Ruta pels Alps (Agost 2008)
Aquest cop triem com a destí de la nostra breu escapada una zona que coneixem bé però que sempre hem visitat en una altre època de l’any i és que els Alps francesos són un magnífic destí per gaudir de la neu i dels esports d’hivern amb centenars de quilòmetres de pistes en condicions extraordinàries. Aquest cop, els visitarem a l’estiu i això ens permetrà redescobrir la regió: els Alps i el Parc Natural de la Vanoisse ens mostraran la seva cara més verda.
Diari de Viatge
12/08/2008 - L’Ametlla del Vallés – Grenoble. (626 km. Ruta: 626 km)
Aprofitem la setmana més tranquil•la del mes d’Agost per fer una parada que ens permeti recuperar una mica las forces i arribar a las anhelades vacances... sortim de la feina i enfilem l’A-7 direcció a la Jonquera, l’objectiu del dia: dormir a Grenoble
Com és habitual en las nostres escapades pel país veí fem la primera parada, una parada tècnica, a un hotel de la cadena Premier Class , a les portes de Grenoble. Aquests hotels juntament amb altres cadenes com els Formule 1, Campanile, etc... són molt comuns a França. Com ja hem comentat en altres relats d’aquest secció, es tracta d’hotels molt bàsics i econòmics, generalment es troben situats en zones comercials a les afores de las ciutats, propers a l’autopista. Són una bona alternativa per casos com el nostre, on no busquem res més que no desviar-nos de la nostra ruta i un opció econòmica (bàsics però nets i pràctics).
Arribem a l’hotel pels volts de las onze de la nit, no tenim reserva però es pot comprar l’habitació sense problemes en una mena de caixer automàtic a la recepció del hotel, en uns minuts ja estem dormint..., demà començarem a descobrir la zona...
13/08/2008 – Grenoble – Belle Plagne (244 km. Ruta: 870 km)
El dia d’avui el dedicarem en arribar al nostre destí, un petit apartament en una residència als peus de las pistes d’esquí de La Plagne, un allotjament típicament d’esquiadors que ens servirà de base per gaudir de la zona..
Ens llevem i fa un dia excel•lent, força més fresquet que a Barcelona i molt clar, perfecte per perdre’ns per las carreteres secundaries de la zona i començar descobrir la regió. El primer que fem és buscar un centre comercial on poder posar benzina i és que la diferencia amb las estacions de servei que ens trobem a l’autopista és força significativa (pot arribar a 30 cèntims per litre!!). Amb el depòsit ple, ens dirigim a Albertville la seu olímpica dels Joc d’Hivern l’any 1992, on farem la primera parada del dia. .
Albertville és una ciutat petita, força industrialitzada i porta d’entrada als grans dominis esquiables de la regió alpina francesa, a pocs quilòmetres d’aquí trobarem Les tres Vallees, l’espace killy o el domini esquiable del Mont Blanc, se’ns dubte autèntics paradisos pels esquiadors i en general dels esports d’hivern; però aquest no és l’objectiu d’aquesta sortida canviarem els esquis per las passejades i las pistes que recorren aquest preciós macis..
Fem una passejada per aquesta ciutat fundada per rei Charles-Albert l’any 1836: edificis barrocs, jardins exquisidament cuidats, la peatonal Place d’Europe. Pels seguidors de l’esport, la ciutat manté viva l’herència de la XIV edició dels Jocs Olímpics d’Hivern (inaugurats el 8 de febrer de 1992): la seu del Comitè Organitzadors del Jocs Olímpics, el Pebeter Olímpic, l’estadi olímpic i la Maison des Jeux Olimpiques d’hiver, situada al centre de la ciutat..
Deixarem Albertville per la carretera que creua el riu per dirigir-nos a Conflans, un bonic poble medieval que conserva el segell de l’autenticitat: Banderoles saboyardes, bouquets de flors fresques, fonts d’aigua transparent i glaçada, lletreros de ferror colat, carrerons i casses del segle XVII i XVIII ... a les places, terraces de cafès i restaurants que demanen la precència del viatger a crits. Conflans és un poble tranquil que ens recorda que encara és possible fer turisme per Europa en ple mes d’Agost sense “masses”. Davant l’Ajuntament descobrim una petita cava en la que degustem un parell de vins de la regió amb una increïble relació qualitat/preu, acabem sense resistir la temptació d’endur-nos unes ampolles, excel•lent!!.
Seguim la nostre ruta, la carretera que seguim s’enfila en direcció de Fort du Mont, una fortificació abandonada. La carretera és estreta i no està dissenyada per agafar grans velocitats, tot al contrari, però el paisatge i las vistes són excepcionals, travessem boscos espessos foscos i entre clariana i clariana vistes als cims dels Alps. La carretera segueix fins a Beaufort i d’allà ens dirigim al Coll de Meraillet a 1.605 metres d’alçada, aquest pas de muntanya ha format part del traçat del Tour de França fins a 9 vegades, la més recent l’any 2007. Al cim trobem el Llac de Rosselend, la llum ens el fa percebre de color turquesa intens, tot un regal! .
  
Seguim ara per la carretera cap al Coll du Pre, el poble de Boudin i Bge Saint Guerin, una altre llac artificial preciós on es permet l’acampada lliure (ens ho anotem per la propera i és que ens fan una enveja terrible els cotxes i caravanes que veiem escampats a la riba del llac, llestos per passar-hi la nit), la carretera ara es converteix en una pista de muntanya sense asfaltar, però sense cap dificultat, passem el darrer llac: Lac de Fees i iniciem el descens en picat que ens durà fins a Aime i d’allà ascens novament fins a Belle Plagne a l’estació alpina de La Plagne on tenim llogat l’apartament. .
Arribem amb las últimes llums del dia i és que és molt difícil no distreure’s badant amb el magnífic paisatge alpí que ens ha acompanyat tot el dia!.
14/08/2008 –Belle Plagne – Val d’Isere – Belle Plagne (172 km. Ruta: 1.042 km)
Un dels objectius d’aquesta escapada és fer una visita al Saló Internacional del 4x4 que es celebra anualment a Val d’Isere, avui tindrem el dia ocupat!.
Passem el dia gaudint amb la visita d’aquest fira, que tot i no tenir la dimensió d’edicions anteriors per nosaltres que no havíem vist mai res semblant ens sembla força espectacular, sobretot pels vehicles increïblement equipats que s’hi exposen: novetats, edicions especials, equipaments outdoor, accesoris, ... una visita interessant..
Per la tarda accedim amb el funival a la zona de Bellarde, aquest cop però un cop a dalt no ens trobarem muntanyes i cims completament nevats ... sinó que las pistes d’esquí durant l’estiu es reconverteixen a pistes condicionades per gaudir amb vehicles tot terreny (SUV, 4X4 o quads), això sí, sempre sota la supervisió dels instructors del Club 4x4 de las Aligues. El club ha traçat diferents pistes marcades en funció dels diferents nivells i dificultats... ideal pels afeccionats del TT. .
Després de la visita a la fira encara ens quedarà temps per fer una visita per Val d’Isere, un poble completament orientat a l’esquí, per després tornar cap a la Plagne. .
15/08/2008 – Belle Plagne - Courchevel – Belle Plagne (164 km. Ruta: 1.206 km)
El dia avui s’ha aixecat plujós així que fem una mica de temps abans de començar la nostra ruta per veure si el temps millora. Vist que no, ens posem en marxa!.
La boira avui difícilment ens permetrà gaudir massa dels majestuosos cims dels Alps però tot i així ens decidim a apropar-nos a Courchevel i recòrrer alguns poblets de la zona de Las tres Valls. Per accedir a Courchevel ens dirigim cap a Moutiers, capital de la Tarentaise. La villa alpina és una de las portes d’entrada del Parc Nacional de la Vanoisse, i tot i que ja només per això ens pot resultar atractiva, la ciutat és rica en història i patrimoni cultural, en especial las seves esglesies barroques i retaules policròmics. A més, Moutiers es troba en una zona termal, així que qui busqui gaudir de les aigües termals podrà apropar-se a les localitats de Brides-les-Bains i La Léchère, a només uns quilòmetres de la villa.
Deixem el poble enrera i iniciem l’ascens cap a Courchevel, una de las estacions amb més carisma dels Alps Francesos. Courchevel, com ja hem comentat forma part del domini esquiable de “Les 3 Vallees” i la seva orientació Nord la deixa al cobert dels vents. L’estació va ser seu olímpica durant els Jocs Olímpics d’hivern de 1992: en els seus trampolins i pistes es van convocar las proves de salts i la combinada nòrdica, així que ens apropem a veure’ls ... veient l’alçada del trampolí no imaginem el valor que fa falta per deixar-se anar pista avall ... Increible! .
 
Passem part del matí passejant pel centre principal d’aquesta estació situat a 1.850 metres d’alçada, l’estació respira un ambient elitista fins i tot a ple estiu! El complex està perfectament preparat per que el visitant gaudeixi d’entreteniment a l’aixopluc de las baixes temperatures i de la neu o la pluja. Disposa de galeries comercials plenes de locals d’oci: una pista de patinatge, restaurants, botigues, bowling i fins i tot un rocòdrom a cobert! .
Després de dinar una boníssima galette, ens dirigim cap a un parell de poblets alpins: Pralognan la Vanoisse i Champany en Vanoisse. Els pobles en sí mateixos no tenen més atractiu que ésser punts d’accés privilegiats al parc, o sigui que són una base ideal per qui pensi fer una escapada per gaudir de la muntanya. Com en d’altres pobles, el mal temps no és impediment pels mercats ambulats ... aprofitem tastant i comprant especialitats locals: deliciosos formatges, entre ells el deliciòs Reblochon un formatge nascut al massís de Aravis a les Valls de Thones i d’Arly. El seu nom prové del terme francès re-blocher que significa “munyir la vaca una segona vegada”, terme vinculat al seu procés de producció. Als mercats també estan farcits d’embotits de la Saboia i vins locals, ... una autèntica festa gastronòmica. .
Tot i que la pluja ens ha acompanyat durant tot el dia ha estat un dia productiu, marxem cap a l’apartament amb l’esperança que demà llueixi una mica més el sol! .
16/08/2008 – Belle Plagne – Coll de l’Iseran – Belle Plagne (323 km. Ruta: 1.529 km)
Darrer dia per gaudir de la zona, las carreteres D-902 i D-1006, formen un cercle que envolta perfectament el Massís de la Vanoisse, al llarg d’aquesta carretera, un bon grapat de ports de muntanya, tots ells celebres per haver aparegut en alguna edició de la gran ronda ciclista francesa, el tour. Aquest serà el nostre destí d’avui. .
Aquesta carretera i els seus coll de muntanya son recorreguts per centenars de ciclistes durant l’estiu ... una proesa que trobem admirable pels increïbles desnivells que s’han d’anar salvant ... però també per motards europeus (francesos, alemanys i suïssos, principalment) que gaudeixen tranquil•lament dels revolts de las carreteres de muntanya. .
Sortim de La Plagne, descendint per la D-221, 21 corbes de 180 graus més endavant estarem a peu de carretera, i iniciarem en nostre recorregut. Com tots aquests dies anem creuant petits pobles de muntanya, esglésies barroques, cases de fusta, salts d’aigua, ... aquests són els nostres companys de viatge. .
 
Arribats a le Lac de Chevril prenem la desviació cap a Tignes, en aquesta magnífica estació alpina hem passat uns quants hiverns esquiant i no volem perdre’ns la seva perspectiva estival: el llac, els apartaments, els remuntadors ... tot ens és familiar, però ho coneixíem tot completament nevat! Tignes juntament amb la veïna Val d’Isere, formen el complex conegut amb el nom Espace Killy, en honor al triple campió olímpic Jean Claude Killy. Una autèntica meravella pels amants de l’esqui: més de 300 km de pistes amb una neu de primeríssima qualitat. A més el funicular de la Gran Motte, que supera en sis minuts un desnivell de 930 metres en un recorregut de 3.400 metres, funciona durant tot l’any. En aquesta glacera els remuntadors mecànics funcionen permanentment i permeten la pràctica de l’esqui a l’estiu i al hivern, i és que Tignes presumeix de ser l’estació d’esquí més famosa d’Europa. .
Deixem Tignes per enfilar-nos pel Coll de l’Iseran, un dels passos de muntanya pavimentats més alts d’Europa. El pas és només accessible els mesos de l’estiu perquè durant l’hivern las neus ho cobreixen tot i aquesta zona forma part del domini esquiable de l’espace Killy. A banda, aquest Coll de 2.770 metres d’alçada forma part de la espectacular Ruta dels Grans Alps: una ruta que ens duu des de Thonon les Bains, al Llac Leman, fins a Menton a la costa del Mar Mediterrà travessant els Alps ... ja tenim una idea nova per la pròxima escapada!
Las vistes des d’aquí son fabuloses, aprofitem per dinar i després iniciar els descens per la vessant Sud direcció a Bonneval-sur-Arc, un petit poble que conserva tot el seu encant: els cotxes no hi circulen, las cases son de pedra i fusta, construccions típicament de muntanya, llenya acumulada per fer front als mesos d’hivern, detalls florals per tot arreu ... en definitiva, un poble encantador. .
Després del passeig, seguim el nostre itinerari cap al Col de Mont Cenis (2.083 metres). El cim que dona nom a aquest coll de muntanya (Mont Cenis o Moncenisio) esdevé el límit entre la Savoia francesa i els Alps italians; un cop a dalt de tot, el llac amb el mateix nom presidirà las vistes. .
Ens ha passat el dia pràcticament sense adonar-nos i no tindrem temps de fer la carretera circular que ens havíem fixat, així que decidim perdre’ns una estona pels diferents senders que surten d’aquesta zona per explorar l’àrea. Aquesta zona és una autèntic paradís per gaudir de la muntanya ... a pocs quilòmetres del llac, un refugi de muntanya, ideal per establir-lo com a base.
Reculem per la mateixa carretera per la que hem pujat al Col de Mont Cenis fins a Lanslebourg i d’allà tornem a recular fins a la Plagne ... queda per la propera mirar de completar la carretera circular!.
17/08/2008 – Belle Plagne – L’Ametlla del Vallès (788 km. Ruta: 2.317 km)
Un dia de tràmit, tenim per davant una bona col•lecció de quilòmetres i el nostre Landrover no és precisament un bòlit, de manera que preferim anar tirant..
Tornem cap a casa encantats amb els bucòlics paisatges alpins d’aquesta regió l’alta Savoia i amb noves idees a la maleta: la Gran Ruta dels Alps queda anotada per una altre ocasió!!!
|
