Fitxa del Pais
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Perú
Idiomes oficials: Castellà a tot el territori, Quetxua i Aimara.
Capital: Lima
Ciutat més gran: Lima
Govern: República (President: Alan Garcia).
Superfície: 1.285. 220 km²
Població: 26.152.265 (estimació 2005)
Densitat: 21 hab/km2
Moneda: Nuevo Sol (PEN).
Dominis internet: .pe
Codi telefònic: +51
Introducció
Perú (Piruw en quetchua i aimara), oficialment la República de Perú, és una país sud-americà que limita al nord amb Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. És un país habitual dels circuits turístics globals, sobretot per alguna de las seves joies com ara el MachuPichu, Cusco o las línies de Nasca, però molt més enllà del mític tirangle gringo (a recórrer en quinze dies a tota velocitat), Perú és un país amable que té molt a oferir al encuriosit viatger, mosaic de cultures, amalgama de civilitzacions, i una força natural brutal.
Els seus paisatges andins conviden a badar a deixar-se anar i simplement gaudir, concentrar els sentits davant l’evidència de la natura. Un país per aprendre, un país per gaudir, ... un país per no tenir pressa i sobretot per fugir dels tòpics. Val la pena oblidar el rellotge a casa , gosar i llançar-se a descobrir i entendre el món andí, tot un viatge a través dels vestigis culturals dels aimaras, quetxuas, uros i dels pobles que mantenen vius els costums mil•lenaris.
Perú té molt a oferir al viatger: jaciments arqueològics de primer nivell; els magnífics Andes en tot el seu esplendor i gaudir de la montanya més bella del món, el Alpamayo; algunes de las ciutats colonials més boniques del continent, com ara Cusco; un entorn natural únic com el llac Titicaca fronterer amb Bolívia, la vall dels Volcans o alguna de las gorgues més profundes del planeta, el Cañón del Colca; gaudir del àrid desert al Sud del país i que s’estén fins a Xile o endinsar-se a la selva més atapeïda allà a la frontera amb Brasil. Però per damunt de tota aquesta riquesa, cultural i natural, una cosa pel davant de tot... la seva gent. El poble andi és sobretot, noble: reservat en un inici, fins que agafen confiança amb el forani i regalen el seu primer somriure... a partir d’aquest moment s’estableix un llaç per sempre. Un consell, no viatgeu amb presa, guardeu-vos temps per seure amb ells, per xerrar, per compartir un dinar... faran del viatge una experiència especial.
El Perú en l'actualitat és una república democràtica i representativa dividida en vint-i-cinc regions. És un país en vies de desenvolupament amb un índex de desenvolupament humà mitjà i amb una elevada desigualtat econòmica. Les activitats econòmiques principals són l'agricultura, la pesca, la mineria il a manufactura de tèxtils. La població peruana, estimada en 28 milions, és multiètnica, fonamentada en els pobles indígenes, però que inclou influència europea, africana i asiàtica. La llengua principal hi és el castellà, tot i que un percentatge significatiu de la població parla el quítxua o altres llengües ameríndies nadiues. Aquesta combinació de tradicions culturals té com a resultat una ampla diversitat d'expressions en camps com ara l'art, la cuina, la literatura i la música.
Esperem que gaudiu encara que sigui una petit part del que vam fer-ho nosaltres per aquestes terres i que aquest relat us sigui d’utilitat!!!
Etimologia
La paraula "Perú" es deriva de Birú el nom d'un governador local que va viure a prop del Golf de San Miguel al Panamà, durant a mitjan segle XVI. Els seus territoris, visitats pels exploradors espanyols el 1522, eren la regió més meridional del "Nou Món" que els europeus havien visitat. Quan Francisco Pizarro va explorar les regions encara més al sud, aquestes van ser designades Birú o Perú. La Corona espanyola va donar al nom un estat legal el 1529 amb la Capitulació de Toledo, la qual va designar l'imperi Inca, que havien confrontat, com la província del Perú. Sota el govern espanyol, el territori va adoptar la denominació del Virregnat del Perú que es va convertir en la República del Perú després de la seva independència.
Geografia.
El Perú es troba a la regió occidental de Sud-amèrica entre l'equador i el Tròpic de Capricorn. Té una superfície de 1.285.220 km², fent-lo en el 20è país més extens del món i el tercer del subcontinent. Limita al nord amb Equador, al sud amb Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic. Posseeix una gran varietat de paisatges i climes ateses les seves condicions geogràfiques que també li han donat una gran diversitat de recursos naturals.
Geologia i Relleu
El territori del Perú és delimitat per les plaques sud-americana i la de Nazca, les quals comparteixen un límit convergent de subducció de manera paral•lela a la costa occidental sud-americana. Aquesta subducció va formar, durant el Juràssic la Fosa de Perú-Xile, així com la serralada dels Andes. L'erosió de la serralada a format a l'est una vasta plana on abans de l'aparició dels Andes hi havia una porció de mar. Aquesta regió sedimentària és la plana amazònica. El mateix procés d'erosió a causat l'escarpament dels Andes. Atesa la subducció tectònica, el territori del Perú és altament sísmic i hi ha regions amb activitat volcànica, en especial al sud. El territori peruà es troba en el Cinturó de Foc del Pacífic.
La Serralada dels Andes és paral•lela a la costa pacífica, i divideix el país en tres regions geogràfiques:
- la costa, a l'est, és una plana angosta majoritàriament àrida, llevat d'algunes valls formades per rius estacionals;
- la serralada mateixa, que inclou l'altiplà andí i el pic més elevat del país, l'Huascarán, amb 6.768 m; i
- la selva, una extensió ampla i plana coberta per la selva amazònica a l'est i ocupa el 60% de la superfície total del país, tot i ser la menys poblada
Clima
Tot i que Perú es troba en una regió equatorial, el Perú no presenta un clima exclusivament tropical; la influència dels Andes i el corrent de Humboldt hi produeixen una gran diversitat climàtica. Les temperatures de la costa són moderades, amb precipitacions baixes i amb humitat elevada, llevat de la regió més septentrional.
A la serralada les pluges són freqüents durant l'estiu, mentre que la temperatura i la humitat disminueixen en augmentar l'altitud fins arribar als pics gelats dels andes.[4] La selva es caracteritza per les pluges abundants i les altes temperatures, llevat de la regió més meridional, la qual experimenta hiverns freds i pluges estacionals.
Ecologia
El relleu accidentat i la història natural del Perú han fet del país un territori molt divers amb una gran varietat d'ecosistemes, i en conseqüència, amb una gran diversitat de flora i fauna. Tot i que tradicionalment s'ha considerat que hi ha, al Perú, tres regions naturals, hi ha, de fet, sis biomes terrestres: dos de marins i 3 d'aigua dolça.
Quant al mar peruà, dos corrents marins que discorren en sentit oposat caracteritzen dos ecosistemes diferents. Al nord, des de la latitud 3,2 °S fins la latitud 6 °S, hi ha la corrent del Niño o la zona del mar càlid, amb temperatures que oscil•len entre els 20 °C i els 27 °C. Aquest corrent envaeix la corrent de Humboldt que caracteritza la regió de mar fred amb temperatures que oscil•len entre els 12 °C i els 19 °C.
Economía
Perú és un país en vies de desenvolupament; el 2005 tenia un índex de desenvolupament humà del 0,773, i el 2006 tenia una renda per capita de US$3.374, i un producte interior brut en paritat de poder adquisitiu de US$7.600 el 2007. Segons les estadístiques nacionals, el 2007 el 39,3% de la població és pobre, i el 13,7% és extremadament pobre.
Perú és un país amb recursos naturals abundants; l'economia està molt enllaçada amb les exportacions amb els quals es financen les importacions i els pagaments del deute extern. L'economia peruana ha variat molt durant les últimes dècades. Entre el 1968 i 1975 el govern de Juan Velasco Alvarado va introduir reformes radicals, entre les quals, la reforma agrària, l'expropiació de les companyies estrangeres i un sistema de planejament econòmic centralitzat. Aquestes polítiques es van revertir durant la dècada de 1990 durant el govern d'Alberto Fujimori. La sobredependència en els minerals i els metalls afectades per les fluctuacions en els preus mundials, així com la manca d'una infraestructura adequada han dissuadit el comerç i la inversió. Després de molts anys amb un creixement inconsistent, l'economia peruana va créixer a taxes superiors al 4% del 2002 al 2006 i del 7,5% el 2007, gràcies als preus elevats dels minerals i metalls. Malgrat tot això, els nivells de pobresa i desigualtat encara són elevats.
Etnografia
Perú és una societat multi ètnica en què s'han integrat diversos pobles i races durant cinc segles. Perú és un dels tres països en què els amerindis són majoria, (els altres són Bolívia i Guatemala). Els amerindis han habitat el territori peruà mil•lennis abans de la conquesta espanyola. Els espanyols i els africans van arribar durant el període colonial. Després de la independència hi van immigrar anglesos, francesos, italians i espanyols. Durant la dècada de 1850 hi van immigrar xinesos; altres grups importants són els àrabs i els japonesos.
Llengües
La llengua oficial a tot el territori és el castellà i, on són predominants, les distintes llegües natives també hi són on siguin majoritàries.
El castellà era la primera llengua del 83,9% dels peruans majors de 5 anys d'edat el 2007, i és la llengua principal del país. Coexisteix amb altres llengües ameríndies, la més important de les quals és el quítxua, parlat per més del 13,2% de la població.
Religió
Al Perú, la religió més important és el cristianisme: més del 80% de la població es declara catòlica situant-lo entre els països amb major nombre de fidels catòlics en el món juntament amb Brasil, Filipines, i Mèxic, mentre que la major part de la resta de la població professa alguna altra denominació cristiana, principalment protestant. Existeixen també aquells que professen el judaisme i l'islam. L'ateisme i l'agnosticisme són escassos.
Una de les manifestacions religioses més importants és la solemnitat de la processó del Senyor dels Miracles, la imatge dels quals data del Virregnat del Perú i surt en processó pels carrers de Lima el mes d'octubre de cada any. Aquesta imatge ha rebut homenatges del Papa Joan Pau II (qui la va cridar la quaresma limenya) i del Papa Benet XVI. Al Perú, com a la resta de Llatinoamèrica, hi ha una gran quantitat de devocions a la creu, així com moltes advocacions marianes, com la Verge del Chapi, la Mare de Déu del Carme o la Verge de la Porta.
Educació
Al Perú, el sistema educatiu té tres nivells bàsics: l'educació inicial, que opcionalment pot començar-se als dos anys, però generalment, als tres; l'educació primària que dura sis anys, amb un mestre per a cada saló generalment, i la secundària de cinc anys, on es dóna la polidocència. L'idioma anglès es troba dintre del currículum oficial del Ministeri d'Educació, encara que si el centre educatiu està vinculat amb algun altre país, l'idioma estranger sol variar. L'educació superior es pot realitzar en universitats, instituts superiors, pedagògics, etc. Per a ingressar a aquests centres, és indispensable donar un examen d'admissió, encara que la dificultat d'aquest, depèn de l'exigència de la universitat. Actualment, les universitats estatals alberguen a més de 100 mil alumnes en tot el país.
Cultura
La cultura peruana té les seves arrels en les tradicions ameríndies i espanyoles, tot i que ha estat influïda també per diversos grups ètnics d'Àfrica, Àsia i Europa. La tradició artística peruana va començar amb la terrisseria elaborada, la fabricació de tèxtils, l'orfebreria i l'escultura de les èpoques preinques. El inques van mantenir aquests oficis i van construir obres arquitectòniques impressionants com ara Machu Picchu. El barroc va predominar l'art virregnal que va fer un sincretisme amb les tradicions autòctones. Durant aquest període l'art es concentrava majoritàriament en temes religiosos; les nombroses esglésies d'aquest període i les pintures de l'escola de Cuzco en són una mostra. Les arts es van estancar després de la independència fins l'aparició de l'indigenisme en la primera meitat del segle XX. Des de la dècada de 1950 l'art peruà ha estat eclèctic i influït per corrents internacionals i locals.
La literatura peruana té les seves arreles en les tradicions orals de les civilitzacions precolombines. Els espanyols van introduir l'escriptura en el segle XVI; l'expressió literal colonial va incloure les cròniques i la literatura religiosa. Després de la independència, el costumisme i el romanticisme es convertiren en els gèneres literaris més populars com ara les obres populars de Ricardo Palma, José María Arguedas, i César Vallejo. Durant la segona meitat del segle, un dels exponents més importants de la literatura peruana ha estat Mario Vargas Llosa.
La cuina peruana és una mescla de la cuina ameríndia sud-americana i l'espanyola amb influències africanes, àrabs, italianes, xineses i japoneses. Alguns menjars típics són els articuchos, el ceviche, les humitas i la pachamanca
Requeriments d'entrada
Per entrar a Perú no es necessita visat d’entrada i és suficient amb el passaport amb 6 mesos de vigència. Donat que els requeriments d’entrada al país varien amb freqüència, sempre és aconsellable consultar amb el Ministeri d’Assumpte Exteriors per garantir l’èxit i evitar sorpreses; encara més si tenim previst creuar a algun dels seus països veïns com va ser el nostre cas.
Si tenim pensat llogar un cotxe, es recomanable portar el carnet internacional vigent. (s'aconsegueix a l'edifici de la Campana, Delegació de Trànsit de Barcelona, i és vàlid per un any).
Salut
Mentre preparem el nostre viatge és recomanable consultar amb el Centre de Salut Internacional de
l’Hospital Clínic de Barcelona . Allà us informaran àmpliament i us donaran els consells bàsics en funció de la ruta que preveieu pel vostre viatge. Sobre aquest punt, ens sembla interessant remarcar que és molt important que ho feu amb la suficient anticipació (un mínim de tres o quatre mesos) i més encara si el vostre viatge coincideix amb els mesos estivals (Juliol-Agost) ja que l’allau de viatgers que reben els centres de medicina tropical pot complicar el tractament previ al viatge.
Las vacunes i diferents profilaxis dependran essencialment del recorregut que tingueu previst, així que lo millor per sortir de dubtes és fer una consulta als centres especialitzats.
En viatjar a Perú haurem de ser prudents per evitar el mal d’alçada (soroche o apunamiento). Aquesta malaltia es produeix per la disminució d’oxigen en els nostres teixits degut a que a major alçada, menor pressió atmosfèrica i una disminució en la concentració d’oxigen en l’aire que respirem. Es produeix quan estem a alçades superiors als 2.500 metres i a Perú això és molt habitual (podem arribar a estar per sobre dels 4.000 durant uns quants dies). El nostre cos necessitarà adaptar-se a aquesta situació i lo millor és no forçar-se.
Els primers dies pot augmentar la freqüència cardíaca i la respiratòria, això farà que el cos generi més glòbuls vermells per aconseguir més transportadors d’oxigen, no cal angoixar-se. Els símptomes poden ser diferents en funció de la persona afectada i la seva agudesa també, però essencialment, podem tenir mal de cap, vòmits i cansament. Per evitar desenvolupar la malaltia (que pot ser greu), es important prendre algunes precaucions bàsiques:
- Ascens gradual amb temps adequat per l’aclimatació (sobre els 500 metres de desnivell diaris)
- Dormir a alçades intermitges abans de pujar per sobre dels 2.500
- Moderar l’activitat física fins que ens trobem ben aclimatats
- Evitar el consum d’alcohol i beure molta aigua
- Augmentar la profunditat de las respiracions
- Disminuir la sal dels àpats
També existeix una medicació que venen sobretot a Cusco, però un remei natural poden ser els mates de coca (durant el dia) o fins i tot las infusions de manzanilla o anís (per la nit), ens ajudaran a passar el tràngol. Com sempre, lo millor és consultar un metge abans de marxar i ens orientaran sobre com tractar-nos en cas de notar els símptomes de la malaltia.
Perí i els països andins, en general, no són països tant complicats com poden semblar a priori, un cop en marxa es important extremar las precaucions per tenir un viatge sense problemes, sobretot pel que fa a la higiene i al consum d’aigua. El millor consell: veure aigua sempre embotellada i evitar de totes, totes el consum directe (fins i tot per rentar la boca), tenir cura amb els aliments que prenem i rentar las mans amb sabó sempre que ens sigui possible.
Recordeu que la Seguretat Social del nostre país no cobreix cap incident a Perú, de manera que és recomanable per viatjar tranquils una assegurança de viatge o bé consultar les cobertures de les mútues privades... viatjar tranquil no té preu!
Seguretat
Un cop més, no haurem de deixar-nos influir massa per las imatges i notícies que veiem o llegim en els mitjans de comunicació europeus i deixar a casa tots els nostres prejudicis....
Perú a hores d’ara és un país força segur, i després la captura de Guzmán Reyoso (líder del grup terrorista Sendero Luminoso) l’any 1992, las remotes carreteres andines de la zona d’Ayacucho no presenten cap problema pel viatger. Ans el contrari, ens trobarem uns pobles encantador en un racó de món únic. Tot i això com a qualsevol lloc del món, es necessari tenir certes precaucions bàsiques, especialment als llocs més turístics o més concorreguts i portar la documentació sempre a sobre per evitar problemes.
|
