l'anomenaren "Nieuw Zeeland" en remembrança de la província neerlandesa de Zelanda, separada pel mar de la província d'Holanda, igual que Nova Zelanda de Nova Holanda (Austràlia).

L'explorador anglès James Cook va navegar per tota la costa neozelandesa demostrant que està formada per dues grans illes. Cook va proclamar Nova Zelanda territori de la Corona Britànica. Els primers assentaments de colons es componien de pescadors i mariners que van introduir la prostitució i múltiples malalties, també canviaven armes de foc per pedres precioses amb els maoris provocant grans massacres entre diferents tribus que es van conèixer com "les Guerres dels Mosquets". Aquests enfrontaments van portar a un dramàtic descens de la població autòctona.

En 1838 Nova Zelanda era un territori sense llei, que unit al setge colonial francès va provocar el Tractat de Waitangi pel qual els habitants cedien la sobirania de la seva terra a la Corona Anglesa a canvi de protecció. Per les diferències de significats entre la llengua maori i l'anglesa es van donar mals entesos d'allò que s'ha pactat provocant grans conflictes: com la possibilitat de venda de terres a colons no anglesos al que els autòctons es negaven fortament.

La situació va finalitzar en una guerra entre ambdós parts on els colons es van fer amb la gran majoria de les terres maoris durant tota la resta del segle XIX. Els maoris veien com la seva cultura tendia a desaparèixer. Al final del segle XIX Nova Zelanda es va convertir en el graner del Regne Unit, exportant-se productes agrícoles així com carn a diferents països europeus. No seria fins a 1947 que el país va aconseguir la total independència del Regne Unit. Les relacions entre els dos països van seguir sent molt estretes com es va poder veure quan les tropes neozelandeses van lluitar al costat britànic en ambdós guerres mundials. Entre els anys 70 i els 80 de segle XX, Nova Zelanda va perdre el seu mercat europeu cosa que, ajuntada amb la crisi del petroli, va fer que l'economia del país es ressentís fortament. El 1984 es va firmar un tractat de lliure comerç amb Austràlia.

Geografia
El territori de Nova Zelanda consisteix en un arxipèlag principal amb dues illes grans i diverses illes a les seves costes, altres arxipèlags menors i illes allunyats, i territoris autònoms.

L'arxipèlag principal consta de les illes del Nord i del Sud, separades pel estret de Cook.

Illa del Nord (North Island, «Te Ika a Maui» en maori, el peix de Maui). És l'illa amb més població on hi ha la capital Wellington i la ciutat més gran, Auckland.

Auckland (Tāmaki Makau Rau o Ākarana en maori) és una ciutat de l'illa Nord de Nova Zelanda, la més gran del país pel que fa a població. La seva àrea metropolitana comprèn, ultra la pròpia Auckland, les ciutats de Waitakere, Manukau i North Shore.

Està situada entre el golf d'Hauraki a l'est (obert al Pacífic), els turons d'Hunua Ranges al sud-est, el port de Manukau al sud-oest (obert al Mar de Tasmània) i la carena de Waitakere a l'oest i al nord-oest (coordenades 36°51' S, 174°47' E). La part central de la connurbació ocupa l'estret istme entre els ports de Manukau i Waitemata.
  • Portland, a la badia de Hawke.
  • White, a la badia de l'Abundància, anomenada Blanca perquè sempre estava envoltada d'un núvol blanc. En realitat és un volcà.
  • Alderman, grup d'illots a la península de Coromandel.
  • Mercury, grup d'illes a la badia de Mercury.
  • Great Barrier, illa habitada que forma una barrera natural a l'entrada del golf d'Harauki.
  • Hen and Chickens, grup d'illes al nord d'Auckland.
  • Three Kings, són tres illes davant del cap nord i el seu nom fa referència als Tres Reis Mags d'Orient.
  • Kapiti, a la costa oest, és una reserva natural d'ocells.
  • Bay of Islands, és una badia amb 144 illes, declarada parc marítim i històric, on s'hi fundà la primera colònia.

Illa del Sud (South Island, «Te Wai Pounamu» en maori, terra del jade verd). És l'illa més gran, amb les muntanyes nevades dels Alps del Sud, glaceres, fiords i boscos exuberants.
  • Stewart, és la tercera illa en superfície, al sud de l'illa del Sud.

Illes Chatham, arxipèlag a 800 km a l'est de l'illa del Sud. Habitades pels moriori, poble d'origen incert de cultura polinèsia, van ser envaïdes pels maoris de l'illa del Sud el 1832, i incorporades a Nova Zelanda el 1842.
  • Chatham.
  • Pitt.

Illes Kermadec, a mig camí entre l'illa del Nord i les Tonga, van ser incorporades a Nova Zelanda el 1887.
  • Raoul.
  • Macauley.
  • Curtis.

Illes sub-antàrtiques.
  • Bounty, illots descoberts pel vaixell Bounty abans del famós amotinament.
  • Antípodes, illots situats just als antípodes del canal de la Mànega.
  • Auckland, illots ocupats pels maoris el 1842, va ser una base balenera. Avui són deshabitats.
  • Campbell, és l'illa neozelandesa que es troba més al sud.
  • Snares.

Territoris autònoms.
  • Tokelau.
  • Illes Cook.
  • Niue.

Requeriments d’entrada
Per entrar al país no es necessita visat i és suficient amb el passaport amb 90 dies de vigència. Malgrat tot cal tenir en compte un seguit de consideracions a causa de les particularitats del país: el qüestionari d'immigració és extens i detallat, fent referència per exemple als llocs on hem estat prèviament, si hem estat en contacte amb animals o fins i tot el tipus de calçat que portem a l’equipatge i possibles restes orgàniques. Las revisions d’quipatge a l’entrada del país són molt exhaustives, s’ajuden d’uns “simpàtics gossets” als que no se’ls escapa res !!! La lletra petita adverteix de la multitud de coses que no es poden entrar al país: entre d'altres no es pot entrar menjar de cap tipus, el material d'acampada que porteu serà revisat i netejat de restes de terra i llavors, les soles de les sabates i sobretot si porteu botes de caminar seran igualment netejades o requisades, etc. Podeu estudiar-vos millor aquest aspecte al web del New Zealand Immigration Service.

Recordeu que necessiteu carnet de conduir internacional si voleu llogar algun vehicle (s'aconsegueix a l'edifici de la Campana, Delegació de Trànsit de Barcelona, i és vàlid per un any).

Salut
No és necessària cap vacuna per accedir al país i el nivell d'higiene és envejable. Si heu estat anteriorment a països de risc cal justificar que estàveu vacunats. El sistema sanitari és molt bo. Recordeu que la Seguretat Social del nostre país no cobreix cap incident a Nova Zelanda, de manera que és recomanable per viatjar tranquils una assegurança de viatge o bé consultar les cobertures de les mútues privades... viatjar tranquil no té preu!!!

Seguretat
Probablement és un dels països més segurs del món. Això permet acampar a gairebé qualsevol lloc.

Transport
La xarxa de transports públics és variada i completa (taxis, busos, ferris, transbordadors, avions interiors...), no podem donar massa informació al respecte, donat que al llarg de tot el viatge vàrem utilitzar com a medi de transport l’autocaravana.

Al llarg de la ruta necessitareu prendre alguns ferris o transbordadors per creuar algun fiord, són econòmics (10, 6 i 24 NZ$ els que vam agafar) i ràpids. Per canviar de l'illa nord a la sud existeix una xarxa de ferris més grans (Interislander o Lynx). Podeu comprar els bitllets per telèfon o us ajudaran a les oficines d’informació i turisme disperses al llarg i ample de tot el país. N'hi ha diversos cada dia.

Allotljament
Els diferents allotjaments dependran del mitjà de transport que es faci servir. És imprescindible informar-se dels preus i fer reserves en temporada alta. Hi ha varietat d'allotjaments com hotels, hostals, albergs, bed&breakfast, granges, cases de camp... Els càmpings són abundants, variats, ben situats, en general molt ben equipats i nets.

Destaquem sobretot els espais comuns com sales de trobada amb llar de foc i sobretot les cuines comunitàries molt ben equipades amb tots els estris necessaris. Les recepcions dels càmpings són improvisats punts d'informació per les nostres activitats i gairebé sempre tenen tríptics informatius d'allò que ens fa falta o ens recomanen l'excursió adequada per allò que volem fer. Si com va ser en el nostre cas, us allotgeu bàsicament en càmpings, existeix una tarja de descomptes vàlida per dos anys a Nova Zelanda i Austràlia pels càmpings de la cadena TOP10, que a banda de reduir el preu de l’estada ofereix descomptes en diverses excursions. Existeixen força llocs d'acampada amb serveis mínims, però molt propers a punts destacats amb un entorn únic (per exemple al parc Nacional Tongariro, a les platges del sud o Cape Reinga...). Finalment ja hem parlat de l'atractiu de l'experiència de realitzar acampada lliure on només cal preveure de no acampar a l'interior de poblacions o en llocs especialment senyalitzats.

 

Avís Legal i Condicions d'ús

© 2007 esperitsviatgers.com