Escapada Venecia, la Serenissima (Maig 2010)
És Maig i l'objectiu de la nostra escapada habitual torna a ser Italia, aquest cop la lloada ciutat de Venecia i las seves rodalies, davant la costa de l'Adriatic.
Uns dies en els que mirarem de descobrir aquesta ciutat de la millor manera, caminant, perdent-nos pels estrets carrerons buscant racons lliures de turistes... tot un repte en una de las ciutats més visitades d'Europa
Uns dies en els que a més tindrem temps per recòrrer els seus voltants, las illes de Murano, Burano, Torcello, Giudecca...
Diari de Viatge
28/05/2009 Barcelona - Venecia
Altre cop el ritual de cada escapada de maig, arriba final de mes i fem maletes, llestos per marxar. Aquest cop agafem un vol de Spanair que sortirà del Prat de Barcelona amb destí
l’Aeroport Marco Polo de Venècia.
Ens desplacem a l’aeroport del Prat en cotxe, aquest cop aconseguim deixar el cotxe al aparcament que gestiona la companyia
Aparca i Vola ... ho hem provat en diverses ocasions i mai hem aconseguit plaça, però aquesta vegada hem sigut una mica més previsors i hem trucat per reservar l’aparcament amb anticipació. Realment, ens sembla una opció còmode i força més econòmica que l’aparcament del propi aeroport. Ens feia por els temps d’espera o que els trasllats a la terminal no fossin massa eficaços, però la nostra experiència és bona i tant bon punt deixem el cotxe, ens traslladen a la terminal en una furgoneta sense demores.
L’avió surt amb poc més de dues hores arribem a Venècia. Tenim l’hotel a la ciutat així que el primer que fem es comprar un bitllet al Vaporetto que ens porti prop de San Marco, on ens allotjarem. La línia blava de la companyia de transport públic Alilaguna ens durà de l’aeroport a San Zaccaria (13 eur p.p), on baixarem per anar caminant al hotel on ens allotjarem, al hotel Ca dei Conti, a cinc minuts caminant de la Plaça Sant Marcos.
Aprofitem per sopar en qualsevol trattoria de la zona, a mig camí entre l’hotel i la grandíssima Plaça... triem la Pizzeria-Trattoria Da Roberto, una pizza que ens sembla una meravella!
Després, ens retrobem amb l’esplèndida plaça d’aquesta ciutat.... la Plaça Sant Marcos. És cert que la plaça i la ciutat en general està farcida de gent, que pot arribar a ofegar en algun moment, però l’enyoràvem tant!!! ... i ens reconforta tornar a passejar per aquest saló immens.
Més informació: Alilaguna - Plànol de Rutes transport - en format PDF.
29/05/2009 - Venecia (Murano – Burano – Torcello)
Avui dedicarem el dia a conèixer las illes de la llacuna de Vencia: Murano, Burano i la petita Torcello. Tot i que no és la primera vegada que visitem aquesta ciutat, mai no hem tingut temps de visitar aquestes petites illes i estem impacients!
Començarem per Murano, probablement
l’illa més conegut de la Laguna Veneta. Agafem una barca que ens durà fins la illa, fa un dia esplèndid (de moment)... primer recorrem els petits canals de la ciutat fins sortir a la Laguna. A nord i sud de las aigües poc profundes de la llacuna Veneta, s’escampen una un munió d’illes i illots (fins a 117 petites illes!), entre elles, las més conegudes i que centraran la nostra visita d’avui.
La gent de Venècia ha elaborat cristall i vidre des del segle X, quan els secrets d’aquest art van importar-se des d’Orient pels antics mercaders. En aquella època els secrets del vidre eren guardats amb molt de cel i es considerava alta traïció que un artesà o mestre del vidre abandonés la ciutat.
Venècia ostentà el monopoli de la producció del vidre, que avui dia es coneix com vidre de Murano, però cap al segle XIII, principalment per la por que els diversos forns provoquessin algun incendi a la ciutat, els fabricants del vidre van traslladar-se a l’illa de Murano, que va arribar a ser el major productor de vidre d’Europa.
Nosaltres entrem a una de las moltes fàbriques o tallers que poden visitar-se, concretament visitem la
Veteria Murano Arte on a banda de poder veure exposades una bona col•lecció de peces també tenim l’oportunitat de veure treballar a un mestre vidrer (òbviament també s’hi pot comprar). Després, fem un tomb per l’illa... on podem trobar el Museo Vetrario i l’església Chiesa dei Santi Maria e Donato, un bonic exemple d’arquitectura véneto-bizantina, fundada al segle VII.
Hem agafat un abonament que ens permet moure’ns amb Vaporetto durant 48 hores sense límit (28 eur p.p) de manera que recorrem la petita illa i anem directes a la terminal on agafarem un altre vaporetto ara fins a Burano, una illa coneguda per una altre art, el de les puntes.
Burano és una petita illa de pescadors, amb petits carrerons i canals, amb casetes baixes pintades de colors intensos. Aquesta illa és preciosa, petits carrers, canals i ponts que ens permeten anar recorrent els diferents barris i tot esquitxat de cases amb acolorides façanes. Segons ens diuen l’antic motiu de pintar las cases d’aquests colors tant cridaners no és altre que orientar als pescadors de l’època en els dies de boira intensa... és probable!. Sigui com sigui, els colors li donen caràcter propi a aquesta petita illa.
Ens encanta Burano, així que decidim tornar després per sopar: hi ha un munt de restaurants i el seu peix té bona fama, de manera que ho tenim clar, tornem després per sopar!!
Acabem d’aprofitar el dia i ens dirigim a Torcello, la més petita de las tres illes que visitarem avui, una deliciosa illeta. Actualment, està pràcticament deshabitada però cap al segles VII i XIII va tenir un moment pletòric arribant fins a 20.000 habitants. Per desgràcia la rivalitat amb Venècia i un seguit d’epidèmies van reduir l’esplendor de l’illa i la seva població. Tot i això val molt la pena passar-hi una estona i passejar pels seus camins, arribar-se fins la plaça principal on hi ha l’església Sant Maria Assunta, amb deliciosos mosaics bizantins al seu interior i el Museo de Torcello, que descriu l’historia de la ciutat.
En definitiva, és un bon lloc on respirar una mica de tranquil•litat... entre canals, camps, llacunes i monuments i edificis dispersos, tot un regal.
Ja al vespre, tornem a Burano, on soparem a la Trattoria Al Gatto Nero , di Bovo Ruggero, ... el rissoto de peix, una autèntica delícia! i acompanyat per un vi blanc ben fresquet... tot un luxe! Per la nit, altre cop a la ciutat...
30/05/2009 – Venecia
Avui si, rondarem per Venecia... !
Una ciutat plena d’història, musa de grans escriptors, seu de batalles, de lluites de poder, port d’antigues rutes comercials, nexe d’unió entre Orient i Occident, i ciutat bressol d’en Marco Polo, un gran viatger!. Una ciutat deliciosa on perdre’s i on tot i ser conquerida dia a dia per multitud de turistes, encara es possible trobar racons, carrerons, barris amagats i tranquils on percebre la seva essència, i és que com deia Henry James fa un segle "l’estimada Venècia ha perdut complexió, la seva figura, la seva reputació, la seva autoestima, però tot i això i malgrat tot ... misteriosament, no ha perdut ni una gota de la seva distinció".
Encara tenim una estona per aprofitar la "barra lliure" de transport marítim per la ciutat així que decidim fer la ruta del Gran Canal en Vaporetto. Per fer-ho, anem caminant fins la Ferrovia (Statione di Santa Lucia) d’on surt el Vaporetto direcció Sant Marco, altre cop.
  
El Gran Canal, descrit per Philippe de Commines con el carrer més delicat del món, és al nostre parer és una de les meravelles de la ciutat. El seu traçat, una gran ‘S’ invertida de més de 3,5 kilòmetres de llargada, dona lloc a un ample i elegant bulevard (té una amplada que va dels 40 als 100 metres) que tenim el privilegi d’admirar pujats al vaporetto, se’ns dubte la millor opció per embadalir-se mentre desfilen davant nostre antics palazzos dels segles XII fins XVIII.
Molts d’aquests antics palaus i cases comercials, s’han convertit en museus, galeries d’art, sales d’exposicions o luxosos allotjaments, sigui com sigui, segueixen essent autèntiques obres d’art, edificis d’una bellesa i elegància total que ens transporten en un obrir i tancar d’ulls a l’època del Dux, en ple esplendor venecià. Seguim d’espectadors, gaudint d’aquesta avinguda marítima i aviat arribem al seu punt àlgid, el Pont Di Rialto, construït en pedra a finals del segle XVI per Antonio da Ponte. És cert que està ple de turistes, de botigues de souvenirs... però no sé que té, ens atrapa!
El vaporetto segueix avançant i nosaltres anem deixant enrere el reguitzell de Palazzos: Palazzo Grassi, Ca’ Foscari (una de las mansions més elegants de la ciutat), Palazzo Vendramin-Calergi (on morí Richard Wagner), Ca’ d’Oro (la casa de l’or, considerada com l’edifici gòtic més bonic de la ciutat), Palazzo Grimani, o el Palazzo Corner-Spinelli ... entre molts d’altres, i és que temps enrere una façana sobre el Canal era signe de nivell social. Tot i que algú pugui trobar aquests edificis un pel decadents, nosaltres trobem la ciutat, en general, i aquesta avinguda nàutica, en particular, d’una elegància absoluta.
Només hi ha tres ponts que travessen el Gran Canal, Ponte Scalzi (davant la Ferrovia), el Pont di Rialto (al centre) i el darrer... el Ponte dell’ Accademia, un pont de fusta. Aquí decidim fer una parada en el nostre recorregut, ens aturarem a dinar! Mengem en una de las trattories de Campo Francesco Morosini.
Per la tarda, creuem el pont altre cop, ens ara en direcció de la Chiesa di Santa Maria della Salute, la bonica església que domina l’entrada del Gran Canal, construïda el segle XVII en honor a la Verge Maria (al seu interior es troben obres de Tiziano i Tintoretto... i és que això és Italia! )
Seguim la nostra ruta per Giudeca, una altre illa de la llacuna, originalment coneguda com spina longa per la seva forma allargada. El seu principal atractiu sigui probablement la Chiesa del Redentore, construïda per Paladi l’any 1577 després que la ciutat es lliurés d’una forta epidèmia. Fer-se una volta pels seus carrers tranquils, amb roba estesa i passejar a la vora del mar amb magnífiques vistes a Sant Marco i el Palazzo Ducale són una bona opció, sobretot per la tarda. Bé, i qui no tingui problemes de pressupost, doncs sempre pot treure el cap pel gran
hotel Cipriani per sopar o per allotjar-s’hi, una autèntica meravella!
Hem passat el dia fent el que millor que pot fer-se en aquesta ciutat que és caminar, però lluny de cansar-nos, optem per anar a sopar prop de Rialto. Tornem a perdre’ns per carrerons irregulars, passant per pontets sobre canals d’aigües tèrboles, topant-nos amb carrerons sense sortida, per recular i trobar, més endavant un altre garbuix de carrers mal fets... amb tot arribem a Rialto i triem d’entre els restaurants de la zona, que malgrat ser molt turística encara és possible trobar on menjar bé... altre cop, això és Itàlia!
31/05/2009 - Venecia
Darrer dia sencer per aquesta ciutat única! Tot i que hi havíem estat en diverses ocasions, encara ens faltava conèixer molts llocs emblemàtics, entre ells, la magnífica Basílica de Sant Marcos. Avui serà el nostre primer objectiu... Fem pacientment la cua que hi ha per entrar al temple i ... cap dins!!!.
Segons explica la llegenda, els comerciants venecians van apoderar-se del cos de San Marcos a Alexandria (a Egipte) l’any 828 d.C. El cos va ser transportat a Vencia pel Dux Giustiniano Participazio, qui va donar diners a la ciutat per tal de construir una basílica adient per un espoli tant considerable! Segons aquesta llegenda els mercaders venecians no van fer res més que fer realitat una antiga profecia, ja que es deia que en una ocasió un àngel va aparèixer-se a San Marcos i va li anunciar que descansaria per sempre a Venècia.
La Basílica és preciosa, durant els anys ha patit diverses transformacions i ha tingut diversos usos i propietaris. El pas dels anys, las reformes i ampliacions han fet d’ella una autèntica obra d’art i el seu interior és d’una bellesa plàstica innegable: delicats marbres, mosaics enlluernadors, tresors antics, talles romàniques, ... una meravella. Sobre la porta principal, l’elegant loggia (balcó) tampoc no es queda curta... Se’ns dubte val la pena dedicar-hi una bona estona, sense preses a admirar la fantasia geomètrica dels mosaics del seu interior, o seure’ns al balcó i gaudir amb las excel•lents vistes sobre la Plaza o el Gran Canal.
Després de la visita, creuem el Saló més bonic del món, segons Napoleó (quina veritat!!!), la Piazza, com l’anomenen els venecians. Un gran trapezoide presidit per l’esvelt Campanille de Sant Marcos i animat pels músics dels cafès on qualsevol consumició, és un petit plaer.
Deixem això pel vespre i anem cap a la Fenicce on farem la visita (entrada val 7 eur p.p i amb un audio-guia). Descobrim l’historia d’aquest teatre d’òpera que va alçar per primer cop el teló l’any 1792 i que ha patit diversos incendis. En aquesta òpera van estrenar-se gran part de las operes de Verdi.
Després, optem per seguir recorrent els racons d’aquesta ciutat única. Per dinar, mirem de descobrir restaurants no turístics i tavernes (osterias), bars antics alguns d’ells convertits en interessants enoteques com ara el Bistrot de Venise .
Ja per la tarda passegem per uns campi (places) de sabor típicament de poble i ens arribem a alguns dels mercats oberts que encara queden com ara el de la fruita i verdura (si el voleu veure amb tot el tràfec, lo millor es visitar-lo a primera hora del matí), o el Mercato di Pescheria (el mercat del peix) que segueix situat al mateix lloc que ocupava ja fa uns quants segles (els edificis són de del Segle XIV).
Al interior de la Pescheria, parades de peix i marisc en un espai ampli, en penombra però animat pels colors llampants dels tendals que tanquen las arcades. A la façana, alguna curiositat com ara una placa antiga on s’ordena la mida mínima, per especies, que ha de tenir el peix que es ven al mercat. Realment, un entorn magnífic i ple d’atractiu, un lloc ideal per fer una parada... Hi ha res millor que seure’s a las escales del gran canal??? .... i simplement, gaudir del moment mentre ens mengem un deliciós gelat, ... mmmm .... boníssim!
Després acabem de passar la tarda deambulant sense rumb prefixat pels carrerons de la ciutat, descobrint barris menys populars com ara Cannaregio i el Ghetto Nuovo, barris tranquils que tot i està a tocar de las avingudes més populars de la ciutat, buits de turistes!
Mirem d’abstreure’ns i procurem transportar-nos a l’època en que Venècia era un importantíssim centre de comerç, allà a l’Edat Mitjana on gracies al comerç amb las especies, Venècia va assolir un gran esplendor: el comerç del clau, la canyella, el pebre negre, .. i totes aquelles especies que arribaven d’Orient es distribuïen pels nobles europeus a través de la ciutat. Juntament amb las especies el venecians comerciaven amb altres bens, destinats principalment a les classes altes: al Adriàtic carregaven els productes procedents del Nord (com ara el bacallà i las teles de Flandes), després els canviaven a Egipte o el Mar Negre per sedes o pel preuat cínamom, que els mercaders portaven de l’Àsia Central o Extrem Orient. Molts dels edificis de la ciutat són un llegat d’aquella època en la que Venècia era primera potencia comercial del Mediterrani.
Ha sigut un dia fantàstic, tranquil, amb constants anades i vingudes en el temps: de l’època medieval al segle XXI, recordant el passat històric, comercial i polític d’aquesta ciutat. Per acabar el dia encara ens queden dos objectius: un bon sopar, optem per una recomanació que ens han fet i sopem a Al graspo de Ua un bon lloc on tastar la cuina i vins locals i una mica de música a Sant Marcos, òbviament no podíem marxar de la ciutat sense seure un vespre a algun cafè del Gran Saló...
Possiblement al vespre sigui el millor moment per gaudir d’aquesta plaça, encara queda gent, però una gran part dels milers visitants diaris de la ciutat marxen per la tarda: alguns perquè salpen en els immensos creuers que s’aturen a la ciutat, altres perquè dormen fora del centre.... sigui com sigui, Vencia al vespre està molt més tranquil•la i gaudir de la plaça es converteix en un petit plaer!
Com a comiat, seiem en un dels esplèndids cafès de la plaça ... un deliciós punt i final a la nostra escapada de Maig (els cafès Florian o el Quadri, un a cada banda de la plaça són del segle XVIII)!!!.
1/06/2009 Venecia – Barcelona
Darrers minutets a la ciutat. Tenim el vol a mig matí, ideal per no haver de matinar ... ens llevem tranquils, fem las maletes i ens enfilem altre cop en el vaporetto que ens durà al aeroport Marco Polo i d’allà, altre cop a Barcelona, finitto!
Enrere deixem aquests dies en aquesta ciutat tant especial i en certa manera única... qualsevol visita a la capital del Véneto ens evocarà el seu passat comercial. Ciutat que va veure néixer un gran viatger com ara Marco Polo, és un lloc únic per transportar-se a l’època de las grans aventures, de las expedicions en majúscules, d’aquells viatges que tenien com a primer objectiu acabar de dibuixar els buits dels mapes... D’aquella època, Venècia conserva els grans palaus, las esglésies, els tresors... i mils racons encantadors...
Nosaltres, de ben segur hi tornarem!
|
