Fitxa del Pais / Informació de EUA
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Estat Units d'America
Idiomes oficials: Anglès.
Capital: Washington (hora local: UTC-5 a -10)
Ciutat més poblada: Nova York
Govern: República Federalista (President: Barack Obama).
Superfície: 9.631.418km2
Població: 305.080.000 hab.
Moneda: Dolar (USD).
Dominis internet: .US
Codi telefònic: +1
Introducció
Nova York (en anglès New York City o, simplement, New York; nom oficial: City of New York) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord.
La ciutat és al centre de les finances internacionals, la política, les comunicacions, la música, la moda i la cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col•lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consolats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Situada a l'estat de Nova York, la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km2. Amb 8.168.388 residents (2004), anomenats novaiorquesos, és el cor de l'àrea metropolitana de Nova York, la qual és una de les aglomeracions més grans del món, amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat i la converteixen en un dels llocs més cosmopolites del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, l'energia i el cosmopolitisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens i Staten Island, els quals podrien ser per ells sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tristate (que comprèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.
La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per a l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món quant a pressupost, sobrepassant de molt Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de $).
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els lenapes, els manahattos, els canarsis i els raritans. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa per al comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam), a la colònia de Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland), a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint l'illa de Manhattan i l'illa de Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria els hugonots perquè convertia aquestes terres en un refugi per als que buscaven la llibertat religiosa.
El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos els la van cedir formalment arran del tractat de Breda al final de la segona guerra angloholandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.
A l'inici de la guerra de Najuestia, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins al 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquesos i que és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'Evacuació". El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer president dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall de Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins al 1790.
Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran nombre d'immigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expandint-se fins a ocupar tota l'illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir l'Erie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agrícoles de la meitat occidental dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar Filadèlfia com a ciutat més gran del país.
Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts lligams comercials amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament van portar a una divisió entre la Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America), que va culminar en els "aldarulls pel reclutament" (o Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nord-americana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esglaonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per a milions de persones que buscaven una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.
En dues fases separades, una el 1874 i l'altra el 1895, la ciutat de Nova York (i el comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del comtat de Westchester, conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma política que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formar part del mateix comtat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (o Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però que havia estat recentment enllaçada amb Manhattan pel pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comtats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comtat de Bronx, amb què feia cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.
Medi ambient
Central Park, a Manhattan, és el parc urbà més visitat dels Estats Units.
L'ús del transport públic a Nova York és el més alt als Estats Units i el consum de combustible és en el mateix nivell que era la mitjana nacional el 1920. La densa població de Nova York i la baixa dependència dels automòbils van ajudar a ubicar a la ciutat entre les més eficients consumidores d'energia del país. Les emissions de gas de l'efecte hivernacle són relativament baixes quan es mesuren per càpita, a 7,1 tones cúbiques per persona, per sota de la mitjana nacional, de 24,5. Els novaiorquesos són responsables de l'u per cent de les emissions de gasos del país, malgrat ser el 2,7% de la població nacional. El novaiorquès de mitjana consumeix menys de la meitat de l'electricitat que un resident de San Francisco i gairebé un quart de la consumida per un resident de Dallas.
En els últims anys, la ciutat ha intentat reduir el seu impacte mediambiental. Les grans quantitats de contaminació a Nova York van donar lloc a un alt índex de malalts de l'asma i altres malalties respiratòries entre els seus habitants. Nova York compte a més amb la major flota de busos híbrids o equipats amb gas natural comprimit del país, igual com alguns dels primers taxis híbrids.
Nova York es proveeix d'aigua potable des de les muntanyes Catskill. Com a resultat d'aquest origen amb un procés de filtrat natural, Nova York és una de les cinc principals ciutats dels Estats Units amb aigua potable prou pura com per a no necessitar un tractament de purificació per mitjà de plantes de tractament d'aigua.
Educació
Les dues universitats més famoses de Nova York són la Universitat de Columbia, situada al nord-oest de Manhattan, i la NYU (New York University), que es troba principalment per l'àrea de Washington Square. La universitat de Columbia pertany a la prestigiosa Ivy League, on podem trobar a Harvard i Princeton entre d'altres. Són universitats privades i encara que no són barates, proveeixen un ensenyament de màxima qualitat. Accedir a aquestes universitats és bastant complicat i requereix tenir un historial acadèmic excel•lent. A part d'aquestes dues, Nova York acull a moltes altres universitats, entre les quals destaquen la City University of New York (la universitat pública de la Ciutat de Nova York, que ofereix educació a baix preu en diferents barris de la ciutat), la Universitat Pace, la Fordham University... En total, es calcula que a Nova York hi ha un nombre superior al mig milió d'estudiants universitaris, el que la converteix en la ciutat amb més universitaris d'Estats Units, encara que amb una mitjana comparable al de la resta de ciutats nord-americanes.
Transport
A diferència de la resta dels Estats Units, el transport públic és la forma més comuna de viatge per a la majoria de residents de la ciutat. Les altes tarifes d'estacionament, i la congestió del trànsit, minimitzen l'ús de vehicles particulars i el Metro de Nova York; és ràpid, eficient i significa la millor alternativa. Així mateix hi ha un gran nombre de rutes de busos en les cinc comunes. Caminar és, freqüentment, una opció per als locals al ser un mètode de transport pràctic i agradable per a viatges de menys de dues milles. La gent que viu en els suburbis en la part oriental de Long Island, Nova Jersey, Connecticut, Pennsilvània, i la resta de l'estat de Nova York fa servir el sistema de trens per a viatjar a la ciutat. Els alts peatges en els ponts i els túnels subterranis signifiquen un major ingrés per a la ciutat i desanimen als viatjants a utilitzar-los. Els novaiorquesos que viuen en la ciutat tendeixen a prendre taxis, busos, el subterrani i els trens elevats. Els Ferries també són utilitzats per a viatjar a Nova Jersey, Staten Island i altres parts de la ciutat de Nova York.
Edificis i Arquitectura
El skyline de Nova York és un dels més reconeguts a escala mundial. Nova York té, actualment, tres Skyline diferenciats: Midtown Manhattan, Lower Manhattan, i Downtown Brooklyn. Molts arquitectes influents, tals com Frank Gehry, Santiago Calatrava, i Renzo Piano, treballen en macro-projectes per a la ciutat. La Torre de la Llibertat o Freedom Tower, que es construirà en el lloc de l'antic World Trade Center, serà l'edifici més alt als Estats Units el 2009, i fins que es completi la torre Chicago Spire de Chicago, de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava. La ciutat de Nova York té edificis arquitectònicament significatius en una gran varietat d'estils, incloent French Second Empire (Kings County Savings Bank), arquitectura neogòtica (Woolworth Building), Art Déco (Empire State Building i Chrysler Building), modernisme (Seagram Building i Lever House), i postmodernisme (AT&T Building). El Condé Nast Building és un exemple important de disseny ecològic en els gratacels americans. Les zones residencials de la ciutat tenen un caràcter distintiu enfront dels gratacels, definits per la seva elegància. Aquestes zones van ser construïdes durant la ràpida expansió que la ciutat va experimentar des de 1870 a 1930. Un altre edifici emblemàtic és el Madison Square Garden.
La residència oficial del batlle de New York és Gracie Mansion.
Requeriments d’entrada
El que us recomanem abans de visitar tant Nova York, com Estat Units, es que visiteu la pàgina de l’ambaixada americana a Espanya , per actualitzar la situació donat que els requeriments per entrar d’entrada a qualsevol país són canviants i més especialment en el cas de EUA.
A dia d’avui, per entrar al país caldrà que ens haguem registrat prèviament a través d’una pàgina del
Departament de Seguretat del país donant dades bàsiques del nostre viatge i respondre un breu formulari. Si no hi ha problemes, en breu rebreu un email amb l’autorització a viatjar al país.
|
