----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Nom: Marroc ( المغرب , Al Mamlakah al Maghribīyah) Idiomes oficials: Àrab. Capital: Rabat Ciutat més gran: Casablanca Govern: Monarquia Constitucional (Primer Ministre: abbas el Fassi).
Introducció
Marroc, o millor dit el Regne de Marroc (en àrab: المملكة المغربية) és un país africà del Magreb amb una extensió d’ aproximadament 450.000 quilòmetres quadrats i una població de més de 30 milions d'habitants (estimació 2008).
Tot i que darrerament ha estat pertorbat per atemptats a alguna de las seves ciutats principals, com ara Casablanca i a voltes se’l relaciona amb las activitats d'algun grup terrorista; després de la nostra experiència considerem Marroc un país tranquil i acollidor. La seva gent és oberta, xerraire i hospitalària, i a llarg del recorregut no serà massa difícil ésser convidats a un wisky bereber (un té dolç a la menta) amb el pretext de compartir una bona estona.
Potser Marroc no presenta paisatges immensos com Namíbia, ni té cap reserva d’animals salvatges com las que es poden trobar al Sud del continent Africà; tampoc no té cap accident geogràfic con unes grans cataractes o un imponent delta. Tampoc no ens oferirà els paisatges agrestes, esplèndids d’aquells que ens intimiden amb la seva presència com els que podem trobar a Sud-americà; ni tampoc és un país ple de glamuroses metròpolis com ara NY o Dubai.
Potser per tot això, per la proximitat amb la nostre terra i sobretot pel desconeixement Marroc no ha encapçalat las nostres llistes de possibles destins... Malgrat tot, és un indret únic que ens encisarà, un gran desconegut a tocar de casa nostre...
Marroc és un país de contrastos: Travessat per la increïble serralada de l’Atlas, amb cims com el ToubKal de més de 4.100 metres d’alçada farà las delícies dels escaladors; si en canvi som amants del mar, las increïbles onades de la costa atlàntica a l’alçada d’Essaouira meravellaran als surfistes més experimentats; obrir-nos pas en mig del garbuix de las antigues Medines de Marrakesh, Fez, Meknes seran tota una aventura pels sentits (olors, sabors, sensacions ... únic!!!) i si el que busquem són descàrregues d’adrenalina recórrer el desert del Sàhara serà una experiència inoblidable.
A banda d’aquests apunts turístics, Marroc té molt més que oferir al viatger: molt més dunes, molt més que una ruta per las ciutats imperials o circuits d’aventura en 4x4 a tota velocitat, Marroc és un país per gaudir-ne sense presses (i és que ja ho diuen ells: “amigo, prisa mata!” ). Cal perdre’s pels petits pobles del Atlas i conèixer las seves gents; recórrer la costa atlàntica gaudint dels magnífics camps tenyits de verd maragda i boscos d’argan; deixar las carreteres principals i endinsar-nos per pistes secundaries als densos boscos de cedres i terres vermelloses del centre del país; recórrer el Rift; resseguir els Oueds secs del Sàhara sentint l’aire sec sobre la nostre pell, travessant paisatges desèrtics on las acàcies espinoses ens recordaran que estem al continent africà; creuar els immensos llacs secs com l’Iriki on perdrem tota perspectiva; gaudir de las valls més fèrtils del país, Dades i Draa, i infiltrar-nos en algun dels mil i un palmerars per aconseguir un dolcíssim dàtil ... autèntics oasis de vida!!!
Els amants de la gastronomia trobaran en aquest país un petit paradís ... no cal anar als més luxosos restaurants per gaudir d’un àpat excel•lent: deliciosos tagines de xai o de pollastre; peixos frescos a la brasa; la exquisida harera, una sopa densa marroquí amb la que els musulmans obren els àpat en època de Ramandan (i de la que m’he tornat una fanàtica) ... per no parlar dels dolços, petites joies que generalment combinen els fruits secs i la mel ... una autèntica perdició per tots aquells als que els hi agradi la rebosteria! ...
A més de totes aquestes i moltes altres experiències, Marroc ofereix al viatger un conjunt de vivències que no ens deixaran indiferents: la majoria de ciutats i petits pobles tenen mercats i zocos, autèntics tresors a descobrir, val la pena perdre’s, llançar-se a descobrir-los amb els ulls ben oberts i deixant els prejudicis a l’hotel (o millor encara, a casa...). Ràpidament ens envairà una barreja d’olors, de sabors, fum, soroll, crits, gent gran, joves, menuts, animals ... una sensació que no deixa impassible ni al més curtit dels viatgers. Amb tot sempre és possible trobar algun bocí de tranquil•litat, petits tallers on valdrà la pena passar l’estona amb els artesans que orgullosos de la feina ens mostraran las seves més apreciades creacions; i si el que volem és endur-nos a casa algun record us animem a gaudir de l’art del “comerç” ... un joc en el que decididament, no tenen rival!!! només així copsarem la realitat d’aquest increïble país, i és que .... “existeix un altre Marroc”.
Aquí us deixem aquest relat, nosaltres esperem que en gaudiu encara que sigui una petit part del que vam fer-ho nosaltres en el nostre viatge i si finalment us decidiu a visitar aquest increïble país, esperem que el relat us sigui d’utilitat!!!
Toponímia
El nom complet àrab del Marroc és Al-Mamlaka al-Maghribiya que es tradueix com "el Regne Occidental". Al-Maghrib significa "l'Oest". Els historiadors medievals àrabs i els geògrafs històrics feien ús del terme Al-Maghrib al Aqşá, "l'Oest Llunyà" per diferenciar-lo de les regions històriques veïnes d'al-Maghrib al Awsat, "l'Oest Mitjà" (Algèria) i al-Maghrib al Adna, "l'Oest Proper" (Tunísia).
El nom català del Marroc, que prové de la forma llatina Morroch, feia referència al nom de l'antiga capital almoràvit i almohade de Marràqueix.
Geografia física.
El Marroc és un país del nord-oest de l'Àfrica. La seva llarga costa que dóna a l'oceà Atlàntic es perllonga més enllà de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.
Al sud del Marroc es troba el territori discutit el Sàhara Occidental, reivindicat i sota control en gran part pel Marroc, malgrat el no-reconeixement d'aquesta sobirania per la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc és limítrof d'Algèria. A certa distància de la costa Atlàntica es troben les Illes Canàries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar es troba Espanya. Aproximadament una tercera part del territori marroquí és recobert de muntanyes que atenyen alçades prou importants. El Marroc compta amb quatre serralades i és l'únic país del Magrib que disposar d'una immensa serralada com l'Atles.
Al nord del país, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani. El cim més alt del Rif ateny 2.456 m i té per a nom djebel Tidighine. El Rif proposa superfícies variades segons les altituds de les seves regions. De fet, a l'oest, s'hi troba sobretot una vegetació espinosa (avets, pins, cedres, etc.). Més lluny de les ribes mediterrànies i més endins del país, sobresurten les tres altres immenses cadenes: l'Atles Mitjà, l'Alt Atles i l'Antiatles, on trobem també una diversitat de paisatges.
Demografia
Amb 34 milions d'habitants, el Marroc és el tercer país àrab més poblat, després d'Egipte i Sudan. El creixement poblacional ha estat molt ràpid durant la segona meitat del segle XX; de 10 milions d'habitants el 1954als actuals 34 el 2006. Amb una reducció de la taxa de natalitat i de les condicions de vida, la piràmide de població ha canviat: el 1985, els menors de 15 anys representaven el 46%de la població total, el 2006 només el 30,5%. La major part de la població viu a l'oest de la serralada de l'Atles, que separa el país del desert del Sàhara. Casablanca és el centre comercial i industrial i el port més important; té una població superior als 3 milions d'habitants. Rabat és la seu de govern, i té una població superior al milió d'habitants.
Etnografia
La població marroquí està conformada per àrabs i berbers, tot i que el comerç i l'esclavatge van portar molts africans sub-saharians al Marroc, els descendents dels quals viuen als oasis del sud i a les ciutats més gran.[11] Tot i així, un estudi genètic ha suggerit que no hi ha cap diferència entre els àrabs marroquins i els berbers, i que per tant, l'arabització del Marroc va ser més un procés cultural que no pas un de reemplaçament ètnic.
Llengües
La llengua oficial del Marroc és l'àrab clàssic; el dialecte àrab del país es coneix com a àrab marroquí. A prop de 12 milions (o el 40% de la població total), la majoria dels quals viuen en àrees rurals, parlen la llengua berber, que existeix al Marroc en tres dialectes diferents: el tarifit, el tashelhiyt i el tamazight. El francès, que és la segona llengua oficial de facto, s'ensenya universalment i és la llengua principal per al comerç i l'economia; hom en fa ús en l'educació i el govern. S'estima que 20.000 marroquins al nord parlen el castellà com a segona llengua.
Religió
L'islam és la religió majoritària; s'estima que el 98,8% de la població es considera musulmana, i només l'1,1% professa el cristianisme. Com que la casa reial marroquina de la dinastia Alauita, i que ha governat des del segle XVII, basa la legitimitat el seu govern com a descendents del profeta Mahoma mateix, la població té una reverència especial per la família reial.
Economia
D'acord al Banc de Desenvolupament Africà, el Producte interior brut (PIB) del Marroc representa el 7% del PIB del continent africà. El Marroc és la cinquena economia més gran de l'Àfrica; el 2006 el seu PIB era de 125.300 milions de dòlars nord-americans en paritat de poder adquisitiu. L'agricultura encara és la font de treball del 40% de la població marroquí i contribueix al 14,5% del PIB. La indústria contribueix amb el 37,9% del PIB; la indústria més gran és la mineria de fosfats. La segona font d'ingressos més gran són les remeses dels marroquins a l'estranger; la tercera és el turisme. S'estima que 7,5 milions de turistes van visitar el Marroc el 2007. El Marroc ha signat un tractat de lliure comerç amb la Unió Europea que entrarà en vigor el 2010, i un tractat d'obertura comercial per als productes industrials amb els Estats Units d'Amèrica, que va entrar en vigor el 2006.
Requeriments d'entrada
Per entrar a Marroc no es necessita visat d’entrada i és suficient amb el passaport amb 6 mesos de vigència. Donat que els requeriments d’entrada al país varien amb freqüència, sempre és aconsellable consultar amb el Ministeri d’Assumpte Exteriors per garantir l’èxit i evitar sorpreses.
Si tenim pensat llogar un cotxe, es recomanable portar el carnet internacional vigent (s'aconsegueix a l'edifici de la Campana, Delegació de Trànsit de Barcelona, i és vàlid per un any) i si el que pretenem és viatjar amb el nostre cotxe, cal revisar tots els papers: assegurança en vigor i valida al país que viatjarem; els papers de propietat o en cas que el cotxe no vagi al nostre nom, preveure-ho i disposar d’una carta de cessió del propietari.
Pels que viatgeu amb el vostre cotxe: a l’entrada caldrà omplir un formulari amb informació del vehicle i del seu propietari/conductor. El formulari té tres còpies: una se la quedaran a l’aduna a l’entrada del país (amb això el vehicle queda vinculat a l’interessat), una segona còpia verda que s’haurà de lliurar a la sortida del país (amb el que haurem de preveure que enregistrin la sortida!!!), la darrera còpia del formulari (de color blanc) ens la quedarem i recomanem desar-la amb els papers del cotxe, si mai torneu a Marroc amb el vehicle, recomanen dur-la a sobre.
Salut
No hi ha cap vacuna obligatòria i, en general, no existeixen problemes sanitaris a Marroc tot i que és recomanable la profilaxi contra la tuberculosi. En qualsevol cas, el més recomanable és consultar amb el centre de vacunació internacional més proper, on rebrem atenció personalitzada i ens informaran del millor tractament en funció al tipus de viatge i del recorregut previst. Els centres de vacunació més propers a la nostre localitat es poden consultar a la web del Ministeri de Sanitat i Consum
La qualitat de las begudes i dels menjars és relativament acceptable, si bé és recomanable no beure aigua que no sigui embotellada i evitar la ingestió de menjars crus, per evitar problemes gàstrics. En aquest sentit, cal tenir especial cura quan es viatja en els períodes més calorosos de l’any, on els problemes intestinals poden ser més comuns.
Pel que fa a la cobertura mèdica, cal tenir en compte que només trobarem hospitals i clíniques en las ciutats principals del país. La resta del país (petites ciutats i zona rural) las instal•lacions sanitàries són rudimentàries i/o inexistents, pel que és important preveure una assegurança addicional per viatjar tranquils.
Seguretat
Un cop més, no haurem de deixar-nos influir massa per las notícies alarmants que veiem o llegim en els mitjans de comunicació europeus i deixar a casa una motxilla plena de prejudicis....
Malgrat tot el que puguem imaginar, Marroc és un país segur, tot i que com a qualsevol lloc del món es necessari tenir certes precaucions bàsiques, especialment als llocs més turístics o més concorreguts i portar la documentació sempre a sobre per evitar problemes.
La nostra experiència recorrent el país ha estat molt positiva, en cap moment hem tingut sensació d’inseguretat o ens hem sentit incòmodes, ben al contrari. Els estrangers són en general benvinguts i els marroquins són amables i xerraires, en especial a les ciutats, ràpidament ens parlaran dels llaços que ens uneixen i sovint entrarem en converses inacabables amb una tassa de té a les mans ... a las zones més remotes en canvi, la gent és més reservada però el tracte vers al viatgers és sempre el mateix, amable i acollidor.
Allotjament
Marroc és un país fortament orientat al turisme, al llarg del país trobarem tota mena de possibilitats: des de senzills albergs a les zones rurals fins als mes luxosos riads; entre els dos extrems una amplíssima gama de kasbahs reformades i convertides a petits hotels, hotels de cadenes internacionals o fins i tot, inversors estrangers (moltíssim espanyols) que han creat petits imperis de l’hostaleria en aquest país.
Com a exemple, aquí us deixem un referència que us pot ésser útil en la preparació del vostre viatge: accedir-hi . Tot i que nosaltres us recomanem perdre unes hores buscant i rebuscant entre l’amplíssima oferta existent, segur que un cop allà hi trobareu recompensa!!
Com és habitual, nosaltres farem una combinació d’estils que ens permetin copsar al màxim la realitat del país i se’ns ajusti a la nostra butxaca: al llarg del nostre viatge hem dormit en gites d’etape en el nostre recorregut per l’Atlas; en hotels locals a algunes de las petites ciutats per las que hem passat i hem descobert petits oasis de tranquil•litat en mig del garbuix de las medines, els riads, tot un luxe pels sentits.
Per reservar es pot recorre al correu electrònic, en el nostre cas en concret, vàrem lligar la major part dels allotjaments abans de marxar, fent les confirmacions per e-mail. No vàrem haver d’avançar pràcticament cap quantitat en concepte de reserva i tot va rutllar sense problemes.
Si fem un recorregut on tenim previst recórrer zones rurals o pistes de dificultat mitjana, pot ser interessant deixar-nos dies oberts per poder ajustar el circuit a les condicions de las pistes i/o al ritme del viatge, cal tenir en compte que las distàncies són lentes de cobrir.
Carreteres/Orientació
Conduir per las carreteres marroquines no té una dificultat especial, això si, s’haurà de tenir especial cura amb els vorals: peatons, ciclistes, burros, cabres ... els conductors locals i el tràfic és caòtic, intens ... caldrà doncs que ens acostumem a aquestes circumstàncies.
Si tenim previst un itinerari convencional, sense allunyar-nos de l’asfalt, un bon plànol de carreteres serà suficient. En el nostre cas, marxem amb el mapa Michelin 742, actualitzat i amb precisió és una bona opció.
Si tenim previst un itinerari que incorpori alguna de las nombroses pistes que creuen els racons d’aquest país, haurem de tenir en compte las condicions meteorològiques (la neu a l’Atlas o la intensa calor a les hores centrals del dia al desert poden complicar las nostres travesses...) per planificar la ruta. A més, un GPS, un mapa digitalitzat o un roadbook com a guia, per las pistes triades seran uns excel•lents companys de viatge.
De tota manera i com comento, per resseguir las rutes principals no és necessari anar amb cap GPS addicional, però si és cert que aquest ens va ser molt útil per recórrer algunes de las pistes més remotes del país.
Nom: Marroc ( المغرب , Al Mamlakah al Maghribīyah)
Superfície: 446.650 km² 