En autocaravana per les illes nord i sud
Durada: 28 dies
Dates: Any 2005. Del 22 de Setembre al 20 d'Octubre
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil del viatge i preparació
Com sempre, ens vàrem planificar nosaltres mateixos el viatge. La preparació és part important del viatge i m’encanta passar-me hores i hores planificant la millor ruta, mirant mapes, buscant aquells llocs que altres viatgers recomanen, llegint guies i revistes, seleccionant activitats ... un bon entreteniment!!!
Per seleccionar el destí teníem els següents requeriments: relaxar-nos i gaudir de la Natura. Els nostres viatges estan sempre emmarcats en la natura i per aquesta ocasió teníem diferents possibilitats, la Patagònia Argentina, La costa oest de Canadà... finalment i després de molt buscar i compara, una bona oferta en el vol ens va decidir pel nostre destí 2005: Nova Zelanda. Així doncs, vàrem comprar els bitllets d'avió per Internet a través de la web de Malaysian Airlines, a un preu formidable sortint des de Londres i fent escala en Kuala Lumpur. Aquesta companyia no té vols des d’Espanya i val la pena comprar els preus sortint des de diferents capitals europees, us podeu trobar moltes sorpreses amb les tarifes!!! De Barcelona a Londres, vàrem agafar una oferta de la British Airlines.
Per viatjar per aquest país hi ha diverses maneres de fer-ho, però nosaltres ens vam decidir per llogar una autocaravana i recórrer al nostre aire tot el país. Òbviament és una elecció molt personal, però un cop fet, m’atreveixo a dir que és una manera increïble de visitar aquest magnífic país, per nosaltres de bon tros la millor opció. Ens va donar l’oportunitat d’anar ajustant el viatge (en temps i pressuposts) a les nostres necessitats, a arribar a llocs d’una bellesa incomparable, a gaudir de la natura, ..., realment, una experiència inoblidable. Altre cop i després de moltes tardes enganxada comparant ofertes, vàrem llogar una
Pacific Horizon, a través de l’agencia MOTORHOMES WORLWIDE, que ens oferia un preu molt competitiu (val a dir que el preu del lloguer baixa força a partir dels 21 dies de lloguer). Anàvem en Xavi i jo, de manera que ens vàrem decidir per la eclipse 4+2, està preparada per quatre adults i dos nens, i només anàvem dos però ens garantia no haver de muntar i desmuntar el llit cada dia i una mica d’espai vital (5.8 m x 2.2 m) donat que hi passaríem 23 dies.
Em sembla interessant extendre'm en els avantatges de viatjar amb autocaravana per un país com aquest ja com he comentat, no ho canviaríem en absolut. Pràcticament tots els avantatges es resumeixen en el gran estalvi econòmic i de temps que suposa a més de l'absoluta sensació de llibertat. Estalvi econòmic per que et permet dormir a qualsevol lloc que no estigui expressament prohibit: des d’acampades solitàries a les platges de Cape Reinga a la falda nevada del volcà Tongariro. Tot i les nostres previsions que incloïen entrar en hotels per refer-nos de tant en tant, només entràvem a càmpings cada dos o tres dies (tots excel•lents i perfectament equipats). Això ens permetia buidar deposits, omplir aigua i recarregar la bateria del vehicle.
Un altre punt important de l’estalvi eren el àpats: al llarg de tot el viatge, vam fer quatre o cinc àpats de restaurant. La caravana anava perfectament equipada, tenia cuina, una petita nevera i els estris bàsics per cuinar, així que anant de supermercats anàvem omplint la nevera i ens oblidàvem de restaurants cosa que encareix increïblement els viatges.
La caravana anava perfectament equipada: tovalloles, matalassos, cobrellits, estris de cuina, plats, gots... no cal dur-se res de casa, tot i que és important comprovar-ho directament amb la companyia en el moment del lloguer. Un cop allà ens vam equipar amb cadenes per la neu, volíem arribar-nos fins a Milford Sound i els pronòstics recomanaven cadenes per arribar-hi.
Les carreteres estan en estats de conservació i pavimentació perfectes que permeten fer trajectes força ràpid fins i tot per les autocaravanes (molt de compte a respectar els senyals de velocitat!!! per les carretes hi circulen agents de tràfic amb cotxes equipats amb radar, si excediu la velocitat màxima us multaran i us aturaran!!!) i el consum de combustible és molt poca cosa comparat amb tots els estalvis que permet ja que el gas-oil és força més econòmic que aquí. De tota manera aquest és un aspecte a tenir en compte també a l’hora de triar el model d’autocaravana, el consum. En totes les descripcions dels vehicles trobareu aquesta informació per poder comparar.
Dates del viatge
Marxàvem de Barcelona just abans de la Mercè, el 22 de Setembre i passaríem pràcticament un mes, fins al 20 d’Octubre en terres maorís. Aquestes dates corresponent al inici de a primavera, amb un clima suau però imprescindible portar bones peces d’abric a la maleta, sobretot i es preveu visitar la Illa Sud.
Moneda (diners)
La moneda oficial és el dòlar neozelandès (NZ$), que valia aproximadament 60 cents d’euro (www.xe.com/ucc). Aquesta divisa cotitza a casa nostra i es pot adquirir fàcilment. També es pot anar amb euros per canviar a qualsevol banc d'allà o treure moneda local en qualsevol caixer que hi ha a totes les poblacions. A tot arreu s'accepten les targetes de crèdit.
Diari de Viatge
22/09/05 al 24/09/05 - L’Ametlla del Vallés – Barcelona – Londres - Kuala Lumpur – Auckland
Comença l’aventura que portàvem mesos planejant... sortim de l’Ametlla del Vallés, de casa nostre a les 12:00 am. El nostre vol cap a Londres surt a les 14:30 i com sempre anem justos de temps!!! Embarquem i sortim puntualment direcció a la primera escala del nostre llarg viatge, Londres, on arribem tal i com teniem previst 2 hores i quart més tard.
Un cop a Heathrow hem d’esperar a les 18:00 pm a que obrin les oficines de Malaysian Airlines per recollir els nostres bitllets. Seguint les previsions, obtenim els nostres bitllets i esperem a les 20:45 pm per embarcar, sortim puntuals a les 22:00 direcció Kuala Lumpur, ens separen 12 hores i mitja de vol del nostre segon destí!!!
Fa pràcticament 24 hores que vem deixar l’Ametlla del Vallés i sóm al petit aeroport de Kuala Lumpur, en un Starbucks café esperant el següent i definitiu enllaç, queden 10 hores més de vol i haurem arribat a destí, Auckland!!! L’avió torna a sortir puntual a les 20:50 pm hora local (Kuala Lumpur) i arribem a les 10:45 amb hora de Auckland.
El viatge a sigut llarg però la companyia Malaysian Airlines, excel•lent, seients amples, pantalla de vídeo individual, musica, un ampli ventall de pel•lícules per triar, videojocs,... fan el viatge més entretingut i la tripulació molt amable.
24/09/2005 – Auckland – Mangawhai (145 km Ruta: 145 km)
Arribem a destí cansats però contents després de més de pràcticament 30 hores de vol i 9 hores d’espera als diferents aeroports. Després de passar els rigorosos controls a l’aduana truquem des de l’aeroport al telèfon de contacte de Pacific Horizon, la companyia de lloguer de la caravana per que ens vinguin a recollir.
La base de Pacific Horizon està al costat de l’aeroport, a poc més d’un quart d’hora en cotxe. Un cop allà ens lliuren el vehicle i ens donen totes les instruccions necessàries: funcionament bàsics del vehicle (termos, depòsits, mànegues, gas,...), recomanacions per la conducció, pistes desaconsellades, guies de carreteres i càmpings, i un munt d’informació turística a la nostre disposició.
La caravana que ens donen ja porta 75.000km a les seves esquenes però està força ben conservada. L’espectacle comença al posar-la en marxa... sembla un camió!!! i per canviar de marxa cal haver esmorzat de valent!!! tot i aquests petits detalls estem encantats amb la nostra casa.
Cap a les 15:00 pm deixem la base i la primera parada la fem al mateix polígon industrial, a un Townfood proper (cadena de supermercats molt ben assortits) o carreguem la nevera pels propers dies.
Un cop assortits, prenem direcció al Nord, sense haver desfet les bosses. Estem cansats i la conducció per l’esquerra no és fàcil en las condicions en las que estem... de manera que no estirem massa i 145 km més tard decidim parar-nos en un petit càmping de Mangawhai. Demà serà un altre dia: una dutxa calenta, un àpat i a dormir.
25/09/2005 – Mangawhai – Whangarei - Paihia (165 km Ruta: 310 km)
Ens llevem força aviat, encara anem amb l’horari una mica canviat però això ens permet aprofitar el dia. Hem dormit en una parcel•la, al costat del llac i aprofitem per fer un bon esmorzar. Desfem l’equipatge que encara portàvem empaquetat... estem impressionats, l’espai de l’autocaravana està molt ben aprofitat i ens permet tenir-ho tot a mà (aprofitem per dir que sempre mirem de marxar amb l’equipatge mínim!!!).
Avui ens plantegem el dia tranquil, encara notem els efectes del viatge i tenim molts dies per recuperar. Fem una primera visita a tocar del càmping on hem dormit el Mangawhai Heads, unes platges de sorra fina i blanca. Fem una passejada i les primeres fotos de la costa de Nova Zelanda i seguim la nostra ruta cap a Whangarei on dinarem. Aquesta és la ciutat més gran de Northland. Tranquil•la i amb una zona d’esbarjo al voltant del port esportiu amb nombrosos restaurants on menjar a bon preu i cases de fusta blanca. A la zona del port també trobarem l’oficina de turisme (Whangarei Information and Travel Centre) on ens donen plànols de la ciutat i ens aconsellen sobre les excursions a fer per la zona. Ens acabem decidint per una passejada suau fins a les Whangarei Falls a cinc quilòmetres al nord de la ciutat i d’entrada gratuïta. És un camí circular d’aproximadament un quilòmetre que es cobreix en mitja hora i que permet veure les cataractes tant des de dalt com des de baix del salt d’aigua de 26.3 metres d’alçada. Bones vistes.
Després de la caminada, emprenem camí cap a Paihia la carretera és molt bona i arribem cap a les 16:30 pm. Deixem la autocaravana aparcada davant de la platja (n’hi ha moltes més). Paihia és un centre turístic amb moltissimes possibilitats tant de lleure com d’allotjament... si bé l’allotjament el tenim cobert, decidim anar a veure quines ofertes de lleure trobem. Ens dirigim al moll, al Bay of Islands visitors center allà trobem molts dels operadors turístics més importants del país: Fullers, Kings, Awesome Adventures,... tots hi tenen oficines i ofereixen les seves activitats: nedar entre dofins, creuers per la Bahia o excursions en vehicles amfibis fins a Cape Reinga són algunes de les múltiples opcions. Nosaltres triem una excursió en catamarà per la Bahia que ens portarà fins el conegut Cape Brett i el Hole in the Rock, les previsions meteorològiques per demà són bones, així que comprem el bitllet per la primera sortida. Un cop contractat (55 NZD p.p), decidim fer un tomb, el poble no ofereix massa atractius, de manera que fem una caminada per les platges i busquem un lloc on dormir.
26/09/2005 – Paihia - Cape Reinga (238 km Ruta: 548 km)
Ja comencem a agafar el ritme del viatge, ens llevem aviat i esmorzem. Sembla que les previsions meteorològiques estaven encertades, fa un bon dia però gens de calor. Ens abriguem bé i ens dirigim cap al moll, el catamarà que ens portarà a Cape Brett, surt a les 9:30 am.
L’excursió ens mostra el degoteig d’illes, cales i platges... comencem a entendre d’on ve el nom de Bay of Islands!!! el parc marítim està format per més de 144 illes plenes de vida marina. Aquesta zona és la més càlida de Nova Zelanda amb unes temperatures mitjanes de 24ºC a l’estiu i 16ºC al hivern.
Pel camí el capità del vaixell ens va ensenyant diferents animals: varietat d’ocells marins, dofins (ens acompanya una manada que ens regala unes cabrioles) i fins i tot una foca al costat del conegut Hole in the Rock, una gran roca foradada. L’opció del creuer és molt recomanable i a mig dia tornem a terra, on aprofitem per menjar alguna cosa abans de fer via cap a Cape Reinga, la punta nord de l’illa Nord. Enlloc de triar una excursió organitzada per la 19 miles Beach, decidim arribar-nos-hi pels nostres propis mitjans però anirem per la carretera convencional ja que a la platja de dunes més llarga del país, els vehicles de lloguer no hi tenen accés. Tot i això, el paisatge és impressionant sobretot al final del recorregut (on trobarem una carretera de 20 km sense asfaltar) però ja ens queda molt poca llum, de manera que decidim quedar-nos a una zona d’acampada lliure amb serveis mínims (aigua, lavabos i dutxes d’aigua freda) gestionada pel DOC, molt a prop del cap, en una platja de sorra blanca, el lloc és idíl•lic.
27/09/2005 – Cape Reinga - Waipoua Forest – Matakohe (403 km Ruta: 951 km)
Ens llevem amb les primeres llums, a les 7 del matí ja estem d’empeus. Hem dormit en una zona d’acampada Tapotupotu a 3 kilòmetres al Sud de Cape Reinga, el primer destí del dia. La zona l’hem compartida amb altres vehicles autocaravana i fins i tot amb tendes de campanya!!!. Mentre esmorzem passa el 4x4 del DOC i aprofitem per pagar els 6 NZD p/p. Un cop esmorzat aprofitem per fer una curta passejada per la platja del voltant, és realment preciosa i el dia és esplèndid... el viatge promet. Després d’estirar les cames, fem via cap a Cape Reinga, el punt més al Nord de la Peninsula d’Aupouri i de l’illa Nord (a 116 km de Kaitaia).
La vista al mar des del petit turó darrera del far, encara en us, és impressionant. Davant nostre es troben, per una banda el mar de Tasmania i per l’altre l’Oceà Pacífic, la sensació d’estar davant del fí del món és total: aquestes dues masses gegants d’aigua topen amb molta força, generant onades de més de 10 metres d’alçada en dies de tempesta, avui el dia és esplèndid, tot i això podem copsar la força del mar que trenca amb força contra la costa. Segons la antiga llegenda Maorí, aquest lloc era conegut com Te Rerenga Wairua, el punt des d’on les ànimes dels difunts abandonaven la Terra. Després d’haver-hi estat, entenem que fos un lloc sagrat pels maorís!!!
Creuem la Peninsula Aupouri direcció Sud, cap a les platges de sorra blanca de Parengarenga Harbour, i entenem per què aquesta sorra s’utilitza en l’elaboració del vidre.
Seguim la nostra ruta per Northland fins arribar a Waipoua Kauri Forest on trobarem el – Lord of the Forest – o com és més conegut Tane Mahuta,
un arbre Kauri d’entre 1200 i 2000 anys que encara és viu. Fer una parada és indispensable: seguim la carretera que creua el parc al llarg de 18 km i trobarem un senyal que marca el sender pel bosc que ens portarà fins davant d’aquest arbre monumental de més de 51 metres d’alçada i 14 de diàmetre, el kauri més gran de Nova Zelanda.
No és l’únic arbre del parc, a la zona també podem visitar Te Matua Ngahere (El pare del bosc), Yakas Tree o Four sisters, són els més coneguts, ens podem informar al centre d’informació de visitants on trobarem plànols dels senders marcats per accedir als arbres més significatius.
Després de la visita al parc seguim la carretera direcció sud fins a Matahoke on dormirem al càmping del poble, és de la cadena Top 10, i a banda de la zona d’acampada i les dutxes, té una gran cuina perfectament equipada i menjador, on aprofitem per fer-nos un bon sopar. El càmping el regenta una família molt agradable, on entre d’altres coses, ens informen de la tarja TOP-10, amb la que aconseguirem descomptes del 10% en altres càmpings de la mateixa cadena o altres activitats com ara excursions o entrades a museus.
Avui hem recorregut molts quilòmetres, al llarg del dia hem creuat diferents paisatges, des de les àrides dunes de la península d’Aupouri fins a la selva al més estil tropical, amb palmeres i falgueres gegants. Entremig infinits prats verds d’ovelles que ens recorden escenes d’Irlanda.
28/09/2005 – Matakohe – Rotorua (378 km Ruta: 1329 km)
Avui és bàsicament un dia de trànsit, ens esperen força quilòmetres però el destí promet: Rotorua, la ciutat més coneguda de l’illa nord amb gran influència Maorí (més d’un terç de la població son descendents d’aquesta ètnia i la seva història i cultura en son molt palessos). Abans de comença la ruta, fem una visita al museu Kauri de Matahoke, a 300 metres del càmping. El museu ens permet veure alguns exemplars de kauri tallats, fotografies de l’època, reproduccions de la vida a començaments del segle XIX i com els immigrants principalment europeus es van dedicar a arrasar amb els frondosos boscos de kauri. El museu té maquetes que reprodueixen la vida a l’industria fustera de l’època, com s’hi va organitzar i com a anar evolucionant amb els anys. Al museu també s’hi troba una sala dedicada a la resina d’aquests arbres. Aquest elements va convertir-se en un article de valor per la producció de vernissos.
Després de la visita, fem via cap al nostre destí del dia fent una parada per dinar a mig camí. Arribem a Rotorua cap a les cinc de la tarda.
Aquesta ciutat és també un important centre termal i de salut a uns 160 km d’Auckland. Es troba situada al costat del llac Rotorua i al vell mig d’una important zona geotermal, amb nombrosos manantials termals, geissers i fangs. Abans d’arribar a la ciutat comencem a veure fumaroles i es que algunes de les aigua tèrmiques del molts manantials que brollen al voltant de la ciutat s’utilitzen per escalfar cases i edificis de la ciutat en les èpoques fredes. La olor de la ciutat és forta i ens recorda constantment l’alt contingut en sofre de les aigües termals del llac, d’aquí que també se la conegui com ‘Sulphur City’.
Deixem la caravana i fem una passejada abans no marxi la llum pels jardins del governador, uns jardins amb molta influència britànica amb molts espais de gespa i flors.
Després de la passejada, ens dirigim cap al popular Polynesian Spa, un dels centres termals més populars de la ciutat. Va obrir l’any 1886 i rep visitants d’arreu del món per les propietats curatives de les aigües dels seus manatials. El complex termal està totalment reformat, té diferents piscines d’aigua calenta (de 36ºC fins a 43ºC) al aire lliure i ofereixen diferents tractaments (massatges, hidroteràpia, etc) o fins i tot jacuzzi privats amb temperatura regulable. Lloguen tovalloles i fins i tot els banyadors, podem visitar a l’entrada una botiga amb gran varietat de productes per cuidar-nos i ofereixen disposa de restaurant-cafeteria.
El centre termal està obert des de les 6:30 del matí fins a les 11 de la nit, així que comprem dues entrades (30 NZD p.p) i ens passem el vespre en remull a les piscines calentes... super-relaxant!!! Un final de dia perfecte, a la sortida passegem pels carrers de Rotorua amb la intenció de trobar algun local i fer unes copes... res de res... tot tancat, sembla una ciutat fantasma, de manera que girem cua i tornem a la autocaravana, planificarem el dia següent i a dormir!!!
29/09/2005 – Rotorua - Turangi (190 km Ruta: 1519 km)
Avui dedicarem el dia a les zones geotermals dels voltants de Rotorua. Comencem el dia passejant pel Kuiau Park un parc públic a l’entrada de la ciutat, serà l’aperitiu del dia. La zona ofereix moltíssimes possibilitats per descobrir la cultura maorí i meravellar-se amb les evidències de l’activitat volcànica de la zona: Te Whakarewarewa, Hell’s Gate, Te Wairoa, Whirinaki Forest Park, són alguns exemples. Nosaltres hem decidit centrar-nos en dos parcs naturals Wai-o-Tapu i Waimangu (Hi ha un tiquet combinat per les dues entrades). Deixarem la ciutat per dirigir-nos a la primera àrea termal de la zona Wai-otapu que significa ‘aigües sagrades’ a 27 km de Rotorua. El parc és probablement un dels millors exemples d’àrea termal a visitar i trobarem cràters, piscines d’aigües amb minerals, llacs, vapors, fumaroles... La visita però la comencem el Geyser ‘Lady Knox’ l’estimulen diàriament amb sabó a les 10:15 per que faci erupció (més de 15 metres d’alçada!!!).
El parc té un circuit marcat que pot recórrer en poc més d’una hora però ens passem més de tres hores distrets fent fotos a tot el que vèiem: Champagne pool (piscina de 60 m. de diàmetre a 70º, plena de bombolletes i de color verd i taronja), Artist's Palette (terrassa silícica que canvia de color segons el nivell de l'aigua), Primrose Terrace (terrassa de quars blanc i groc), Devil's Bath (cràter ple d'aigua de color verd intens per l'arsènic que conté)... És una visita indispensable per fer-se la idea de la zona volcànica de Taupo.
Després de dinar ens dirigim cap a Waimangu format amb l’erupció del Mt. Tarawera l’any 1886. El parc és molt agradable de visitar (tot baixada). El camí d’aproximadament 4 km, ens porta a través de la vall passant per interessants formacions volcàniques i termals, com per exemple, el Crater del Infern que assoleix temperatures de 80ºC o el Llac Frying Pan, el manantial d’aigua calenta més gran del món. El camí ens durà fins al Llac Rotomahana, que significa ‘Llac calent’ on ens espera un tronat autocar per retornar-nos al punt inicial de la nostre excursió. La darrera admissió del parc és a les 15:45 (16:45 al Gener).
Tots dos parc són complementaris, si bé a Wai-o-Tapu podem veure moltes més formacions volcàniques, Waimangu té un entorn increïble. Estem encantats amb l’elecció, sota el nostre criteri, las visites d’avui són de les zones més espectaculars de la Illa Nord.
Decidim començar a fer via cap a Tongariro, el següent destí del viatge. Primer farem una parada a mig camí per omplir la nevera i després aprofitarem per fer uns quants quilòmetres. Dormim a Turangi
30/09/2005 – Turangi – Otaki (327 km Ruta: 1846 km)
Demà tenim previst deixar l’illa Nord, així que aprofitem que a Turangi tenim una oficina d’Informació i Turisme per mirar de reservar un ferry per anar cap a la Illa Sud. Ens trobem amb una dona molt agradable que ens fa la reserva amb la companyia Interislander i ens donen totes les indicacions necessaries per trobar la terminal a Wellington. De passada ens deixem aconsellar per fer alguna excursió pel Parc Nacional de Tongariro.
El trekking més conegut és el Tongariro Crossing, el que els neozelandesos coneixem com la millor passejada d’un dia pel país, ens n’han parlat molt bé i no és massa complida però és massa tard per iniciar-la, de manera que ens decidim per l’excursió fins als Silica Rápids, una excursió que segueix el curs del riu i ens permet observar las terrasses de sílice que s’han format. Aquest parc va ser el primer parc nacional del país l’any 1887 i va ser declarat patrimoni de la humanitat pel seu valor natural l’any 1990. En el visitors center de Whakapapa Village, podrem veure exposicions sobre l’activitat volcànica de la zona i informar-nos de totes les activitats d’aquesta zona.
Des de qualsevol punt del parc es té visió dels tres volcans principals nevats, el Ruapehu de 2.797 m., el Ngauruhoe de 2.291 m. i el Tongariro de 1.968 m. El dia avui no ens acompanya massa, de manera que després de l’excursió i d’haver agafat forces, decidim dirigir-nos cap al Sud. De tota manera ens reservarem uns dies a la tornada per tornar a passar per aquesta zona, ens hem quedat amb les ganes de veure els cims dels volcans nevats.
Arribem fins a Otaki travessant valls i paisatges verds (i plens d’ovelles!!!). Dormirem en un càmping al costat de la platja. Demà haurem de matinar, estem a 70 km de Wellington i el ferry surt de la capital a les 10:00 del matí, però haurem de ser a la terminal una hora abans, així que fem un sopar ràpid i al llit.
01/10/2005 – Otaki - Kekerengu (232 km Ruta: 2078 km)
Hem sortit a les 8:00 del càmping per assegurar-nos arribar amb temps a la terminal de la companyia Interislander. Seguim las indicacions que ens van donar i localitzem la terminal sense cap dificultat, just a l’entrada de Wellington, la capital de país. Fem el check-in tal i com teníem previst a les 9:00 i ens posem a la cua amb la resta de caravanes per entrar al ferry que ens durà fins a Picton, a l’altre banda de l’estret de Cook. A les 9:30 comencem a embarcar i sortim del port puntualment a les 10:00, ens esperen tres hores i mitja de trajecte que aprofitem per llegir al sol i menjar una mica, en quant arribem a Illa Sud, emprendrem la ruta.
Darrera nostre queda Illa Nord amb els seus paisatges verds, las zones volcàniques, las falgueres gegants i els boscos de kauris. Una illa que reflexa l’empremta del passat maorí, davant nostre la Illa Sud...
Cap a les 13:00 el vaixell comença a endinsar-se pel fiord conegut pel nom de Marlborough Sound, fa molt bon dia (aquesta zona és la que més hores de sol té a l’any de NZ) i el paisatge de la costa és força impressionant.
La zona té novament moltíssimes possibilitats, la més popular és la Queen Charlotte Track, un trekking de 71 km, apte per qualsevol edat i condició física, per la costa del fiord. Des de la coneguda Ship Cove fins a Anakiwa. El camí es pot fer parcialment, però llavors caldrà contactar amb algun agent local per que ens reculli en algun lloc.
Nosaltres ens decidim per una opció més còmode, la Charlotte Drive, una carretera escènica que ens durà fins a Havelock borejant el fiord. El paisatge és d’increïble bellesa, els fiords, les platges... a la carretera un degoteig de miradors en els que ens anem parant sense cap pressa. Especialment impressionant és la Governor Bay, acaba en una platja només accessible en barca!!!
Per la carretera avistem algunes finques privades tant impressionants com el paisatge, cases de fusta amb els seus petits molls, i els vaixells fondejant a les cales de la costa... una passada.
Al final del recorregut, Havelock, la anomenada capital mundial del musclo de llavis verds. Aquest poble es dedica en l'actualitat bàsicament a la pesca i la piscifactoria. Hi ha grans zones de criança d'aquests musclos gustosos i boníssims. Passejant trobem un local especialitzat, Mussel Boys, que els ofereixen cuinats amb tota mena de salses, decidim fer un tast de la seva especialitat: els musclos amb llet de coco i chile... exquisits!!!!
Deixem enrrera Havelock per dirigir-nos a Kaikorua, la carretera està en bon estat i el paisatge és sobrecollidor. Cap a les 19:00 del vespre decidim parar. Avui dormirem a les platges de Kekerengu. Descobrim un local "con encanto", es diu The Store regentat per una noia d’Arizona que parla espanyol amb accent mexicà. Si pot sopar però els pastissos que tenen ens superen així que ens decidim per un tast de rebosteria i un deliciós capuccino. El marc és incomparable, una gran carpa amb llar de foc i bona música en relaxen una mica després del dia.
02/10/2005 – Kekerengu – Oxford (275 km Ruta: 2353 km)
L’objectiu del dia és avistar balenes, a primera hora del dia ens dirigim cap a Kaikorua un santuari pels amants de la vida salvatge. Aquest era un petit poble pesquer conegut bàsicament pel seu marisc (llagosta) fins que al 1987 la companyia Nature Watch Charters va començar a organitzar creuers per avistar balenes. Des d’aquell moment milers de visitants arriben d’arreu per poder veure les balenes prop de la costa. Cinc especies són las més populars: Sperm Whales, Hectors dolphins, dusky dolphins, fur seals i bottlenoise dolphins.
Abans d’arribar-hi ja tenim el primer contacte amb els animals, es tracta d’un mirador a peu de carretera des d’on es veu una colònia de lleons marins, Ohau point.
Ens aturem, com molts altres turistes, i la sorpresa és majúscula, n’hi ha un munt i són a tocar de la carretera!!! Seguim uns pocs quilòmetre més i arribem a Kaikorua, la població està situada en una península molt propera a una plana abissal on l'elevada profunditat i les aigües fredes fan que hi hagi molt aliment a prop de la costa. És per això que s'hi poden observar amb facilitat balenes de diferents espècies i dofins durant tot l'any. Hi ha empreses que ofereixen diverses activitats com poder nedar amb els dofins o fer un recorregut per observar les balenes en alta mar com vàrem fer nosaltres. Vàrem triar la companyia Whales Yatch, abans de sortir al mar en passen un audiovisual sobre la zona i las espècies que hi habiten, així com les mínimes normes de seguretat. Després sortim amb el modern catamarà equipat amb ultrasons per la millor localització dels mamífers marins, mar endins.
A l'interior, còmodament asseguts, mitjançant unes pantalles podem fer el seguiment de la zona que recorrem i la fondària que hi ha. Ens fan explicacions de les característiques de la zona i les diferents espècies d'animals que podem trobar (balenes, dofins, albatros, …). Un cop a la zona sortim a la coberta, no triguem en veure balenes, en localitzem un munt que podem observar a una distància prudencial mentre respiren i s'enfonsen elevant elegantment la cua. Després de més d’una hora d’espectacle natural el catamarà empren el viatge de retorn... estem emocionants, de totes, totes l’experiència ha valgut la pena.
Després de dinar tranquil•lament, decidim fer una aproximació a l’Arthur Pass, la carretera de muntanya que hem triat per creua l’illa fins a Greymouth, a la costa oest. Ens plou i decidim esperar a demà per fer el recorregut per l’scenic route, de manera que ens quedarem a dormir en un càmping a Oxford. Aprofitem per fer unes rentadores i carregar totes les bateries i dipòsits... estem sota mínims.
03/10/2005 – Oxford – Punakaiki (272 km Ruta: 2625 km)
Avui el dia tampoc promet, recollim sense cap pressa i tot i la meteorologia, ens decidim per creuar l’illa per la carretera que travessa el parc nacional Arthur Pass. El temps en aquesta zona és molt variable i nosaltres massa tossuts per desestimar l’opció. A mesura que avancem anem celebrant la nostre decisió, comencen a obrir-se clarianes i las vistes són imponents: cims nevats, valls, rius, boscos,.... Pel camí anem trobant un munt de lloc d’interès: el Llac Pearson, el riu Waimakiri (d’una amplada impressionant), la catarata Devil Pouchbowl,... Al tractar-se d’una carretera de muntanya (la més alta de NZ) pensàvem que seria un coll en mal estat però ens sorprèn el seu estat: esta perfectament asfaltada i sense massa corbes.
Ens dirigim cap al assentament anomenat Arhur’s Pass, a uns 4km més endavant del coll de muntanya amb el mateix nom. Els 924 m de coll de muntanya era la ruta que els maorís ja empraven per creuar l’illa fins a Westland, però els europeus no la varen descobrir fins aproximadament 1864, en plena febre de l’or. L’assentament serveix de base per tota mena d’excursions pel parc nacional (DOC Arthur’s Pass visitors center) des de passejades pel parc fins a escalades pels més experimentats. Al centre de visitant el pot trobar tota mena d’informació (tant de la meteorologia com de les diferents rutes). Nosaltres ens decidim per una curta passejada i un bon dinar davant dels grans finestrals del restaurant, les vistes són esplèndides. Després de dinar continuem el nostre camí cap a la costa oest de l’illa, només sortir del poble trobem el mirador Mt. Rolleston, parem la caravana per treure unes bones fotos... mentrestant uns lloros autòctons anomenats Kea es van menjant la goma de les finestres i portes de la caravana!!! els fem fora com podem i seguim la nostre ruta.
Prosseguim el viatge fins al següent punt de decisió a Jacksons, tenim dues opcions per arribar fins a Greymouth i ens decidim per una altre scenic route, no tenim cap pressa, fa molt bon dia, així que ens decidim per aquest camí. La carretera val la pena, fem una parada a Lake Brunner abans de prosseguir.
Arribem a Greymouth a mitja tarda, aprofitarem per entrar a un supermercat i carregar pels propers dies. Avui dormirem al costat de la platja, a pocs quilòmetres del primer destí de demà.
04/10/2005 – Punakaiki – Franz Josef Glacier (239 km Ruta: 2864 km)
Avui ens dirigim cap a Pancake Rocks, a un parell de quilòmetres d’on hem dormit. El parc està a mig camí entre Greymouth i Westport, la carretera ressegueix la costa oest de l’Illa davant del Mar de Tasmània, tot un paradís pels sufers. L’atracció principal d’aquesta zona és precisament el nostre primer objectiu del dia, Punakaki i les formacions geològiques conegudes com Pancake Rocks. L’entrada al parc és gratuïta i la passejada per accedir a les formacions rocoses molt senzilla. Els Pancakes rocks estan situats vora el mar i són unes formacions rocoses produïdes per una sedimentació de material calcari i erosionades pels elements. L'aspecte actual és com de torres d'alçada considerable amb capes molt estretes i molt ben diferenciades. El mar està molt mogut i el trencar de les ones sobre les masses de roca és força impressionant. El pas dels anys a acabat formant les actuals formacions: coves, xemeneies, roques erosionades...
Hi ha una caminada amb explicacions que dura aproximadament 20 minuts i en la que es poden veure les formacions. Hi ha altres opcions que requereixen més temps i es pot consultar a la caseta d'informació situada al costat de l'entrada.
Després de la visita, ens dirigim cap al sud a la zona de les glaceres, una de les atraccions del viatge. Concretament el destí d’avui és Franz Josef Glacier, marxem amb l’esperança que el dia ens acompanyi donat que una de les activitats que tenim planificades és un vol en helicòpter sobrevolant les glaceres de la zona... abans d’arribar a Greymouth el dia ja s’ha tapat i en uns quilòmetres més comença el diluvi. Teníem planejada una parada a la localitat de Hokitika (a 140 km del nostre destí), ciutat de la costa oest fundada en plena febre de l’or i també coneguda pel jade però plou tant que decidim no aturar-nos fins al final de l’etapa.
Les dues glaceres més conegudes de Westland National Park als Alps meridionals, Franz Josef Glacier i Fox Glacier, estan entre les atraccions naturals més destacades d’aquest país. En cap altre lloc del món, en aquestes latituds, es poden trobar unes glaceres que segueixin avançant tant a prop del mar.
A mitja tarda arribem a la localitat de Franz Josef, a l’entrada localitzem un càmping de la cadena Top10 on dormirem, però com ha deixat de ploure decidim informar-nos de les diferents activitats: el poble té tot un carrer dedicat a les activitats d’aventura que poden fer-se per la zona: caminades per la zona, trekkings per les glaceres, kayaking, passejades a cavall, o sobrevols amb helicòpters o avionetes són només algunes de les possibilitats que trobareu en aquesta localitat. Empreses com Franz Josef Glacier Guides, Air Safaris, Tekapo Helicopters, Alpine Guides Fox Glacier, per dir-ne algunes, poden orientar-vos en la vostra elecció. Nosaltres ens vàrem decantar per un sobrevol amb helicòpter per les glaceres: pràcticament totes les empreses coincideixen en l’oferta de recorreguts i preus. Nosaltres acabem triant el recorregut estrella, un vol de 30 minuts que cobreix les dues glaceres de la zona Fox i Franz Josef, l’excursió inclou una parada al cim de les glaceres, a peus de Mount Cook. (245 NZD p.p).
A totes les empreses tenen les previsions meteorològiques actualitzades i les noticies per demà no són massa encoratjadores, sembla que hi ha alguna possibilitat a primera hora, però el dia no serà molt assolellat, de manera que no tanquem l’excursió. Aquestes empreses poden enlairar els seus helicòpters en 10 minuts, si les previsions de temps donen prou garanties de seguretat, altrament no s’enlairen, o sigui que ens recomanen apropar-nos tant bon punt veiem que el temps permetrà l’excursió. Marxem decidits a matinar per demà.
Com sembla que no tornarà a ploure i avui hem fet força quilòmetres ens decidim a apropar-nos fins la glacera, el camí des d’on surt l’excursió està a quatre quilòmetres del poble. Comencem pel Sentinel Walk, un camí amb força pendent que es cobreix amb uns 20 minuts i que dona una vista panoràmica de la glacera. Després ens decidim a arribar fins la cara de la glacera, el camí és molt fàcil i planer, i pot cobrir-se en aproximadament una hora i mitja. Nosaltres com sempre triguem una bona estona més per les parades fotogràfiques... Pel camí se’ns posa a ploure i en arribar a la cara de la glacera la boira tapa bona part del paisatge, tot i això val la pena! Pel camí anem trobant les fites de fins on arribava abans aquesta imponent glacera i ens dona una idea de la velocitat del seu retrocés. Després de la passejada anem al càmping, com tots, perfectament equipat i net.
05/10/2005 – Franz Josef Glacier - Lake Paringa (158 km Ruta: 3022 km)
Ens llevem abans de les 7 del matí i... increïble!!!! fa un sol radiant i això ens assegura l’excursió d’avui. Fins al moment, hem passat la nit més freda del viatge, estem a 9 graus... a l’interior de la caravana!!! però tot i el fred sortim ràpidament del llit i desmuntem la parada a tota velocitat, sense esmorzar ens dirigim a la recepció del càmping que molt amablement ens gestiona l’excursió i ens fa la reserva: l’helicòpter sortirà a les 9:30 i a les 9:15 hem de ser a la base (amb la targeta dels càmpings Top10, gaudim d’un descompte en l’excursió, 5%).
Tornem a la caravana il•lusionats per esmorzar i aprofitem l’estona que ens queda per buidar dipòsits i carregar aigua pels propers dies... a les 9:00 ja estem enfilant la sortida del càmping. A l’entrada de l’agència ens confirmen el vol, las condicions de visibilitat són perfectes, pel camí ja hem pogut observar els cims nevats, i ens dòna les instruccions de seguretat bàsiques!!! Cap al helicòpter.... Emocionant.... Ens enlairem en un moment i comencem a disparar foto rera foto... no dono a l’abast... el paisatge és impressionant, sobrecollidor... a l’esquerra Franz Josef Glacier, els impressionants cims del Westland NP de més de 3000 m d’alçada, a la dreta... EL MAR!!! entre uns i altre un imponent vall de boscos, no havia vist res igual. L’helicòpter es dirigeix suaument cap a Fox Glacier, i fa una parada de 10 minuts a la neu, aprofitem per seguir fent fotos a esquerra i dreta, la llum i el sol són esplèndids i des del cim divisem perfectament el Mar de Tasmània. La ruta segueix sobrevolant la glacera Fox i es dirigeix de nou cap al punt d’inici. Ha sigut mitja hora excepcional!!!
Després d’aquesta experiència ens dirigim cap al llac Matheson, un altre dels panorames més típic de NZ. El llac està a uns 6 quilòmetres abans d’arribar a Fox i existeix un camí d’aproximadament una hora que el rodeja. La passejada és molt senzilla i permet arribar fins a un mirador que ens donarà unes vistes d’autèntic luxe, amb Mt. Tasman i Mt. Cook reflectides a les aigües transparents del llac. Només cal que no bufi el vent i l’aigua pugui actuar de mirall, la vista és excepcional (las millors hores:a primera hora del matí o bé amb la posta de sol, podem aconseguir fotos de postal). Després de la passejada i d’un entrepà ens dirigim cap a la Glacera Fox, aquesta glacera li deu el nom a Sir. William Fox, primer ministre que la va visitar l’any 1872. Seguirem el camí per arribar fins als seus peus, aquest cop força més escarpat que el de F. Josef, però l’excursió paga la pena: un cop allà veiem caure davant nostre trossos de la glacera amb un soroll atronador. Ens hi passem una bona estona contemplant els blaus d'aquesta meravella natural. El que resulta increïble és trobar les glaceres a tan poca alçada respecte el nivell del mar i rodejades d'aquesta vegetació .
Deprés de la caminada, entrem en calor amb un capuccino al Saddle Bar, un saloon rústic conegut per la seva cuina mexicana. Acabem de planificar el dia i ens decidim a fer una tirada fins al llac Paringa. La carretera ens porta per uns paissatges de postal: llacs, rius, boscos verds, el mar... tot barrejat un còctel natural increïble!!! Pel camí ens aturem davant Bruce Bay, simplement per admirar la força del mar, quedem embadalits.
Seguim fins a Lake Paringa i veiem la posta de sol afincats a la caravana: El dia ha estat intens i ple d’emocions... i a sobre ha lluït el sol!!!
06/10/2005 – Lake Paringa – Queenstown (292 km Ruta: 3314 km)
Ens llevem amb calma i ens preparem per marxar, avui la ruta serà llarga i ens durà fins a Queenstown, un altre paradís dels esports d’aventura.
Seguim cap al Sud, cap al llac Wanaka i ho farem pel Haast Pass per mirar de repetir els paisatges que ens va oferir l’Arthur’s Pass. La primera parada la fem a Knigth Point, una punta de la costa que ens mostra la fúria del mar. Al Sud-oest d’aquest punt no hi ha més terra fins l’Antàrtida. L’amplitud de l’oceà provoca grans tormentes que repercuteixen en les formes de la costa. S’uneixen les corrents fredes de l’Antàrtida amb les corrents subtropicals que provenen d’Austràlia, provocant tormentes i grans quantitats d’aliment que serveixen per nodrir la cadena alimentaria de la zona. Seguim el viatge cap a Haast Pass però aviat comença a ploure.
A mig matí i tot i la fina pluja, aprofitem per fer una curta excursió fins las Blue Pools, cal veure-les per entendre d’on surt el nom!!! unes piscines naturals formades per les roques vora el riu d’uns colors blau turquesa espectaculars. L’aigua és increïblement transparent, amb unes tonalitats que ens deixen del tot bocabadats. Seguim el camí fins a Wanaka on dinem i aprofitem per repostar. Aquesta ciutat és un popular centre de vacances, tant d’estiu com d’hivern. L’esplendor de les seves rodalies: llacs i muntanyes, la fan ideal per practicar qualsevol tipus d’esports d’aventura. Wanaka està situada a uns 100 quilòmetres de Queenstown, el nostre destí d’avui, al Sud del llac Wanaka i porta d’entrada del Mt. Aspiring N.P.
Seguirem la ruta per l’escenic route per Cardrona fins a Queenstown: La meteorologia en aquest país canvia a tota velocitat... en aquest cas la nostra sorpresa és majúscula, després d’uns quants revolts de la carretera la boira desapareix per complert i el sol comença a lluir... les vistes des de la carretera són esplèndides!!! sobretot el Remarkables emblanquinats, la pista ens deixa molt bones vistes de la zona des del cim, al arribar al punt més alt podem arribar a veure el Lake Hayes, baixem el port gaudint de la panoràmica i arribem fins a Queenstown una ciutat a la vora del Lake Wakatipu. La ciutat és base d’esports d’aventura tant d’estiu com d’hivern i la ciutat respon a aquesta afició: els seus carrers estan farcits de botigues de material esportiu d’última generació i infinitats d’empreses que ofereixen a turistes i autòctons milers de possibilitats d’oci. Fem una passejada i optem per pujar amb el telefèric (19 NZD p.p) i obtenim unes vistes impressionants de la ciutat i els Remarkables i Cecil’s Peak nevats amb la posta de sol. A dalt del restaurant podem trobar un restaurant on podem menjar amb unes vistes de postal.
De baixada busquem un càmping on passar la nit, però primer fen el darrer tomb per aquesta ciutat tot admirant les cases de fusta a la vora del llac i els barris el•litistes de les rodalies. La ciutat ens encantat.
07/10/2005 – Queenstown - Mildford Sound – Te Anau (433 km Ruta: 3747 km)
El dia d’avui ens durà fins a la localitat de Te Anau, base de les properes jornades a la zona sud-oest de l’illa, Fiordland N.P.. Tot i la distància, ens proposem arribar fins a Milford Sound, un altres dels espectacles naturals d’aquest país, són aproximadament cinc hores de ruta per arribar-hi.
El camí ens ofereix altre cop paisatges de postal, aquest cop són cims emblanquinats per la neu. La carretera fins a Te Anau és molt bona i hi arribem en dues hores. Un cop allà confirmem els horaris dels vaixells que recorren Milford Sound i de les diferents possibilitats que tenim al centre de visitants (Te Anau Visitors Center). Existeixen diferents empreses i possibilitats per recórrer aquest fiord, des de sortides de ½ dia a creuers passant la nit a bord del vaixell o fins i tot sobrevols per la zona. Nosaltres vàrem optar per una excursió per la tarda amb la companyia Real Journeys per fer-nos una idea d’aquesta zona.
Ens informen de la climatologia de la zona, està nevant i es recomana l’ús de les cadenes en la carretera que ens haurà de dur fins a Milford, per sort anem ben equipats, així que fem via per arribar abans de les 16:00 al destí i enrolar-nos al catamarà. Resseguim la carretera 94 que ens durà fins al destí sense massa problemes a banda del mal temps, pluja i boira. Aquesta carretera escènica està farcida de llocs d’interès on fer parades i petites passejades: Te Anau downs, Boyd Creek, Mirror Lakes, Lake Gunn,...
Aproximadament a mig camí comença a nevar, las previsions que ens han donat al centre de visitants s’han complert... cada cop cau amb més força. Cap problema fins que hem tingut que frenar la caravana quan ens hem trobat un autocar aturat a la carretera... Sort de l’assistència en carretera, en 2 minuts un 4x4 ens ha remolcat i ens ha tret sense cap problema!!! Un cop superat el petit tràngol seguim pel port de muntanya fins a Milford on salpem puntualment en un modern catamarà.
Milford Sound és una de les atraccions turístiques més populars de NZ, i per descomptant de Fiorland NP. Es tracta d’un fiord de 22 km de longitud rodejat per imponents cims verticals, el més impressionant Mitre Peak de 1692 m, i cascades espectaculars. Avui, com la majoria de dies de l’any en aquest paratge, la boira i la pluja envaeixen el paisatge però podem copsar la magnitud i l’espectacularitat de la zona.
Tornarem a Te Anau a dormir, ens allotgem a Te Anau Great Holiday Park, fantàstic, molt ben equipat i amb sala d’estar amb llar de foc!!! Serà la nostra base per dues nits.
08/10/2005 – Te Anau (50 km Ruta: 3797 km)
La primer intenció del dia era fer la visita a Doubtful Sound, el temps avui tampoc no acompanya, de manera que desistim i ens decidim per passejar per la zona. A la recepció del càmping ens proposen fer una excursió cap a les Glowworm Cave (coves de les cuques de llum). Per visitar les coves primer creuem el llac Te Anau, la visita es fa caminant i en unes petites barques per l’interior de les coves, a les fosques per poder observar aquests petits animalets enganxats a les roques.
09/10/2005 – Te Anau - Papatowai (425 km Ruta: 4222 km)
Avui deixarem la zona per recórrer la Southern Scenic Route que ens durà fins a Dunedin. Passem el dia aturant-nos als diferents punts d’interès que anem trobant per la carretera, admirant el paisatge i gaudint de les vistes que tenim de la costa sud de l’illa. Creuem els Catlins, una desolada regió colpejada pels forts vents de la zona. Podem copsar la seva força veient els arbres completament doblegats. Avancem per desenes de quilòmetres de prats verds i plens d’ovelles fins arribar a Bluff, ciutat portuària a 27 km de Invercagill. D’aquesta localitat surten els ferrys cap a Illa Steward, nosaltres desestimem l’opció i seguim la ruta, comencem a pujar cap a Nord. Dormirem a la vora del mar.
10/10/2005 – Papatowai - Oamaru (318 km Ruta: 4540 km)
La ruta ens durà fins a Dunedin, segona ciutat d’Illa Sud després de Christchurch i seu de la primera universitat de Nova Zelanda. Va ser fundada pels escocesos i conserva quantitat d’edificis victorians de a seva època de màxim esplendor, a la segona meitat del segle 19 en plena febre d’or.
Hi vàrem arribar a mig matí i em dedicar unes hores a passejar pel petit centre de la ciutat, comencem la visita per l’estació de ferrocarril i després ens dirigim per Lower Stuart St fins el popular Octàgon, centre d’oci de la ciutat. Al voltant d’aquesta original plaça octogonal de la ciutat s’hi aplega la major part de l’oferta d’oci de Dunedin: restaurants, cinemes, teatres, ... També a tocar de l’Octàgon trobem la Catedral de St. Paul, al costat del centre de visitants on aprofitem per contractar el ferry que ens durà novament a l’Illa Nord, el proper dia 13 d’Octubre.
Amb els bitllets a la mà, decidim localitzar un restaurant per menjar alguna cosa calenta... ja toca!!!..., ens decidim per un deliciós japonès.
La zona té moltes possibilitats (com ara la visita al únic castell de NZ, Larnach Castle però nosaltres dedicarem la tarda (plujosa) a l’observació dels pingüins.
Deixem Dunedin (ens sobta la quantitat de flors i plantes perfectament cuidades que decoren la ciutat) per recórrer la
península d’Otago, zona especialment famosa per la seva vida salvatge: colònies d’Albatros Reals, pingüins d’ulls grocs, pingüins blaus, foques, lleons marins són alguns exemples de la fauna que trobaren per la zona.
Ens dirigim cap a la Yellow Eyed Penguin Conservation Reserve, és una granja privada on hi resideixen una colònia de pingüins d’ulls grocs (hoiho en la llengua Maorí). La visita (30 NZD p.p) comença amb una introducció sobre la vida i característiques d’aquestes criatures. Ara, a la primavera els pingüins estan incubant els ous, de manera que els podrem veure als nius sobre els ous. Aquest tipus de pingüí té una alçada d’una 60-70 cms i pot arribar a pesar fins a 8 kg.
La granja que visitem és privada, es dedica al conreu i a la ramaderia però la finca té dues platges on cada any arriben els pingüins, de manera que las han condicionat donant-los facilitats com ara cobertes on poder fer els nius i protecció davant dels seus depredadors. La zona on habiten els animals es visita a través d’unes trinxeres amb miradors que permeten observar-los de ben a prop sense molestar-los. Tot i que no és una època en la que estiguin molt actius, en veiem un passejant-se fora del niu!!! A la reserva hi ha entre 15 i 16 parelles i ens comenten que per aquest estiu preveuen fins a 20. A banda, també s’ha construït un petit hospital veterinari per curar aquests petits animals.
També volíem visitar l’única colònia d’Albatros Reials però ara és l’època de cria i només es permet visitar l’exposició i l’audiovisual de manera que ho deixem córrer i ens dirigim cap a Oamaru, també coneguda pels petits pingüins blaus, on ens instal•lem al càmping Top 10 de la ciutat. Fem un intent de sortir a sopar però a la ciutat no hi ha n’hi una ànima i són només les 20:30, de manera que decidim tornar-nos al càmping i sopar a la caravana... un altre dia serà!!!
11/10/2005 – Oamaru – Mt Cook (261 km Ruta: 4801 km)
Desestimem la visita a la colònia de pingüins blaus i decidim emprendre la marxa cap a Mt. Cook, entre d’altres coses no hem matinat massa i a més fa sol, condició indispensable per aconseguir unes bones fotos en el paisatge de muntanya que ens espera. Agafem la carretera direcció a Omarama.
Un cop allà i sortint del poble ens desviem a l’esquerra per anar als Clay Cliff, hem llegit a la guia que hi ha unes formacions de roca calcària verticals separades per barrancs així que ens hi apropem. Per entrar s’ha de deixar 5 NZD a la porta, en un petit pot i anar obrint i tancant les portes del camí que és privat i ple de bestiar!!! Un cop recorregut el camí sense asfaltar però fàcil de seguir, ens trobem amb l’espectacle: El paisatge absolutament pla de la vall es trenca de sobte amb aquelles formacions calcàries, resseguim el camí i pugem fins al punt més alt, la vista val la pena.
Deixem la zona per anar ràpidament a Mt. Cook Village, fent una parada tècnica a Twizel per omplir la nevera i aprofitem per dinar al sol.
Només sortir del poble comença l’espectacle davant nostre, al fons totalment descoberts de núvols... els Alps, la carretera ens hi va apropant per la vall i la vista és espectacular. Ens aturem embadalits a Peter’s Lookout: davant nostre el blau turquesa del llac, els boscos d’avets, els Alps... estem bocabadats, res a dir... La tarda és increïblement lluminosa i els pocs núvols que hi ha milloren l’escena. Arribem a Mt. Cook i primer posem benzina... ull!!! només n’hi ha una i està tancada i només accepten targetes de crèdit del país!!!!! Per sort, dues japoneses es troben en la mateixa situació que nosaltres i ja han trucat al telèfon d’emergències: Aviat arriba l’encarregat que ens resol la situació: Ell fa la transacció amb la seva targeta i ens cobra en efectiu. Amb el dipòsit ple, ens dirigim cap a la Glacera Tasman una de les més grans del país i desemboca en un llac on es poden veure icebergs. The Tasman Glacier View track,
és un sender d’uns 40 minuts de pujada que ens portarà fins a un fantàstic mirador. Passem pel costat dels Blue Lakes, uns petits llacs de color verd i seguim l’ascens, la vista un cop a dalt és espectacular: La glacera, el cims nevats dels Alps, el Mt Cook, el riu Tasman i el llac... indispensable, ens hi passem més d’una hora gaudint d’un dels millors paisatges que haguem vist mai, finalment ens decidim a baixar cap a Mt Cook Village per fer un café. Tornem a tirar de la guia per trobar alguna referència i triem l’Hermitage, un hotel increïble per la seva localització i orientació cap Mt. Cook.
L’hotel a ser construït l’any 1884, però s’ha reconstruït en diverses ocasions. L’actual construcció és totalment nova i s’ha consolidat com un dels millors allotjaments de NZ. Un cop a l’hotel decidim canviar el cafè per un sopar, l’entorn és immillorable i el restaurant de l’hotel disposa d’unes vidrieres gegants que ens permeten gaudir de la posta de sol mentre sopem: Mt Cook, l’últim en enfosquir de tots els cims dels voltants, va prenent tota la gamma de colors: blanc, taronja, rosat i al blavós per finalment enfosquir-se.
Després del sopar, decidim quedar-nos a dormir al petit poble, així que busquem un lloc i aparquem l’autocaravana.
12/10/2005 – Mt Cook – Hanmer Springs (464 km Ruta: 5265 km)
Com gairebé sempre, ens llevem sense preses i esmorzem amb unes vistes fantàstiques a les muntanyes. Abans de deixar Mt Cook Village, fem una breu passejada: Davant l’hotel ens trobem una estàtua en record de l’Edmund Hillary prestigiós alpinista del país.
En aquesta zona es poden fer tota mena de sobrevols i caminades per la zona, nosaltres decidim reprendre la nostra ruta, tot i que ens hi haguéssim quedat una pila de dies en aquell marc tant incomparable. Ens dirigim cap al Llac Tekapo, té un color blau turquesa com a conseqüència de les fines partícules de roca que han arrossegat les glaceres i que varia amb la intensitat de la llum. Visitem l’hermita del bon pastor, Good Shepard, i l’estàtua del gos de’n Jock McKenzie, un intel•ligent collie que ajuda al lladre a passar les ovelles de banda a banda de l’illa travessant els Alps per camins desconeguts.
Després de la visitaa planifiquem el dia, decidim fer una bona tirada de quilòmetres. Demà el ferry surt a les 19:00 de la tarda de Picton, però hem de fer el check-in a les 18:00, així que ens decidim per apropar-nos avui el màxim per evitar sorpreses i haver de córrer a última hora. Fixem el nostre destí a Hanmer Spring i descartem Cristchurch, preferim passar la tarda a les aigües termals del poble que voltant per una ciutat, que tot s’ha de dir, fins al moment ens han decebut una mica.
Fem els quilòmetres que ens separen de Hanmer Spring on arribem cap a les 18:00 de la tarda. Aquesta localitat és coneguda per les seves piscines termals, i és un lloc ideal per les activitats al aire lliure: rafting, bungy jumping, jetboating, puenting, ... només són alguns exemple de l’oferta local.
Nosaltres optem per passar-nos la tarda a les piscines del Hanmer Springs Thermal Reserve (10 NZD p.p) i reservar un massatge per demà al matí. El descans a les piscines d’aigua calenta no són gens mala opció per recuperar-nos del trajecte del dia.
Dormirem a les afores del poble, en una petita zona de descans on ja hi ha instal•lades un parell d’autocaravanes.
13/10/2005 – Hanmer Springs – Wellington (316 km Ruta: 5265 km)
L’objectiu d’avui és arribar a Picton per agafar el ferry a mitja tarda. Ens separen uns tres-cents quilòmetres i avui no tenim cap visita programa, simplement arribar a Picton. No tenim pressa per deixar Hanmer Springs, així que després del reparador massatge, fem una passejada per aquesta tranquil•la localitat abans d’iniciar el camí de tornada.
Iniciem el camí, són pràcticament cinc hores de viatge i no volem patir. Durant el viatge comencem a tenir la sensació e això s’acaba... desfem el camí que vàrem fer al inici de les nostres aventures per Illa Sud, fa una pila de dies i incloem una parada a The Store per tornar a provar algun dels magnífics pastissos de la mestressa. Aquest cop un capuccino i un pastis de macadamia peanuts i caramel, deixem per una altre ocasió els de pastanaga, xocolata, fruites i els brownies... tots esplèndids. Ens acomiadem d’aquest lloc encantador, ben decorat amb un estil rústic elegant: mobles de fusta massissa, cordes, ornaments de vímet, la llar de foc, els revestiments de pedra, las carbasses, la buganbilia.... La platja, el mar... tot un paratge.
Seguim desfent camí i tornem a veure les foques a peu de carretera, aquest cop sense parar.
Arribem a Picton sense cap problema i el ferry surt tal i com estava previst a les 19:00 de la tarda. A les 22:00 arribem a Wellington i busquem un càmping proper on passar la nit.
14/10/2005 – Wellington - Wanganui (180 km Ruta: 5445 km)
Hem dormit altre cop a un càmping de la cadena Top-10 molt proper a Wellington, Hut Valley, està força bé però es nota la proximitat a la gran ciutat, és molt més funcional i poc no té l’encant de molts dels que ens hem allotjat però compleix perfectament. Deixem el càmping allà les 10:30 i recorrem els pocs quilòmetres que ens separen de Wellington. La ciutat té grans parquings propers al centre on deixar els cotxes tot el dia, decidim deixar-lo a un proper a la zona del port (10 NZD per deixar-la tot el dia) i recórrer la ciutat a peu.
Wellington, és la capital d’aquest pais des de que l’any 1865 la seu del governador passes de Auckland a Wellington. La ciutat s’enorgulleix de la seva vida cultural i artística, té una animada vida nocturna amb una àmplia oferta de restaurants, cafès, bars , ... Per altre banda acull tresors nacionals com poden ser el parlament, la casa del governador, la Premier House, l’antiga catedral de St Paul o el museu Te Papa. Com a curiositat recordar que va acollir les estrenes mundials de les dues entregues del senyor del anell: “The two towers (2002)” i “Return of the King (2003)” dirigides pel director del pais Peter Jackson.
El primer que fem és pujar al Cable Car, un tramvia vermell que s’enfila a un dels turons de la ciutat i ens donarà una panoràmica estupenda de la ciutat (trajectes cas 10 minuts fins les 10 del vespre). Fa un dia esplèndid i tenim unes bones vistes de la ciutat: el downtown, el port, les cases victorianes de fusta blanca dels turons propers a la ciutat... Ens donem una passejada pels jardins del turó on ens ha deixat el tramvia i ens trobem amb l’observatori Carter on es projecten vídeos sobre astronomia i les nits clares es poden fer observacions amb el telescopi, nosaltres desestimem l’opció i baixem a la ciutat altre cop per seguir el nostre passeig.
Ens dirigim cap al port, aquesta zona a la que entrem per la civic square, és completament guanyada al mar, una gran esfera platejada presideix la plaça, plena de gent prenent el sol, menjant o fent una migdiada al sol. Travessem la plaça pels dos ponts peatonals: el primer city–to-the-sea-bridge és tot de fusta decorat amb motius maoris.
Segueix lluint el sol, sense un sol núvol així que decidim aturar-nos a un dels molts locals del port a dinar: Triem Brewery bar & restaurant un local situat a primera línia de mar amb taules sobre el moll on tastem una de les moltíssimes i excel•lents cerveses que serveixen.
Per la tarda seguim el nostre camí: el museu nacional, el port esportiu i el barri residencial. Deixem enrera el port per moure’ns pels carrers més comercials i de negocis: Lambton Quay, Victoria Street, CustomHouse Quay fins al parlament i l’estació de ferrocarril, tornem al parquing i recollim la caravana.
Després del passeig d’avui decidim fer una bona tirada de quilòmetres al vespre. Arribem fins a Wangarei on busquem un lloc apartat per dormir.
15/10/2005 – Wanganui - Tongariro N.P. (317 km Ruta: 5762 km)
Ens desperta una certa fressa al carrer, ahir a la nit ens vàrem instal•lar a les afores de la ciutat al costat d’un riu. Mirem per la finestra i... és un mercat!!!!! Ens han envoltat la caravana de paradetes d’artesans venen tota mena de coses: des de crepes fins a peces de roba de llana... increïble!!! Deixem ràpidament la nostre posició per deixar l’espai lliure.
Després de fer una volta pel mercat que hem envaït, seguim la nostra ruta cap a Tongariro altre cop. El parc el ja el vàrem visitar de baixada però ens em quedar amb les ganes de veure els cims nevats dels volcans sense núvols, així que com anem bé de temps, optem per repetir i provar sort.
Arribem a mig mati però ha començat a ploure, així que les nostres opcions s’esvaeixen. Decidim prendre’ns el dia de descans i passem la tarda al Skotel de Whakapapa Village, davant la llar de foc.
Per la nit pugem fins les pistes d’esquí i busquem un lloc on dormir.
16/10/2005 – Tongariro N.P. – Auckland (654 km Ruta: 6416 km)
Sona el despertador a les 7:00 A.M... Fa un bon sol, però també fred: avui hem passat la nit més freda del viatge i hem arribat a 5ºC dins la caravana!!!.
L’espera ha valgut la pena, però no sabem quan temps es mantindrà el dia clar, de manera que optem per prendre’ns un cafè ràpid i ja esmorzarem després de la primera sessió de fotos.
Després d’esmorzar baixem fins a Tongariro Village, per fer una de les excursions que ahir el temps no ens va permetre. Ens decidim per una excursió fins les Taranaki Falls, al centre de visitants ens l’han recomanada per les vistes als volcans Mt Ruapehu, Mt. Tongariro i Mt. Ngauruhoe. És un camí circular d’unes dues hores, el recorregut ens permetrà caminar pel mig dels rius de lava dels volcans amb bones vistes, per després endinsar-se a una zona boscosa i humida, plena de falgueres, liquens... i de sobte les cascades, uns verticals salts d’aigua.
Ens passem una bona estona observant el paisatge: la neu, els cims, els rius de lava, la vegetació... és increïble, fem el camí de tornada tot xino-xano...
Abans de deixar definitivament Tongariro, tornem a pujar a les pistes d’esquí per obtenir la darrera panoràmica.
Comencem la ruta de tornada, avui volem arribar el més a prop d’Auckland que puguem. Per la tarda passem prop de les Waitomo Caves, una coneguda atracció turística del país, però las descartem i optem per passar-nos per una reserva privada d’ocells, a veure si aconseguim veure un Kiwi!!!!! Fem la visita després de dinar i finalment podem veure els únics 2 kiwis que hem trobat en tot el país. Els tenen en una gàbia de vidre del tamany d’una habitació on tenen el seu hàbitat reproduït: foscor, humitat....
Després de la visita seguim pràcticament fins a Auckland, ens quedem a les portes a pocs quilòmetres, molt a prop d’on haurem de retornar la caravana.
Sopar de comiat a la caravana i després caiem rendits després del llarg dia d’avui, demà haurem de deixar la caravana en condicions... per poder-la retornar.
17/10/2005 – Auckland (33 km Ruta: 6449 km)
Abans de les 17:00 P.M. hem d’haver retornat la caravana... ens llevem sense pressa i després del darrer esmorzar a la nostre “casa” ens posem les piles. Operació Retorn: hem de fer les maletes i netejar la caravana, per dins i per fora, fer rentadores per marxar amb tota la roba neta a la maleta, buidar dipòsits... entre tot plegat no deixem el càmping fins passades les 12:00.
Ens dirigim a Manakau, on té la seu Pacific Horizon, ho trobem amb relativa facilitat i ens rep un kiwi molt amable que després de revisar a fons el vehicle ens informa que ens retornarà tota la fiança: No damage!!!!! fantàstic!!!
La mateixa companyia ens posa un taxi compartit que ens durà al hotel que hem reservat durant el viatge, al Hyatt Regency.
Arribem a Auckland city abans de dinar, fem el check-in al hotel i ens han donat una fantàstica suite a un dels pisos més alts del hotel (tinc un petit truc a sovint funciona... i que no desvetllaré), amb vistes l’Albert Park i a l’Skycity, increïble tant l’habitació com les vistes, realment el viatge no podia acabar millor.
Deixem les maletes i sortim a tota velocitat, tenim gana així que agafem Queen Street i entrem al primer local de menjar ràpid que trobem. Després de menjar baixem fins al port i fem una passejada relaxada, fent la primera pressa de contacte amb aquesta magnifica ciutat. A mitja tarda decidim passar per l’hotel per reposar una mica les forces i prendre una bona dutxa.
Al vespre, una mica abans de la posta de sol, decidim enfilar-nos a una de les grans atraccions de la ciuta, l’Skycity Tower. una torre impressionant de 328 m d’alçada, l’estructura més alta de l’hemisferi sud del planeta (18 nzd p.p). Dins, un ascensor ens enlaira fins el mirador en menys de 40 segons, per 3 nzd addicionals, podem accedir al darrer i més alt mirador, val la pena!!!!! El mirador és impressionant i amb la posta de sol, l’espectacle és espectacular: les illes davant la ciutat, el port, tot el downtown als nostres peus... tothom al mirador està embadalit mirant pels grans finestrals.
Després d’una bona estona i un munt de fotografies, baixem a sopar. La torre disposa de restaurant però optem per baixar al port i buscar algun bon local on provar la cuina local. Ens crida l’atenció Cin, Cin on Quay, és del tot recomanable: tranquil, ben situat, bon servei i el més important... bona cuina. L’especialitat el Rack Lamb... deliciós.
Al sortir, veiem la torre il•luminada, que segons l’estació de l’any la il•luminen amb un color o un altre.
18/10/2005 – Auckland.
Avui dedicarem tot el dia a fer de turistes per aquesta magnifica ciutat que és Auckland. La ciutat té moltíssimes possibilitats i probablement, dos dies no són suficients per visitar-la, ella i els seus voltants. Ens resignem i optem per passar un dia relaxant passejant per la ciutat i refent-nos una mica del viatge (el que portem a les esquenes, fantàstic, i el que ens espera demà, ja de tornada).
Queen Street, Aotea Square, Vincent St, Victoria St, Custom St, l’Albert Park, Myers Park, ens passem el matí recorrent la part central de la ciutat.
A l’hora de dinar baixem al port i triem una de les moltíssimes terrasses per menjar alguna cosa ràpida. Tenim l’oportunitat de veure ancorats al port el NZL40 i NZL41, els dos vaixells construït per competir a la Copa Amèrica. Per la modesta quantitat de 125 NZD p.p, es pot sortir a navegar per la costa de la ciutat amb aquest vaixells amb classes incloses. Nosaltres ens vàrem conformar amb veure’ls salpar des del Viaduct Basin.
La zona del port ens recorda força la vila olímpica de Barcelona, un barri de cara al mar.
Després de relaxar-nos una estona a la piscina del hotel, sortim a fer el sopar de comiat, aquest cop triem un restaurant especialitzat en peix: Kermedec.
19-20/10/2005 – Auckland - Kuala Lumpur – Londres - Barcelona
El viatge s’acaba, ha sigut una experiència que difícilment podrem oblidar: pels paisatges, pels moments, per les vivències, per les aventures, per les sensacions , per la gent... tot ha sortit rodó, i els pocs entrebancs s’han quedat en petites aventures per explicar i riure...
Enrera quedem tots aquests dies... i per davant un viatge maratonià, dos escales, moltes milles i pràcticament 30 hores de vol, ... fins al nostre país: Catalunya.
|
