Escapada per Sicilia, la illa mai conquistada (Maig 2009)
Aquí us deixem la crònica de la nostra escapada per Sicilia, cinc dies voltant per aquesta illa del Mediterrani
Una illa, farcida d'història, art, cultura, paissatges esplèndits i una rica gastronomia. Un destí ideal per aquesta època de l'any, a les portes de l'estiu! ...
Diari de Viatge
28/05/2009 Girona - Trappani (25 km. Ruta: 25 km)
Ha arribat el "dia D", l’esperat "dia D" ..., sortirem de l’aeroport de Girona amb un vol de Ryanair a mitja tarda, però primer a treballar!!!
Després de dinar, sortim direcció Girona al mateix aeroport on deixarem el cotxe aparcat (per cert, a unes tarifes lleugerament diferents a las del aeroport de Barcelona: 8,9 euros els primers 4 dies i 7,10 a partir del cinquè) al pàrking de l’aeroport i d’allà xino-xano a la terminal.
L’avió surt amb poc més d’un quart d’hora de retard, res de l’altre món i desprès d’un vol tranquil arribem a l’aeroport de Birgi a uns 15 quilòmetres de Trappani, ja som a Sicília!!! A la petita terminal de l’aeroport podrem comprar bitllets per algun autobús cap a las ciutats properes (Marsala, Trappani o Palerm, entre d’altres) o bé agafar una taxi a la sortida.
Nosaltres però ens dirigim al mostrador de la companyia de lloguer de cotxes, Maggiore, i allà recollirem el cotxe que ens servirà de mitjà de transport durant aquesta escapada. El mateix cotxe que havíem reservat, en perfecte estat, esperant-nos al parking de la terminal, genial! Ja podem iniciar el nostre recorregut ...
Dormim a Trappani en un Bed and Breakfast situat al centre de la ciutat en un carrer peatonal. L’allotjament, Ai Lumi és acollidor i tranquil, com la pròpia ciutat i amb un aire a riad marroquí ... un lloc ideal per començar las nostres relaxades vacances. L’establiment ofereix descomptes en el seu restaurant pels ostes. La cuina tanca a les 11 de la nit i nosaltres hem badat una mica, per uns minuts ens haurem de buscar la vida per sopar alguna cosa ... però això a Itàlia, no és problema ... ho acabem resolent amb un panini i un gelat!
Abans d’anar a dormir, aprofitem per estirar las cames pel centre històric, bocabadant-nos amb palazzos i les increïbles esglésies que surten al nostre pas, una petita mostra del que descobrirem en aquesta illa...
29/05/2009 - Trappani – Palermo. (142 km. Ruta: 167 km)
Ens llevem amb ganes d’iniciar el nostre periple per aquesta magnífica illa de la Mediterrània, abans però esmorzarem a la terrassa del b&b, d’allò més agradable, a peu de carrer olorant a mar.
Després d’un bon esmorzar, ens acomiadem d’aquesta ciutat que ens ha servit de punt d’entrada a aquesta illa, una Sicília dominada de manera successiva per diferents civilitzacions – grecs, fenicis, romans, àrabs, bizantins, normands i cartaginesos .... – un conjunt de civilitzacions que han deixat el seu rastre en aquesta terra a través de monuments, ciutats, esglésies i temples; un rastre que nosaltres mirarem de descobrir en aquests cinc dies que voltarem per la illa mai conquistada.
El primer destí del dia és Erice, una petita localitat situada en la part alta del turó San Giuliano (o Eryx), de 751 metres i a 14 km de Trappani. És possible arribar-hi amb un funicular des de Trappani (5 euros, anada i tornada, i l'horari és de 7:30 a 20:30 de dilluns a divendres i els caps de setmana de 9:45 a 24:00 hores. Triga uns 11 minuts en arribar de Trappani a Erice) però nosaltres hi anirem en cotxe, la carretera no està malament, però l’ascensió al Turó de San Giuliano implica resseguir una carretereta estreta de corbes tancadíssimes … això sí, en un dia clar com el d’avui, las vistes a cada revolt són impressionants.
Erice és una població medieval, amb forts i esglésies, carrers empedrats, muralles, cases i places, vaja amb encant ... La ciutat té tres portes d’entrada: Porta Spada, la Porta Carmine i la Porta Trappani, totes elles d’origen normand. Entrem per aquesta última i a escassos metres accedim a la Chiesa Madre (el Doumo), probablement l’església més interessant de la ciutat. Al seu costat hi trobem la Torre di Re Federico, una torre que segurament va servir de defensa i vigilància. Després d’un recorregut pels carrerons d’aquesta vila de forma triangular, ens disposem a seguir la nostra ruta ara prenem direcció Segesta, un enorme temple del segle V a.C. situat en un profund canyó natural i en mig de muntanyes agrestes i desolades.
Aquí poden visitar-se dos jaciments extraordinaris: el teatre, enfilat d’alt d’una muntanya (on s’hi representen obres de teatre els mesos d’estiu) i el temple dòric, molt proper a la zona d’aparcament, data de l’any 430 a.C. i està perfectament conservat . L’entrada al recinte costa 6 euros als que haurem d’afegir 2 més si volem accedir al teatre amb autobús (ull, s’ha de pagar en efectiu).
Després d’aquest matí tant intens ens dirigim a Castellammare del Golfo, l’objectiu serà iniciar el nostre recorregut gastronòmic... i segur que en aquest població costanera podrem començar la nostra degustació... dit i fet!! després de recórrer la zona portuària ens decidim per La Cambusa, se’ns dubte una excel•lent elecció ... optem per gaudir d’una amanida fresca i peix del dia, triant la peça entre las captures que ens ofereixen, un vi de la casa ben fresquet i acabem amb un espresso... buff, hem deixat el llistó ben alt!!
Després de dinar, cap a Palermo. De camí fem una breu parada a Monreale, una altre població enfilada dalt d’un turó.
Aquí trobem la Cattedrale di Monreale, una autèntica obra d’art i no tant pel seu exterior com pel seu magnífic interior, on trobarem una de las creacions més impressionants de l’Edat Mitja italiana: un conjunt de mosaics bizantins de més de 6.000 metres quadrats d’extensió ... Els mosaïquistes que van dur a terme aquesta obra provenien de Sicília i Venècia i van trigar 10 anys en executar l’obra. Se’ns dubte, els amants de l’art gaudiran amb el que aquí s’hi troba.
Encara impressionats fem cap a Palermo, on ens allotjarem en una altre b&b, 4 Quarti un antic palazzo del segle XVII ara reconvertit a allotjament en el centre de Palermo (amb un pàrquing públic a només uns metres). La presa de contacte amb aquesta ciutat és tot fent un passeig pel Corso Vittorio Manuele i els seus carrers pròxims. Soparem en una trattoria a la Piazza San Francesco Assisi ... mmm, a Itàlia ens sentim com a casa!
30/05/2009 – Palermo – Taormina (371 km. Ruta: 538 km)
Avui recorrem la costa Nord de l’illa i arribarem fins a la popular localitat de Taormina als peus del Etna.
Com ja vam fer ahir, esmorzem al b&b en una gran taula al mig del saló presidida per la mestressa, qui amb un plànol estès sobre la taula ens mostra els racons que no podem perdre’ns de la seva ciutat. La seva manera de parlar ens transmet vitalitat (bé, ella i tots els habitants de l’illa ... o millor dit, tots el italians!!) així que sortim a recórrer Palerm.
No tenim temps de conèixer-la, però de cap manera però no volem marxar sense fer una passejada que ens permeti fer-nos una idea d’aquesta ciutat de més de 3.000 anys d’història. És una ciutat fundada pels fenicis, després la van conquerir els àrabs l’any 831 d.C. que la van transformar, més tard els normands la van envair i van establir-hi la seu del seu regne, arribant a convertir Palerm en la ciutat més culta del segle XII.
Després de 1189 la ciutat va començar la seva decadència, testimoni de disputes polítiques la ciutat va passar de mans: alemanys, italians, anglesos i també els espanyols.
Els anys van anar passant sense massa fortuna, a més el segle XX i la màfia no van contribuir precisament a que la illa recuperés l’esplendor perdut. Per sort, aquests temps han quedat enrere i ara, Palerm la capital de Sicília tot i ser una ciutat bulliciosa, sorollosa i caòtica no passa d’aquí i nosaltres gaudim d’un esplèndid passeig.
Els punts d’interès de la ciutat són molts, però la nostra afició pels mercats ens pot i ens dirigim cap la Albergheria, un barri vital on s’hi troba el Mercat di Ballaro. Recorrent aquests carrerons del casc antic de la ciutat, sentint l’olor i els colors de tots aquests productes naturals: formatges, fruites, verdures, el peix (sobretot impressionants tonyines d’un color grana intensíssim), i entre els crits dels venedors per captar l’atenció del comprador om té la sensació d’estar en qualsevol indret del Nord d’Àfrica.... aquí els llaços històrics de Palerm amb el món àrab i la proximitat geogràfica amb el continent africà són molt evidents, i nosaltres ens hi hem transportat amb la ment sense cap esforç!
Després del nostre passeig pels mercats, passem davant d’alguns punts d’interès de la ciutat: la plaça Quattro Canti, una caòtica intersecció del Corso Vittorio Manuele i Via Maqueda que marca el centre de la ciutat. Aquesta cantonada està envoltada per un cercle perfecte de façanes corbes, la coneixen localment com il Teatro del Sole, perquè cada façana s’il•lumina per torns al llarg del dia. El destarotat barri de la Vucciria ... un altre mercat animat farcit de cridaners venedors; la Cappella Palatina, probablement la millor atracció de Palerm; o la Piazza Pretoria, una impressionant aglomeració d’imponents edificis i esglésies que envolten la Fontana Pretoria (o font de la vergonya, per que la majoria de las figures representades estan nues) ... la llista seria interminable i nosaltres ens quedaríem en aquesta ciutat vella, històrica, impredictible, ... però ens esperen altres tresors...
Resseguim la costa del mar Tirré, al nord de la illa per arribar-nos fins a Cefalú situada a una 70km de Palerm. L’excel•lent pel•lícula de Giussepe Tornatore, Cinema Paradisso (per cert, a la meva llista de preferides ... per la seva sensibilitat i per la sublim banda sonora d’Enio Morriconne) va ser rodada en aquest poble ... i ja només per això justifica la parada.
A banda de plató cinematogràfic, Cefalú és un petit poble preciós i pintoresc. Carrers empedrats plens d’encant, esglésies imponents (en especial el Duomo, amb las seves torres bessones), una platja fantàstica en forma de mitja lluna i una ubicació excepcional, ... és evident que no som els únics que trobem l’encant en aquest poblet. Any rere any Cefalú està guanyant adeptes i cada cop són més els turistes que fan una parada en aquesta localitat situada als peus de La Rocca.
Després d’una bona estona de relax gaudint d’una tarda magnífica per Cefalú, decidim agafar el cotxe i fer via fins a Taormina, on dormirem. Tenim un bon troç i dues opcions per arribar-hi: creuar l’illa per l’interior o bé recórrer el seu perímetre arribant-nos fins Messina i seguir la costa fins Taormina. Resseguirem el litoral ... i és que el blau turquesa de las aigües d’aquesta illa ens tenen hipnotitzats!
Per desgràcia ... tot el sol que fa a Cefalú, es converteix en intensa boira a mesura que ens anem aproximant al Etna ... està clar que nosaltres no tenim cap mena de sort amb els volcans! ... assumim la nostra mala sort i un cop arribats a Taormina ens instal•lem al magnífic Vil•la Santa Andrea .
Havíem planificat un vespre de platja però òbviament (i per sort!) encara no controlem la climatologia ... de manera que canviarem el bany per un improvisat passeig per la platja .... diuen que caminar per la sorra es molt saludable, no?
Sopem a Acierale, a l’Oste Scuro a base de peix ...
31/05/2009 Taormina – Ragusa (223 km. Ruta: 761 km)
La nostra ruta pren direcció sud-est, per arribar-nos fins a Siracusa, noble i elegant per després descobrir el conegut triangle barroc: Noto – Modica – Ragusa
Aquesta zona de l’illa (assombrosament) ha aconseguit preservar-se relativament del turisme de masses tot i que desborda art, restes històriques, platges estupendes i una gastronomia de primer nivell ...
El dia, com ahir, s’ha llevat tapat ... fins i tot cauen quatre gotes, de manera que ens traiem del cap la idea de pujar l’Etna ... així tenim excusa per una propera escapada! Prenem direcció sud-est amb l’esperança que s’obrin las clarianes. Dit i fet, a mesura que avancem kilòmetres el cel va prenent altre cop el blau intens al que ens tenia acostumats i quan arribem a Siracusa el dia torna a ser esplèndid.
Entrar a Siracusa es traspassar altre cop la porta del temps ... aquest cop ens traslladem a l’època dels grecs: la ciutat va ser fundada pels corintis l’any 634 abans de Crist, a la petita illa de Ortigia (encara ara conservada). El port, els carrerons, els vells edificis davant del mar, els palazzos, places tranquil•les, un munt de restes que fan tornar boig a qualsevol amant de l’arqueologia !!! Hem de tenir en compte que Siracusa competia amb Atenes en poder i prestigi durant el període grec i el seu il•lustre passat es present a cada racó. Com a curiositat, Arquímedes el científic i matemàtic més gran de l’època clàssica és fill d’aquesta ciutat.
Nosaltres deixem el cotxe en un gran pàrquing al aire lliure al costat del moll i ens disposem a descobrir l’illa d’Ortigia, el casc antic de Siracusa unit mitjançant un pont. Aquesta illa, és el cor de la ciutat, i com tot Sicília un immens museu al aire lliure on s’hi barregen estils de la manera més elegant!
Resseguim d’Ortigia sense perdre de vista el blau turquesa de l’aigua en contraposició amb els colors més torrats del edificis, ens perdem pels carrerons estrets, ideal per gaudir d’una agradable ombra! La calor és intensa i la reputació gastronòmica de la illa fa que no puguem resistir-nos a la temptació d’un bon dinar: l’olor del mar ens ho posa fàcil ... gaudim d’un dinar excepcional a base de productes del mar i una fresca amanida. Una recomanació: deixar-se endur pels sentits! i pel que fa al vi ... l’opció de decantar-se pel vi de la casa no és gens desgavellada!
Després del dinar, descobrim la impressionant piazza del Duomo, que tot i la seva aparença eminentment barroca té una essència grega innegable. Aquesta plaça va ser el centre de l’antiga acròpolis grega i ara en l’actualitat dona cabuda a la impressionant catedral, envoltada de recarregades mansions ... tot reconstruït desprès del devastador terratrèmol de 1693.
Ens quedaríem a Siracusa, però la temptació de trobar la millor gelateria del món supera el nostre ànim relaxat, així que posem rumb a Noto, una altre perla del nostre recorregut gastronòmic.
No havia sentit parlar de Noto abans d’aquest viatge, però de sobte tot són referències a aquesta ciutat barroca i sobretot a la seva granita (una mena de granissat de sucs de fruita) ... si estem fent un recorregut gastronòmic òbviament, haurem de provar-la!
Noto es una altre ciutat completament devastada pel terratrèmol de 1693, però las famílies nobles de la ciutat van reconstruir-la tot seguint l’essència del barroc i avui per avui se la considera com una de las ciutat més belles de Sicília. A hores d’ara, no tinc clara aquesta contundent afirmació, però el que si és clar, és que es exuberant, una altre mostra de barroc en el seu màxim esplendor. Tot caminant pel Corso Vitorio Emanuele, la imponent Catedral de San Nicoló, o els palazzos (Villadorata, Landolina) ens sorprenen per la seva majestuositat. Els voltants de la Piazza Municipio són tota una classe d’arquitectura ... i què millor que gaudir d’aquestes vistes a la terrassa ombrívola del Caffè Sicilia ... possiblement la millor gelateria de la zona. Aquí las temptacions es serveixen de dues en dues: deliciosos gelats de mil sabors; granita de maduixes salvatges, ametlles o mores; uns pastissets d’ametlles (dolci di mandorle) que tornen a recordar-nos els llaços de Sicília amb el nord d’Àfrica; o fins i tot torró!
Se’ns ha passat la tarda pràcticament sense donar-nos compte, però hem vingut a relaxar-nos així que Mòdica quedarà per demà i ens dirigim a la nostra base, Ragusa, al interior de l’illa. Es tracta d’una ciutat tranquil•la i senyorial que com las dues anteriors parades del nostre recorregut també es va veure afectada pel gran terratrèmol.
Ens allotgem a Ragusa Ibla, al hotel Palazzo degli Archi , amb unes vistes immillorables cap a la part alta de la ciutat, assentada sobre un promontori al costat del riu. Des de la finestra de l’habitació podem gaudir d’un paisatge de postal: els tons intensos d’alguns palazzos i els verds arbres trenquen la monocromia que dicten el grisos edificis.
Per sopar fem un agradable passeig a entre carrerons empedrats i empinats fins a la Piazza del Duomo amb la Cattedrale di san Giorgio i unes esveltes palmeres presidint la plaça. En aquesta zona l’oferta gastronòmica és molt variada, de manera que fem un tomb i triem il Baroco
Després sopar, un gran descobriment de retorn al nostre hotel: Gelati di Vini amb uns gelats amb una cremositat excepcional ... boníssims! Ja tenim guanyador pel premi a “millor gelat del món” , però està clar que això és qüestió de gustos...
1/06/2009 Ragusa – Agrigento (239 km. Ruta: 1000 km)
La nostra escapada gastronòmica està arribant al seu final, demà deixarem aquesta magnífica illa per reprendre la nostra vida quotidiana, però abans, encara queden uns quans estímuls més per les nostres papil•les gustatives!
Ahir ens va sobtar la quantitat de petites botigues que té Ragusa dedicades al comerç de productes locals: formatges propis, tes, xocolates, fruites i verdures, adrezzos artesans per las pastes, moltíssimes varietats d’encurtits ... així que optem per endur-nos cap a casa una petita mostra del productes de la zona (un diabòlic peperoncino, uns pomodori secci, ...) tot amb l’esperança de poder reproduir alguns dels deliciosos plats que hem tastat en aquesta illa!
Amb la feina feta, cap a Agrigento falta gent ... abans però farem una parada a Mòdica, una bella localitat barroca amb cases de tons pastel molt propera a Ragusa. Seguint el carrer principal d’entrada a la ciutat, deixem el cotxe aparcat al carrer principal, una curiositat: els tiquets d’aparcament els venen els botiguers, però com s’han quedat sense ... l’aparcament és gratuït!!!! Per desgràcia, cap semblança amb la nostra estimada Barcelona, no?
Passejar pels seus carrers ens evoca lleugerament a Lisboa ... no sé ben bé per què ... perquè ben mirat no s’hi assemblen massa, pot ser és pel seu aspecte atrotinat amb regust decadent però amb un encant especial. Com totes las ciutat i petits pobles que hem travessat aquests dies, el barroc desborda: façanes, esglésies monumentals, balconades, carrerons empinats... Especialment espectacular, la Cattedrale di San Pietro, un magnífic temple situat al carrer principal. Una majestuosa escalinata amplíssima dona pas al temple flanquejat per estàtues dels apòstols a tamany real.
La nostra guia parla d’una "perla" , d’una botiga artesana de xocolates que segueix una tradició des de fa més de sis generacions ... realment no tenim manera de saber quan espontània és aquesta aparició a les guies però del que si donem fe és de l’exquisidesa dels xocolates que s’hi venen (i poden degustar-se) fruit d’una producció artesana i d’una filosofia de negoci. Res de producció a gran escala ans el contrari, producció artesana amb els millor cacaus de sud-america (el xocolata van introduir-lo a Sicília els espanyols desprès de descobrir-lo al Nou Món) ... i aquí, a la Antica Dolceria Bonajuto, el xocolata té una textura especial, és granulat, aspre, diferent a la que estem acostumats, però no per això deixar de ser deliciós. Segons ells la diferència està en el mètode primitiu i pur ... sigui com sigui, el tast és d’allò més saborós ... xocolata de pebre, xocolata de canyella, xocolata amb taronja ... i els clàssics, amb puresa extraordinària ... amargants! Buff, per no parar!!!!
Després d’aquestes exquisideses, emprenem la marxa cap a Agrigento, tenim un bon tros tot resseguint la costa sud de l’illa, banyada pel Mediterrani ...
Agrigento és una vila sorollosa, turística, plena de blocs de ciment i pisos alts ... en definitiva, una mica gris. Però hem volgut fer-hi una parada atrets, com la majoria que passen per aquí, pel Valle dei Templi (la vall dels temples) i és que aquest sensacional jaciment justifica per si sol la parada a la ciutat!
La ciutat té els seus orígens cap a l’any 581 a.C, quan els colons de Gela i Rodhas s’hi van establir amb l’objectiu de crear un lloc de vigilància de cara a previndre possibles invasions dels cartaginesos. La ciutat s’anomenava Akragas i es calcula que cap al 480 a.C hi vivien uns 200.000 habitants. Agrigento ha tingut una història “moguda” pel seu emplaçament estratègic i cap al 210 a.C. va passar a mans romanes, anomenant-se llavors, Agrigentum. Fins i tot pobladors del Nord d’Africa van arribar a fer-se amb el control de la ciutat, vaja una història farcida d’anades i vingudes...
Nosaltres anem directament a observar un bocí de la història antiga d’aquesta ciutat costanera, el Valle dei Templi. Un complex de temples i velles muralles de l’antiga ciutat de Akragas, declarat Patrimoni Mundial per la Unesco. Tot i que el seu nom evoqui una vall, els cinc temples dòrics d’aquest jaciment estan situats a la cresta d’un turó de manera que fossin visibles des de qualsevol punt i servissin de referència pels mariners de la època.
La visita no ens decep i l’agradable passeig de tarda per aquestes avingudes, entre oliveres, ametllers, xiprers, i las restes d’aquesta ciutat de la Magna Grècia ens transporta en el temps... Passem bona part de la tarda badant entre temples i blocs de pedra. El millor conservat, el Temple de la Concòrdia, una de las millors realitzacions de l’arquitectura dòrica. Quedem impressionants de com s’ha mantingut aquest conjunt arquitectònic i en particular aquest temple fins als nostres dies ... estem contents amb la visita!
Demà marxem, i això sempre ens deixa mal cos però mirem de sobreposar-nos a la tragèdia: encara ens queden unes hores de visita per Sicília, que ben aprofitades segur que ens donen per descobrir algun indret!
De moment anem tirant fins al b&b que tenim reservat, avui dormirem al centre històric de la ciutat... El b&b és tot un descobriment!!! i es que existeix un petit oasis de pau al centre del caos. Ens donen la benvinguda na Elvira i el Ignazio, ells viuen en aquesta magnífica casa i tenen una zona habilitada pels hostes, habitacions càlides, ben decorades que et fan sentir com a casa!
Ens donen una magnífica idea: gaudir de la posta de Sol a la Scala dei Turchi. Aquesta meravella, està a Porto Empedocle a uns 10 minuts en cotxe d’Agrigento. Quan ens hi apropem, a la carretera hi ha indicacions, baixem unes escales fins la platja i ja albirem a aquest fenomen natural, la Scala dei Turchi: es tracta d’una roca corba, de calç i argila, de color blanc intens ... a ambdós costats, dues platges ideals per passar el dia. Nosaltres no tindrem l’oportunitat de fer-ho, però gaudir de la posta de sol aquí és genial: el mar blau gairebé violat trenca amb força sobre la sorra, el vent és intens (i pel que sembla sempre bufa fort, molt fort), i nosaltres aquí espectadors de com se’n va un dia més, aprofitat al màxim ... això sí!
Amb la tranquil•litat que ens donen aquests moment, no podem fer res més que rendir-nos al darrer sopar...
2/06/2009 Agrigento – Girona (169 km. Ruta: 1.169 km)
La nostra escapada toca fons... tragèdia anunciada! Las escapades i els viatges tenen tots aquest punt crític, però mirem d’agafar-nos-ho pel cantó positiu: hem aconseguit el nostre objectiu, cobrir una autèntica ruta gastronòmica per aquesta illa del Mediterrani.
Al llarg d’aquest cinc dies hem tastat magnífiques peces de peix acabades de treure del mar, fruites i verdures fresques amanides només amb un raig d’oli del més pur, formatges deliciosos, granittas i gelats refrescants, i com no plats de pasta al dente... a banda, la cultura, tradició i producció de vins de l’illa no té res a envejar a cap altre regió de reconegut prestigi del planeta. Vins que van dels dolços de Marsala, fins als excel•lents Nero d’Avola (que ens apassionen), sense oblidar mai al genial vi de taula, fresc i perfecte per combinar amb qualsevol àpat. Vaja, si teniu ocasió, de veritat, no us ho perdeu!
En fi, tot això en unes hores formarà part del nostre bon record. Ara toca recollir, acomiadar-nos després d’un tranquil esmorzar a la terrassa del b&b i agafar el cotxe direcció aeroport. Últim trajecte sota el cel blau intens i el sol enlluernador, últims quilòmetres.
La darrera parada la fem a Marsala, amb poc temps per massa més que fer un mos abans de tornar el cotxe. L’aeroport està a 10 minuts d’aquesta ciutat i hem preferit aturar-nos aquí per evitar imprevistos (i més després de la nostra experiència a Berlin amb easyjet) ... aturem el cotxe i busquem algun lloc per menjar, una tasca difícil i més si tenim en comte que avui 2 de Juliol és el dia de la Repubblica i aquí no hi ha ni una mosca pel carrer!
El nostre esperit tossut té recompensa, qui deia que ja no havia temps per nous descobriments??? Entrem a una petita tasca de la via Garibaldi atrets per las botes de vi de la porta ... La Sirena Ubriaca és l’altre descobriment d’aquest viatge, una mena d’enoteca/tasca/local de degustació, increïble. Gaudim d’una agradable conversa amb en Salvattore i la seva dona mentre anem tastant una mena de patés deliciosos acompanyats amb pa i unes copes de vi. Las combinacions donen molt de joc: pesto sicilià, festuc, ametlla, tonyina amb taronja, peix espasa, fonoll, olivada, anxoves, ... una autèntica delícia que no podem resistir així que acabem comprant uns quants pots per endur-nos a casa!
Bé, ara si. Fi de festa ... en 10 minuts arribem a l’aeroport, temps just de retornar el cotxe i embarcar, tot sense problemes.
Rumb a Girona on ens espera el nostre cotxe ... i cap a casa!
|
