Ruta per las Gorgues del Tarn (Maig 2008)
Tenim davant nostre un magnífic pont de quatre dies que aprofitarem per conèixer una zona que fa temps que tenim ganes de descobrir, la Vall del Tarn amb las seves Gorges; una zona a cavall entre la regió de l’Aveyron i la Lozere, una zona tant magnífica com desconeguda i deshabitada. Las Gorges del Tarn i la Jonte ens mostraran aquests dies un paisatge singular i ens permetran conèixer un dels racons més ocults del Languedoc-Rousillon.
Diari de Viatge
30/04/2008 – L’Ametlla del Vallés – Carcassone. (294 km. Ruta: 294 km)
Amb aquest “premi” esperant-nos, en sortir de la feina ens pujem al nostre Landrover direcció Carcassone,... punt de trobada amb els nostres companys d’expedició.
Dormirem en un hotel de la cadena Premier Class , a les portes de Carcassone. Aquests hotels juntament amb altres cadenes com els Formule 1, Campanile, etc... són molt habituals a França. Es tracta d’hotels molt bàsics i econòmics, generalment es troben situats en zones comercials a les afores de las ciutats, propers a l’autopista. Són una bona alternativa per casos com el nostre, on no busquem res més que no desviar-nos de la nostra ruta i una opció econòmica (bàsics però nets i pràctics).
Passada mitjanit arribem a l’hotel i a dormir, demà començarem a descobrir la zona...
01/05/2008 - Carcassone – Riviere Sur Tarn (255,84km. Ruta: 549,86 km)
El dia d’avui el dedicarem en arribar al nostre destí, una Gite que hem llogat a un petit poble a las portes de las Gorges del Tarn, conctretament al poble de Riviere Sur Tarn. Pel matí farem una visita a la deliciosa ciutat medieval de Carcassone i després ens perdrem per las carreteres i ports de muntanya de la regió per descobrir magnífics paratges i petits poblets amb encant.
La primera parada: Carcassone (GPS: N43 12.373 E2 22.091). Ja coneixíem aquesta ciutat però aprofitem qualsevol excusa per passejar dins dels murs d’aquesta antiga ciutat fortificada.
L’atractiu més interessant de Carcassone pel viatger és se’ns dubte, la
Cité; un atractiu que moltes vegades resulta descoratjador si el que busquem és passejar tranquil•lament per aquest llibre obert d’història que és l’antiga ciutat… tot una maqueta a escala real.
No podem ni imaginar com deu estar això durant els mesos d’estiu … i és que el turisme de masses té Carcassone com un dels seus destins predilectes (i us podem assegurar que no és l’única población francesa que es veu “atacada” per aquesta plaga!). Els nombrosos comerços de souvenirs, restaurants, hotels, i demès s’extenen per tot arreu emboirant una mica l’encant medieval de la Cité. En qualsevol cas, sempre val la pena deixar-se endur i fer un petit esforç d’imaginació per “esborrar” tots aquest elements turístics i fer un viatge en el temps que ens transporti al Segle XII: La ciutat que tenim davant nostre és manté igual que la d’aquella època, amb las seves 52 torres de guaita i de defensa, amb la doble muralla. El segon recinte, el més exterior va ser edificat després de 1240. Las dues muralles estan separades pels lices, el camí de ronda, la part aplanada, bona per passejar i des de la qual ens n’adonem de la importància de la doble defensa.
Traspassem las muralles per un dels ponts d’accés a la ciutat i fem un passeig distés... el Castell Comptal, la Basílica de Sant Nazarí, la Torre de la Inquisició, el camí de ronda i la vila en sí mateixa són una meravella.
Després del passeig deixem enrere la ciutat i travessem el pont sobre l’Aude que ens deixa una de les millor perspectives de la ciutat: davant nostre el Pont Vieux sobre el riu i sobre un petit turó escarpat, el conjunt de l’antiga ciutat fortificada, amb el Castell del Vescompte Ramón Trencavell a la part oest.
Deixem enrere Carcassone per dirigir-nos a Caunes Minervois, un petit poble envoltat de vinyes als peus de la Muntanya Negra, en el massís central. El poble té dins del seu patrimoni una magnífica Abadia romànica de finals del segle VIII, d’allà resseguirem la carretera D620, una carretera que s’enfila per sobre dels 800 metres d’alçada deixant-nos unes vistes de la regió immillorables.
Aprofitem un dels miradors de la carretera per fer un càmping improvisat i dinar una mica gaudint del magnífic dia i de las vistes sobre la Forêt domaniale des Soulanes de Nore. Després de dinar, emprenem la ruta fins a Brousse le Chateaux, un dels pobles més bonics de la regió de l’Aveyron.
La carretera fins a (Brousse le Chateaux (GPS: N43 59.884 E2 37.3749) segueix la tendència d’aquest matí, i segueix travessant boscos i prats.. aquest cop en descens. En aquest poble medieval situat a la Regió Natural dels Grands Causses, podem trobar el Castell de Brousse que domina l’escena sobre un turó. Carrerons estrets i empedrats, ens transporten altre cop a l’edat medieval... està perfectament conservat, un altre exemple del que és l’arquitectura medieval. I és que no en va, aquest castell i el poble en si, forma part d’una ruta per la regió que es coneix com la Ruta dels Senyors del Rouerge una bona opció per planificar una altre escapada!
Se’ns fa tard i és moment de fer el tram final del nostre recorregut fins a Riviere Sur Tarn ( GPS: N44 11.436 E3 08.287), on ens espera la nostre Gite , la casa està al poble i està perfectament equipada, una bona opció.
Després de sopar, grans i petits caiem rendits... demà ens espera un recorregut per las Gorges del Tarn, l’estrella d’aquesta escapada.
02/05/2008 - Riviere Sur Tarn – Sainte Enimie - Riviere Sur Tarn (150,7km. Ruta: 700,56 km)
Comencem el dia sense presses, després d’un bon esmorzar ens preparem la bossa amb les provisions per passar el dia fora... i un cop llestos, comencem la ruta, avui farem una ruta escènica sobre las Gorgues del Tarn.
Sortim de Riviere Sur Tarn, i ens dirigim cap Sainte Enimie per la carretera D970: només sortir del poble tenim el primer contacte amb el riu, el Tarn... que baixa tranquil..., de tant en tant un grup de kayacs deslliçant-se sutilment pel riu, trenquen la tranquil•litat que desprèn aquest indret. El paisatge es preciós, l’orografia del terreny és singular i es que els rius Jonte i Tarn penetren el Gran Causse, grandíssimes extensions de terreny, altiplans erosionats i travessats per aquests dos rius que dibuixen uns paisatges esplèndids que no deixen de sorprendre’ns a cada revolt d’aquesta magnífica carretera escènica.
A l’alçada de Vignes (GPS: N44 16.648 E3 13.678 ) prenem un desviament en direcció a un mirador anomenat Point Sublime (GPS: N44 18.736 E3 14.529), la carretera s’enfila fins per sobre dels 900 metres d’alçada i aviat entenem el perquè d’aquest nom tant evocador. Las vistes sobre la Lozere i sobre las Gorgues des d’aquí ens deixen sense alè, davant nostre el recorregut serpentejant del riu Tarn obrint-se pas per las roques calcaries, tot un espectacle.
Dinem altre cop a peu de carretera, gaudint del paisatge i del magnífic dia de sol; per la tarda seguim la nostre ruta direcció Sainte Enemie, una altre vila medieval de la regió situada a la bora del riu. Aquest és sens dubte un dels lloc més visitats d’aquest regió (una de las més deshabitades de França, amb menys de 75.000 habitants). La carretera fins a aquesta població és altre cop espectacular, proporcionant-nos unes vistes úniques dels escarpats penya-segats que desemboquen en caiguda lliure al Tarn. Sainte Enemie, tot i ser un poble medieval i conservar el seu encant, ho combina amb la pretensió de ser el centre neuràlgic de la zona, punt de partida de totes les activitats relacionades amb els esports d’aventura amb el riu Tarn com a protagonista, aquí trobarem bona oferta (hotelera, gastronòmica, aventura... i benzina!).
Un pont travessa el riu i acabarem la jornada de retorn a Riviere sur Tarn per la carretera que ressegueix el riu per la riba oposada a la que hem seguit pel matí, la D986, una carretera torna a enlairar-se per sobre dels 950 metres en pocs quilòmetres, els revolts tenen la seva recompensa: les vistes tornen a ser espectaculars i sovint anem fent parades... oportunitats úniques per gaudir del paisatge, per poder copsar la força de la natura, el curs serpentejant del riu entre las roques de las Gorgues.
En aquesta zona, si ens endinsem deixant a las nostres esquenes las Gorgues ens trobem en mig de l’altiplà, envaït per immensos prats de pastura. La carretera però segueix essent una talaia perfecte... al final del recorregut, comença el descens fins la vora del Tarn, altre cop cobrim el desnivell en molt pocs quilòmetres... caiguda lliure!
Tot plegat una carretera escènica increïble: paratges de muntanya extraordinaris, roques majestuoses rere de les quals i amb una mica d’imaginació podem descobrir tota mena de figures, voltors planejant per aquest magnífic paisatge, prats infinits, un degoteig de petits pobles medievals perfectament conservats, indrets per perdre’s per retrobar la tranquil•litat i un riu (única via de comunicació amb la resta del país, durant molts i molts anys) que avança imponent per entre la roca calcaria del Gran Causse, un escenari natural únic!!
03/05/2008 - Riviere Sur Tarn – Millau - Roquefort - Riviere Sur Tarn (107,49km. Ruta: 808,14 km)
Avui deixarem de banda las magnífiques Gorgues per fer un parell de visites culturals: el impressionant viaducte de Millau i Roquefort...
Si, si... la ciutat d’aquest singular formatge!.
Abans d’anar cap al viaducte, fem una visita ràpida a al Chateaux de Peyrelade, (GPS: N44 11.710 E3 08.914) un castell del Segle XII que també forma part de l’anomenada Ruta dels Senyors del Rouerge. El seu nom deriva del llatí “Petra Lata” , que podría traduïr-se com una cosa així com "Gran Roca", un nom que s’ajusta força al que tenim davant nostre! Gràcies a la seva localització privilegiada a las portes de las Gorges i per la seva alçada (uns 551m), aquest va ser un dels castells més importants de la zona. El Castell està obert al públic des de Juny fins a mitjans de Setembre.
D’aquí fem via cap a Millau, on contemplarem l’imponent Viaducte de Millau (GPS: N44 04.739 E3 01.317), una autèntica obra d’enginyeria civil que ens deixa perplexos, per poder copsar millor las seves dimensions ens dirigim cap al mirador... Des d’aquest punt, las vistes són increíbles, davant nostre un viaducte que fulmina rècords, amb una alçada superior als 340 metres (més alt que la Torre Eifel) i 2460 metres de longitut, entre Causse de Larzac i Causse Rouge, tot això fixat amb 7 enormes pilars de formigó d’altes prestacions. El vall de xifres no acaba aquí:
- Un cost d’obra d’ aproximadament de poc més 400 milions d’euros, dels quals el govern francès només en va pagar 50, la resta els recuperarà la companyia concesionaria a partir del peatge.
- El viaducte està format per 8 trams de tablers d’acer.
- Una carretera elevada que pesa més de 36.000 tones mètriques.
- 32 metres d’ample i 4,3 metres d’espessor.
- 4 carrils oberts al trànsit, dos en cada sentit.
- Per la seva construcció van utilitzar-se 127.000 metres cúbics de formigó, 19.000 tones métriques d’acer i 5.000 tones de formigó pretensat.
La seva construcció va ser tot un repte i la integració d’aquest gegant una obsessió pel seu enginyer, Michel Virlogeux, artífex també del Pont de Normandia. El viaducte, que format part d’una autopista de peatge que uneix Paris amb Barcelona, va ser considerat per l’expresident de la República, Jacques Chirac, com una obra d’art. En conjunt, una meravella arquitectònica, tota una obra titànica que va obrir-se a la circulació un 17 de Desembre de 2004.
Ja per la tarda, després de dinar en una altre càmping improvisat ens disposem a fer una visita a
Roquefort, bressol de la varietat de formatge amb el mateix nom. En aquest petit poblet de l’Aveyron, l’empresa Societe, productora d’aquests formatges hi té unes caves on s’exposa i pot visitar-se el procés productiu d’aquesta varietat.
Al llarg de la història, diferents esllavissades de l’altiplà del Combalou van crear aquest lloc únic que és Roquefort. Las famoses coves de maduració es troben al final de llargues fissures en las roques (“fleurines”), coves en las que es crea una agitació d’aire entre l’interior i l’exterior fent que la temperatura i l’ humitat es mantinguin constants sigui quina sigui la temperatura exterior. El formatge Roquefort s’elabora amb llet d’ovella, concretament amb l’ovella Lacaune, l’única capaç d’adaptar-se a las rigoroses condicions climàtiques de l’entorn de Roquefort.
El ramat de l’ovella Lacaune dedicat a la producció d’aquest formatge està format per unes 750.000 ovelles. Cada una d’aquestes ovelles dona un promig de 240 litres de llet, la base d’aquest formatge tant llegendari i tant apreciat pels catadors d’intensos aromes alimentaris.
Al aixopluc de la llum, en un ambient natural amb més d’un 95% d’humitat i una temperatura aproximada de 10 graus, es posa en marxa la màgia de l’elaboració d’aquest formatge. En la primera fase de repòs, al descobert, el formatge comença el seu curat en las coves ventilades de manera natural per l’aire de las falles; situació que afavoreix el creixement del Penicillium Roqueforti (un fong microscòpic que forma part de l’ecosistema d’aquest entorn), desenvolupant el seu sabor tradicional. El següent punt del procés, porta a las peces de formatge a ser recobertes amb una làmina d’estany per prosseguir amb la seva lenta evolució a baixa temperatura, aquest procés serà de tres mesos més.
Al final de la visita guiada una petita cata de las tres varietats Abeille Depuis 1863 (el de sabor més equilibrat), Templiers (el més fort, amb caràcter) i el Baragnaudes (el més suau) i la inevitable botiga... com no podia ser de cap altre manera... sortim amb uns formatges “sota el braç”!.
Després d’aquest dia tant intens tornem cap a la nostre Gite, demà darrera etapa de la nostra escapada.
04/05/2008 - Riviere Sur Tarn – Montpellier le Vieux - Barcelona (1320km. Ruta: 511,86km)
Avui tenim per davant una bona tirada de quilòmetres, però no voldrem marxar cap a casa sense aprofitar bé el dia!.
De las diferents opcions que tenim optem per una visita a la Gorge de la Jonte i posterior visita a Montpellier le Viex, un magnífic parc natural. I és que las Gorges de la Jonte rivalitzen en bellesa amb las del Tarn i durant tot el nostre trajecte anem descobrint altre cop petits i acollidors poblets... llocs que conviden al relax.
 
Després d’aquesta carretera escènica arribem a Montpellier le Viex , un parc natural en mig del Gran Causse. El parc té diferents senders perfectament marcats que ens permetran copsar l’efecte de l’erosió en las pedres grises del Causse Noire. Al llarg dels anys, l’aigua i el vent han anat esculpint las roques i proferint el seu aspecte actual... l’arlequí, l’esfinx, l’os, el cocodril,... una rera l’altre fins arribar a la mítica Porte de Mycenes, tot un exemple d’arquitectura natural.
Després d’aquest agradable recorregut circular d’uns tres quilòmetres de longitud (val a dir, que un petit tren també ens pot conduir fins la Porte de Mycenes en un còmode trajecte), no tenim més remei que iniciar el nostre camí de retorn cap a casa. Deixem el parc i prenem la carretera direcció Millau i d’aquí directes a Beziers, Narbona i la Jonquera, en unes hores serem a casa... abans d’això, el primer tram de la carretera que ens aproxima a Millau torna a deixar-nos una vista excepcional d’aquesta regió d’altiplans de terra calcària que són els Causses.
Tirem cap a casa gratament sorpresos del paisatge d’aquesta regió, hem passat uns dies excel•lents i ben aprofitats però ens queden un munt de racons per explorar en aquesta zona: ciutats fortificades; conèixer l’herència dels Templaris en l’Aveyron; recórrer la ruta dels castells medievals, la ruta dels senyors de Rouerge... però això haurà de ser en una propera ocasió!!!
|
