St Aniol d'Aguja (Abril 2008)
L’excursió que proposem és l’excusa perfecte per passar un cap de setmana en un entorn natural perfecte, la Garrotxa, la comarca dels volcans. Els moderats desnivells de la Garrotxa i la seva diversitat i bellesa paisatgística la fan un territori ideal per als amants del senderisme, desenes de camins històrics a través dels quals tothom que estigui mínimament avesat a caminar pot descobrir milers de racons de la comarca.
Nosaltres, aquest cop hem triat un passeig d’allò és agradable seguint el curs del riu Llierca fins a Sant Aniol d’Aguja; una ruta apte per a tothom i sense més dificultat que la d’anar saltant de banda a banda del riu ...
La base d’aquest cap de setmana serà Serinyà, una població en la frontera entre la Garrotxa i el Plà de l’Estany on hem localitzat una tranqui-la i acollidora masia catalana del Segle XIII totalment reformada i reconvertida a allotjament rural, Can Solanas.
Per planificar l’itinerari: Via Michelin
Sadernes – Sant Aniol d’Aguja – Salt del Brull – Sadernes.
L’excursió no és massa llarga ni té una dificultat especial, això combinat amb que ja ahir ja vam fer l’aproximació a la zona i que l’època de l’any és excel•lent pel que fa a la temperatura, fa que no ens calgui matinar massa... això si, l’esmorzar no el perdonem!!! Caldrà agafar forces per afrontar la passejada sense problemes.
Poc després de les 9:30 estem llestos per sortir així que iniciem l’aproximació a Sadernes: Des del poble de Montagut agafarem la carretera asfaltada fins al veïnat de Sadernes (on hi ha un càmping i un petit restaurant).
A l’estiu cal tenir en compte que es regula el trànsit motoritzat per la zona i si no som matiners és probable que tinguem que deixar el cotxe en aquest punt, a Sadernes (aquí també hi arriba molta gent per fer escalada).
Més amunt de Sadernes hi ha 4 aparcaments i per començar la ruta és aconsellable que arribem amb temps per poder aparcar al tercer aparcament (situat abans del pont d’en Valentí) o quart aparcament (situat uns metres més amunt del pont d’en Valentí, tot just davant del camí que hem de prendre per iniciar la marxa) ja que son els primers en omplir-se. Tingueu en compte que no és gens aconsellable deixar el cotxe aparcat fora de las zones habilitades, ja que els guardes forestals no dubtaran en multar-vos!!!
En aquesta època de l’any no hi ha excessius problemes així que seguirem fins al darrer aparcament des d’on sortirem ( GPS: N42 17.263 E2 35.424; alçada 349m ). A mà esquerra baixa una pista ample, tancada al trànsit rodat per una cadena, és la pista que haurem de seguir i on començarem a trobar unes fites verdes i taronges que ens aniran guiant al llarg de la caminada.
En el primer tram del recorregut, la pista travessa prats i s’endinsa en un bosc d’alzines i pollancres. El sol és sorrenc i el sauló fa canviar la composició de las especies que anem trobant. Al sortir del bosc, veiem a l'altra riba els Plans de la Muntada i més enllà arribem a la petita resclosa del Gomarell, que ara no cal passar, ja que es pren el camí fressat que queda a la seva dreta. Aquesta és la senda que ens portarà al nostre destí, seguint el curs del Llierca (que a partir d’aquí s’anomena Riera de Sant Aniol), tot travessant-lo en diferents punts.
El recorregut és força sorprenent, per l'aspecte agrest i salvatge de la natura que ens envolta, canviant el riu constantment de fesomia, que tan aviat el veiem córrer entre estretes parets de pedra calcària, erosionada per l'aigua, o s'estén tranquil en àmplies llacunes de poca profunditat, idònies per banyar-se a l’estiu.
A partir del Gomarell, deixem de caminar per la pista per fer-ho per un sender paral•lel a la riera, sovint engorjada. L’alzinar també canvia, i de seguida ens trobarem en el domini de l’alzinar muntanyenc, caracteritzat per la manca d’espècies mediterrànies al sotabosc.
A partir de la Gorja d’en Citró, l’alzina deixa de dominar i ens trobarem en un bosc mixt de roures, aurons blancs, tells, avellaners i boixos. Entre la cruïlla de camins i el Molí de Sant Aniol el sol sorrenc, de sauló, ens delata clarament un altre aflorament granític, on hi trobarem espècies que no havíem trobat fins ara, com el bruc, la bruguerola i l’alzina surera.
El sender transcórrer d’una banda a l’altre del riu, tot travessant-lo en diferents punts, tractant-se, d’una caminada per indrets abruptes, que en algun punt requereix de certa atenció per estar escarpat a la roca, sent necessària també precaució davant una possible crescuda imprevista del riu que ens barraria el pas, encara que perquè això passi, hauria de ploure molt. Un d'aquests passos complicats ha estat arreglat darrerament, substituint els dos antics troncs que hi havia, per un modern i pràctic pont de fusta.
Seguint el camí passarem d’aquesta zona de vegetació exhuberant a un preciòs prat, on hi ha las restes del Molí de Sant Aniol ( GPS: N42 18.878 E2 35.258; alçada 449 m).
 
Pocs metres enllà, haurem de tornar a passar per sobre les pedres per salvar les aigües de la riera i després d'una petita pujada arribem a l’indret on s'aixeca l'església de Sant Aniol d'Aguja (GPS: N42 19.005 E2 35.266), a 571 metres d’alçada. Aquest temple del segle XI està situat en una vall reclosa, conservant la planta romànica original, amb nau de volta de canó, un absis arrodonit, que presenta una decoració d'arcs llombards i una finestra de doble esqueixada al centre. Al costat de la capella hi ha l'antiga rectoria, la qual fou posteriorment habilitada com a refugi pel Centre Excursionista de Banyoles, avui lamentablement abandonada i en estat de ruïna pràcticament total.
En aquest indret, destaca la celebració de l’aplec de Sant Aniol o aplec dels francesos, que se celebra cada any el diumenge de Pentecosta i que des d’antic ha estat un lloc de trobada entre la gent d’aquestes contrades i las de la comarca veïna del Vallespir, a la Catalunya nord. Aquest interessant indret té centenars d’anys d’història. L’escriptor garrotxí Marià Vayreda (1853-1903), en la seva obra “La Punyada” ja en fa esment.
Pel costat esquerre del conjunt de runes, trobarem un ombrívol pla on raja la Font de Sant Aniol, en aquest punt podríem donar per acabada d’excursió, però ens faltaria: el Salt del Brull, impressionant salt d'aigua, de 30 metres d’alçada, que cau sobre un magnífic gorg.
Pels amants d’animals i plantes, anotar que els voltants de Sant Aniol d’Aguja, fins a gairebé el salt del Brull, son ocupats per l’alzinar muntanyenc silicícola, acompanyat ara per ginestell i alguns castanyers. Per aquesta zona s’ha trobat la rata esquirolera, el tritó pirinenc i una de les plantes endèmiques de l’Alta Garrotxa, la Lithospermum oleifolium (=Lithodora oleifolia).
Agafarem el camí que surt a l'esquerra del pla de la font (a la dreta d'aquesta) i s'enfila fins a una altra zona herbada per remuntar després el curs de la riera. Seguirem planejant per aquest corriol, que de sobte baixa per les roques fins arribar a tocar l'aigua en la part superior d'un petit salt, que alimenta una magnífica bassa (GPS: N42 19.177 E2 35.152; alçada: 600m). Per accedir a la seva part inferior i gaudir de la panoràmica de l'entorn, cal baixar per un curt camí trencat entre les arrels dels arbres i les pedres que queda a la dreta, l’aigua és fresca i increïblement cristal•lina ...
El Salt del Brull es troba uns metres aigües amunt i caldrà passar la riera uns quants cops més saltant pels rocs de les seves ribes, en algun cas per algun punt una mica complicat, o bé descalçar-se i anar directament per dintre l'aigua. No és el cas de la nostre excursió, la situació actual de sequera és evident també en aquest indret i tot i que la riera baixa amb aigua res té a veure amb el seu cabal d’èpoques anteriors.
En poc més d’un quart d’hora haurem arribat al Salt del Brull (GPS: N42 19.248 E2 35.147; alçada: 612m ) i si tenim la sort de que la riera baixi mitjanament plena, l'espectacle de l'aigua saltant per la paret de roca és grandiós i fa de molt bon estar. Aprofitem per descansar una mica gaudint d’aquest magnífic paisatge i fer un mos abans de tornar al punt d’inici pel mateix recorregut de pujada.
  
Tot plegat una magnífica excursió d’uns 8 quilòmetres i uns 300 metres d’ascensió, una passejada tranqui-la, sense més dificultat que la d’anar creuant el riu una i altre vegada, apte per qualsevol caminant!!
Altres llocs d’interès:
Aprofitem el cap de setmana per gaudir de l’Alta Garrotxa, àrea declarada Espai d’Interès Natural, una zona abrupte i escarpada amb abundants cingles i congostos.
Aquí us deixem un petit recull d’indrets romànics que hem visitat aquest cap de setmana:
-
 Mare de Deu de les Agulles: (GPS: N42 18.347 E2 37.338; alçada: 860m). Després de l’excursió seguim pel camí que hem vingut des de Sadernes, el camí apte només per tot terrenys s’enfila cap amunt pels cingles, pel mig de boscos de castanyers i faigs fins a l’ermita de la Mare de Deu de les Agulles: Un petit racó del segle XII -on les agulles clavades als vestits de la Verge esdevenien miraculoses-, església modificada, d'una nau, absis amb finestra de doble esqueixada, al Sud, porta dovellada i dues finestres, amb una vista magnífica de les interminables muntanyes i cims de la Garrotxa.
-
 El Pont del Llierca (GPS: N42 14.870 E2 36.204; alçada: 232 m): Es tracta de la construcció més antiga de Tortellà. S’han trobat indicis de l’existència d’aquesta obra civil ja a la segona meitat del segle XIV. Es tracta d’una construcció duta a terme amb fins comercials i en el seu temps va permetre comunicar las cases de pagès de la vessant oest del riu Llierca amb el municipi de Tortellà i fins i tot amb Besalú (important centre comercial durant l’edat mitjana). Sembla probable que els senyors de Sales cobressin un cànon pel pas de mercaderies i ramats pel pont. La seva arquitectura, la forma del seu arc romànic el fan especial. Aquest pont s’alça 8 metres sobre el nivell mig de les aigües del riu, té una longitud total de 52 metres i una amplada exterior de 3 metres. Si el dia acompanya, observar-lo amb el sol de tarda és tot un luxe!
-
 Sant Eudald de Jou (N42 14.758 E2 34.193; alçada: 387 metres). Església esmentada des de 1279, que centra el veïnat dels Vilars. Edifici d’origen romànic molt modificat a partir del segle XVII, afegint un pis i el porxo que cobreix la façana de mig dia i part de la de ponent. Vers l’any 1386 s’hi representaven actes sacramentals.
-
 Sta Bàrbara de Prunera (GPS: N42 16.540 E2 33.524; alçada: 722m): Antiga església ja esmentada l’any 969, d’absis semicircular, volta apuntada i campanar d’espadanya amb un antic pòrtic a la façana de migdia format per cinc arcs de mig punt. Fou fortificada el segle XVII i restaurada recentment. Las vistes des del pla de l’ermita són espectaculars.
-
 Mas Malleu (GPS: N42 14.819 E2 36.778; alçada: 297m ) Es troba situat a l'antic veïnat de Gratacós, conegut també com a veïnat del Pont de Llierca. Les primeres referències del mas són de 1240, quant surt esmentat en un document de concessió d'una peça de terra que fan Pere d'Almacà i la seva esposa a favor de Guillem de Quintanella i la seva esposa.
La documentació conservada al fons patrimonial Casabona que hem esmentat, permet resseguir bastant bé la trajectòria del mas.
Per nosaltres la casa té un significat especial, ja que durant molts estius la familia de'n Javi organitzava colònies per la canalla de l'escola de la que eren professor ... quants estius corrents per aquest indret!!! ... no podem evitar mirar-nos-ho amb una mica de nostàlgia.
Ruta de l'excursió:
|
