Zona Volcanica de la Garrotxa (Maig 2009)
El que us proposem aquest cop es una magnífica ruta a peu per la reserva natural de la
zona volcànica de la Garrotxa . El itinerari que seguirem, un dels molts que poden fer-se en aquesta zona, ens presentarà dos volcans (Croscat i Santa Margarida), Sant Miquel Sacot i travessarem part de la Fageda de'n Jordà ... un ruta didàctica i plàcida que la converteix en ideal per fer en família, apte per a nens i grans.
Informació pel teu GPS
Si disposseu d’un GPS Garmin, aquí us deixem el nostre recorregut i un conjunt de waypoints agafats sobre el terreny:
Descarregar arxiu GDB (per GPS Garmin, inclou track de l'excursió i waypoints)
I a més, aquí us deixem un parell de fullets informatius que edita a Generalitat de Catalunya sobre indrets d'interès a la zona:
La Garrotxa, ens sembla una comarca excepcional ... i en particular, la Zona Volcànica es sens dubte el millor paisatge volcànic de la Península Ibèrica i probablement d’Europa. El Parc Natural té una extensió aproximada de 15.000 hectàrees en las que es comptabilitzen fins a 40 cons volcànics (de tipus estrombolià) i fins a 20 colades basàltiques. Això ha configurat un terreny fèrtil tot i el seu nom de terra aspre. La vegetació de la zona també es diversa: alzinars, fagedes i rouredes, constituint un paisatge seré i equilibrat del que podrem gaudir al llarg del nostre itinerari.
La base d’aquest cap de setmana serà Sant Ferriol, a uns minuts de Besalú, una població situada a l’Alta Garrotxa on hem localitzat un tranquil hotel amb encant, una antiga masia catalana reconvertida a un confortable petit-gran hotel Sant Ferriol
Per planificar l’itinerari: Via Michelin
Fageda d’en Jordà – V. Croscat – V. Sant Margarida – Sant Miquel Sacot – Fageda d’en Jordà
El sender que proposem és circular, d’ aproximadament 12 km i amb un desnivell acumulat de 425 metres. Las seves característiques el fan apte per qualsevol caminant sense cap requeriment físic, tot i que el desnivell s’acumuli principalment en 2 punts del recorregut, propers al volcà de St. Margarida.
Nosaltres hem triat un dia radiant del mes de Maig per fer el sender, però probablement la tardor sigui una època encara millor per resseguir-lo, ja que en aquesta estació els colors ocres envaeixen tots els racons de la Garrotxa i gaudirem de la cara més cromàtica de la Fageda.
Deixem el cotxe a l’àrea de pàrking de Can Serra, prenem aigua fresca, els pals i a caminar... tot resseguint el ITINERARI 1 marcat amb fites vermelles.
El primer tram del recorregut és molt planer i en poc més de mitja hora estem a peus del Croscat, un volcà de tipus estrombolià. El geòleg Manuel Cuscurro, l’any 1917 el descrivia com el majestuós gegant dels volcans de la capçalera del riu Fluvià.
El seu con amb 160 metres d’alçada és el més gran de la Península i el seu cràter en forma de ferradura, fa un 600 metres de llargada per 350 d’amplada màximes. A banda de ser dels volcans més grans també és el més jove de la Península ja que la seva darrera erupció va produir-se va 11.500 anys.
Per altre banda, com té l’infortuni de constituir el dipòsit més gran i homogeni de lapilli – o greda, com s’anomena localment – va ser objecte d’explotació minera a cel obert durant molts anys. Fins al 1991, no va ser possible aturar las extraccions, que van seccionar el con d’aquest volcà de dalt a baix obrint uns talussos que superen els 100m d’alçada i els 500 de longitud. Per sort, l’any 1995 va iniciar-se un projecte de restauració del con volcànic més emblemàtic de Cataunya amb l’objectiu de recuperar-ne la seva morfologia tot i que va quedar l’enorme esvoranc que tenim ara davant nostre, com a testimoni de las antigues explotacions mineres.
Després de la passejada per las grederes, tornem a sortir pel punt d’informació (on hi trobarem panells divulgatius) ara cap al Volcà de Santa Margarida, al Municipi de Santa Pau, un dels més importants del sector amb 682 metres d’alçada i amb una boca de 2000m de diàmetre.
La pujada al Volcà és pronunciada però no és llarga, de manera que no és cap problema. L’ascensió té un premi i un cop dalt, la vista de l’ermita romànica al bell mig del seu cràter bé es val la pujada! No ens ho pensem, i fem el recorregut pel seu cràter, una activitat “segura” ja que l’última erupció del volcà fa més de 11.000 anys!
El volcà és de tipus mixt amb erupcions de tipus estrombolià i freatomagmàtiques. Aquestes darreres són explosives i van produir l’actual cràter circular, ara convertit en un magnífic prat on fer un bon pic-nic a l’ombra. La resta del con està recobert de boscos, principalment de alzines.
Seguint las indicacions, ens dirigim cap a Sant Miquel Sacot passant per una torrentera altre cop, amb una mica de desnivell. És una zona humida i amb las pluges dels darrers dies el fang ens complica lleugerament el recorregut, de tota manera, amb una mica de prudència i un bon calçat és fàcilment superable.
Arribem a Sant Miquel Sacot, passant pel davant de l’església romànica de Sant Miquel, reconstruïda i amplificada al segle XVIII.
Seguim el camí, ara direcció cap a la Fageda d’en Jordà ... ara el sender torna a ser completament planer, convertint l’itinerari en una agradable passejada de tarda. Al nostre pas, un mas rere l’altre, prats verds coberts de poncelles ... i la fageda, un magnífic bosc de faig que creix sobre un terreny planer, assentat damunt d’una colada de lava que va emetre el Volcà Croscat fa milers d’anys.
El tram final del nostre itinerari resseguirà un tram de la fageda, completament planer, fins altre cop la zona de pàrking de Can Serra on hem deixat el cotxe.
En total unes 3 hores a pas tranquil i fem parades pel camí (una mica més si caiem rendits a la temptació de deixar passar una estona sota una magnífica ombra a relaxar-se!). Una ruta amb encant, travessant una reserva natural de gran valor paisatgístic i cultural, se’ns dubte una opció fenomenal, això sí, tant popular que la fa força concorreguda!.
Altres llocs d’interès
Aprofitem el cap de setmana per gaudir de l’Alta Garrotxa, àrea declarada Espai d’Interès Natural, una zona abrupte i escarpada amb abundants cingles i congostos.
Aquí us deixem un petit recull d’indrets d’interès:
- Cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca: Cinglera formada per la superposició de dues colades de lava provinents de diferents volcans i que l’erosió fluvial a posat al descobert. El perfil de l'església i les cases penjant damunt de la cinglera basàltica, a tocar el precipici, s'ha convertit en una de les imatges més fotografiades i pintades de Catalunya; però és també un magnífic mirador natural des del qual es poden observar les valls dels dos rius.
- Colades basàltiques de Sant Joan las Fonts: El Fluvià al seu pas per Sant Joan las Fonts deixa al descobert las diferents morfologies de las colades basàltiques (el Molí Fondo, el Boscarró i la Fontfreda). La lava en refredar-se ha format llargues columnes de basalt.
- Nucli antic de Santa Pau: Santa Pau, presenta un interessant nucli medieval declarat conjunt historicoartístic l’any 1970, presidit pel castell i on hi destaca la plaça porxada.
|
