Nova York, la ciutat que mai no dorm.
Durada: 9 dies
Dates: Any 2009. Del 5 de Desembre al 13 de Desembre
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil de Viatge i preparació
Feia temps que ens rondava la idea de marxar cap a Nova York, la gran ciutat ... en diverses ocasions ens havíem plantejat aprofitar algun salt al xarco per fer una breu escala a NY, però finalment sempre acabàvem posposant-ho...
Unes entrades per anar a veure un concert d’en Woody Allen amb la seva banda de Jazz al centre de Manhattan, al Cafè Carlyle, amb sopar inclòs acaben sent la millor excusa per haver de preparar altre cop las maletes i fer el salt cap a NY! Un gran ocasió!
Viatjar a Nova York no necessita massa preparació... es una ciutat que resulta familiar des del primer moment i en una primera visita, lo millor és relaxar-se i caminar! La ciutat és viu al carrer.
Si voleu preparar-vos la visita, lo millor tornar a ser la tranquil•litat ... Nova York té probablement la millor oferta musical, de teatre, d’art, de moda, esportiva, ... de tot del món i planificar la vostre escapada por sobrepassar-vos... així que ordeneu, prioritzeu i endavant, a gaudir!
Tot i que a la xarxa trobareu tota mena de pàgines amb tot el que NYC pot oferir-vos, us deixem tres webs interessants que poden ajudar-vos a planificar la vostre estada per la ciutat:
una guia i un
magazine online i la web per excel•lència per comprar entrades de la majoria d’espectacles i cites esportives, ticketmaster .
Sobre on dormir... las possibilitats tornen a ser moltíssimes. La millor opció és triar Manhattan, però la illa és enorme i això és com no dir res. La majoria de visitants, tendeixen a triar algun macrohotel de la zona més cèntrica, propers a Times Square (entre la 34St. i la 42St.). A nosaltres en n’havien parlat relativament bé d’un parell d’hotels, però aquestes moles immenses no ens acabaven de fer el pes.
Finalment, optem per una opció una mica més personal, un apartament situat a l’alçada de la 145St, al 710 de St. Nick Street . Vam estar donant moltes voltes a la decisió: el que menys ens acabava de convèncer era la seva localització, al Nord de Central Park, al Sud del que és el barri de Harlem... el que més ens agradava, l’estil del apartament, l’espai vital que guanyàvem i la llibertat de disposar de cuina.
Ara a la tornada... encantats amb l’opció triada!! Es tracta d’un edifici de l’antic Harlem d’aquests de maons vermells, completament reformat pel seu propietari en Michael. Ell viu en un dels apartaments i els altres (de diferents mides) els té perfectament equipats (rentadora, rentaplats, microones, nevera de dimensions estratosfèriques, tot el que necessitem per cuinar, planxa,....), nets i decorats amb molt bon gust. Alguns d’ells (el nostre per exemple) disposen fins i tot d’una amplia terrassa, ideal per las estades d’estiu. Per altre banda, el barri no presenta cap problema, diversitat cultural, diferents estrats socials, ... agradable i pel que fa a la distància al centre, tampoc cap problema: a 40 metres del apartament, la parada de metro on 4 línies ens porten al centre, si agafem una de las dues línies ràpides en menys de 20 minuts estem al centre o sigui que estem encantats amb la opció triada.
Aquí us deixem un plànol de metro de la ciutat:
City Map
Per arribar a la ciutat, des de Barcelona darrerament han millorat las opcions i Delta ofereix vols directes. Tot i volar amb aquesta companyia nosaltres acabem fent escala tècnica a Paris.
Dates del viatge
Marxàvem de l’Ametlla del Vallès el 5 de Desembre pel matí per passar una setmana a la Capital del Món.
Tot i que New York es troba a una latitud de zona temperada, similar a la de Barcelona, la seva situació en una cruïlla de masses d'aire en estat pur comporta l'abundància d'extrems climàtics com són ara els huracans, ones de calor, tempestes de neu o violentes tempestes, i d'un dia a l'altre, canviar de temps de manera espectacular. En el transcurs d'un any normal, la corba de temperatura coneix importants variacions, podent anar de -25,5 °C a l'hivern a 41 °C a l'estiu, o sigui una amplitud absoluta de 65,5 °C.
Desembre es un mes fred, així que caldrà abrigar-nos... a canvi, tindrem l’oportunitat de veure la ciutat engalanada amb las llum de Nadal.
Moneda (diners)
A Nova York, com a tots Estat Units i circula el Dòlar. En aquesta època el canvi Euro/Dolar és molt favorable, a la pàgina XE trobareu el canvi actualitzat en tot moment.
Las targetes de crèdit s’accepten a tot arreu, fins i tot als taxis o a les màquines expenedores de bitllets de transport públic. Per tant, no cal dur massa efectiu a sobre per viatjar a Nova York.
Diari de Viatge
05/12/2009 L’Ametlla de Vallès – Nova York.
Ja hi som, ja ha arribat el dia de marxar! Per fi!!!! I és que encara no fa 3 mesos que vam arribar del Perú però ja frisem per tornar a fugir... ara el destí és un pel atípic per nosaltres, Nova York! La ciutat per excel•lència ens està esperant!
Aquest cop hem aprofitat un vol a bon preu de la companyia Delta Airlines que ens durà a Nova York amb una escala tècnica a Paris (de tota manera, és possible trobar vols directes, però nosaltres per las dates que volíem ens va ser impossible).
Sortim de casa i ens dirigim a tota velocitat al aeroport... teníem intenció de provar el servei de Aparca i Vola que per estades llargues és més econòmic que el pàrking d’Aena però altre cop, tornem a sortir de casa massa justos de temps (excessivament), de manera que ens acabem rendint a l’evidència i deixem el cotxe al pàrquing de la nova terminal. Un altre cop serà...
L’avió surt puntual i els enllaços no suposen cap problema, a l’hora prevista pels volts de las 19:00 pm hora local arribem a Nova York! Ja som als Estats Units... ara només queda entrar.
Ens trobem una llarga cua davant dels mostradors d’immigració que avança poc a poc, però tot i l’espera el tràmit és ràpid: empremtes digitals, fotografia i segell d’ADMITTED al passaport, perfecte! Ara si, ja hi som.
A la porta de la terminal d’arribades del Aeroport de JFK trobem taxis, de manera que tot i que podríem arribar amb metro (hi ha un servei de llançadora que connecta amb la línia A del metro de NY. El trajecte a la ciutat portarà entre 1 hora i una hora i mitja en funció de la localització. Al link de l’aeroport trobareu tota la informació que necessiteu) optem per arribar als apartaments en un clàssic taxi groc (preu del desplaçament 55 USD), estem una mica cansats.
A la 710 de St Nick’s, al barri de Harlem, en Michael ja ens estava esperant... l’apartament és tal i com es mostra a la seva web, perfecte, l’espai és ampli i és molt acollidor... estem encantats. El nostre amfitrió ens deixa un munt de documentació sobre la ciutat i sobre un planell ens dona las indicacions bàsiques per moure’ns tant per la ciutat com pel barri.
Tot i que cansats, tenim gana i al costat del apartament hi ha un súper (obert las 24h) així que aprofitarem las facilitats del apartament i anem a comprar alguna cosa per sopar... Comencem a al•lucinar amb les mides de las racions del menjar: magdalenes (muffins) gegants per esmorzar, pots de gelat de dimensions XXL, talls de carn immensos, ... Mirem d’aprovisionar-nos amb una mica de menjar i cap a l’apartament.
Fem un sopar lleuger i a dormir... demà a recórrer la ciutat!
6/12/2009 NY.
Ens llevem amb ganes de començar a descobrir Nova York... i què millor per començar que anar-nos a veure un partit de la NBA! Avui és diumenge i una altre alternativa que teníem era anar a alguna missa per escoltar gospel, un company de feina ens havia donat referències d’una església a Harlem, però finalment optem per l’opció esportiva... Haurem de tornar per això del gospel, ja tenim una excusa!
La millor manera de recórrer aquesta ciutat superlativa és en transport públic i el metro se’ns dubte la millor opció. És segur, ràpid, fiable i el seu servei és ininterromput (tots els dies de l’any) de manera que optem per comprar-nos una metrocard, un passi per diversos dies i trajectes il•limitats (passi per 7 dies, 27 USD; pot pagar-se amb tarja de crèdit).
De la 145St a la 34St amb la línia A (una línia ràpida) que ens deixarà prop del Madisson Square Garden on es celebra el partit entre els Nicks i els Nets de NewJersey. En poc més d’un quart d’hora sortim a la superfície, al centre del efervescent Midtown. Seguim la riada de gent fins al Madisson, o the World’s Famous Arena, com els agrada anomenar-lo a ells... A las guixetes de l’estadi recollim las entrades que havíem comprat des de casa a través de TicketMaster i cap a les localitats a esperar que comenci el partit.
Pels passadissos comencem a captar l’essència del que és això, la societat de l’entreteniment: quiosc de menjar, crispetes, begudes, botigues de merchandising amb tota mena de gadgets amb la serigrafia dels Nicks i de NY... impressionats, estem impressionats i això és només el començament... Com hem arribat amb temps ens anem perdent pels racons de Madisson. Las parets del edifici són de vidre i ens donen bones vistes dels carrers que envolten l’estadi.
Poc abans del partit anem a les nostres localitats, si us animeu a veure un partit no patiu per estar a la última graderia, l’estadi és gran però totes les localitats tenen bona visió. Amb relativa puntualitat comença l’espectacle: silenci, tots en peu i cant de l’himne nacional a capel•la ... després toc de clàxon i comença el partit! Quin espectacle... tal i com ho imaginàvem, segurament no és el millor duel de la lliga de basket nord-americana però el partit com tot l’espectacle que l’envolta és increïble... tot és entreteniment: els marcadors i animadores marquen els càntics de las graderies: "d-fense, d-fense" ... quan està defenent l’equip local; "NEW-YORK-NICKS, NEW-YORK-NICKS"... quan ataquem, tot es poc per encoratjar l’equip local, per conduir-lo a la victòria!
Els temps morts o las aturades entre las diferents parts, lluny de ser un espai de temps per recuperar la veu són un espectacle tant o més intens que el propi partit: llançament de samarretes dels Nick’s a las graderies, concursos de tirs, jocs per nens, coreografies representades per grups de cheerleaders, improvisats partits de voleï a las grades amb pilotes inflables gegants.... una passada!!! Tot un divertiment constant.
Acaba el partit i sortim a dinar, la nostra primera hamburguesa en un local proper al Madisson i d’allà, ens decidim a apropar-nos a una de las millors botigues d’electrònica i fotografia de la ciutat, B&H, aprofitant el nostre pas per NY més d’un ens ha fet algun encàrrec així que aprofitem per ventilar-ho el primer dia i feina feta! La botiga té una activitat frenètica i pels bojos per las darreres novetats això, se’ns dubte és el paradís... no volem ni imaginar-nos la facturació d’aquesta empresa però a jutjar pel tràfec que es percep deu ser escandalosa! Si us interessa, tingueu present que tanquen divendres per la tarda i dissabte.
Anem carregats així que anem a deixar els paquets a l’apartament i després tornem a baixar al centre neuràlgic d’aquesta ciutat. Aquest cop ens baixem a la 42St.
Nova York és la ciutat més fotografiada, un plató de cinema al aire lliure i gairebé segur la ciutat del món que ha servit d’escenari de més pel•lícules (cada any serveix de decorat de més de 900 pel•lícules i series de televisió!), per tant ens proposem un petit exercici durant la nostra estada: identificar escenaris de pel•lícules al nostre pas...
Sortim del metro i ens dirigim a la Setena direcció cap a Times Square ... i ja tenim la primera localització, Vanilla Sky ... però que diferent a com apareix a la cinta! Multitud de gent, llums de neó, llum, llum i més llum, soroll, bullici, sembla que aquí s’atura el temps i entres en una altre dimensió, no sembla haver ni dia ni nit, només llums que s’encenen i s’apaguen sense aturar-se en cap moment, activitat sense interrupció... en canvi a la cinta se’ns presenta com una plaça completament buida!!! La productora va aconseguir un permís especial per tancar la plaça i els carrers del voltant fins las 10:00 del matí d’un diumenge... com a curiositat, l’única modificació que va fer-se en post-producció va ser sobre el marcador electrònic del NASDAQ per evitar la localització temporal de la pel•lícula!
Després de quedar-nos bocabadats una bona estona amb un nou espectacle... anem a sopar per la zona.
Ens han passat una bona referècia per sopar bé -no barat- a Times Square. Es tracta del Brooklyn Diner a W 43rd tocant a la plaça.
07/12/2009 NY.
Avui tenim un altre gran esdeveniment planificat ... un concert que sempre havia volgut presenciar, el concert del mestre Woody Allen i la New Orleans Jazz Band, i és que em reconec seguidora incondicional d’aquest director de cinema, així que tenir l’oportunitat de veure’l en directe a NY, la seva ciutat, és tot un esdeveniment! Però això serà al vespre i encara tenim tot el dia per endavant!
Ens dirigim cap al Rockefeler Center, un complex d’edificis que combina oficines, locals comercials i oci, segurament dels pocs conjunt d’edificis corals de la ciutat. Va construïr-se durant els anys ’30, i els treballs van durar 9 anys. L’any 1987 va ser declarat monument històric nacional, com a reconeixement a la combinació d’arquitectura modernista i funcional. El conjunt el formen diferents edificis: el
Radio City Music Hall, un teatre d’estil art decó i capacitat per 6.000 persones, edifici històric protegit recentment restaurat amb tot luxe de detalls en els seus elements decoratius; la pista de gel, presidida per l’enorme arbre de Nadal guarnit amb milers de bombetes de colors; el mirador
Top of the Rock que pot visitar-se entre las 8 del matí i las 12 de la mitjanit (20 USD) o el GE Building on té la seu la NBC studios, la cadena privada més gran dels EUA. Aquesta cadena emet diàriament en directe de 7:00 am a 10:00 am el seu programa Today, des del estudi que està a peu de carrer una altre opció és afegir-se a alguna de las visites guiades que s’organitzen per conèixer aquest estudis.
Per cert, a la pista de patinatge, davant del gran arbre de Nadal, tenim una nova localització: la segona entrega de la saga Solo en casa... bé, no atinem amb cap altre títol millor.
Deixem aquest centre per recórrer la cinquena avinguda direcció Sud ... tot passejant fins el Park de Bryant, una bonic i tranquil parc recuperat (fa no massa, era un lloc deixat i poc recomanable, però ara és una petita delícia). Just davant, la New York Public Library , la seu de la xarxa de biblioteques de la ciutat, un monument al aprenentatge construït l’any 1911. L’edifici és preciós, gran, solemne, de marbre.
L’ entrada té una gran escalinata franquejada per dos lleons també de marbre, l’interior és espaiós, amb delicats detalls decoratius, làmpades d’aranya i porticons tallats... lo més impressionant las sales de lectura. Una visita interessant!
Seguim el recorregut i ens dirigim cap a l’estació central, la Gran Central Terminal. Aquest edifici va acabar de construir-se l’any 1931 i és un altre edifici digne d’una visita (s’organitzen visites guiades). La seva estètica es remarcable, passarel•les, la sala principal, las balconades, ... però lo millor és l’ambient que s’hi respira, l’activitat, l’energia que transmet.
Plantar-se una bona estona a mirar des de la sala central, simplement a mirar el que passa ens enganxa... Las enormes banderes nacionals presidint la sala, la gent a munt i a vall, altres fent cua, altres esperant, parlant per telèfon... Enganxa tant que decidim tornar-hi en algun altre moment, més cap a les 17:00 de la tarda, hora en la que ens comenten que l’estació bull d’activitat.
Decidim quedar-nos a dinar alguna cosa ràpida en un dels molts restaurants que hi ha al sotan de l’estació. Aquí tenim un altre gran escenari de pel•lícules llegendàries com Cotton Club, Superman.
Deixem l’estació central per anar cap a Gramercy i el Flatiron District...
Fa un fred terrible, però tot i això, seguim pensant que una bona manera de conèixer la ciutat és caminar, caminar i caminar, perdre’s pels carrerons petits, creuar las grans avingudes ... no podem evitar de badar i és que aquesta ciutat ens ha deixat en estat de shock... no som uns grans urbanites, ens agrada la natura, els grans espais, las carreteres solitàries, la llum magnètica del altiplano, el silenci, la sensació de llibertat que transmet el desert, ... però és clar que aquesta ciutat no deixa indiferent a ningú i a nosaltres tampoc. Passejar pels carrers d’aquesta gran urbe ens posa al davant escenes conegudes, familiars, aquelles que hem vist tantes vegades asseguts des d’una butaca a través de la gran pantalla: els taxis grocs, els cartells lluminosos, el fum sortint per las clavegueres, las patrulles de policia o els sorollosos camions de bombers creuant la ciutat a tota velocitat... i ara els tenim aquí, davant nostre!!!
Sense adonar-nos ens trobem davant del Flatiron... Increïble, sembla que l’edifici vagi a caure! Estem davant d’un altre edifici construït a inicis del segle XIX, conegut per la seva capritxosa arquitectura: una planta estreta triangular que recorda una planxa o la proa d’un vaixell...
L’edifici sempre a tingut especial reconeixement des de la seva inauguració, ha sigut protagonista de pintures i s’ha immortalitzat en instantànies de brillants fotògrafs com Stieglitz. Fins i tot la pròpia Katherine Hepburn, quan va ser entrevistada l’any 1979 va comentar que amb el temps li agradaria ser com una gran edifici, al que quan passes t’atures a admirar-lo. El seu entrevistador, Morley Safer, va preguntar-li, "Si es compara amb un edifici, quin li agradaria ser?" Ella va respondre, "The Flatiron!"
Ens quedem una bona estona admirant-lo... sabem que ha sigut escenari de pel•lícules però no ens venen al cap... a la tornada descobrim que aquí treballava Peter Parker, Spiderman... com a fotògraf del diari Daily Bugle.
Seguim el nostre recorregut, ara direcció nord fins la 42St on agafarem el metro fins al apartament. Un cop al apartament passem per la dutxa i cap al Café Carlyle, on tenim sopar i concert d’en
Woody Allen i la New Orleans Jazz Band.
El resultat, expectatives clarament superades! ... Brutal!!! No sóc capaç de descriure-ho...
8/12/2009 NY.
Després del concert d’ahir ... altre cop a passejar! Fa bon dia i sembla que la visibilitat és bona, de manera que optem per enfilar-nos al
Empire Estate Building . Aquest cinematogràfic edifici és probablement el gratacels més emblemàtic de la ciutat!
Per entrar ens comprem en
CityPass costa 79 dòlars i dóna accés a diverses atraccions turístiques de la ciutat (el Museu d’Història Natural, el Metropolitan, el MoMa, el Guggenheim...). Es important valorar si val la pena comprar-lo o no. Nosaltres tenim previst aprofitar la majoria d’aquestes entrades de manera que compren el tiquet global que pot utilitzar-se durant 9 dies.
Entrada en mà fem la cua per entrar i la cua de seguretat (arcs de seguretat, raig –X a les bosses i res de trípodes al mirador), en qualsevol cas, la marxa és força àgil i no hi ha tanta gent com esperàvem.
Un cop a dalt, las vistes són espectaculars... aquí ens n’adonem de la magnitud de la tragèdia! Aquesta ciutat és enorme!!! Hem agafat l’audiòfon que ens va relatant històries de la ciutat i ens dona dades sobre la construcció del edifici... realment impressionants. El gratacels va inaugurar-se l’any 1931, després de només 410 dies de construcció amb un cost de 31 milions de USD.
Més números d’aquest peculiar edifici:
- Per construir-lo es van utilitzar 10.000 milions de totxos, 6.400 finestres i 30.472 metres quadrats de marbre. Més de 200 pilars de formigó i acer suporten las 365.000 tones de la seva estructura.
- Té 1.860 esglaons, des del carrer fins al pis 102.
- La superfície del solar és de 7.240 metres quadrats
- L’edifici té 102 plantes i 380 metres d’alçada
- Al seu interior hi ha 73 ascensors i 6 muntacàrregues que agafen velocitats de 183 a 427 metres per minut. La pujada des del vestíbul fins al pis 86 es fan en 45 segons (i provoca tap a les orelles!)
- Cada mes es retiren 100 tones de deixalles i escombraries del edifici.
- Per últim, l’edifici és visita per més de 3,5 milions de persones cada any...
Suposem que part de l’èxit el deu tenir gràcies al cel•luloide i el fet que ha estat decorat d’una quantitat de pel•lícules llarguíssima: Des de la mítica King Kong, fins a Sleepless in Seatle o Affair To remember amb en Cary Grany i Deborah Kerr. Sigui com sigui i pel motiu que sigui val la pena pujar a gaudir d’aquesta vista panoràmica, una terrassa que ens dona una perspectiva de 360º sobre la ciutat.
Darrera curiositat del edifici, cada nit s’il•lumina i té un color especial en funció de la festivitat que es celebra.
Després d’aquesta visita ... cap a la Big Apple! Parada al City Hall (línia 6). En aquesta zona es concentren la majoria dels edificis ministerials, zona en la que s’apleguen grups de protesta, furgonetes de retransmissió via satèl•lit i el Park Row (entre d’altres), conegut com Newspapers Row. Va ser seu de la premsa neoyorkina entre 1840 i 1920, a l’actualitat és una zona comercial en la que també trobem J&R, un altre botiga que pot fer embogir als amants de l’electrònica i la informàtica.
Sortim del City Hall per Broadway Avenue, el primer que ens trobem és la St Paul’s Chapel una petita església, en la que George Washington va resar abans de la cerimònia de la seva investidura l’any 1789. A l’11/S aquesta petita església va esdevenir un centre de voluntaris. A pocs metres ... la impactant zona zero on actualment s’està treballant en el projecte de reconstrucció d’aquesta àrea brutalment devastada la fatídica data...
Aquí davant se’ns posa la pell de gallina... ens col•lapsa pensar el que es va viure aquí, els motius i les conseqüències, en fi, un cop més una mostra del pitjor que pot fer l’espècie humana i per altre banda també del millor, per part de tants voluntaris, bombers i demés que s’hi van deixar la pell per mirar de tirar endavant davant d’una situació com la que s’hi va viure. I és que pensar-hi, encara ara ens esgarrifa. Entrem un moment al WTC Tribute Visitors Center, un monument temporal commemoratiu gestionat per una associació de familiars de víctimes sense ànim de lucre. Al centre s’exposen fotografies i tota una sèrie d’objectes, organitzen recorreguts d’una hora pel perímetre on estava el WTC i s’hi pot veure el projecte que hi ha dissenyat i que està actualment en construcció per aquesta zona.
Pels interessats en las compres, davant de la Zona Zero, trobareu el Century 21, essencialment trobareu roba i complements de marca, això si, molta, molta gent!
El nostre proper destí serà el centre neuràlgic de las finances del món ... Wall Street! Aquest petit carrer de 1,5 km de longitud deu el seu nom al mur defensiu que els holandesos van aixecar l’any 1653 per marcar el límit de la seva colònia, Nova Amsterdam. Una zona plena d’història: s’hi va fundar el primer banc de la nació, es va reunir per primera vegada el congrés dels EUA, i és on va ser investit el primer president del país, George Washington, per posar alguns exemples.
Ara tot el món està pendent del que passa en aquesta zona, el símbol del capitalisme. Al nostre pas ens trobem amb la
Borsa un edifici que ara està tancat al públic general i envoltat de fortes mesures de seguretat. Just davant de l’edifici un immens gimnàs ... des del carrer es pot veure la sala de màquines, imaginem que plena de corredors de borsa perquè totes las pantalles passen imatges d’agències de notícies i panells amb cotitzacions ... aquí un té la sensació de no poder perdre ni un sol segon!
Més endavant en diagonal, la
Reserva Federal , pot visitar-se però cal fer la reserva un mes abans, així que un altre cop serà, aquesta vegada no ens hem anticipat tant. Lo més curiós... tenir l’oportunitat de veure la increïble càmera cuirassada on es custodien més de 10.000 tones d’or sota terra.
A prop, el Bowling Green, un petit parc públic on trobarem una gran escultura de bronze de 3.200 kg, el Charging Bull, que s’ha convertit en tota una icona de Wall Street. El
Fraunces Tavern Museum , originalment va ser la residència de la família del comerciant Stephen Delancey l’any 1762, però la va acabar adquirint Samuel Fraunces, per convertir-la en una taverna en homenatge a la victòria americana en la Guerra de la Independència. Aquest lloc ha estat testimoni privilegiat de diferents moments històrics i ara s’ha convertit en un museu-restaurant, val la pena passar-hi una estona.
Seguim el nostre recorregut per la zona: gent atrafegada, edificis altíssim que et provoquen lleugera sensació de claustrofòbia i és que caminant per aquests carrers ens adonem que els rajos de sol són incapaços de tocar el terra, l’alçada desproporcionada dels gratacels els ho impedeix!.... Des de terra mirant l’escletxa de cel que queda per damunt nostre, sembla que las puntes dels gratacels de banda i banda dels carrers vulguin tocar-se (un efecte ull de peix), un congost perfecte. Aquest cop no és una meravella de la natura, si no un congost arquitectònic!
Pel•lícules rodades aquí.... centenars!!! Alguns exemples: Wall Street, Armas de Mujer, Ah!! i l’estació de bombers dels GosthBusters estava en aquest barri.
Després del nostre periple pel districte financer, ens dirigim de nou al centre en metro i decidim sopar per las rodalies de Times Square. Aquesta zona clarament no és la millor per trobar un bon restaurant, però volem fer unes fotos a la plaça (a veure si som capaços de captar la seva essència i el seu esperit mundà...) així que ens aturem a un restaurant de l’Avinguda Broadway, un restaurant gran amb vidrieres a peu de carrer ens permet seguir gaudint d’aquest pel•lícula d’acció que estem vivint des de fa uns dies. I és que aquesta és la sensació que tenim des que hem arribat, sembla que per algun cantó ens hem colat en una pel•lícula i ara l’estem veient des de dins... seguim en shock!
Després de sopar, recorrem els últims metres fins, la gran “anada d’olla” .... no hem vist res igual a Times Square , de fet, no tinc clar que existeixi res igual (bé potser si, en alguna gran urbe asiàtica...) i ens té una mica bloquejats, astorats, col•lapsats ... això és el reflex de la societat del consum: botigues (una botiga sencera dedicada als m&m’s !!!!), llums de neó, luxoses limusines, entreteniment a dojo (teatres, cinemes, musicals, restaurants...), cartells publicitaris immensos que ens bombardegen de llums i sons intensos... res és subliminals, tot consum directe a la vena. No hi ha diferència entre nit i dia, sempre hi ha activitat... i és que NY mai no dorm....
Hem vingut a fer unes fotos, però ens quedem una bona estona asseguts a las escales vermelles que hi ha instal•lades al fons de la plaça, des d’aquí observem ... no hi ha res a dir, el tràfec de gent, cotxes, taxis grocs, ens té una mica hipnotitzats, podria arribar a atabalar, però el fet de sentir-nos espectadors d’una superproducció ens provoca l’efecte contrari... el fred ens desperta i el nostre cos, torna a demanar-nos activitat, així que ens posem en marxa i mirem de captar el que ens transmet aquesta plaça amb la nostra càmera... click, click... al sac!
Marxem cap a l’apartament hem de planificar la ruta de demà!!!!
9/12/2009 NY.
Avui tornarem cap al Sud de Manhantan, però aquest cop passejarem pels barris de Soho i Greenwich Village...
Tirem de metro per baixar fins a Canal St. El primer destí el Soho (SOuth of HOusto), un barri interessant ...no té res a veure al Downtown de Manhattan. Tot i que té molta activitat, las botigues més cool de la ciutat, galeria d’art, bars de copes i elegants restaurants, té un punt de tranquil... Segurament la sensació la transmeten els seus edificis: antics, de l’època industrial, , blocs de maó vermell amb las típiques escales de ferro colat per fora de las estructures, carrerons adoquinats... ens encanten las façanes d’aquests edificis (la majoria convertits en cars lofts de viviendes) i l’ambient del barri, que ràpidament ens conquista. Passem el matí passejant, descobrint racons, captant imatges a les nostres retines...
Per qui vulgui consumir, cap problema, el barri està ple de botigues de primers marques ... i també un apple store amb un show room perfecte per conèixer les darreres novetats de la firma. Probablement, aquesta sigui la millor zona per las compres.
Ah!!! Ghost pren com escenari aquest barri, concretament l’apartament de Molly (Demi Moore) es situa al 104 de Spring Street, voleu menjar en un restaurant de la pel•lícula? Doncs proveu el Mezzogiorno. Nosaltres optem per un càlid cafè on ens prenem una truita gegant però deliciosa que ens permetrà reposar forces per seguir caminant! En qualsevol cas, las opcions per menjar en aquesta zona són moltíssimes. Una altre pel•lícula mítica rodada per aquest barri: 9 semanas y media.
Una mica més al nord de Soho, Noho (NOrth of HOuston), una zona més petita propera a East Village i si seguim pujant tenim el Greenwich Village. Carrers tranquils, edificacions de poca alçada, arbres (que de moment no l’havíem vist fora dels petits parcs). Aquesta zona en el passat era símbol de bohemi ara està dominat per la Universitat de Nova York (NYU), boutiques exclusives, cases unifamiliars, zones residencials... tot un luxe!
Se’ns dubte aquesta zona ens encanta... diferent, molt diferent al Downtown, tranquil, relaxat, aquí si seriem capaços de viure-hi una temporada!. Abans de donar per finalitzat el nostre tour per la zona, passem per Washington Square, una preciosa plaça-parc refinada i elegant com el seu entorn. El parc està envoltat de taules amb taulells d’escacs on podrem trobar-nos amb jugadors que enfrontant-se en partides a l’aire lliure. El que més ens impacta però és un solemne arc de triomf dedicat a George Washigton. A banda de totes aquestes curiositats, ens permet ubicar una altre pel•lícula: Cuando Harry encontró a Sally. En aquesta plaça acaba el viatge en cotxe que comparteixen en Harry i na Sally des de Chicago un cop graduats, aquí a NYC començaran la seva vida com a post-graduats.
Després de trotar... fem un sopar ràpid al apartament i ens anem a escoltar Jazz. Molt a prop de l’apartament està el
St. Nicks , ens el va recomanar una amiga que va viure una bona temporada a NY, li fem cas ... és un lloc magnífic per escoltar Jazz.
Obrim la petita porta vermella d’aquest "antro" i entrem en una altre dimensió ... la de la música. Buff, quedem al•lucinats! Jazz en directe, una Jam session autèntica, però lo millor, la versió de Purple Rain que interpreta un dels músics, brutal! Val la pena passar per aquest lloc a sentir bona música.
10/12/2009 NY.
Ja estem a dijous! Aquí el temps passa a tota velocitat. Avui destinarem el dia a uns altres barris peculiars: Little Italy, Chinatown i acabarem a Brooklin, altre cop posem rumb al Sud de Manhattan.
Decidits a aprofitar el dia, agafem el metro fins a Canal St. Per aquest carrer ja hi vam passar ahir, però vam anar per feina, directes a la nostra zona d’interès... avui optem per anar badant, aturant-nos cada cop que ens ve de gust i perdent-nos pels carrerons secundaris. Canal Street ve a ser l’arteria principal de la zona xinesa, del conegut ChinaTown: aglomeracions, comerços, botigues de comestibles, peixateries, fruiteries, restaurants amb els ànecs rostits penjant dels finestrals (excessiu!), venedors ambulants, ... de tot i de tots colors, és el que podem trobar per aquí i com no! REPLIQUES...
Davant d’un turista: Prada, Cartier, Tag Heuer,... xiuxiuegen, hand-bag, watches!! És el seu cant de guerra... Si el turista mostra interès el ritual és el següent: el venedor afirma que té las millor rèpliques de la zona, una trucada de mòbil per notificar que té un possible comprador, mostra el camí fins al col•lega que té la mercaderia (amagada dins de l’abric o sota del jersei, increïble) i a partir d’aquí regateig de preu fins arribar a consens, si és el cas. En fi, del tot il•legal però una transacció que es fa milers de vegades al dia...
Nosaltres voltem per la zona, en aquest barri viuen més de 150.000 persones d’origen xinés, és la comunitat xina més gran fora de l’Àsia . Pot ser interessant apropar-se a algun dels temples budistes de la zona, n’hi ha varis i es distingeixen fàcilment caminant pel barri. El Mahayana Buddhist Temple (a Grand Street) és probablement el més rellevant i dins s’hi pot veure un gran buda de 5 metres d’alçada assegut, és el temple budista més gran Chinatown i a la seva entrada hi trobareu dos grans lleons daurats com a símbol de protecció.
El nostre recorregut per ChinaTown acaba a Chatham Square, una plaça on podem trobar el Kim Lau Memorial Arch , un monument commemoratiu als americans d’origen xinés que van morir a la Segona Guerra Mundial.
Badant, badant se’ns a fet tard a més tenim gana i el fred d’aquests dies ens té gelats així que entrem en un japonès de Mott St, el
Ajisen Noodle . El fred se’ns passa ràpidament amb una bona sopa d’entrant , un sushi, uns tallarins al curri, ... el menjar és boníssim i el preu molt raonable, una bona elecció.
Per la tarda i abans que es faci fosc posem rumb cap a un dels decorats urbans més coneguts, més fotografiats i probablement l’escenari urbà que més s’ha utilitzat pels directors de cinema que treballen en aquesta ciutat... Brooklyn i el pont que dur el mateix nom. Creuem a peu, el que va ser el primer pont en suspensió construït en acer del món, el passeig és formidable i las vistes de Manhattan i Brooklyn que tenim de d’aquí són del tot espectaculars. Ull si hi passeu caminant, els ciclistes també poden creuar-lo i ho fan a tota velocitat!!! En una mitja hora haurem creuat el pont (uns 20 minuts si no ens aturem) i ja ens trobem a
Brooklyn
Aquest és un barri emergent, efervescent, amb molta vida però alhora menys atapeït que Manhattan, més tranquil. Visitar-lo és un must-do en la nostra visita a la ciutat, la llàstima és que no tenim temps de conèixer-lo bé, de recórrer las seves barriades, els seus passeigs i gaudir de las vistes, ens haurem de conformar amb una ràpida visita al Dumbo (la zona que ens és més propera) per fer-nos una idea del que és aquest barri, però tenim clar que en una propera ocasió i tornarem a fer el curiós, a descobrir el que té per oferir aquesta zona.
Quan vam comentar que vindríem a passar uns dies a NY, un bon amic va fer-nos un encàrrec: una fotografia presa a la ciutat que la representés, que expliqués la ciutat com a icona del segle XX i que transmetés la seva identitat. Tenim clar que la fotografia la prendrem des d’aquí i esperem complir las expectatives, tasca difícil!
Ens ubiquem al Empire-Fulton Ferry State Park, des d’aquí, davant nostre Lower Manhattan, el districte financer i el Brooklyn Bridge com a teló de fons de la nostra composició, probablement som davant la millor imatge urbana que haguem vist mai, transmet una força brutal... A més, hem arribat a l’hora justa, el sol comença a davallar i el cel va prenent tota una gama de colors per acabar perdent-los tots i caure la nit, un espectacle preciós. Esperem haver captat alguna bona instantània i poder complir amb l’encàrrec amb dignitat.
Aquesta postal ha estat escenari de moltes pel•lícules, potser la més llegendària, la del mestre Woody Allen, Manhattan, protagonitzada per ell mateix i Diane Keaton.
Per sopar optem per apropar-nos a un italià de Little Italy, amb el fred que ens ha calat fins als ossos, necessitem un bon àpat per recuperar la virtut! Haurem fet la foto però una mica més i també caiem d’hipotèrmia!
Com a curiositat, Little Italy s’ha anat diluint amb els anys, inicialment va ser un barri d’influència italiana, però molts dels seus residents van anar traslladant-se cap a Brooklyn o las afores de la ciutat. Tot i haver perdut molts dels seus residents originals i haver estat envaït per comunitats asiàtiques, segueixen perdurant els restaurants italians amb típics mantells a quadres (vermells i blancs). Un barri càlid, especialment ara amb la decoració nadalenca.
Apunt d'un viatger: per fer un bon dinar de cuina cubana, al moll 17 de South Street Seaport, molt a prop del TKTS el
Cabana Nuevo Latino.
11/12/2009 NY.
Demà marxem i no volem marxar sense veure Manhattan des de l’aigua... Amb el talonari del Citipass que ens vam comprar s’inclou un trajecte en ferry amb la companyia Circle Line de manera que l’aprofitarem.
Sense cap pressa baixem a la 42St (línia A) i ens dirigim fins la riba del riu Hudson, al Lincoln Harbor on tenen la sortida els ferrys. Hi ha varies opcions i horaris, nosaltres optem per la volta complerta a l’illa, tot i que probablement el centre d’interès principal estigui en la zona Sud, en la vista des de l’aigua del districte financer. En qualsevol cas, el trajecte és una oportunitat perfecte per gaudir d’unes panoràmiques esplèndides: Midtown, Lower Manhattan, el districte financer, ... l’extrem sud de l’Illa de Manhattan té forma de punta de llapis i des del ferry aquesta fesomia és perfectament perceptible. Ens apropem sigil•losament a l’estàtua de la llibertat una de las icones més populars del món, un símbol de cooperació i de llibertat, realitzada en coure (31 tones) i una alçada de 46 metres. Resultat d’un esforç conjunt entre Amèrica i França per commemorar el Centenari de la Declaració d’Independència. Escenes de films on apareix Miss Liberty...??? una bona pila!!! Superman, Godzilla, Man in Black, A.I. ... un munt! Després d’aquesta aproximació el ferry voltejarà l’extrem sud de l’illa, la punta del llapis, per començar a pujar altre cop ... passant sota els ponts de Brooklin i Manhattan.
La vista des de l’aigua és espectacular i realment, dona l’oportunitat per ser conscients de la quantitat d’aigua que envolta NY encara que no ho sembli!!! I és que tenim la sensació que la ciutat viu d’esquenes a l’aigua, al riu... podem passar-nos dies i dies a NY i no veure ni una gota d’aigua, tenint la percepció que estem a l’interior del país. Em vist d’altres ciutats completament abocades al mar, com Auckland a Nova Zelanda, on tot gira en torn al port. Als molls l’activitat és frenètica, esport, bars i restaurants ... aquí tenim la sensació que no s’hi acaba de treure profit, que no es gaudeix del litoral i las magnífiques vistes, algun restaurant, algun parc, algun local.... hi ha activitat, es cert, però la nostra percepció personal és que podria potenciar-se molt més, obrir-se al mar, com Barcelona fa uns anys.
El ferry segueix el seu recorregut i nosaltres gaudint del reguitzell d’estructures verticals d’acer, un gratacels darrera de l’altre... imponents, esvelts, contundents, de plàstica bellesa difícil de descriure, un al costat de l’altre, com un serpentí de fitxes de domino. No podem deixar d’admirar la força brutal que desprèn aquest skyline, el més fotogènic, el més admirat, el més somniat, ... a nosaltres ens aclapara.
Després del tour amb el ferry, enfilarem la 5ena avinguda, the 5th... Em ve al cap las tardes que passava de petita amb el meu germà mirant embadalits un llibre que si no recordo malament es deia "el mundo en color", tardes i tardes fullejant las colorides pàgines que ens cridaven l’atenció, no sabíem on eren però ja imaginàvem ser allà. Imatges gravades des d’ençà, entre elles, una fotografia de "the 5th" amb un agent de tràfic posant ordre en un caos circulatori... avui, uns quants anys després, la fotografia que em mirava cobrarà vida i tindré la magnífica oportunitat de donar-li dimensió, ens ho repetim una i altre vegada: som privilegiats...
Aquí estem pujant per la cinquena, en plena bogeria pre-nadalenca... molta, molta gent. Anem al•lucinant amb las diferents botigues. Moltes firmes, marques en majúscules: Louis Vuitton, Channel, Salvatore Ferragamo, ... estan totes! Per no parlar de la botiga de la NBA ... increïble, tenen muntada una canxa de basquet dins!!! Lo més divertit comparar-nos amb las dimensions dels jugadors de la NBA semblem diminuts habitants de Liliput al seu costat!!!
O las botigues de moda més cool, autèntiques discoteques, festivals de llum i color, dependents i dependentes de lo més glamurós i escultural, ... estem desorientats!!
Al final del recorregut, el majestuós i pompós hotel Plaza... i davant dos mites: l’un pels bojos de la tecnologia, un Apple Store obert las 24 hores del dia... no podem evitar la temptació d’entrar encuriosits per las darreres novetats de la marca, això sí, targeta de crèdit lligada en curt, és un perill! L’altre, la mítica botiga FAO Schwarz... on Tom Hanks tocava el piano amb els peus a la comèdia Big!
Darrera parada del tour... com a bons turistes ens acomiadarem de dos llocs emblemàtics de la ciutat: primer el que surt a tot manual del bon turista, patinarem a la pista de gel de Rockefeller Center, la pista va obrir-se per primera vegada l’any 1936 i des d’ençà més de 250.000 persones la visiten cada any! Fem cua per patinar una estona ... formarem part dels 150 patinadors que gaudeixen de la pista alhora.
Després d’un sopar al Friday’s de la cinquena avinguda a base de cuina típicament americana, anem al segon punt, a embadalir-nos un cop més amb Times Square, necessitem rebre altre cop la dosi d’energia que transmet aquesta plaça, la seva força,... necessitem acomiadar-nos d’aquesta ciutat i que millor per fer-ho que aquesta cruïlla del món. Poques places al món assoleixen la qualificació de mite, però clarament Times Square ho és, l’acompanyen en aquesta classificació potser, Tian’anmen, Trafalgar Square, la Plaça Roja... el tret més característic de Times Square, la publicitat: anunciar-se en qualsevol dels cartells de la plaça és caríssim, en part degut a que la plaça la visiten més de 26 milions de persones cada any! Un burrada.
Ja de matinada, marxem cap a l’apartament. Una observació, el metro és molt, molt eficient i segur, agafar-lo de nit, total garantia!
12-13/12/2009 NY – L’Ametlla del Vallès.
Darrer dia a la ciutat que mai no dorm... l’avió però surt tard així que encara tenim una bona estona per seguir passejant per la ciutat.
Pel matí, deixem l’apartament recollit, fem maletes i ens acomiadem del nostre amfitrió, en Michael a qui esperem retrobar algun dia per Barcelona.
Amb la feina feta, ens decidim a dedicar las hores de sol que queden per passejar per Central Park , el pulmó de Nova York. Un extens, majestuós, elegant parc de 3,41 km quadrats d’extensió, situat al vellmig de Manhattan. Entre 1860 i 1870 va ser dissenyat per Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux amb la intenció de ser un espai per la integració: tothom amb independència de classe social, raça, cultura o religió gaudiria d’aquest gran espai obert.
Així neix Central Parc, un oasi de tranquil•litat, de verd; en mig de la bogeria gris d’aquesta ciutat, en mig d’un desert d’acer i asfalt ... un preciós espai públic on sortit a respirar, a córrer, a relaxar-se. El parc és realment preciós, immenses explanades de gespa perfectament cuidada, senders per a vianants, per ciclistes, ... ponts de fusta, llacs, boscos, ... se’ns dubte un tresor.
Fa un dia solejat i el fred no sembla aturar als neoyorquins que surten a gaudir d’aquest parc: els uns fent jòguing; els altres passejant sols o de la mà; els altres llegint un diari, un llibre, una revista, ... ; tocant una guitarra ... l’espai transmet tranquil•litat, carrega las piles d’habitants de NY i foranis.
El parc té uns de 9.000 bancs de fusta, la majoria tenen incrustada una petita placa platejada amb una frase gravada. En una ciutat tant gran, deshumanitzada, on l’individu sembla no existir un gran descobriment!!! Bancs que transmeten històries personals: Aquí hi ha vides, persones, histories! Ens ha costat pràcticament una setmana, però fins i tot aquí, en aquesta ciutat aparador, frenètica, global, ... hem descobert un petit racó on es destil•len sentiments. Frases de gratitud en vers algú, epitafis, recordatoris de germans, d’amics, de fills, de nets, pares... Per la Alice aquella qui estimava el parc, la ciutat, l’art i als demés; En memòria d’en Tim, aquell ciclista que fent voltes al Parc va recórrer la mateixa distància que 8 voltes al món; en record a la Dorothy, cantant, escriptora i mestra, estimada filla i amiga, apassionada de la vida i del Parc... centenars de petites històries que es reflecteixen a través de aquestes brillants plaques. Ens arrenca un somriure dos bancs, l’un al costat de l’altre, l’un reservat per la Marie, l’altre reservat per en Rob ... junts per sempre, bonica manera de transmetre un sentiment.
Després d’una setmana veient aquesta ciutat com la suma d’individus particulars, cadascú a la seva, ... aquí descobrim que potser no és tant freda, tant autista... que aquí també hi ha històries, amics, ...
Seguim el nostre recorregut i ens dirigim a Strawberry Fields, just davant del conegut edifici d’apartaments Dakota. Aquest petit jardí en forma de llàgrima és on va ser assassinat John Lenon. Es el racó més visitat de Central Park i es manté en part gràcies a la donació d’1 milió de dòlars que va fer Yoko Ono (la vídua del Beatle). En aquest relaxant racó podem trobar un mosaic al terra de forma circular on es llegeix IMAGINE.
Seguim el nostre recorregut ... fonts, estàtues, jardins, arbres, gespa. Aquest parc ha de ser espectacular a la primavera a l’estiu... seguim amb els tòpics i en una cruïlla de senders l’arxipopular carretó de hot-dogs. No podem marxar sense provar-los i tot i que no són seguidors del menjar basura, seguim el ritual. 2 USD i ens mengem un hot-dog, amb ketxup i mostassa.
El sol comença a baixar, la llum comença a retrocedir i l’ombra va guanyant terreny ... nosaltres seguim passejant, dirigint-nos cap a la 5th. Sortirem del parc per davant de l’immens llac Jackeline Kennedy, directes a l’Upper East Side, una zona de vivendes de luxe i anirem baixant per la cinquena fins la 59 St. Enrere deixem aquest popular parc, escenari de centenars de pel•lícules: des de las més clàssiques (descalzos por el parque; Sabrina; Ciudadano Kane) fins a d’altre més modernes (Duplicity, 27 vestidos, 2012), passant pels escenaris de las pel•lícules del gran mestre (Woody Allen) com ara Annie Hall, Mahantan, Melinda y Mellinda...
Darrer recorregut per la gran ciutat, ens dirigim cap al metro, a la 42St, baixem per la cinquena, temps de fer-nos una foto davant Tiffany’s (no pel que representa però si per la mítica seqüència de Breakfast at Tiffany'samb la meravellosa Audrey Hepburn, tot un mite de l’elegància) i cap al metro.
Temps de recollir maletes, trucar a un taxi ...Aquí acaba el nostre periple per la ciutat centre del món i és que aquesta és la sensació que ens transmet Nova York: una ciutat on tot és possible, on molts hi tenen projectats els seus somnis, una ciutat diversa, aclaparadora, plena de contrasentits, ... a nosaltres ens intimida.
Els seus immensos edificis ens han ensenyat el que és capaç de fer l’espècie humana quan vol; las plaques dels bancs de Central Park ens han descobert petites històries plenes d’humanitat que ens han commogut; Times Square ens ha bloquejat, mostrant-nos el significat de consumir; i barris com Harlem ens han mostrat el que significa superar-se. Aquesta ciutat pletòrica, potent, frenètica, polivalent que transmet energia per tots els seus racons, no deixarà indiferent a cap dels seus milions de visitant: las millors ofertes d’oci, galeries d’art avantguardista, magnífics cantants i músics al metro, el bullici desorganitzat de Chinatown o el glamour i refinament de Upper East Side. Una ciutat plena de icones: l’Estàtua de la Llibertat, Mahattan, Wall Street, el Pont de Brooklin.... o de barris menys coneguts, més anònims on poder perdre’s en un ambient curiós, elegant, industrial...
Som amants del continent africà i de tot el que transmet i aquí perduts pels carrerons d’aquesta gran ciutat podem trobar semblances: grans edificis, moles verticals d’acer que ens semblen termiters ... i nosaltres petites formigues a munt i a vall...
Darrer trajecte, el nostre taxi groc recórrer per darrera vegada (per ara) els carrers d’aquesta fotogènica ciutat, llums de neó, els dinners, el fum de las clavegueres, las patrulles de policia ... i com no, la darrera vista al skyline de Manhattan, se’ns dubte la millor postal d’aquesta ciutat i probablement la millor estampa urbana del món...
Darrers instants de la pel•lícula mes llarga que hem vist fins al moment, 7 dies de film, 7 dies d’aventura urbana, 7 dies magnífics!
Darrera pel•lícula que ens ve al cap al fil del trajecte en taxi: Taxi Driver, d’un altre dels meus predilectes, Robert de Niro.
El vol de Delta Airlines s’enlaira i nosaltres hem escrit un nou capítol de vivències a la nostre llibreta. Haurem de començar a pensar en la propera...
|
