En ruta pel país dels beduins
Durada: 9 dies
Dates: Any 2008. Del 31 de Maig al 8 de Juny
Autors: Montse i Xavi
Web dels autors: Montse i Xavi
Estil del viatge i preparació
Si disposseu d’un GPS Garmin, aquí us deixem el nostre recorregut i un conjunt de waypoints agafats sobre el terreny:
Descarregar arxiu GPX (per GPS Garmin, inclou track del viatge i waypoints)
El nostre darrer viatge per terres africanes ens va descobrir un conjunt de sensacions fins ara desconegudes per nosaltres: l’aridesa del desert, l’aire calent contra la pell, la sorra, las magnífiques postes de sol on el color de la mel tot ho envaeix, els cels plens d’estels per la nit, el sentir-nos viatgers... entre d’altres moments inesborrables; tot això ha despertat en nosaltres un neguit constant...
La conseqüència... doncs si fins ara per las nostres escapades de Maig triàvem sempre una capital europea per la que perdre’ns, per descobrir, per passejar... ara tenim la necessitat de tornar a fer las maletes i gaudir del desert i de la seva incomoditat però també de la pau que transmet,.... Jordània és el destí triat: un poble hospitalari, un país de l’Orient Mitjà que ens ofereix llocs plens de cultura, paisatges majestuosos, una rica gastronomia, i una estabilitat política envejable si tenim en compte la situació actual dels seus veïns... i com no! un país en el que podrem retrobar-nos amb el nostre esperit viatger!!!
Per recórrer el país hi ha diverses opcions, però com ja és habitual en nosaltres ens decidim per llogar un tot terreny i recórrer el país al nostre aire, quilòmetre rere quilòmetre; lloguem el cotxe amb la companyia sixt, que ara per ara ofereix preus inigualables.
A Jordània la benzina és més econòmica que al nostre país; aquí us deixem els preus que ens varem trobar (no hi ha grans diferències entre las benzineres repartides per tot el territori, no tampoc és difícil trobar benzineres):
- Diesel: 645 fills per litre
- Gasolina 95: 740 fills per litre
Pel que fa al recorregut, la nostre particular elecció combinarà la natura amb la història: visitarem antigues ciutats com Jerash i l’arxiconeguda Petra, llocs històrics com Betània, algunes de la meravelles naturals d’aquest planeta com ara el Mart Mort i ens aproparem al increïble desert de Wadi Rum... tot això en una intensíssima setmana!.
Pel que fa als allotjaments vàrem optar per anar combinant diferents estils i conèixer las diferents opcions que ofereix el país: Hotels, càmpings, un alberg ecològic i fins i tot vam compartir una haima amb una família beduïna, aquestes van ser las opcions triades per la nostra escapada.
Pel que fa als menjars, l’oferta del país és molt variada... la dieta jordana és una dieta mediterrània i ens és molt propera: delicioses amanides, fruita fresca, falafel, shawarma, mansaf, musakhan, maglouba,... en fi, tot deliciós!!!
Dit això, emprenem la nostra aventura per l’Orient Mitjà... ESPEREM QUE EN GAUDIU!!! , i com aperitiu, aquí us deixem una petita mostra del magnífic desert de Wadi Rum...
Dates del viatge
Marxàvem de Barcelona el 31 de Maig fins el 8 de Juny. És una bona època per visitar el país però la calor comença a ser intensa. La millor època per visitar el país és la primavera (entre març i maig) o la tardor (entre septembre i novembre), quan las temperatures diürnes no són massa extremes, i potser Abril és el millor d’entre tots els mesos.
31/05/2008. L’Ametlla del Vallés – Barcelona – Amman.
Sortim de l’Ametlla del Vallès a mig matí el nostre vol destí Amman, la capital jordana, surt a les 13:30. Ens resignem a fer una escala a Madrid i perdre tot el dia per cobrir un trajecte d’entre 4 i 5 hores de vol... A banda, d’això tot ha rutlla perfectament i cap a las 22:30 hora local aterrem a Amman, a l’Aeroport Queen Alia International . Els tràmits de fronteres i recollida de maletes discorren sense cap problema.
A l’aeroport l’oferta de taxis és àmplia així que agafem un taxi per arribar-nos fins a l’hotel Toledo on tenim previst passar la nit. És recomanable tancar el preu del trajecte abans de agafar el taxis per així evitar sorpreses, en el nostre cas vam pagar 20 JD per anar des de l’aeroport fins a l’hotel, situat a l’alçada del quart circle (els circles són una mena de rotondes que té la via principal que travessa la ciutat i que ajuda a orientar-se).
Arribem a l’hotel, on ens esperaven pocs minuts abans de mitja nit.
L’hotel Toledo és correcte, amb habitacions netes i important... un serveis de restaurant obert las 24 hores... perfecte per menjar alguna cosa abans de dormir. Pels qui vulguin desplaçar-se amb autobús té una altre avantatge i és que està situat just davant de l’estació d’autobusos d’Abdali.
Anem a dormir, demà comença la nostre aventura en territori jordà!
1/06/2008. Amman – Jerash – Castell d’Ajlun – Mar Mort. (173 km. Ruta: 173 km)
L’objectiu del dia és arribar fins al Mar Mort, el llac més salat del món, però abans d’arribar-hi farem un petit passeig per la nostra història i és que Jerash o Gerasa com era coneguda antigament, la nostra primera parada del dia d’avui va ser una de las ciutats romanes més importants.
Ens llevem aviat i gaudim d’un bon esmorzar a base de productes locals: falafel, iogurts, fruites, dolços a base de mel i fruits secs,... agafem forces i és que amb la calor que ja s’intueix a primera hora del matí plantejarem els dies a base de dos àpats principals: l’esmorzar i el sopar... al mig dia serà impossible menjar res, només beure moltíssima aigua per sufocar la calor.
Després de l’esmorzar ens dirigim a l’oficina de lloguer de cotxes, el tràmit és ràpid i tenim la sort de que ens entreguen un cotxe superior al sol•licitat, un Hyundai Santa Fe, perfecte, anirem més còmodes! En poca estona ja estem llestos per iniciar la travessia...
Tot i la por inicial, Amman i en general tot Jordània no presenta massa dificultats per al viatger que opti per moure’s amb el seu propi vehicle (o vehicle de lloguer). La ciutat no presenta massa dificultats i el sistema de circles que segueix fa que orientar-se per las vies principals no sigui massa complex, això si... ens haurem d’acostumar al particular estil de conducció dels seus habitants; per altre banda las carreteres del país si bé estan senyalitzades en àrab també ens trobarem tots els destins turístics perfectament indicats en anglès. En resum, la por a l’estat de las vies o las dificultats d’orientació no ens han de tirar enrere a l’hora de triar l’opció del cotxe de lloguer.
Iniciem el nostre viatge cap al Nord del país, recorrent el que és la zona més poblada del país amb dos centres principals: Jerash i Irbid, i després tota una munió de petites localitats desperdigades pel territori, escampades pels turons de la regió.
Recorrem els aproximadament 50 quilòmetres que ens separen de Jerash (GPS: N32 16.502 E35 53.391) i ens dirigim al centre de visitants on comprarem l’entrada per fer la visita a l’antiga ciutat romana de Gerasa (8 JD p.p). Entrada en mà, ens disposem a recórrer un dels millors exemples de ciutat provincial romana a l’Orient Mitjà, sorprenentment ben conservada...
Gerasa va arribar a tenir entre 15.000 i 20.000 habitants i tot i que no formava part de cap ruta comercial important, els seus pobladors van prosperar gràcies a l’agricultura. L’antiga ciutat emmurallada que es conserva avui era el centre administratiu, cultural, cívic i religiós. Creuem l’imponent arc d’Adrià i fem ràpidament un viatge al passat... i es que ens és fàcil d’imaginar com hauria de ser la vida en aquest indret fa 2000 anys. L’estat actual d’aquesta ciutat romana ens sobta moltíssim i passem una bona estona passejant sota un sol de justícia, però gaudint d’aquesta meravella: la magnífica plaça oval, una de las icones d’aquesta ciutat i és que té pràcticament 100 metres de diàmetre!!! Una plaça impressionant envoltada per 56 columnes jòniques que li donen un aspecte majestuós; l’hipòdrom, antic recinte esportiu de dimensions també extraordinàries (244 x 50 m) va arribar a tenir un aforament de 15.000 persones! Sense cap esforç visualitzem las carreres de quadrigues que si deurien celebrar. El perfecte estat d’aquestes instal•lacions l’ha aprofitat una empresa sueco-jordana, Jersah Chariots , i des de l’estiu del 2005 organitza un espectacle de carreres de quadrigues a diari; el teatre sur, rere el temple a Zeus, amb una acústica excel•lent; el carrer de las columnes, que s’estén 800 metres entre el foro i la porta Nord, carrer que pavimentat encara per las llosses originals i en las que podem veure gravades las rodes dels milers de carros que hi ha passat per sobre... ens sentim passejant per un llibre d’història obert, davant nostre un munt de testimonis de la nostra història en perfecte estat de conservació: l’àgora, la catedral, cases, columnes,.... inacabable...
Després de la visita fem via cap a Ajlun a uns 20 km al Nordest de Jerash i on tenim previst fer una visita al castell de Qalaat ar-Rabad (GPS: N32 19.598 E35 43.580). El castell (entrada 1 JD p.p) sobre el Monte ‘Auf a 1.250 metres d’alçada és un excel•lent exemple de l’arquitectura militar islàmica. Des del castell las vistes sobre la vall del Jordà són increïbles i la seva posició el convertia en un important punt estratègic de la cadena defensiva en las creuades. Gràcies a la seva elevada posició Qalaar ar-Rabad formava part d’una cadena que permetia transmetre missatges entre Damasc i el Caire en un sol dia, utilitzant coloms missatgers i fogueres!
Passem una bona estona explorant el castell i gaudint de las magnífiques vistes des de las seves torres... després seguim cap el nostre destí final d’avui el Mar Mort. La carretera que ens durà des de Ajlun fins a l’àrea d’hotels de luxe a la riva del Mar Mort és molt agradable, el tram principal és àrid, tremendament àrid, la carretera transcórrer per turons pelats sense cap vegetació, en descens, fins arribar a la vall del Jordà, allà l’escenari canvia i es nota la presència del riu.. el verd guanya terreny sobre els tons marronosos i ocres del paisatge anterior.
La proximitat amb el Mar Mort comença a fer-se notar i la sensació de xafogor cada cop és més intensa, la calor és asfixiant i això que tot just estem acabant la primavera!!! Arribem a l’hotel poc després de las quatre de la tarda, la intenció és aprofitar al màxim las increïbles instal•lacions del Movenpick (GPS: N31 43.055 E35 35.333), gaudir una estona de las salades aigües del Mar Mort i embadurnar-nos amb els seus fangs de propietats beneficioses per la pell! Dit i fet, deixem las maletes a l’habitació i directes a la saladíssima aigua d’aquest Mar inert: durant segles la sal s’hi ha anat acumulant de manera que la salinitat actual és aproximadament deu vegades superior a la dels oceans (uns 350 grams per litre).
Aquestes concentracions de sals (i d’altres minerals) fa que cap organisme pugui resistir las seves condicions, d’aquí el nom de Mar Mort, en canvi las seves aigües i els fangs de la seva riba són coneguts arreu del món per las seves propietats benignes: propietats relaxants, activadores del sistema circulatori, alleugereixen problemes reumàtics,... això si! Hem de mirar que no ens entri ni una gota d’aigua als ulls (o en alguna ferida)... la coïssor és terrible!
Passem el que queda de tarda en remull gaudint d’aquest magnífic paratge... i després un bon sopar al mateix hotel serà un punt final perfecte per aquesta primera jornada a l’Orient Mitjà.
Una altre particularitat de la zona, la seva alçada... i és que encara que no ho sembli estem a pràcticament 400 metres sota el nivell del mar!!!.. ens trobem al punt més baix del planeta.
2/06/2008. Mar Mort – Mount Nebo – Madaba - Dana. (364 km. Ruta: 537 km)
Avui arribarem fins la reserva de Dana a mig camí entre el Mar Mort i Petra, una de las perles del viatge... però no avancem esdeveniments!!!
Abans d’iniciar la nostra ruta, ens apropem altre cop a la platja del hotel, a la riva d’aquest immens llac salat; el Mar Mort ocupa una extensió de 625 km quadrats i està en un procés de retrocés ja que fa un segle ocupava 1.200 km quadrats.
Las pedres de la riva del mar ens mostren clarament l’altíssima salinitat de las seves aigües i és que estan recobertes per una gruixudíssima capa de sal... la primer hora del dia té una lluminositat especial i l’absència de la boirina de darrera hora de la tarda, posa al descobert la bellesa d’aquest racó de món on el to marró del paisatge contrasta amb l’espectacular blau del Mar, un blau especialment intens en aquesta hora del dia... i davant nostre terres d’Israel a tocar (i és que el Mar Mort té una amplada màxima de només 16 km).
Ens estaríem aquí una bona temporada agafant forces o imaginem que aquest seria un lloc ideal per recuperar-se després d’un llarg viatge, però no és el cas... hem de seguir, així que iniciem la ruta cap a Betania (GPS: N31 50.685 E35 34.679), un dels llocs bíblics més importants de Jordània. Ens dirigim altre cop cap al Nord seguint las indicacions de Baptism Site: aquest indret conegut en àrab com Al Maghtas, “el lloc del baptisme”, ha estat identificat pels arqueòlegs com aquell indret en el que predicava Joan Baptista, on Jesús va ésser batejat per Joan i on els cinc primers apòstols van trobar-se, per tot això, aquest indret pot considerar-se com el lloc en el que van assentar-se las bases de la fe cristiana.
Ens apropem al centre de visitants, allà deixem el cotxe i comprem l’entrada (7 JD p.p), un shuttle taxi surt cada mitja hora i cobreix els 7 km que separen el centre de visitants amb l’inici del sender que recorrerem acompanyats per un guia local: el recorregut ens mostrarà el riu Jordà, el lloc del baptisme, algunes runes de esglésies, el Tell Elias,.. un circuit guiat d’ aproximadament una hora de durada per un jaciment ple d’història, en un dels punts del recorregut, passejant al costat de la riva del riu Jordà veiem onejar una bandera israeliana... i és que en aquest punt devem estar a poc més de 10 metres d’aquest país!
Després del interessant recorregut, tornem amb el taxi al centre de visitants (hi ha un conjunt de botigues de souvenirs, on bàsicament venen ampolletes d’aigua del riu jordà).
D’allà ens dirigirem cap a Monte Nebo (GPS: N31 45.992 E35 43.667) per arrodonir las visites “bibliques” del dia; i es que des d’aquest punt és on suposadament Moisès va veure la Terra Promesa, a la que no se li va permetre entrar. Moisés va morir als 120 anys i reposa en aquesta zona tot i que no es coneix el lloc exacte. A la zona podem trobar diversos cims, entre ells Siyagha (que significar “monastir” en arameu i nom àrab del lloc), conegut pels grecs com Pisgah, s’hi va construïr l’església commemorativa de Moisès. Tot i tractar-se d’un lloc emblemàtic des del punt de vista històric o religiós, nosaltres en destaquem la seva situació: situats per sobre dels 800 metres d’alçada sobre el nivell del mar, las vistes sobre el Mar Mort i la vall del Jordà son magnífiques, tot i que la boira provocada per la humitat i la calor de las hores centrals del dia no ens deixen apreciar el paisatge amb nitidesa.
Prosseguim el nostre viatge destí a la Reserva Natural de Dana, tenim previst baixar per la carretera del rei, de manera que farem una parada tècnica a Madaba (GPS: N31 42.714 E35 47.708). La ciutat ofereix forces atractius al viatger, entre ells el més destacat són uns increïbles mosaics de l’època bizantina, però no són l’únic punt d’interès de la ciutat: l’església de Sant Jordi, el mapa-mosaic, el Parc arqueològic, el Museu, el Palau Cremat i l’església del Màrtirs son només alguns punts d’interès de la ciutat. Una ciutat compacta i fàcil de recórrer a peu.. a més té un altre factor que la fa interessant: es troba situada a menys d’una hora d’Amman en transport públic, té bons hotels i restaurants i a millors preus que l’oferta de la capital!.
Nosaltres aprofitem per omplir el dipòsit i comprar fruita per menjar una mica mentre seguim baixant cap a Dana. El trajecte per la Carretera del Rei és tranquil i el paisatge agradable, el tràfic no és excessiu així que anem fem camí sense presses, gaudint del seus paisatge: ports de muntanya, paisatges extremadament àrids, sense pràcticament vegetació i formacions rocalloses fortament erosionades pel vent i las partícules de sorra en suspensió...
A darrera hora de la tarda, ja sense llum perquè sempre ens acabem embadalint més del compte, arribem a la reserva de Dana. A las portes del Feynan Eco-lodge (GPS: N30 38.355 E35 30.567) ens trobem en Alí que ens farà d’amfitrió. El Feynan Lodge és una alberg ecològic inaugurat a finals del 2005 i gestionat per la RSCN s’hi accedeix des de Greiga (GPS: N30 36.921 E35 26.485), un poble beduí a uns 26 km de la carretera del Mar Mort. L’allotjament està al mig d’aquesta reserva natural i està perfectament integrat amb el paisatge de la zona, no té llum i per la nit l’il•luminen a base de espelmes... i això li dona un ambient singular, l’aigua calenta la generen a partir de plaques solars, la construcció és amb materials naturals com l’adob, ... , realment val la pena tot i la pallissa per arribar-hi.
Al alberg no hi ha ningú més que nosaltres i a en Alí li agrada parlar amb els seus hostes, així que ens convida a prendre un té amb els seus amics al terrat del alberg. Compartim una bona estona amb ells xerrant del seu país i del nostre, de las costums de las nostres terres, de las semblances de las nostres cultures... tot això prenent un deliciós té dolç, ajaguts a terra sobre el cató esquerre (com els beduins) i sota la protecció un immens cel estrellat... un altre dia magnífic!
3/06/2008. Dana – Wadi Musa (Petra). (102 km. Ruta: 639 km)
El dia en aquesta zona comença molt aviat, des de primera hora la calor apreta, de manera que ens posem en peu ben aviat. L’objectiu d’avui: arribar a Petra, demà recorrerem aquest lloc del planeta declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1985.
Després d’esmorzar i acomiadar-nos de’n Alí, fem via cap a Petra. Hi ha diverses maneres d’arribar al nostre destí... una d’elles seria recular fins a Tafila i baixar altre cop per la Carretera del Rei, però ens han parlat d’un pas de muntanya que travessa una escenari preciós... així que mirarem de trobar-lo preguntant als qui ens anem trobant pel camí, en Alí ens comenta que no té pèrdua... segons ell “hem d’anar direcció a les muntanyes i creuar-les” ... quina simplificació!
En fi, tot i aquestes indicacions tant poc precises no ens desencoratgem i anem fent diferents intents de “creuar muntanyes”... uns amb més fortuna de d’altres... al llarg del camí, anem preguntant i finalment entre totes les indicacions sembla que trobem la magnífica ruta! Certament la carretera és un port de muntanya espectacular i escarpat, això sí, la carretera està neta i ben conservada.
En una de las aturades que fem al llarg del camí coneixem a en Abd al-rahman, amb ell ens aturem a xerrar una estona i quan li expliquem que tenim intenció d’arribar fins a Wadi Rum ens explica que el seu cosí viu allà i segur que estaria encantat de fer-nos de guia particular pel desert, ell hi ha viscut tota la vida i se’l coneix pam a pam. Ho considerem una bona opció, probablement millor que fer un circuit amb un tour organitzat així que ens quedem amb el seu telèfon i meditarem l’opció...
Poc després de dinar arribem a Wadi Musa, el petit poble turístic que ha crescut a rebuf de Petra, ens allotgem al Petra Marriott Hotel (GPS: N30 18.267 E35 27.824) un hotel amb vistes espectaculars sobre el desert i las seves escarpades roques.
4/06/2008. Wadi Musa – Petra – Wadi Musa. (30 km. Ruta: 669 km)
Si només poguéssim triar un lloc de tot Jordània per visitar, aquest seria molt probablement Petra . El seu nom prové del grec πέτρα que significa "pedra" i la visita a aquesta gran meravella de l’Orient Mitjà (i podríem dir del món) per si sola ja justifica el viatge... Avui dedicarem tot el dia a visitar aquesta antiga ciutat fundada pels nabateus el segle VI a.C, una tribu nòmada d’Aràbia Occidental que va assentar-se a la regió.
Abans de començar a recórrer la ciutat antiga aprofitem per canviar moneda a Wadi Musa, en aquesta petita localitat turística trobarem de tot (benzina, bancs, cases de canvi, fins i tot un caixer automàtic ... a banda tota mena de botigues d’ultramarins: aigua, refrescs, mejar.... ) en definitiva, un bon “centre logístic” , tot i que els preus també estan “adaptats” al turisme.
Ens dirigim al centre de visitants de Petra (GPS: N30 19.491 E35 28.005) situat just al costat de l’hotel Movenpick i allà comprem l’entrada: el preu per la visita d’un dia és de 21 JD p.p, però l’entrada de 2 dies surt per 26 JD i donat que la diferencia de preu és mínima optem per comprar l’entrada per 2 dies, a més d’aquesta manera no haurem d’anar corrents i podrem gaudir més tranquil•lament d’aquest indret. Sobre el preu de l’entrada comentar que també s’ofereix un passe per 3 dies (31 JD p.p), a més en totes las entrades als estudiants i als menors de 15 anys se’ls aplica un descompte de 50%. Tot i que pugui semblar una mica car, s’ha de tenir en compte que el preu de l’entrada es destina a la conservació del jaciment i per tant aquest magnífic indret depèn dels seus ingressos ... de manera que val la pena!
El mateix centre de visitants ofereix guies que poden acompanyar-nos en el nostre trajecte així com diversos tours (a caball, en burret, en camell .. de tot!). Nosaltres optem per aprovisionar-nos d’aigua fresca, una gorra, protector solar (tingueu en compte que Petra està al mig del desert, d’un àrid desert de roca i a les hores centrals del dia, i més en aquesta època, la calor és asfixiant i el sol molt intens) ... i començar la nostra caminada ... estem a punt per descobrir aquesta magnífica ciutat, una ciutat que a tots (sigui per pel•lícules com las de Indiana Jones i el Temple Maleit, sigui per las imatges del Tresor que haguem pogut veure prèviament) ens és familiar!
El camí comença amb un lleuger descens d’uns 800 metres per un camí de grava ... fins a les portes del Siq. Aquest primer trajecte és un aperitiu del que ens espera al llarg del dia, trobem las primeres tombes nabatees: els blocs de Djinn, las tombes de l’obelisc (quatre obeliscs piramidals construïts al segle I a.C. i que representen a las persones enterrades a les tombes), el triclini de Bab as-Siq, 3 sales excavades a la roca ... el camí segueix fins l’entrada al Siq ... un canó espectacular d’1,2 km de llargada. L’entrada del Siq antigament estava coronada per un arc nabateu monumental del que ara només queden alguns fragments.
Emocionats comencem el nostre recorregut per aquesta meravella natural, una estreta gorga serpentejant ... la sensació és molt difícil de descriure, ens recórrer una forta emoció: ens trobem caminant per un canó natural molt i molt estret, en alguns punt del recorregut no fa més de 2 metres d’amplada ... i tremendament alt, amb parets de fins a 200 metres d’alçada ... aquí ens sentim diminuts. Las parets prenen uns colors preciosos, diferents a cada minut del dia, a mesura que hi entra la llum i tenyeix las vetes de la roca amb tons rosats i ocres, en definitiva, preciós.... No podem deixar d’aturar-nos a cada racó, disparem centenars de fotografies, cap serà capaç de captar el que tenim ja gravat a la retina!
El Siq tot i que per las seves formes arrodonides pugui semblar que és fruit de l’erosió de l’aigua té el seu origen en una escletxa provocada per las forces tectòniques i si parem atenció, en alguns llocs podem veure com sembla que las vetes d’ambdues bandes del canó encaixin perfectament.
El canó no sembla tenir final, cada cop més estret ... la gorga s’estreny al màxim i sembla que las parets s’inclinin l’una contra l’altre però de sobta, darrera de la roca, albirem Al-Khazneh, el Tresor (GPS: N30 19.328 E35 27.116). La postal que tenim davant nostre és espectacular, la idea que portàvem al cap és superada amb escreix per la “visió en directe” ... ens quedem bocabadats, val la pena quedar-s’hi una bona estona contemplant aquesta immensa (43 metre d’alt i 30 d’amplada) i magnífica construcció tallada a la roca, és senzillament impressionant. Tot i l’època de l’any ens sobta la quantitat moderada de turistes (probablement els conflictes islàmics no ajudin massa al turisme de la zona), en qualsevol cas a nosaltres ens dona l’oportunitat de gaudir d’aquest indret amb una relativa calma.
Seiem una estona a contemplar la bellesa d’aquesta joia arquitectònica, una magnífica peça d’artesania, majestuosa, d’escala grandiosa, amb perfectes simetries ... aquesta sofisticada façana hel•lenística sobta amb la simplicitat del seu interior: una senzilla sala quadrada, amb una càmera menor al fons.
Seguim el nostre trajecte sota el sol abrasador (al llarg del recorregut podem anar comprant aigua fresca en algun dels nombrosos quioscos, cal anar ben hidratats!!!) en direcció al Monestir (Al Deir). Al nostre pas descobrim el carrer de las façanes; el teatre, meravellosament erosionat, tallat a la roca pels nabateus fa més de 2000 anys; el carrer de las columnes , construït per las mateixes dates que el seu equivalent a Jersah, cap a l’any 106, també pels nabateus. Aquest carrer presenta un típic disseny romà, amb columnes d’arenassa revestides de marbre... passejant per l’empedrat ens transportem fàcilment uns quant milers d’anys enrere ... mentre passegem, allà on mirem anem descobrint ruïnes: tombes, construccions, columnes ... i és que Petra és un immens jaciment, del que només s’ha excavat un 5% ... el més recomanable és perdre’ns-hi i descobrir els racons que amaga per nosaltres mateixos!
Tot i la intensíssima calor, estem decidit a enfilar-nos sender a munt fins al Monestir ... el camí és molt fatigós, haurem de pujar uns 800 esglaons però la recompensa paga la pena. Las vistes panoràmiques que podrem admirar pel camí són espectaculars i el premi final també ... amb enorme satisfacció i mig morts ... arribem fins al temple Al Deir (GPS: N30 20.251 E35 25.827), de disseny molt semblant al Tresor però més gran (50 metres d’ample per 45 d’alçada) e igualment imponent. Pel que sembla va ésser construït en el segle III a.C., probablement per donar respòs etern al rei nabateu Obodas I. Parem una bona estona a contemplar aquesta meravella en un lloc de begudes situat estratègicament en una cova just davant del monument: prendre’s un te dolç a la fresca de la cova amb una imponent vista del temple és la millor recompensa!
Després d’agafar forces fem un darrer esforç ... rere la cova comença un altre sender fins a dos miradors situats estratègicament que ens oferiran magnífiques vistes sobre Wadi Araba, Israel, els territoris Palestins, el cim Jebel Haroun, el desert ... tot plegat preciós, únic ... estem fatigats però contents d’haver-hi arribat, emocionats i és que se’ns dubte, una visita a la Ciutat Perduda de Petra no és complerta sense arribar fins aquí.
No tenim pressa per tornar i anem desfent el camí tot xino-xano, gaudir d’aquest indret amb la llum de la tarda és magnífic, las construccions prenen uns tons rosats, las roques s’enfosqueixen i es tenyeixen de la llum del desert, color mel intens ... la tarda ens redibuixa el que hem vist aquest matí ... sembla un nou decorat, és un regal!!! ... fem el camí de tornada redescobrint el paisatge, seguim bocabadats.
Tornem al hotel, però només per una estona, temps just de treure’ns la calor amb un bany a la piscina del hotel (amb vistes úniques sobre el paisatge) i sopar una mica i és que pel vespre tenim un nou recorregut per la ciutat de Petra.
Ens hem apuntat al circuit Petra de nit (12 JD p.p), el circuit comença a les 8:30 pm, i ofereix la possibilitat de recórrer el Siq fins al Tresor en silenci i a la llum de las espelmes ... és una experiència inoblidable, una bona manera de copsar l’ambient mil•lenari de la ciutat i és que si no fos pels centenars d’espelmes que il•luminen el camí, la foscor seria absoluta! Al final del camí, Al-Khazneh davant seu la plaça plena d’espelmes ... seiem al terra mentre un beduí toca música tradicional ... si alcem la mirada al cel, tornarem a sorprendre’ns per l’escletxa que deixa aquesta fortalesa natural veure’m un cel ple d’estels ... la nit és clara i el moment únic.
Aquí ajaguts a terra, gaudint de la immensa sensació de pau que es respira en aquest indret, escoltant música beduïna ens venen mil pensaments al cap, per sobre de tot estem immensament agraïts a en Jean Louis Burckhart un viatger suís nascut l’any 1784, autèntic apassionat dels països àrabs i descobridor ara fa uns 100 anys de Petra. Burckhart, va convertir-se a l’islam i es va guanyar la confiança dels beduins; en un dels seus viatges va sentir parlar d’unes ruïnes ocultes a les muntanyes de la Vall de Wadi Musa, Ibrahim bin Abdullah (el seu nom àrab) va aconseguir que els beduins el portessin fins aquesta zona amb el pretext que faria un sacrifici a la tomba d’Aaron, el punt més alt d’aquell massís recòndit, per proclamar la seva fe musulmana. A ell li la seva tossuderia li devem aquest moment...
5/06/2008. Wadi Musa – Petra - Wadi Rum. (193 km. Ruta: 862 km)
L’objectiu d’avui serà arribar-nos fins al desert de Wadi Rum, segons hem llegit en algunes revistes de viatges un dels deserts més enigmàtics del planeta ... objectiu: comprovar-ho!!!
 
Abans però tornarem a Petra i és que aprofitarem el matí per seguir recorrent nous racons d’aquesta ciutat que des del passat 7 de Juliol de 2007 va entrar a formar part de las 7 noves meravelles del món i és que Petra ens ha deixat fascinats!!!
Passem el matí recorrent senders propers al Tresor sense endinsar-nos massa més per aquesta la que va ser una ciutat perduda entre 1189 fins al segle XIX, i és que els beduins la volien mantenir en secret per tal d’evitar l’afluència d’estrangers a la zona. Després d’aconseguir unes bones instantànies ens acomiadem d’aquest magnífic indret que ens ha deixat completament sense paraules...
Recollim el cotxe, que l’hem deixat a les portes del centre de visitants, en una explanada vigilada per la policia (aparcament gratuït) i ens dirigim cap a Wadi Rum , el magnífic desert Jordà.
El camí que triem per anar fins a Wadi Rum és molt panoràmic (carretera del Rey per després enllaçar amb la carretera del Desert) ... fem unes quantes aturades al llarg del camí, xerrem amb la gent que com sempre és increïblement hospitalària, comprem aigua i fruita ... avançant cap al Sud del país sota una calor “extrema” fins a les portes del desert.
Prop de les 16:00 pm arribem al càmping Baitali (GPS: N29 41.187 E35 25.670). Es tracta d’un campament situat a uns quilòmetres de las portes del desert de Wadi Rum, las instal•lacions són senzilles però confortables, el càmping disposa d’un restaurant, barbacoes, haimes, llar de foc i fins i tot una piscina d’aigua gèlida ... (pel que fa als banys i les dutxes, són comunitàries i podrien millorar una mica ...), en qualsevol cas, suposa una bona opció per dormir en aquesta zona. Deixem las motxilles al càmping ... encara tenim una bona estona de sol, de manera que optem per apropar-nos fins a la zona protegida de Wadi Rum, una de les zones que amaga alguns dels paratges desèrtics més extraordinaris segurament del planeta....
Al centre de visitants (GPS: N29 38.372 E35 26.035) ens informen de las diferents opcions que tenim: llogar un 4x4 amb guia per recórrer la zona, excursions per hores en 4x4 col•lectius i atrotinats, de tot un dia, en camell, a cavall, escalada ... las opcions són moltes però optem per comprar l’entrada (que haurem de pagar en efectiu) i iniciar-nos en aquests paratges per nosaltres mateixos (cal anar en compte i fer la travessa en 4x4 ja que la majoria són pistes de sorra). El preu de l’entrada 25 JD pel cotxe i 2JD p.p.
Gaudim d’allò més ... aquesta zona, famosa a l’estranger des de inicis del Segle XX per las aventures de T.E Lawrence (més conegut com Lawrece d’Arabia) no a perdut ni una gota del seu atractiu i la seva majestuositat és increïble. Infinitud d’ambients i espectaculars colors, que canvien cada cop que el sol varia la seva posició ofereixen una magnífica recompensa a tots aquells, els viatgers més agosarats que s’atreveixen a arribar fins aquest racó del món.
El paisatge és preciós, i alhora molt diferent a altres desert com per exemple el del Namib. Si el Namib és evocava immensitat, el desert de Wadi Rum és abrupte i vermell ... el desert s’obre pas entre imponents cims de roca i sorra vermellosa, emergeixen imponents jebels que s’han anat erosionant al llarg de cinquanta milions d’anys. Passem una tarda única gaudint de la pau del desert i fins i tot descobrim el Jebel Khazali, una gorga estreta i angosta d’uns 150 metres.
Ja amb las últimes llums del dia deixem enrere el desert per tornat al nostre càmping, demà hi tornarem i passarem tot el dia.
Al càmping ens traiem la calor amb un bany a la piscina, pràcticament sota la llum de la lluna ... la diferència de temperatura entre el dia i la nit és palesa ... i si durant el dia (en aquesta època de l’any) podem arribar fins als 40º per la nit la temperatura baixa considerablement i a més l’aigua està gelada!!
Després del bany, gaudim d’un sopar extraordinari ... i es que el buffet del càmping és increïble! El desert en ha obert la gana...
6/06/2008. Wadi Rum. (0 km. Ruta: 862 km)
Ens hem posat en contacte el cosí de’n Abd al-rahman, en Ashem ... avui té un dia força complicat per fer-nos de guia però això no és problema ... tindrem guia i recorrerem el desert de mà d’un beduí, d’això sembla que no hi ha dubte!!! En pocs minuts apareix a les portes del càmping, allà deixem las motxilles i el cotxe i marxem cap a casa seva, on vindrà a recollir-nos en Eid, el qui serà nostre guia pel desert.
En Ashem està construint un alberg per a viatgers al costat de casa seva ... mentre fem temps a que arribi en Eid, Ashem ens ofereix un té mentre explica totes las seves intensions, els seus projectes, se li il•luminen els ulls ...
En poca estona apareix un Toyota atrotinat, sense matrícula, sense retrovisors ... de fet és poca cosa més que quatre rodes i un envellit habitacle ... serà el nostre mitjà de transport pel desert ... però no cal amoïnar-se, de fet, no és la primera experiència d’aquestes característiques .... el tour per Bolívia d’ara fa uns quants anys no era massa diferent a això i tot i l’esglai inicial va acabar essent una experiència encantadora!!!
Així que emocionats per tot el que tenim per endavant, ens acomiadem d’en Ashem fins al vespre, ens retrobarem a la posta de sol i soparem junts...
Ens enfilem al Toyota e iniciem el nostre viatge decidits a descobrir el desert jordà guiats per en Eid, el nostre guia beduí, amb ell recorrerem una de las grans atraccions de Jordània, un lloc fascinant ... un indret màgic que segueix embruixant a milers de viatgers.
Fem una primera parada a l’aldea de Rum, on comprarem aigua, sucs en abundància i una mica d’arròs i carn que serà la base del nostre menjar. No vam saber identificar cap opció d’allotjament en aquest petit poble però sí unes quantes agències d’aventures així com restaurants. Per nosaltres és només un lloc de pas, així que seguim cap al desert ... en endinsem per las seves pistes de sorra, al nostre pas ... immenses planícies, increïbles formacions rocalloses erosionades amb formes capritxoses i sensacions úniques que només es viuen al desert: la solitud, la calor abrasadora, l’absència d’humitat, ...
En Eid ens duu per aquestes terres que ell considera casa seva i es que per tot l’est i el sud del país es poden veure haimes negres de pell de cabra beduïnes i sobretot en aquesta zona, el desert, on s’estima que encara queden unes quaranta famílies que porten una vida nòmada, acampant allà on és millor en funció de l’època de l’any.
Fem una primera parada en un brollador d’aigua, Abu Aineh (GPS: N29 33.364 E35 24.772) o Brollador de Lawrence d’Arabia en honor a Lawrence, que va escriure sobre ell “Els set pilars de la Sabiduria” ... sincerament un dels llocs més fluixets de la nostra visita tenint en compte el que ens espera! La millor escena ens la deixa un conjunt de camells refrescant-se en un abeurador. Seguim el nostre recorregut aturant-nos constantment, contemplant llocs d’increïble bellesa, sobretot per las formes de las roques que emergeixen des del terra imponents, un terra que en aquesta vall està situat a 900 metres d’alçada. Passem davant del mític Jebel Rum (1.754 m) que domina la vall central i que durant molt de temps va ésser considerat el cim més alt de Jordània, títol que ara ostenta el Jebel Umm Adaami (1.832 m) a la frontera amb Arabia Saudí.
Després el nostre guia ens duu a la zona de las dunes, no és el paisatge de dunes groguenques sense límits, etern, infinit, ... que coneixíem de Namíbia però la combinació d’aquestes acumulacions de sorra rogenca i la roca fan d’aquest paisatge una postal especial ... val la pena de totes, totes ... tot i la calor, ens queden ganes de pujar-hi i llençar-nos al pur estil africà ... correns per la preciosa sorra vermella ... fer-ho descalç és una altre sensació única... quants records!!!
És l’hora de dinar, així que en Eid ens duu a la haima on viu la seva família, ens presentarà la seva mare, una velleta encantadora (o no tant velleta, la veritat és que li vam preguntar l’edat i no ens va saber respondre ... serà que el concepte “temps” és occidental!!).
Ens donen una càlida benvinguda i seiem tot junts mentre en Eid prepara un te. Això aquí a Jordània és tot un ritual, sempre que els jordans es reuneixen o comparteixen una estona ho fan al voltant d’una tetera. Aquest cop estem seguts a terra, sobre la sorra, al voltant d’una petita foguera. Al foc, bull l’aigua en una atrotinada tetera ..., tornem a ser testimonis de l’hospitalitat d’aquest poble, estem encantats!!
Tot i que no parlen gens d’anglès, s’afanyen a fer-nos tota mena de preguntes i es que semblen tant encuriosits per nosaltres com nosaltres per ells, així que fem un intercanvi ... i en Eid esdevé el traductor oficial! Passem una estona d’allò més enriquidora i agradable, la seva manera d’actuar ens fa entendre que aquest poble no seria capaç de subsistir en aquestes condicions tant inhòspites i extremes si no fos per la seva filosofia de vida, on conceptes com l’amistat i la solidaritat estan profundament arrelats i és que al desert tothom suma, las individualitats no s’entenen i el que compta és estendre la mà al viatger, al forani.
Fem un dinar lleuger, basat en olives, pa, tonyina i hummus. Desprès de l’àpat fem un intent de prosseguir amb el nostre recorregut per l’abrupte desert de Wadi Rum, però la calor a les hores centrals del dia és absolutament angoixant, intensíssima ... així que desistim, optem per refugiar-nos en una ombra i relaxar-nos una mica en aquest entorn tant únic.
Després que el sol hagi baixat una mica en intensitat seguim el nostre recorregut: formacions que roca amb formes capricioses, siq’s, dunes rogenques, els ponts rocosos de Burdah, Umm Fruth i Wadack (las tres, formacions de roca amb forma de pont), ... son alguns dels llocs que ens mostra el nostre guia. El indret ens deixa atònits, és d’espectacular bellesa i passem una tarda increïble gaudint dels paisatges únics que ens proporciona aquest desert.
El sol comença un lent descens, arriba l’hora en la que el desert pren (si és que això és possible) un aire més màgic: la posta de sol. En Eid ens duu a un lloc especial des d’on podrem apreciar aquest espectacle de llums amb tota la seva intensitat. Amb el jeep s’enfila a un duna (GPS: N29 31.431 E35 27.003) estratègicament col•locada, des d’aquí la panoràmica és excel•lent: estem a 1.036 metres sobre el nivell del mar, una mica més de 100 metres per sobre del terra de la immensa vall que tenim als nostres peus, envoltats de las formacions rocalloses fosques tant típiques d’aquest desert salvatge, el sol tenyeix tot l’entorn d’un color mel intens ... com tots els capvespres viscuts al desert, l’experiència és única i a nosaltres ens té enganxats. Estem immensament agraïts de poder haver vingut fins aquí, de poder experimentar aquestes vivències tant allunyades a la nostra vida quotidiana ... i és que el temps d’espera del viatge val la pena!
Emocionats ens dirigim altre cop a la haima on sopem tots junts, del mateix plat, amb les mans ... seguint els seus rituals. Després del sopar, ens interpreten música tradicional i bevem te al costat del foc (i es que a la nit refresca considerablement). És l’hora de dormir, avui el nostre matalàs seran milers de grans de fina sorra, una flaçada i uns coixins, és tot el que tenim, però això no és problema ... aixecant la vista cap al cel ens adonem que no hi ha lloc millor, estem sota la mirada brillant de milers o milions d’estels, un cel nítid, clar, net ... un autèntic regal, per un dia las incomoditats o millor dit l’absència de comoditats, passen a segon pla.
Fem un esforç per mirar de no dormir-nos i seguir gaudint del moment una estona més ... però el cansament ens pot i acabem caient rendits, a sigut un dia ple d’emocions.
7/06/2008. Wadi Rum - Amman. (464 km. Ruta: 1.326 km)
Ens despertem amb las primeres llums del dia, probablement encara no són las cinc del matí i el sol ja brilla intensament. Avui és el darrer dia efectiu del nostre viatge i el nostre objectiu és arribar a Amman per la tarda on haurem de tornar el cotxe.
Ens posem en dansa per mirar d’aprofitar al màxim aquesta darrera jornada: primer de tot, esmorzem tranquil•lament mentre en Eid ens explica els seus plans de futur: és conscient del potencial turístic del seu país i ell és un bon coneixedor d’aquest indret, així que està disposat a combinar els dos factors i treballar de valent pels viatgers que vulguin apreciar el desert tal i com és ... segur que se’n surt!!
És l’hora d’iniciar el nostre camí, ens acomiadem de la família que ens ha acollit i iniciem el camí de retorn a Rum, gaudint per darrera vegada en aquest viatge d’aquest racó de món tant meravellós i és que en aquesta hora del dia la visibilitat és molt bona (la recompensa de llevar-se a trenc d’alba!!!). Mentre el nostre Toyota avança camí de retorn, nosaltres ja estem pensant en tornar ... a ser possible amb el nostre Landrover i és que ens Eid ens ha promès un tour especial per la propera vegada això sí, amb una mica més de temps!
Després d’unes quantes aturades per fer fotos (pretext per allargar el viatge) ens deixen altre cop a la porta del càmping, on ens van recollir ahir, és l’hora dels comiats ... i no ens agrada gens, però ens consolem pensant en que són necessaris per qualsevol retrobament !
Després de separar-nos ens disposem a iniciar el camí de retorn a Amman i és que avui haurem de recórrer el país de Sud a Nord, són pràcticament las 12 del mig dia així que tot i la proximitat amb Aqaba, a la costa del Mar Roig, se’ns apodera un atac de sensatesa i decidim fer via cap al Nord i arribar amb temps a la capital del país.... prenem rumb al Nord fins que la carretera, generosa, ens ofereix la possibilitat de fer un canvi de sentit ... i és que no ens calen paraules ... no podem resistir la temptació: volant a l’esquerra i rumb al Sud, dinarem a Aqaba i és que no podem marxar sense mullar-nos encara que siguin els peus al Mar Roig!!!
Aqaba (GPS: N29 31.999 E35 00.538) és un centre turístic força explotat però amb moltíssim potencial i és que sobre Aqaba hi ha plantejats molts projectes d’expansió turística, alguns d’ells ja en construcció: hotels, complexos, restaurants, botigues, centres de vacances, .....
Ara per ara, el seu principal reclam és el submarinisme (o l’snorkel), en definitiva, gaudir dels fons coral•lins del golf, però nosaltres ens conformem amb fer una caminada pel seu passeig marítim a tocar del Mar, davant la costa egípcia i gaudir de la seva gastronomia. Aprofitem per treure diners en algun dels caixers automàtics de la ciutat (en aquest sentit a Aqaba no hi ha cap problema, hi ha força sucursals bancàries) i fem una ullada a la nostra guia, veiem que es recomana un restaurant de nom exòtic: Ali Baba Restaurant, pel nom no l’haguéssim triat, però sembla que és un local amb solera i bona reputació. Gaudim d’un bon dinar, en especial d’un complert plat local a base de peix i arròs, el sayadiyeh d’allò més saborós... hem tingut una gran idea !!!
Aqaba no té massa més a veure, així que després de dinar i prendre’ns un temps per pair tot passejant davant de la costa, iniciem el nostre camí de retorn i és que per davant tenim més de 300 quilòmetres, això si la carretera entre Aqaba i Amman és perfecte, la coneguda Carretera del Desert i no se’ns fa pesat.
Al vespre arribem a Amman, sense cap contratemps, temps just de busca un hotel i tornar el cotxe. Dormim al Habar Hotel, a només uns metres del Toledo Hotel on vam dormir la primera nit (i és que aquest primer estava ple). És un hotel senzill però correcte i ben comunicat, des del hotel ens encarreguen el taxi que demà ens haurpa de dur fins l’aeroport ... el nostre vol surt a les 9:15 del matí direcció Barcelona, de manera que anirem a dormir aviat!.
8/06/2008. Amman – Barcelona – L’Ametlla del Vallès
Els nostre viatge per terres jordanes acaba, ens queda el temps just de recollir las bosses i marxar a l’aeroport, però l’alçada de la nostre habitació i la lluminositat del dia ens regala una darrera instantània de la mesquita del Rei Hussein, la mesquita va ser construïda pel rei Abdullah I l’any 1924 i restaurada posteriorment l’any 1987, un lloc de reunió local amb autèntic sabor àrab...
A la porta ja ens espera en Mohammad Hassan, el qui serà el nostre taxista, passarà el trajecte preguntant-nos per las nostres vivències al seu país: que és el que més ens ha agradat, que pensem del país i de la seva gent, si ens hem sentit acollits ... una bombardeig de qüestions! A canvi ens honora amb un esmorzar ràpid, abans d’anar al aeroport ens porta a tastar el “millor cafè de jordanià” ... i unes magdalenes, bé discrepem una mica de l’adjectiu, potser una mica exagerat o millor dit, no li trobem el gust de cafè! però és un exemple més de l’hospitalitat jordana.
Ja estem a l’aeroport descarreguem motxilles i cap al mostrador de la Royal Jordanian Airlines , darrera nostre: uns dies fantàstics, un nou país descobert que ens ha sorprès gratament. Era la primera vegada que visitàvem un país àrab i ara pensem que Jordània és un lloc excel•lent per iniciar-se en aquesta cultura: La seva gent és hospitalària i oberta, acollidora i el turista és per norma general, benvingut; Els paisatges són contundents, àrids, descomunals; i la riquesa històrica i arqueològica amb Petra al capdavant, proporcionen un complement perfecte al viatge, en definitiva, viatge fàcil i del tot recomanable.
L’avió s’enlaira i nosaltres ja pensem en la propera aventura .... i és que com més milles fem ... més curiositat tenim per descobrir las que ens falten!!!
|
