Berlin, un passeig per la història (20/03/2009 - 23/03/2009)
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Encara tenim recent el nostre viatge per Marroc, mirant el calendari el panorama ens sembla aterrador: Setmana Santa no arriba fins a començaments d’Abril i entremig ni un sol festiu!!! En el nostre estat actual no sembla gens aconsellable un període tant llarg sense fer maletes ... de manera que mirem de posar remei a aquesta angoixant situació fent un tomb per las webs de las aerolinies de baix cost ... Segur que per no massa diners som capaços de planificar un 48H que ens faci mes portable el primer trimestre de l’any!.
Tenim tres alternatives: una escapada a Venècia, ciutat que ja coneixem però que trobem encantadora; Berlín, una de las poques capitals europees que ens queden per conèixer!! i Istambul, una oportunitat única per endinsar-nos en el seus basars ... Aquest cop triarem en funció del preu final de l’escapa... Així que desprès de regirar entre las diferents opcions, l’opció Berlín és la ciutat guanyadora...
Una ciutat, escenari d’alguns dels esdeveniments històrics més rellevants del Segle XX, entre ells l’obertura de la mítica Porta de Brandenburg. El 22 de Desembre de 1989, amb la caiguda del mur va finalitzar una divisió que va mantenir-se durant 28 anys. En aquesta data va néixer una nova ciutat, una nova Berlín, que en aquesta escapada hivernal tindrem el gust de descobrir. Som-hi, que Alemanya ens espera!
Una mica d’història ...
Berlín es va fundar pels volts del 1200; originàriament es tractava de dues ciutats diferents, Berlín i Cölln, que es van ajuntar el 1307. Berlín, doncs, és bastant antiga, però malauradament no ens ha quedat gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia la impressió que un té quan visita Berlín és la d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del segle XX.
Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al segle XIX, sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi Germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la Guerra Freda, el Berlín Oest fou una illa d'Occident enllà del "Teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín Oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya Oriental va alçar el Mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.
48 Hores...
Sortim divendres de la feina com sempre a tota pressa, per aquesta escapada hem trobat una bona oferta amb la low-cost Easyjet això si, si volem que el preu final sigui mínimament competitiu haurem d’evitar assegurances varies, no podem triar seient i tampoc facturar cap equipatge, en qualsevol cas això no és cap impediment per nosaltres!. El vol surt del Prat i tot i que aquest cop ens duran fins l’aeroport, ens quedem amb les ganes de provar el servei Aparca i Vola una opció força més econòmica que els 18 euros/dia (per períodes de fins a quatre dies) que ofereix l’aparcament d’Aena!
El vol surt puntualment direcció Berlín i en una mica més de dues hores i mitja aterrem a l’ aeroport de Schonefeld . Un cop a l’aeroport, deixem enrere la terminal per arribar-nos a peu fins al tren. Schonefeld està connectat amb les línies S9 i
S45 al centre de Berlin (a banda del Airport Express).
Nosaltres optem per la línia S9 i en un trajecte de una mica menys d’una hora (2,10 euros per persona) arribem al nostre destí, Samariterstrasse. Just davant de la parada de metro, en nostre hotel, un Best Western, concretament el Best Western Hotel City Ost . Aquest cop com ja és habitual en las nostres escapades europees, hem utilitzat el portal booking (per fer la nostre reserva, obtenint una tarifa d’allò més competitiva.
Fem el check-in al hotel i tot i ser tardíssim (i més per una ciutat alemanya) ens disposem a trobar algun lloc on menjar alguna cosa ... després d’uns quants intents fallits trobem una pizzeria propera al hotel. Una opció més que suficient. Després del sopar caiem rendits, demà començarem a recórrer aquesta ciutat...
DIA 1
L’objectiu d’aquest cap de setmana, si és que en podem fixar algun ..., serà conèixer una mica Berlín, la ciutat reunificada, i ho farem a través de la seva arquitectura. Mirarem de recórrer els punts més emblemàtics de la ciutat visitant alguns dels racons que han estat testimonis d’excepció d’alguns dels esdeveniments més rellevants de la història recent d’Europa... una visita amb un marcat caràcter històric!
El primer que fem es esmorzar en un petit local just al costat del hotel on ens allotgem, uns croissants, un bretzel, un cafè i llestos a prendre Berlín!
Las distàncies a Berlín son impressionants, de manera que optar per desplaçar-se amb transport públic és probablement la millor opció i més tenint en compte dos aspectes: fa "un fred que pela" i la xarxa de transport públic de Berlin (i de tot Alemanya) mereix un 10!!!, per puntualitat, per eficàcia, per freqüència de pas, per rapidesa ... francament molt difícil de millorar.
Dit això, nosaltres optem per comprar-nos un passi de 24hores per las zones A i B (que són las que recorrerem), per 6,10 euros. Això ens permetrà agafar tantes vegades com vulguem el transport fins a les 03:00 a.m del dia següent.
Agafem el metro a Samariterstrasse fins a la enorme Alexanderplatz, Alex ... com l’anomenen els berlinesos. Aquesta plaça va començar anomenant-se Ochsenmarkt (mercat del bous) i després va ser rebatejada en honor al Zar Alexandre I, que va visitar Berlín el 25 d’Octubre de l’any 1.805. La plaça va ser blanc de bombardejos durant la segona guerra mundial i el seu aspecte actual es deu en gran part als enginyers i arquitectes de l’antiga RDA dels anys ’60. Tant Alex com els edificis dels seus voltants segueixen els cànons de l’arquitectura soviètica: edificis enormes i en certa manera monòtons. Amb la reconstrucció, la plaça es va convertir en un dels espais públics més importants del Berlin Oriental.
Recorrem la zona, on podem trobar la imponent Torre de Comunicacions, Fernsehturm, ; la font central anomenada Brunnen der Volkerfreundschaft; la Font de Neptú; i ens apropem fins a la Marienkirke (l’església de Sant Maria) del Segle XIII està considerada com el segon temple més antic de la ciutat. Arreplega un bon conjunt de tresors, però potser el que més ens sobte és la pintura mural de la dansa de la mort, actualment en restauració. Al final del nostre recorregut per la immensa plaça ens trobem dues estàtues dels pensadors alemanys, els pares del comunisme: Karl Marx i Friedrich Engels enfundats en vestit de bronze.
Seguim el passeig fins prop del riu Spree, surt tímidament el sol i obtenim una bona vista de la Catedral de Berlín , el Berliner Dom. Es tracta d’un temple barroc que va ser força malmès, com tants d’altres, en la Segona Guerra Mundial, però gràcies als diferents treballs de restauració ara és un temple esplèndid, del que destaquem en especial la impressionant cúpula de coure de dimensions desmesurades!
Agafem el metro, ara per arribar-nos fins a Gendarmenmarkt, potser una de las places més boniques de la ciutat. Els addictes als mercats nadalencs apunteu!!! en aquesta plaça s’hi celebra un de molt interessant!
Només sortir del metro, ens donen la benvinguda dos edificis idèntics: la Franzosischer Dom (Catedral Francesa) i la Deutscher Dom (Catedral Alemanya), ambdues envoltant el Konzerthaus (una sala de música). La plaça ens recorda a algun altre lloc conegut, però no és fins la tornada que llegim que va ser dissenyada per Carl von Gontard prenent com a referència la Piazza del Popolo, a la nostra estimada Roma. I tot i que las simetries d’ambdues places són diferents, els edificis bessons que las presideixen ens las recorden.
En els darrers anys, els carrers dels voltants d’aquesta zona s’han anat omplint d’hotels de luxe, restaurants glamurosos i botigues de luxe donant-li a la zona un cert aire de sofisticació.
Optem per dirigir-nos caminant fins la propera Bebelplatz, plaça on va tenir lloc la primera cremada de llibres tristament protagonitzada pels nazis el 10 de Maig de 1933. Obres de Bertolt Brecht, Thomas Mann i Karl Marx entre d’altres escriptors van ser llançades a les flames en aquell dia per considerar-se subversives! La plaça, espaiosa com tot el que fins el moment hem pogut veure en aquesta ciutat, conserva alguns elegants edificis del S.XVIII: la Alte Konigliche Bibliotek (biblioteca) ; la Sankt-Hedwigs-Kathedrale (església a la cantonada sudest) i el Staatsoper Unter den Linden (palau de l’opera).
La plaça desemboca a Unter der Linden, que traduït literalment dignifica "sota els til•lers", es tracta d’un esplendorós boulevard d’1.5km de llargada que uneix el Schlossbruke (pont del palau) amb la Porta de Brandendurg, el nostre proper destí.
Aquesta amplia avinguda va ser des del seu inici fins la Segona Guerra Mundial, centre neuràlgic de la vida cultural berlinesa. Novament aquest terrible esdeveniment bèl•lic va arrasar-la per complert, i l’any 1945 en runes va quedar en el sector RDA. Amb la reunificació i després d’un intens treball de restauració, aquest aristocràtic boulevard a tornat a recuperar protagonisme entre els berlinesos. Tot i que sembla a tocar, decidim pujar-nos a un bus que ens apropi a la porta de Brandenburg on farem una parada per dinar.
Mengem a una cerveseria propers a la Pariser Platz, al Hopfingerbrau, on provem una de las especialitats de Berlín (en salsitxes), la currywrust acompanyada d’una deliciosa cervesa de barril ... mmm.... excel•lent. Ull, aquest "tentempeu" és tant popular a la ciutat que fins i tot li han dedicat un museu que té previst obrir-se el proper estiu!!!!
Amb la panxa plena ens dirigim cap a una altre joia arquitectònica de la ciutat el Reichstag a la plaça de la República. Seu, des del 1999, del Parlament Alemany . Aquest edifici ha estat escenari d’importants fites en la història Alemanya i ara diàriament es fan llargues cues per visitar-lo desprès que Norman Foster transformés l’edifici coronant-lo amb una lluent cúpula de vidre. Val la pena entrar-hi i pujar a la cúpula en forma d’embut, per la seva rampa en espiral. Dalt de tot, las vistes per la tarda a la caiguda del sol són imprescindibles: davant nostre una ciutat de dimensions estratosfèriques, ample, molt ample i diàfana .... als nostres peus ... la Sala de Plens del Parlament Alemany, val la pena!. Per qui vulgui menjar en aquest entorn tant agradable, sapigueu que trobareu un restaurant a peus de la cúpula.
Deixem la Plaça de la República i ens apropem a la emblemàtica porta de Brandenburg, aquesta estructura és l’única supervivent de las 18 portes de la ciutat. Las seves mides (26 m d’alçada i 65.5 d’ample) la fan imponent, i està coronada per una estàtua de coure d’uns 5 metres d’alçada, la quadriga, que representa la deesa Victòria en un carro tirat per cavalls. Davant d’aquesta porta ens sentim diminuts i en certa manera una mica trasbalsats amb la idea que aquest monument, que ara tenim davant nostre, va quedar en terra de ningú amb la construcció del Mur, sense accés, ni pel cantó oriental ni pel cantó occidental, només pels soldats fronterers i alguns convidats d’excepció de la RDA. Ens sembla increïble ... per sort, en Ronald Reagan i en Mijail Gorbachov van fer un pas endavant cap al final de la Guerra Freda i en aquest mateix escenari, l’any 1.987 en R.Reagan va pronunciar en el seu discurs: "Mr. Gorbachev, Tear down this wall!". Dos anys més tard, el mur era història ... la porta quedarà per sempre com a símbol de la reunificació alemanya.
Al costat de la Porta, el Monument al Holocaust, una immensa xarxa de blocs de formigó de diferents mides i disposicions que ocupen una extensió similar a la d’un camp de futbol. Un monument dedicat a las víctimes jueves del genocidi nazi durant la segona guerra Mundial. Sobri, fred, commovedor ens evoca un immens cementiri ...
Ens dirigim caminant fins la PotsdamerPlatz, un autèntic aparador de renovació urbana, un exemple del Berlín més modern. Com no podia ser de cap altre manera, la Segona Guerra Mundial va devastar aquest indret i a sobre, el Mur la va partir en dos ... de manera que la zona es va enfonsar en una profunda depressió ... Per sort, l’any 1990 va iniciar-se un programa per la seva recuperació i el resultat final és el que tenim davant nostre ... per un moment dubtem si estem a NY!!!
Tot uns símbols d’arquitectura moderna, a la plaça podem trobar: DaimlerCity, SonyCity i el Beisheim Center. La millor opció per obtenir una bona panoràmica és enfilar-se al ràpid ascensor fins al mirador de Panorama Punkt i obtenir una visió del conjunt (i de tota la ciutat).
Es moment de refer-nos una mica i què millor que sopar ... aquest cop triem una cerveseria a Kurfurstendamm, es tracta del Alt Berliner BierSalon , un bon lloc per tastar especialitats del país i una bona cervesa. A més es pot escoltar música en directe!
DIA 2
Segon dia, avui ens centrarem una mica més en las ubicacions relacionades amb la divisió i posterior reunificació de Berlín... Per començar, ens dirigirem a un dels indrets ens els que poder observar restes del Mur, l’East Side Gallery.
Altre cop seguim la fórmula d’ahir, un passi de transport públic per 24h i a voltar!!! Agafem el metro a la porta del hotel fins a WarschauerStrasse i fem un passeig fins East Side Gallery.
Avui dia, el mur pràcticament ha desaparegut: algunes peces van ser venudes, la major part destruïda i algunes parts van reutilitzar-se per la construcció de carreteres. A més, milers de individus anònims de tot el món han contribuït al llarg dels anys a la seva destrucció sistemàtica...
El tros de mur que ha sobreviscut se l’ha batejat com la Galeria del Est, la que tenim davant nostre. Des de 1992, la seva cara oriental es pintada, una i altre vegada per artistes anònims (i d’altres convidats per l’Ajuntament), una bona manera d’aprofitar aquest immens mural. Són moltes las creacions que hi trobem, entre las més conegudes algunes amb noms propis com ara "El beso mortal" (que mostra a en Erick Honecker i Leonid Brezhnev fent-se un petò) o "Prueba el mejor" (on pot veure’s un petit Trabi travessant el mur).
  
Deixem el mur, per dirigir-nos a un altre indret emblemàtic ... Check Point Charli, tot un símbol de la Guerra Freda. Aquesta porta va ser el pas principal pel qual els militars aliats, no alemanys i els diplomàtics creuaven del Berlín occidental al oriental i al revés. Tot i que ara ja no quedi res més que el símbol d’aquesta porta a la salvació, aquest indret va ser escenari de fugides desesperades del Berlín Est i fins i tot d’un moment especialment tens entre tropes d’americans i russos l’any 1961 quan van confrontar tancs d’ambdós bàndols tot amenaçant d’una Tercera Guerra Mundial. Ara Check Point Charli, s’ha convertit en un racó turístic, una caseta militar reconstruïda i un munt de venedors ambulants, la majoria de l’Europa de l’Est: nines russes, passaports antics, monedes, encenedors amb formes de granada, medalles militars ... tota mena de merchandasing d’una època passada.
Deixem la zona i ens dirigim caminant per la Zimmerstrasse fins a un descampat on abans tenien seu algunes de las més temudes institucions del Tercer Reich: las casernes centrals de la Gestapo, la Comandància i el Servei de Seguretat de las SS, i a partir de 1.939 l’Oficina de Seguretat Central del Reich. Es tracta de l’anomenada Topographie des Terrors , passejar per aquest indret ens posa els pels de punta, tot i que ara ja no queda cap dels edificis, hi ha una exposició i uns panels murals informatius amb el recull d’impactants fotografies. L’ambient aquí és tètric ... no sé si pel temps fred, plujòs i emboirat o per tot el que et ve al cap mentre passeges per aquesta zona, un descampat des del que fa uns anys (no tants) va dissenyar-se el terrible Holocaust, on es va torturar i assassinar a multitud d’innocents...
Mirem de canviar de xip, i ens apropem caminant altre cop a la propera Potzdammer Platz per agafar el metro. Aquesta tarda tenim intenció de passejar per alguns dels Parcs de la ciutat com ara Charlottenburg i Tiergarten, abans però farem una parada a l’església en memòria del Kaiser Guillem I, la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche. Aquesta església ha esdevingut un altre símbol de la ciutat i la seva estructura bombardejada és una de las torres més fotografiades de Berlín (es tracta d’un monument protegit).
Posem la directa cap a Charlotenburg, però abans aprofitem per dinar... ho farem al Engelbecken, un lloc exquisit! Es tracte d’un ampli local, de taules inmeses, cambrers amables i una elaboració molt cuidada, ideal per refer-nos... Una recomanació: la strudel de poma, deliciosa ... se’m fa la boca aigua, només de pensar-hi!
Ara si, ja estem en disposició de seguir caminant ... deixarem d’una banda el transport públic i passejarem per la Scholsstrasse fins al Schloss Charlottenburg, un refinat palau barroc. L’edifici és majestuós, d’estil versallesc i va començar sent una petita i modesta residencia estival de la dona de Federic III, Sofia Carlota. Val la pena passejar-hi i recórrer el frondós parc dels seus voltants... tot un pulmó per la ciutat.
Següent parada del recorregut és la immensa avinguda Strasse 17, Juni. Anem en metro dins a Bellevue i prenem direcció Grosser Stern. Passem per l’ Schloss Bellevue, un edifici neoclàssic blanc immaculat, l’actual residencia de Angela Merkel i tot caminant ens arribem fins la Siegessaule, l’anomenada Columna de la Victoria. Aquest monument, de 67 metres d’alçada, commemora las glorioses victòries de l’època prussiana i avui dia, s’ha convertit en tot un símbol de la comunitat gay de Berlín. De fet, cada any, la Christopher Street Day Parade acaba el seu recorregut en aquesta columna.
Prenem l’ampli boulevard que connecta aquesta plaça amb la porta de Brandenburg, pel costat del Tiergarten (un dels parcs urbans més grans del món), es tracta de l’Strasse 17, Juni (una avinguda que Hitler va fer ampliar per poder-lo utilitzar en las seves marxes triomfals).
El passeig fins la Porta és llarg, però agradable ... arribem al final del recorregut ja de nit, una ocasió única per aconseguir una bona foto d’aquest monument il•luminat, click, click, és nostre!
Ens han parlar d’una xocolateria a la ciutat, i com grans amants d’aquest aliment de milers d’anys d’història... localitzem la seva ubicació en un plànol i ens hi dirigim, a veure què trobem.... Es tracta de Fassbender & Rausch una botiga amb restaurant situada a la plaça Gendarmenmarkt. El que trobarem allà ... doncs un autèntic luxe pels sentits ... tot deliciós: bombons i trufes, de las opcions més tradicionals a las creacions més atrevides. No podem evitar marxar amb unes quantes bosses plenes, lo millor un cacau en pols 100%, ideal per cuinar i fer xocolata a la tassa.... mmm,mmmm
Tants dolços ens han obert la gana i més després de tant caminar, així que anem directes a sopar! Aquest cop, tenim intenció de fer-ho al Nolle, una recomanació expressa d’un bon amic. El restaurant està situat a Georgenstrasse (al costat del metro Friedrichstrasse)... una mala planificació ens porten una pèssima sorpresa: està tancat els diumenges! En fi, la propera vegada serà ... per sort, descobrim una deliciosa taberna on menjar a base d’especialitats alemanyes i una mica de cervesa, perfecte!
DIA 3
Darrer dia de la nostra breu escapada ... ja ens hem fet una imatge del que és aquesta ciutat i tot i que som conscients que per conèixer-la calen molts més dies, com a mínim hem complert el nostre objectiu visitant els llocs més emblemàtics.
La visita no seria complerta sense fer una visita a un museu, no hem d’oblidar que Berlín destaca probablement per la seva oferta cultural ... així que triem el Museu de Pergamo per aquesta ocasió.
Reconeixem obertament que els museus no són el nostre fort i que sovint preferim perdre’ns per carrerons, mercats, botigues ... abans que tancar-nos en un museu, però també reconeixem que aquest museu és molt interessant. Un autèntic festival d’arquitectura i art antic. Lo més increïble, la peça que dona nom al museu i que probablement es el seu millor reclam: l’altar de Pérgamo (165. a.C) procedent de l’antiga ciutat de Misia (la Turquia d’avui). Altres joies: la Porta del Mercat de Mileto i la Porta de Ishtar ... quedem del tot impressionats.
El nostre avió surt a les 16:00 de la tarda, així que encara tenim temps per una darrera visita ràpida: el barri jueu, tot i que no estigui perfectament delimitat el Prenzlauer Berg dona cabuda entre d’altres indrets a la sinagoga de Rykestrasse (la més gran d’alemanya) i el cementiri jueu, construït l’any 1.880 i en el que descansen més de 115.000 persones (entre elles Samuel Fisher).
Per últim, abans de deixar aquesta ciutat, fem un ràpid kebab en un dels molts baretos àrabs d’aquest barri i directes al hotels a recollir maletes i cap al aeroport.
Ha estat un cap de setmana perfecte, amb un temps molt berlinès (fred, pluja, ... en resum gris), però això queda en anècdota ... la contrapartida, es que hem visitat una gran ciutat, en extensió i en història. Hem estat davant de llocs que han estat escenari de moments únics, monuments que desperten sensacions d’alegria i d’altres d’horror, però que tots formen part de la Història relativament recent de la nostra vella Europa. Moments, alguns per emfatitzar i d’altres per recordar i no oblidar mai, ni nosaltres ni futures generacions...
Berlín és per nosaltres una ciutat que tot i que no titllem d’especialment bella, la seva visita és del tot indispensable. Ens ha faltat recórrer molts racons, barris i llocs emblemàtics, però a cada pas hem pogut quedar-nos bocabadats amb el caliu d’un petit jardí en un pati interior, amb balconades kirsch plenes de flors, amb els estranys descampats en mig de la ciutat, amb edificis psicodèlics, amb las pintades urbanes que decoren deliciosament algun carreró... Berlín és una ciutat en majúscules, una ciutat viva, i ens atrevim a afirmar que es tracta d’un lloc imprescindible pels urbanites.
Ens dirigim al aeroport tot repassant el que ha donat de sí aquest kit-kat hivernal ... Tenim la mala sort d’arribar als mostradors de EasyJet tres minuts després de l’hora límit per bescanviar el bitllet per la targeta d’embarcament, tres minuts que canvien el destí del dia d’avui. Havíem de dormir a casa però la intransigència del personal de terra de la companyia, tot aferrant-se a unes regles estrictes fa que no volem avui, tot i que quan hem arribar a mostradors encara hi havia personal i a més, anàvem amb equipatge de mà ...
Per sort, això no ens suposa cap trasbals important i podem ajornar un dia la nostra tornada. Sortirem demà a les 7:00 amb el primer avió destí a Barcelona. En qualsevol cas, la situació no deixa de sorprendre’ns ...
Tot es resolt, comprant un nou bitllet i buscant un hotel on dormir (aquest cop ens quedarem al aeroport per evitar riscos innecessaris!)
Mirem de donar-li la volta a la situació i mirar-ho pel cantó positiu: gaudirem unes hores més de la companyia d’uns bons amics. I què millor que anar a fer unes cerveses i poder anar a sopar al Nolle???? Excel•lent!!!!
|
